23 de desembre 2011

BH BICI-CROSS TEAM publicitat 1982



El Tió ha cagat abans d'hora aquest any !! jajaja
Aquesta coneguda imatge que corria fins ara per internet ja té una versió re-escanejada a millor resolució, amb portada, contraportada i dates!!
Es tracta d'un full plegat que anava a l'interior de la revista BICI CROSS Magazine. Aquesta revista va ser editada per "els amics del Bici Cross" de Palau de Plegamans, és el nº1, de gener de 1983. Ignoro si es van realitzar més números.
Anteriorment a aquest primer número, hi ha una edició  que s'anomena BICI CROSS News (novembre 1982), editada pels mateixos "amics del Bici Cross".

A 1982 va apareixer la BH California, derivada de la BH Meteor, i aquesta era la colecció de Bicicletes de Bici-Cross de BH. Totes elles molt rares i rebuscades avui en dia.

Bon Nadal !

21 de desembre 2011

Entrevista retro a Don Enrique Otero

En un d'aquests primers numeros de la revista "La Bici", hi ha una entrevista a Enrique Otero, un personatge que va viure el recorregut de la bicicleta en la major part del segle XX.
Als anys 80 i 90 la firma Otero va ser molt renombrada a Espanya, realitzant moltes bicicletes de competició, equipant equips professionals com la ONCE o l'equip espanyol per les olimpiades de Barcelona '92.


13 de desembre 2011

- ZEUS SRS (Single Rat Steel)



((((((   Malauradament, carregar fotos al blog, fer anar el correu electrònic i respondre comentaris torna a ser complicat per moments, alguna mena d'invisibles pals a les rodes han tornat a aparèixer d'un dia per l'altre.
És el què té internet, que és invisible i laberíntic per als no iniciats, però això ja va bé a alguna mena d'intencions anònimes... igual com passa amb el llenguatge dels economistes, que resulta incomprensible per la gent normal, però això els va més que bé per tibar els fils de les seves polítiques i tenir la situació controlada, sense que ningú entengui què està passant ni cap a on van les coses.
En fi, paciència, no puc portar el ritme d'entrades al blog que m'agradaria però és igual, tampoc es va tant depressa a restaurar bicis, no és pas el chollo que pot semblar des de fora... ))))))


Dit això, aquí va una antiga Zeus de principi dels anys 70. L'he anomenat SRS (Single Rat Steel):
Single:  bici ex. rutera transformada a singlespeed (sense cambis de marxes). Rodes de 700c, plat de 42 x 16 (pinyó silenciós, rollo "ninja in the night") i cadena estreta, de 3/32, Regina (New Old Stock).
Rat:  vaig decapar la pintura i eliminar tot l'òxid, i després d'un intent pinstripping molt primitiu l'he recobert amb un vernís transparent. Ara bé, és un vernís per metalls molt prim i les rascades amb el temps aniran deixant empremta en les tonalitats de l'acer. Com els bons vins, un resultat Rat Style necessita el seu "periode de maduració". El primer era restablir la salut de la mecànica i crear un caldo de cultiu adequat per un nou procés "rat look".
Steel: i bé, el so rat style = rat "steel", "acer", perquè és una bici tota d'acer. Llantes, carrets, radis, quadre, tijes, manillarg, pedals... només trobem una mica d'alumini a les bieles i als frens. Inclús les calques de Reciclone semblen metàl·liques, fent joc amb el cromat de les llantes, manillarg i pedals.


Més coses: la bici és una talla mitjana ( 52cms seat tube x 53cms top tube) per algú de 1,60 a 1,70m. El manillarg i potència són d'una peça, com després van copiar els de Klein, jajaja ;-), el manillarg és bastant estret i els frens Dia Compe tenen doble palanca, molt còmode per ciutat i per qui no estigui habituat a la posició de carretera. No li he posat cap mena de cinta al manillarg, al més pur estil SRS, amb tots els pros i contres que això implica.

