06 d’octubre 2012

- Rabasa Derbi Panther Cross mach II "Blau Rat"

Una Panther nova al blog!

  
Rara avis a més, tunejada amb blau elegant damunt una herència rat look suau.

Deuria sortir en alguna de les últimes sèries nascudes a Mollet del Vallès, a principi dels 90's, probablement va competir per l'espai de botiga amb alguna de les noves BTTs. 

Al Catàlogo Bicisport, nº2, de 1991, encara apareix una foto d'aquestes últimes Panthers dins el repertori de Rabasa Derbi, ja en plena efervescència del Mountain Bike a Espanya. Però ja sense el característic Stick Shifter (cambi de marxes) que havia fet d'aquestes muscle bikes les més moteres i espectaculars del pati vuitantero, i fins l'any 1990, quan encara es comercialitzava amb les 3 velocitats i l'Stick Shift esmentat.

Es una suposició aproximada: el que probablement la fabricació acabés de sobte pels voltants de 1991 o 1992. Les causes? evidentment l'arribada de les bicicletes de muntanya i el seu plat petit, apte per pujar amb comoditat per les pendents que als 80's només es podien pujar esforçadament, fent esses o a peu, tot empenyent les pesades BMX i BiciCross.

Amb la Bici Tot Terreny, molts adults van retrobar l'oci de la bicicleta, pares i mares que en el seu intent d'una idílica pedalada familiar, arribaven ràpidament a la conclusió que les Panthers, o Motorettas, o Furias, o Bicicross, o Californies... havien quedat obsoletes per compartir rutes amb les seves BTTs noves de trinca, acordant que els seus fills necessitaven una BTT com ells, cansats d'esperar a cada pujada i de sentir el rondinar pesat de la canalla.
Els fabricants van descobrir ràpidament aquest inmens mercat potencial que sorgia, la BTT infantil, i en qüestió de mesos ja ningú més va desitjar cap de les velles bicis dels 80's, de sobte passades de moda, pesades, massa, amb rodes massa petites, sense marxes ni cap última tecnologia made in "orient llunyà".

Aquest exemplar d'avui va tenir més sort que la resta de ferralla que li feia companyia a cal xatarrero, i me la vaig endur per un preu just, vist el mal estat de la bici.


Bieles doblegades, un pedal impossible de treure, l'altre encarcarat, neumàtics i llantes per llençar, manetes de frens i punys inaprofitables, pintura rat rat... tot molt malament, però a favor seu una estructura alineada, sense trompades greus, parafangs, seient, frens, totes les peces d'origen...i el més important, que una Panther Cross és mítica per dret propi i valuosa sempre, per trinxada que estigui.

Després de sospesar el material que tenia per casa, i les combinacions possibles, els colors i funcions de les coses, vaig decidir otorgar-li algunes de les peces que havia anat guardant indeterminadament, sempre pensant per més endavant, per aquella bicicleta especial que habita a l'imaginari, a la que colocar merescudament el valor retro d'aquelles peces preuades, arribades als nostres dies amb comptagotes, sort i atzar. 
Però cada bicicleta esdevé especial des del moment que enfoquem la creativitat  per restaurar-la, quan fem perquè tot encaixi, funcioni i conjunti el seu tot, tant amb colors com en formes i intencions. Aleshores algunes bicicletes, a més a més de ser especials, esdevenen úniques. Aquesta "Blau Rat" crec que n'és una.

Les calques deteriorades i la pintura mal cuidada cada vegada m'agraden més, tal com arriben al taller després de l'abandonament, l'oblit i el pas del temps imprès. En algunes andròmines com aquesta, els defectes superficials els veig gairebé sagrats, intocables. Una neteja i un senzill encerat és suficient perquè tot rellueixi de sobres.
Potser és que la grisor creixent de la crisis i l'aproximació del desastre apocalíptic contrasten massa vívidament amb els paisatges madmaxians de la imaginació infantil irresolta?


   

El color blau del quadre l'he escampat cap a les rodes, utilitzant els Michelin Cobra que havia muntat a la BH Meteor "bmx mix", molt poc gastats i tous, però amb moltes petites esquerdes en tota la superfície. Perfectes aquí i ara.
 Les llantes són unes clàssiques Ambrosio BMX d'alumini anoditzat, de 28 radis (el "32" de l'etiqueta es refereix a l'amplada interna del perfil de la llanta).

Les bieles són unes clàssiques de carretera, japoneses, unes Sugino super maxy de 170mm amb un plat de 48 dents, també Sugino, pensat per cadena estreta de 3/32", però que admet perfectament una cadena gruixuda com aquesta platejada KMC de BMX, de 1/8".

