31 de juliol 2012

CULTURA CICLISTA


Cultura Ciclista és una microeditorial de nova creació centrada en literatura sobre ciclisme en carretera. Un projecte personal de Bernat López. Una elogiable iniciativa que comença a omplir el gran buit sobre llibres de ciclisme que hi ha a Espanya, que hi ha hagut sempre malgrat la gran afició que hi ha tingut el ciclisme esportiu i de competició.

Tant de bo aquesta aposta valenta sigui recolzada per tothom i  aquest  parell de col·leccions tan prometedores puguin augmentar en títols progressivament. Des de Bicinova tot el recolzament, sense cap altre interés que la salut del món de la bicicleta. Al lateral del blog hi veureu sempre el logo/enllaç a Cultura Ciclista, i farem ressò de les novetats futures. Enhorabona per la iniciativa Bernat!

Per començar ja han aparegut aquests 4 llibres. Cliqueu AQUÍ per veure'n tota la informació.











29 de juliol 2012

Primers auxilis i tirites pel colapse que ve...

Avui no va de bicis.


Hi ha moltes persones que, per tontos, per mala sort o per bona fe, ja hem caigut de la planxa de surf i fa temps que veiem com tot va empitjorant, dia a dia, sense horitzons esperançadors. Molta gent anem perdent l'alegria, la salut i les forces a marxes forçades. Persones que volem fer quelcom i topem amb murs de contenció a dins i a fora de nosaltres mateixos. Ho portem dissimuladament, encara fingim que tot va bé, "anar tirant", però sempre és final de mes. Els afortunats que encara tenim sostre, sortim al carrer amb la careta de l'optimisme, ja molt gastada. El futur ens descoloca més que mai, no sabem si el futur serà demà o si trigarà dos mesos, o dos anys, cinc, deu... però així com fa deu anys es veia venir imparable la bombolla del totxo, ara es veu el colapse social no gaire enllà en el temps.

Parlant amb uns i altres tothom veu confusió, ningú entén els perquès, ni de les causes ni de les solucions d'això que encara anomenem crisis, perquè no volem creure que es tracta d'una estafa. Ni els polítics ni els economistes expliquen "la crisis" amb claretat, fan creure que escapa al seu enteniment, simulen que no ho comprenen ni ells, però els governs segur que si que saben què està passant, d'on ve, a on porta i perquè. Que ho tinguin controlat o no... això ja no està tant clar.

Qui més qui menys creu que hauríem de fer alguna cosa, però el què, el com o el quan, resten inconcrets, emboirats. Ara uns, ara altres, formem grups i manifestacions i omplim carrers i places protestant. Però si alguna cosa ha cambiat per bé, encara no s'ha manifestat clarament. La impotència obre la porta al pessimisme, al passotisme, a l'apatia manifesta que es veu pels carrers.

No sé què però cal moure coses, ventilar l'habitació de les idees, aixecar el cul del sofà, transformar la indignació (el despertar-se) en el pas següent (aixecar-se dempeus i veure el pati ).

"la teva ignorància és el seu poder"

Bicinova és un blog de bicicletes, si, però les bicicletes no són res sense les persones.
Així que deixo uns links útils,  portes obertes per explorar el pensament crític, alternatives motivadores.
Des d'ara quedaran fixades al blog, al capdavall a la dreta. Segur que n'hi ha moltes més, si en sabeu d'interessants les podeu incloure en forma de comentari. Moltes gràcies per endavant.
I ànims!




