18 de novembre 2011

*** restaurar neumàtics vells


Quan ens proposem restaurar una bicicleta, ens podem considerar afortunats si els neumàtics són "aprofitables"... i com més antiga la bici més afortunats serem.
Quan dic aprofitables em refereixo a si el dibuix està regularment desgastat i si l’estructura es veu consistent. Si per el contrari hi ha talls als laterals, esquerdes grosses, desgast al límit en algunes zones, o moltes esquerdes degut al ressecament, no el podrem pas reutilitzar, si no és com a testimoni decoratiu o coleccionisme retro...

Una cosa ben diferent és que els neumàtics simplement tinguin un aspecte vell i brut, això té remei, els neumàtics es poden restaurar. Avui explico com.

En qüestions de restauració, tècniques i coneixements diversos, hi ha un col·lectiu que ens dóna mil voltes a molts dels que remenem velles bicicletes, una bona colla de mestres que fa molt temps que trafiquen amb experiència i qualitat excel·lent: es tracta dels cracks que venen restaurant cotxes i motos des de fa molt temps.  D’ells podem observar i apendre moltes coses, i dins d’aquest respectable col·lectiu  he descobert un blog fantàstic : tumotoclasica.blogspot, amb moltes entrades interessants fàcilment aplicables al nostre món de la restauració de bicicletes.
 
Això de restaurar neumàtics ho he descobert d’aquest blog  i aquests dies ho he experimentat amb vells neumàtics de bicicleta.   
Cada ofici ensenya secrets que cal conservar com a personals, però també hi ha coneixements universals que cal mostrar i divulgar com a cultura bàsica de l’ofici en sí.  No compartir algunes coses ratlla la cobdícia, però també  desvetllar certs tresors és menysprear el lent i llarg camí recorregut. A vegades poder discernir una cosa de l’altra no és senzill, però penso que saber retornar la salut als neumàtics vells és bàsic, que tant ho ha de saber fer el  principiant com el mestre, i no ha de ser cap secret gremial, pel bé de totes les bicicletes.

A tumotoclásica.blogspot hi ha una entrada sobre això de rejuvenir neumàtics, està escrit en castellà de manera molt sintetitzada i efectiva, de dret al gra, aquí: Como limpiar los neumàticos de nuestra moto

Jo vinc a dir el mateix amb altres paraules. 
Comencem:
El terra és ple de pols, fang i brutícia de tota mena que no pot caure més avall i allà es queda:  al terra dels camins i de les carreteres, des d'on els neumàtics s'embruten, en el seu circular habitual. 
Una rentada amb aigua, de tant en tant,  ja neteja, i si és aigua amb sabó encara millor. Així que per començar necesitem uns neumàtics bruts i vells, aigua i sabó, i alguna cosa per fregar. Va bé un raspall de pues de plàstic per arribar a tots els racons del gravat dels neumàtics, i una esponja per les zones llises dels laterals. 
 Tot i que no surt a cap foto, va genial el típic fregall verd de cuina, que pels cromats és la pitjor eina però per aquesta feina va perfectement.

 De fregar amb aigua i sabó tothom en sap, però en el cas dels neumàtics,  per tal de veure el resultat final, cal deixar-los assecar completament, ja que l’aigua brilla i fàcilment ens pot confondre. Per assegurar la neteja cal fregar a consciència una bona estona,  i  repetir de nou en les zones que veiem que encara queda brutícia.
La tècnica d'utilitzar una llanta i el neumàtic instalat i ben inflat va molt bé com a suport, així podem fer més força per tot arreu.
 Han de quedar el més nets possible.
 Fins avui aquest era punt final, les gomes quedaven netes i semblava que poc més es podia millorar. Però... hi ha una segona part!
i per primera vegada per curar una bicicleta haurem de visitar una farmàcia!! jajaja!! 

La història és aconseguir glicerina, un líquid que fan servir a les farmàcies per elaborar productes diversos.  No és una cosa habitual per ús domèstic i per això miraran amb cara de sorpresa. No existeix en envàs comercial i us n'ompliran una ampolleta a granel. Sortiran de dubtes si els aclariu que necessiteu la glicerina per restaurar neumàtics i no per a cap experiment nitroglicerònic, ni tampoc per intentar cap xarop de recepta Panoràmix world...    
Amb una ampolleta de  4 o 5 euros en tindreu de sobra per restaurar 20 neumàtics. Penseu també a comprar alcohol, si no en teniu a casa.
Cal fer una barreja amb el 60% de glicerina i el 40% d’alcohol, per així diluir el viscós líquid . Després de remenar-ho bé, pintem generosament els neumàtics,  i ja els deixem assecar. 


L’assecat em pensava que seria ràpid, però no, cal esperar 24 hores perquè la brillantor desapareixi. Suposo que amb un bon sol i clima sec els resultats s’acceleren una mica, però a tardor i amb dies de pluja costa més. Si ens sembla  podem acabar de treure la brillantor amb un drap absorvent, i ja està. El neumàtic haurà retornat a un estat tou i fexible, amb el color més fosc i ben viu. Les petites esquerdes de l'antiguitat no desapareixen però el neumàtic recobra un aspecte rejuvenit. 



Ara cal seguir veient què passa amb el pas dels dies, i començar a experimentar amb neumàtics de colors, de banda blanca, amb tubulars... pinta bé, no?

Al blog aquest de tumotoclásica.blogspot hi ha moltes coses interessants de veritat,  diverses maneres d’eliminar òxid, consells sobre pintura, decapat, sorrejat... i si a més us agraden les motos clàssiques és per flipar! 100%OK!

5 comentaris:

  1. Moltes gracies David!!!
    Ho penso posar en pràctica!
    La veritat és que semblan nous!!!
    Molt didàctic, com sempre...

    ResponElimina
  2. hola David..
    no coneixie aquest metode.
    lo de limpiar les cobertes jo ho feia amb aigua calenta y rentavaixelles,y despres li posaba un conservador de plastics que hi ha de la marca Wurth.encara que es una mica car .es utilit.ze p'era els plastics que es fan de color mate en els cotxes.tambe el ''limpiasalpicaderos de cotxes de funciona molt be.

    ResponElimina
  3. Si Marcelino, també m'han comentat que va bé l'Auto-Brill, i segurament hi ha més productes.
    Però amb la glicerina sembla que els neumàtics queden més tous i flexibles.
    No sé, és una tècnica que s'ha d'anar experimentant, potser també va bé per les gomes resseques de les manetes de frens de carretera...com bé dius Jordi, a posar en pràctica!
    Salut!

    ResponElimina
  4. Por aquí se hace servir un producto llamado "llantil". Aclaro que aquí llaman llanta al neumático y la palabra "rin", inexistente en español, se refiere a la llanta de España. Una vez bien liempo el neumático, se le aplica el "llantil" diluido en agua, dejándolos brillantes y con una capa protectora que repele el polvo. Debo investigar si ese producto no es mera glicerina.

    Saludos!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies! Un blog molt interesant, ben documentat i molt útil, com a mínim per a mi que no en tinc massa idea en el món de la restauració i ho fas semblar fàcil. Saluts!

    ResponElimina