Pedals nous per estrenar, uns Notario dels tot-plàstic, i amb el mateix gran defecte dels Notario de sempre: blindats, inexpugnables, sense possibilitat d'ajustament ni manteniment futur.


El pinyó és un URRETA EXTRA de 20 dents, que només admet cadenes d'1/8".
Com totes les Panther Cross Mach 2, suspensions i fre de tambor a la roda posterior.

 El fre de tambor és de la última època, el podeu comparar amb els antics, com el de la yellow rat.


Les bieles incorporen un tap autoextractor, les bieles es posen i es treuen  amb una simple clau allen.

Dins l'estil Rat Look són habituals els detalls humorístics (a vegades l'humor és general i no pas excepcional).
En aquesta Panther però, predomina la serietat, i la petita nota d'humor la posa molt discretament el caballet, ehem...
El caballet? ein?
És un espia enviat pels d'Abadiano?
és un presoner de guerra? esclavitzat pels de Mollet?


Bromes difícils a part, el cavallet fa la seva feina i permet fer fotos "sense mans".



A les altures el color blau desapareix, manetes i punys són de fabricants indeterminats.
El seient, clàssic de les últimes fornades de la Panther Cross, d'espuma, típica de finals dels anys 80, bastant envellit però també bastant còmode.



 El llum funciona amb piles. Les últimes sèries de les Panther l'equipaven de sèrie, inclús hi ha una pletina soldada al primer pis de la forquilla, i que seveix de suport per cargolar-hi el llum.



M'agrada molt com ha quedat. Funciona molt bé, amb les seves particularitats, la frenada no és molt potent, la suspensió és bastant tova, molt còmode, incapaç de baixar temps en cap volta ràpida però si que perfecte per rodar divertidament i a plaer sense més pressa que la imaginació racing.
La combinació del 48x20 va perfecte per mantenir velocitats de creuer còmodes, i la impossibilitat de cambiar de marxes... cap problema, ràpidament s'oblida.

28 de juny 2013 - Després d'estar un temps anunciada i sense èxit (ningú ha intentat negociar el preu de 200€ ), he decidit retirar-la de la venda. L'hi he cambiat les bieles i alguna cosa més i per ara es queda per casa.

27 de setembre 2012

News de Trialsin

Aquesta setmana hi ha noticies importants en el món Bici Trial Clàssic:

La primera és la confirmació del naixement de TRIALSIN.ES, des del dilluns dia 24. Una excel·lent i completíssima web que engloba tots els aspectes del Trialsin. Una enciclopèdia online esparverant, tan per la seva amplitud documental com per la bona disposició dels continguts, encara ampliables gràcies a la seva secció Colabora!
Felicitar aquest fabulos treball al seu autor, l'Enric Gibert, apasionat del Trial sense motor des dels seus origens i gran coneixedor de tot aquest món.

A primer cop d'ull s'hi troben a faltar alguna Fidan, i algun prototipus d'esquelet BH o Motoretta, aquells artefactes casolans de la primeríssima època..., en la secció bicicletes, que és el primer lloc on he anat, però bé, és d'esperar que tot s'hi anirà incorporant al seu moment. 
D'altra banda hi ha diverses bicicletes que desoneixia i la seva descoberta és un regal molt gran. A més a més, la quantitat de fotos, documents, pósters, classificacions, etc... és enorme, impressionant. Segur que amb aquesta obra brutal el món de la bicicleta clàssica de trial encara guanyarà més valor i reconeixement aquí i fora d'aquí. 
 

Per fer-se'n una idea és imprescindible visitar i gaudir del site, és impressionant. A molts ordinadors aquesta adreça quedarà fixada a la carpeta "favoritos des de ja!
Moltes gràcies Enric per compartir tota aquesta passió, enhorabona!




 L'altre noticia arriba de Verona, a Itàlia, on en preparen una de bona:


¡Buenos días!
Somos un grupo de fans de BMX y BMT (Trialsin) old school , página de Facebook BMT & BMX old school Torino

Hemos organizado con la colaboración de Alberto Limatore una reunión de BMT Old School y estamos anunciando en la red
Invitamos a todo el mundo a participar con sus bicicletas de Trial. El encuentro será en Verona el 10 de noviembre  en el Parque Colombare a las 10:00 horas
El evento no es competitivo y no es con fines de lucro, simplemente un lugar de encuentro para Trialsin viejo y lo nuevo, emocionante y practicantes. Gracias por su amable atención y un cordial saludo.
Gianluca Cena


La passió per les velles bicicletes i l'emoció dels antics obstacles segueixen vigents gràcies als nous impulsos com aquests, i com els de la Copa de Trial Clàssic, que any rera any promou la competició lúdica i festiva amb les bicicletes de coleccionisme trialero. Fa pocs dies es va disputar la tercera prova d'enguany (Sant Antoni de Vilamajor),  i el proper 2 de desembre a Òrrius finalitzarà aquest campionat de clàssiques... ja un clàssic !