Pensament crític i actualitat

El cor de les aparences  http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/

The Final Generation  http://petronomore.wordpress.com/

Si plores perquè has perdut el sol...   http://clarapsicologia.blogspot.com.es/

Vicenç navarro http://www.vnavarro.org/?lang=CA

Pensar NO es ilegal (Aún) http://pensarnoesilegal.net/



Organitzacions

Justícia i Pau   http://www.justiciaipau.org/index.ca.shtml

Noviolencia   http://www.noviolencia.org/

Pangea   http://desobedienciacivil.pangea.org/



Sobre salut i plantes medicinals:

Josep Pàmies Blog http://joseppamies.wordpress.com/
  
Dolça Revolució http://www.dolcarevolucio.cat/ca/

Proyecto Fukuoka http://proyectofukuoka.blogspot.com.es/


27 de juliol 2012

- Rabasa Derbi mixta 10 speeds


Moltes gràcies Jordina!   

Aquests quadres amb doble tub diagonal d'un extrem a l'altre en línia recta tenen el seu punt. Disseny d'origen francès denominat "forme berceau" ( forma de cuna). Gairebé sempre els trobem en bicicletes mixtes, de ville, de passeig/carretera, però ocasionalment també en bicicletes femenines de ciclisme, sense parafangs i amb manillarg de corredor.
Aquesta bici nova d'avui era molt coneguda a la dècada dels 80's, una bicicleta moderna, reforçada, lleugera i còmode, perfecte per recorrer amb agilitat carrers estrets i llargues avingudes; i amb els dos plats i el pinyó de cinc corones les distàncies més llargues es podien assimilar sense més problemes que les capacitats físiques del motor i el pilotatge.

De segur que Rabasa Derbi tenia un nom per aquesta bici, però el desconec, per ara no he trobat informació enlloc. El més aproximat que he descobert és un Model Thatí (Tahití) de 1982, però amb reflectant a darrera i  un sol plat, la resta igual. Això aproxima la data de fabricació cap aquesta època. Com també les manetes de cambi  Simplex, que figuren en els seus catàlegs de 1982/1984 (a Velobase.com).

 Bieles Solida, plats de 52 i 42 dents, pedals Notario de goma (els d'origen, uns Notario metàlics, estaven atrotinats), cadena Iris...
Al pinyó hi ha 102 dents, repartides en cinc corones, de 14, 16, 18, 20 i 22 respectivament.  Frens Olimpic 70 . Parafangs inoxidables. Els llums Rinder funcionen a dinamo. Neumàtics actuals per estrenar, de 700 x 28c. Punys irrepetibles... bon conjunt.









 






La bici funciona perfectament, és ràpida, el manillarg molt còmode, la conducció divertida.
Perfecte per algú que no sobrepassi 1,75 m. d'alçada, ja que el seient no puja gaire més de com es veu a les fotos.
Quedarà pendent per qui se la quedi d'afegir el timbre i el cavallet, que no hi eren, i la manxa, que hi era però deteriorada,  extres que amb temps i calma es poden trobar pels racons de botigues amb història.

18 agost 2012
La bici se'n torna molt molt a prop d'on va venir, moltes gràcies Anna!
Cuideu-vos molt i disfruteu juntes!
A retrobar les sensacions retro-racing i gaudir de l'aire fresc!

25 de juliol 2012

- BH 75-500 "mel-rat"


Bici nova! una "verano azul" més, a punt per tornar-hi.
Totes les BH 75 s'assemblen però al segle XXI ja és difícil veure'n dues d'iguals. Aquesta pot presumir d'un look poc comú entre les BH, un color mel molt bonic (color caramel). Això si, combinat amb esgarrinxades del pas del temps, que li donen dret per mèrits pròpis a una etiqueta "Rat Look" bàsic, si bé poc cridaner i bastant endressat (potser anomenable..."Rat Look Light"..., ja que per sort l'òxid va ser relativament fàcil d'eliminar, i els reflexes dels cromats han quedat amb molta vitalitat lumínica.  Però per culpa de l'oblit, tot era mate abans de començar. Mate i empolsinat però amb tots els components d'origen, a més d'un "timbre de cop" oxidat, que quardaré per per un futur projecte rat look, més... accentuat.