A destacar que en algun moment del passat la bici va patir una doblegada als tirants de darrera, que no m'he atrevit a intentar redressar, ja que només afecta a l'aspecte del fre de darrera que treballa desalineat i a simple vista es veu (veure últimes fotos). Com que la bici no porta canvi de marxes,  una desalineació així no és quelcom molt greu. 

Què més... bé, és una bici simple a més de single, perfecte per utilitaria en ciutat i vida urbana, per desnivells standart, no apte per Tibidabos, més aviat per Eixamples i pujades curtes.
També es pot convertir a fixie simplement instalant una roda amb pinyó fixe, però cal que el pinyó sigui de cadena estreta, sinó caldria també posar una cadena gruixuda (d'1/8). Al plat li és igual com sigui la cadena.

El seient també és 0 manteniment, de plàstic, un clàssic Arius amb un cargol intern tipus Brooks, per regular-ne la duresa. Els clips de cable, calapeus i corretges són d'AGPA, tot antic però nou de trinca. Els pedals són Notario, les bieles Solida, de 170 mm.
Direcció, Pedalier, pedals... tot amb rosques de pas francès, habituals a Zeus en aquella època.















Una bici retro, senzilla i única.
Està a subasta a ebay fins el dia 27-12-2011 : AQUI


17-1-2012: La bicicleta va ser subastada a ebay però el guanyador va excusar-se posteriorment dient que no era la seva talla i que no havia mirat bé l'anunci, que no la volia, evidentment era un ebayer nou de trinca sense vots positius ni seriositat, ja m'ha passat diverses vegades últimament. De totes maneres i degut a que la bici no va passar de 160 euros, he decidit no tornar-la a subastar. L'he desmuntat de nou per reutilitzar algunes peces i miraré de redressar la pota posterior del quadre, que mentrestant deixaré de banda a veure si s'oxida o què fa.

07 de desembre 2011

*** passar de 2 plats a 1 ( single speed, fixie...)

La  majoria de bicicletes de carretera porten dos plats a les bieles. Si volem transformar una bicicleta a fixie, o single speed, o aprofitar unes bieles de carretera per una BMX... necessitarem treure un dels plats.
En el post "transformar a fixie" ja vaig explicar aquest pas, però avui ho repetiré, de manera diferent.

Som-hi:
Tenim unes bieles de carretera.
Tot i que podem operar sense treure-les de la bicicleta, per treballar millor, sobretot si cal netejar bé, és recomanable fer-ho si tenim l'extractor adecuat,  com és el cas d'aquestes antigues Solida, que només surten amb un extractor especial, per rosca de 23,5 mm (AGPA en fabrica, codi LL-0071)

Per remenar plats és molt aconsellable també un tipus d'eina especial, sobretot per apretar els plats, ja que amb ella podem subjectar els cargols per darrera mentre amb la clau allen apretem fort. N'hi ha diverses marques i són compatibles entre si.

Un truc per afluixar tranquilament els plats vells, és subjectar la clau allen en un cargol de banc, i després aprofitar el braç de palanca de la biela, fent girar al mateix temps la petita clau dels chairing bolts:
Aquesta tècnica és molt útil també per apretar fort els plats.


Desmuntat tot és més fàcil netejar, sempre utilitzo raspall de dents i gasolina, a vegades una rasqueta si els plats han acumulat grassa resseca.

Ara arribem al kit de la qüestió: al posar únicament un dels plats ens trobarem que els cargols no van bé, són massa llargs. Però el problema es redueix a poc més d'uns 2 mm! que sobren...