Fantàstic !

20 de setembre 2012

- Tàndem BH / MONTY



Un post especial avui! aquest és el primer tàndem que surt a bicinova.
Un exemplar rar i poc vist, fruit d'una enigmàtica col·laboració entre BH i MONTY, al més pur estil i filosofia tàndem: esforç comú en un mateix camí, compartir.
La signatura d'en Pere Pi figura als adhesius, i també Monty en el petit adhesiu de les potències. Els manillargs i el color blau donen una pista clara de que aquesta bicicleta doble és contemporànea a les Monty T-17 i T-19 de Trialsin, a les 109 de BMX... aproximàdament de 1984 o 1985.









En aquells anys, en plena efervescència del Bici-Trial i el Bici-Cross, segur que hi van haver molts experiments i idees per ampliar el món de la bicicleta.
L'adhesiu de BMX, el doble fre proterior, els neumàtics de tacs, l'absència de cambi de marxes... semblen respondre a una orientació esportiva i competitiva per aquest tàndem. Ignoro si van existir curses de tàndems en circuits de BMX, però la idea sembla que podia haver anat en aquesta direcció. O potser no, potser simplement va ser concebut com un tàndem resistent i senzill per passejar lúdicament en camins asfaltats i pistes de terra, i els adhesius racing siguin només els de la moda del moment.

Les rodes són de 24',  neumàtics CHENG SHIN 24 x 1.75, molt ressecs i  destrossats, sobretot el posterior, però en espera de trobar uns substituts blaus, els hem deixat posats com a testimonis de l'origen.



Les manetes de frens semblen ser unes IDEAL, els punys blaus si que ho són, els clàssics de la fàbrica de Granollers.
Els frens uns Olimpic Balon amb eix reforçat de 7mm, i al darrera un fre extra comandat per el copilot, un "petit" Olimpic 70. Extrany que totes les pastilles de fre siguin Weinmann...
Els seients són de la casa Intauto.
 La transmissió és tota clàssica de BH,  amb cadenes IRIS  i pinyó Urreta Extra de 20 dents... L'eix de pedalier davanter té un cos excèntric que permet graduar la tensió correcta per la cadena central, mentre que la roda posterior regula la tensió de la cadena curta. Convé que les dues cadenes no quedin tenses en cap moment del gir de les bieles. Això és important en bicicletes i components de poca precisió com passa en la majoria de bicicletes  Made in Spain dels anys 80's.


La bicicleta pesa 23,8 kg,  la distància entre eixos de rodes és de 157 cms,  la distància entre pedaliers 56 cms, i una longitut total de 218 cms.

He trobat informació sobre tàndems a la revista La Bici, en el seu primer número (llegiu-ho pensant en el context social de 1981).

  Bé, de la teoria a la pràctica s'ha de veure si els pros i els contres del tàndem són així com explica la retro-revista. Això ho hauria de dir algú que tingui experiència en longboards d'aquests, o ja ens ho faràn saber en Xavi i la Silvia quan hagin voltat una bona temporada amb aquesta màquina. Segur que d'anècdotes i diversió no en faltaràn.
:-)
Moltes gràcies dobles per l'encàrreg!!


17 de setembre 2012

- BH California Star 3 "Rat Look" v2.0


Versió 2.0
Aquesta bici d'avui ja va sortir al blog el mes de gener passat: BH California Star 3 "Rat Look" .
La bici anava força bé, però quan vaig descobrir l'existència de forquilles de suspensió per rodes de 20', (Diamond Back F1) no he parat fins a reversionar aquest experiment, convertit ara en una Cali suspensió total.