 La bici me la va regalar l'any passat en Jordi de Reciclone. Finalment la vaig anar restaurant. Com sempre, repassant tots els racons i mecanismes de la bici per esbrinar què era brut, deteriorat, desgastat... i què era el més ràpid i econòmic per posar-hi remei.
A grosso modo, una restauració a bicinova es basa en aquesta simple idea.







La bici va quedar prou xula. Però com que no s'utilitzava, i la dona d'un amic desitjava una d'aquestes, ha anat a viure a Cardedeu, on segur gaudirà de passejades d'emocionant tranquilitat. Gràcies Emma i Marc! que la disfruteu molt!


També gràcies Jordi! finalment el teu regal ha arribat a bon port.

19 de juliol 2012

- Montesita T-5


La primera i més petita de les creacions bici-trialeres de Pere Pi i Montesa va ser el model T-5,  avui en dia una bicicleta molt preuada dins el coleccionisme. Gràcies a l'encàrreg d'en Xavi he pogut restaurar aquest exemplar tan ben conservat, i és un plaer poder-la mostrar avui a través dels píxels internàutics.
Corrien els últims anys de la dècada dels 70s, sorgia la petita joia de la corona. Veiem com era.


Abans de la restauració/posada a punt, la bici estava molt completa i amb gairebé tot d'origen. "Només" va caldre trobar uns pedals Notario dels petits, i unes manetes de frens, que sembla que que no són les d'origen, unes Ideal que potser Montesa va utilitzar en models posteriors, com la T-10, T-15 o T-12. El cablejat també és nou, original de la casa JH, amb fundes vermelles i els seus protectors old school anti-pols.
La resta és tal com sortia de fàbrica. Tan sols queda un dubte per resoldre, sobre el número de sèrie marcat a la pipa de direcció, un "445" misteriós, ja que en les Montesa vistes fins ara no apareixen números de sèrie gravats al quadre.


Tot ha sigut ser netejar i posar ordre. Els rodaments de direcció i pedalier no ha fet falta obrir-los ja que giraven perfectament, i l'experìencia prèvia de la restauració de la T-15 groga va deixar clar que per més feta caldo que estigues la bici, allà dins tot estava com ho havien deixat a fàbrica el dia D.

Per tot arreu es combinen els colors groc, vermell i negre. Els punys Gonelli amb el logo Montesa, els taps de la forquilla també en groc, així com els protectors de pols de pedalier i direcció, els catadiòptrics Rinder de color taronja i vermell amb base de plàstic blanc, el portanúmeros original... tots aquests elements diferien de les Montesa més grans, on el color groc gairebé desapareix a favor del domini negre/vermell.


Les rodes munten uns carrets Olimpic Cursa d'alumini  per 28 radis, amb tanques ràpides i tensors de cadena a les punteres posteriors. Pinyó Urreta Extra de 18 dents, cadena Iris, bieles de 135mm (com en les T-15), plat de 32 dents... per enfilar-se com una cabra.
Els Pirelli ML 14 TRIAL fets a Manresa, (en tamany petit, crec que llanta de 13') són molt difícils de trobar, inclús en mal estat. Aquests afortunadament encara conserven un excelent gravat, per arrapar-se com un iman damunt pedres i troncs.






El pedal esquerre no acaba d'entrar totalment, segurament per haver sigut forçada el fil de rosca amb un pedal que no tocava. Haurem d'esperar a trobar un mascle de roscar old school per repassar-la. No s'ha d'insistir mai a cargolar si pedal i biela no són de la mateixa rosca, ja que hi ha el perill de comdemnar-los a una unió eterna. I més quan de bieles d'aquestes forjades de Montesa no se'n troben enlloc, en espera que algun artesà impossible construeixi un nou motlle per fundició i sàpiga crear rèpliques... (per idees que no falti...)