Una opció és comprar un joc de cargols especials, més curts, molt fàcils de trobar. Potser a les botigues de ciutat estàn a bon preu, no ho sé, però a ebay costen gairebé 10 euros els més barats, enviament inclòs. Penso com en els carrets per fixie, que els preus estàn  inflats, sobretot en productes de qualitat standart i sense marques de renom.
Passo que em prenguin el pèl així que m'he buscat una alternativa: aprofitar els mateixos cargols. Es tracta d'eliminar una petita part. El principal problema està en subjectar la petita peça per poder operar: sigui  serrar, llimar, per abrasió...
Hi ha un truc: enroscar les dues parts dels cargols com en la foto i subjectar la peça amb la clau allen de 5.
  Amb una pedra abrasiva és molt controlable la "llimada", amb pocs segons n'eliminem l'excés.

 ATENCIÓ: La part del cargol ha de sobresortir prou per entrar en els forats del plat, però no massa! no pot sobrepassar l'altura de l'allotjament que tenen els forats del plat. Si sobrepassa aquesta mida les dues parts del cargol estampiran entre si i giraran lliures sense apretar el plat contra la biela.

Per apretar for tornem a fer servir la clau especial , i ja ho tenim.

Quan els preus siguin enrollats no caldrà atabalar les neurones. De mentres, per davant no hi ha res que delati la nostra tècnica low cost-rat style
;-)

06 de desembre 2011

- Peugeot Hawai BTT 24'


Aquesta petita BTT va anar de poc que no anés a parar al xatarrero. Un veí me la va donar quan netejava el traster i l'he pogut refer. La vaig desmuntar tota i va caldre cambiar la caixa de pedalier, i amb ella les bieles. Els pedals antics estaven inservibles, com els neumàtics, punys, cablejat, cadena... també li vaig aconseguir un seient que no portava i vaig repintar la potència i el manillarg, aprofitant el groc de la T-15.
Curiosament aquests punys que guardava de fa temps i que no sabia si mai els podria utilitzar, eren del mateix to verd del quadre! ni fet exprés!
L'estètica alegre i atractiva dels colors no poden dissimular que es tracta d'una mountain bike senzilla i retro, amb només 5 pinyons i 3 plats, bastant pesada, tota ella d'acer amb algunes rascades en el quadre, si bé pedals Nakamura, llantes Alesa d'alumini, carrets sellats, neumàtics nous...
La bici és relativament petita, les rodes son de 24', per jovent de 12 a 15 anys o per algú de mitjana estatura. Els  neumàtics de tacs no són el millor calçat per asfalt ni ciutat, més aviat és ideal per passejades tranquiles fora carretera. 












04 de desembre 2011

2ª Manifestació-protesta C-17

 Foto de Josep Casado
Breument:

Avui hem sigut el doble de participants que la primera vegada, el passat 6 de novembre.

Agraïr la feina de la policia i la organització per el bon funcionament de tot plegat.

Lamentar la llarga retenció de cotxes que ha provocat la protesta. Feien pena tants vehicles inocents aturats però no en tenim la culpa. En tot cas els mitjans de comunicació potser no van avisar suficientment d'aquesta manifestació (no he vist res a la web del servei català de trànsit) L'organització si que havia avisat amb més d'una setmana d'antelació. És d'esperar que els automovilistes vegin a qui han de dirigir les seves queixes. Les bicicletes ja ho estem fent.

És senzill descobrir que no demanem la lluna. Ni volem repetir el què hem fet avui, però si cal tornar-hi serem tots i més.
Fotos d'Adrià Costa
Al diari digital de Catalunya no se'n diu res, potser demà...

A d'altres mitjans informatius si:

aragirona.cat

Osona.com   +  fotos d'Adrià Costa, fotoperiodista

Blog de Josep Casado  + album fotos

324.cat "encara que no s'han originat grans retencions" s'afirma aquí...

Si demà trobo més coses fresques les posaré aquí.

Aquí els posts anteriors al blog  bicinova2:
30 novembre 2011: 2ª convocatòria
08 novembre 2011: resultat primera manifestació
26 octubre 2011 : 1ª convocatòria