Aquestes forquilles equipen les Mountain Bike infantils de rodes de 20', i normalment  no permeten regular res. La pipa de direcció és d' 1" (25,4mm) així que es poden muntar en una BH California, i en la majoria de bicicletes dels anys 80 i rodes de 20'. Només cal estudiar bé la londitut del tub de direcció, que no en falti.  La d'aquesta és de 160 mm.
No sé si funciona amb oli, aire,  molles, o elastòmeres... té uns 50 mm de recorregut o poc més. Hi he hagut de muntar uns frens V-Brake, que són potents però que cal ajustar bé perquè no freguin a la llanta, i més quan són llantes de plàstic, que sempre tenen petites oscilacions laterals, i que no es poden corretgir com si que ho permeten les rodes de radis.
La forquilla la vaig aconseguir a ebay UK, de segona mà, per uns 30 euros (forquilla + enviament). Ràpidament vaig eliminar el color lila, per horrible, però també perquè l'òxid s'instali damunt l'acer viu, al seu aire, poc a poc.
Com podeu comprovar l'oxidació del quadre no ha evolucionat gaire tot i els 10 mesos de bici decapada, si bé tampoc l'he deixada a la intempèrie.
Els V-brake si que portaven temps sota la pluja i estan fabulosament rovellats!



També vaig decapar el manillarg, original de les California de mitjans i finals dels 80's, i les manetes de frens,  les Ideal exageradament grosses que portaven les Panther Cross Mach 2.
Tot deixat a punt per oxidar-se com li sembli.

Un problema entretingut de solucionar va ser la unió manillarg-potència-forquilla.
La forquilla de les BH fan 20mm de diàmetre, i aquesta suspensió era per una potència amb canya de 22,2mm.
Finalment  ho vaig solucionar amb un adaptador per potències ahead, de 22,2 mm., on hi vaig collar una potència normal de "BMX modern", i a ella el manillarg. És el què tenia a mà.
Una altra modificació obligatòria va ser substituir la femella que tanca la direcció, ja que la de BH no deixa passar la potència de 22,2mm.
I encara més,  vaig afegir 5 anells de direcció, per guanyar el gruix suficient i estalviar-me el serrar la forquilla a la mida exacta.



El seient és impecablement rat style, inmillorable per aquesta bici !
A algú de la Vall del Ges li hauria de sonar...

Aprofitant les obres... també era el moment de "guanyar altura".
Altura limitada en la primera versió per la longitut de la suspensió central (més curta que l'original de BH) i que amb la nova forquilla de suspensió encara hauria inclinat més la bicicleta cap enrera.

Tant el tub del seient com el tub de la direcció de les bicicletes tenen una inclinació entre 70º i 74º respecte el pla horitzontal del terra,  normalment.
Això marca el comportament, resposta, reacció, estabilitat, maniobrabilitat...de la bicicleta.
Tubs més verticals comporten més nerviosisme i agilitat,  i en canvi, tubs més ajaguts fan la bici més estable però més adormida i amb poca velocitat de resposta.
El creador busca l'equilibri entre aquests dos factors, accentuant una cosa o l'altra segons la utilitat de la bici (no és ni serveix per el mateix, per exemple, una bicicleta de velòdrom que una Coaster Bike). 
 També la distància entre rodes, l'altura del pedalier, la distància eix de pedalier-roda posterior, la dimensió de les rodes, etc... tot això són factors que deterninen el comportament general de la bici.

Per tal de guanyar verticalitat en el tub de seient i el tub de direcció,  i a la vegada alçar el pedalier, vaig fabricar unes plaquetes, a la manera  McGiver, unides amb cargols, un tros de tub per separador... i colocades a l'enclavament de la suspensió central. S'ha guanyant una distància extra de 35 mm.
L'angle de direcció resultant és de 70º, i el tub del seient té 68º d'inclinació. L'altura de l'eix del pedalier ha pujat fins a 30,5 cms (ja no cal estar alerta al pedalar a les corbes)

Bé, en una bicicleta amb suspensions en acció, aquestes mesures i angles oscilen continuament,  per això no determinen tant com en una bicicleta rígida. Però definitivament, el guany d'altura i la inclinació cap endavant de tota la bici són una millora clara  respecte a la primera versió.
Per ara aguanta molt bé.. Si s'acaba xafant l'invent hauré de reforçar les peces amb soldadura, potser ajuntant les dues plaquetes amb una altra que les uneixi i reforci, o bé soldant les 2 plaquetes directament al basculant.
Però per ara resisteix de primera. La vaig provar passejar a la manifestació de l'11S a Barcelona.
Ara toca provar-la en baixades off road i mals camins de muntanya.





Els pedals són uns Shimano amples i molt Rat Look, però  molt desgastats: els hi hauré de llimar una mica de dentadura perquè mosseguin les sabates... i si la bici tira bé i la mecànica aguanta sobradament en baixades xungues, directament instalar-hi uns M-737 i... a volar gravitatòriament !
 jejeje !!

S'ha de provar, queda pendent. Salut!