La bicicleta és petita, 75 cms entre eixos, uns 32 cms entre pedalier i roda de darrera, rodes de 44 cms de diàmetre,  manillarg de 58 cms d'amplada i punys situats a 80 cms del terra. El seient Arius personalitzat amb "emmes" es pot situar entre 58 i 75 cms del terra.
La bici pesa12,5 kg... per mainada de 5 a 8 anys això vol dir molts entrepans extres i berenars dobles.




Els frens són uns Olimpic 70, del mateix estil que els Olimpic Balon però no tan grossos... a  molts de nosaltres també ens agradaria no ser tan grossos; ser criatures en tamany i edat, tenir 6 anys, i aprendre Trialsin amb la més petita de les mítiques Montesa,  a qui no? 




En tot cas és d'admirar l'exel·lent feina d'en Pere Pi i el seu equip a Montesa en aquella època llunyana. I pels que ja som grandets, mai és tard per començar a practicar tots aquests valors estampats al màgic adhesiu, una mena de RoadBook ben concentrat i clar, aplicable a tota dedicació possible, amb bicicleta o sense.
L' Scalextric no va ser la única "escuela de campeones".

Xavi ! moltes gràcies per aquesta oportunitat irrepetible !  cuida-la molt!



9 de setembre de 2012 :
Fa 4 dies he rebut aquesta foto fantàstica al mail, juntament amb el breu però commovedor text que l'acompanya.

 Et passo la foto del comentari que us vaig fer al blog de la restauració de la T5. La foto es de l´estiu del 79 o del 80, no ho puc concretar massa bé. Si que sé que aquesta bici va ser una de les primeres en sortir de la cadena de muntatge de la fàbrica. El meu pare hi treballava a Montesa i me la va regalar pel meu cumple, sóc del 1973. I si que teniu raó que m´estimava molt! Malauradament a finals d´aquell mateix estiu, em van robar de darrera la porta de l´escala on vivia, la meva preciosa Montesita T5 i que era una peça única llavors al poble on estiuejava i on ara visc, Gironella. No la vaig veure mai més. El meu pare va morir quan jo tenia 18 anys i moltes de les preguntes que ara em faig sobre Montesa o sobre aquella bici es van quedar sense resposta. Per això ha estat una passada veure la vostra restauració. Si amplies la meva foto podràs veure mes o menys la planxeta dels frens de la que et parlo, fa poc en vaig tenir una a les mans, era d´un amic que col.leciona bicis clàssiques. Es similar a la de plastic amb la M de Montesa que portaven les T-15 pero de ferro. Un plaer saludar-vos i a veure si algún dia la puc veure en directe! Una forta abraçada i si us puc ajudar en alguna cosa, ja ho sabeu.
Pep
___________
___________
  Hola Pep, el què expliques posa els pèls de punta!
La foto l'havia vist per internet fa temps i ja m'havia impressionat molt, ara encara més. Hi emana tota l'emoció de la primera bicicleta, la il·lusió del nen que no pot contenir la seva alegria, que desborda felicitat.

Ara penso que és molt probable que aquell estiu es despertéssin enveges incontrolables. Ni robar, ni robar una bicicleta té cabuda enlloc, però robar la bicicleta d'un nen no pot tenir més explicació que l'enveja fermentada en una pobra ànima. Déu hagi perdonat aquelles pobres mans.     

Endavant Pep!  moltes gràcies per compartir-ho! M'alegro molt que aquesta restauració t'hagi ajudat a recuperar l'enllaç amb aquella bicicleta tant important per tu, i donar-te ànims per recuperar tota a teva alegria de nen, que segurament també et van robar aquell mateix dia,  junt amb el disgust de perdre la teva T-5. 

Ànims! segueix els fils, busca a on condueixen, per desfer-ne els nusos o relligar els trossos trencats. Les bicicletes són vehicles que ens condueixen a llocs, literalment, però també simbòlicament. Només cal enfilar-s'hi i pedalar, llavors el món es manifesta.
Que tinguis molt bona sort!
Una abraçada!
ininbita