30 de març 2013

- Rabasa "mini" Lady


El "mini" del títol és perquè n'he vist alguna igual, amb idèntic color i les mateixes calques vermelles, però amb rodes de 650. En canvi aquesta és més petita, amb rodes de 500.
Aquesta petita Rabasa tant femenina i ensucrada la vaig comprar en un mercat de trastos vells, com tantes altres bicis que apareixen a bicinova.
En aquests mercadillos la gent fa parada i hi porta a vendre tot allò que li fa nosa a casa seva. No són ben bé mercats d'antiguitats, d'aquells on les peces s'exposen altives, ja restaurades, a preus de col·leccionisme i tot net i lluent. No. Aquests mercats de trastos vells són empolsinats i desmanegats, i més emocionants de traficar-hi perquè tot està barrejat i s'hi poden trobar coses ben interessants, i sovint a bon preu.
Però la sort i la vista hi tenen molt a veure. A la segona passada per davant de les parades sempre es descobreixen objectes que a primer cop d'ull no s'havien vist.
És el més semblant a anar a caçar bolets. :-)

Aquesta cosa lila plena de pols estava en una d'aquestes parades, i no la vaig veure fins després d'haver passat tres o quatre cops per davant! semblava que s'amagava, espantada, jajajaja...
Segurament que, així petita i bruta com estava, i d'aquest color empalagós, poca gent s'hi va interessar doncs ja era mig matí passat quan la vaig comprar, i en aquests mercats s'hi ha d'anar ben d'hora si es vol veure tot el què s'hi descarrega.
A gaire ningú li feia peça, segur, però essent una Rabasa dels 80's, amb totes les peces d'origen i en molt bon estat, vaig decidir que "cap a casa", i que així que estigués, cap a bicinova2.
I aquí la tenim.
La seva propietària no recordava pas quin any l'hi havien comprat, però que sí havia après a pedalar amb aquesta bici. I que ara la volia vendre. Que la bici s'havia d'arreglar una mica perquè tenia el parafang que tocava la roda i la biela fregava el protector de la cadena, però que la bici estava bé encara que estigués així bruta... com donant a entendre que no l'havia fet servir molt en el seu moment.
Semblava que no li havia agradat gaire mai l'abundant color lila de la seva bici, i que aquell matí eren allà al mercat per dir-se l'últim adéu una mica a desgrat, i mirar de fer les paus.

La trista bici estava molt bé. Bruta i apagada, això si, i amb una mica d'òxid incipient a les llantes, manillar, manetes de frens, cargols, portapaquets... però res greu. Al contrari, les bicicletes que s'han guardat anys i anys a recer de la humitat i a prop de la caldera de la calefacció de gasoil solen tenir una capa d'oli i pols que les ha protegit contra la corrosió de la humitat. Aquesta petita Rabasa de Ventafocs havia tingut aquesta sort. No la van pas arreglar gaire per anar al mercat, aquell matí. Però segurament això mateix va ser la sort perquè estigui avui aquí:



La restauració ha estat entretinguda com sempre, però fàcil. Bàsicament netejar. Desmuntant totes les peces,  com sempre, exceptuant rodaments de carrets, eix de pedalier i direcció, ja que tot girava suaument. Tan sols un petit reajustament d'aquests mecanismes.
Aigua i sabó, nanes metàliques per l'òxid dels cromats, esponja i draps per el quadre, gasolina i raspall de dents per desengrassar les zones olioses del quadre, cadena, carrets, pinyó, plats i bieles...Un lleuger encerat del quadre, parafangs, cromats...
Reparació reparació... diguem que només dues i de nivell bàsic. El parafang posterior estava una mica aplastat en la part final i fregava amb el neumàtic: va caldre retornar-li la forma arrodonida. El protector de cadena i la biela van fer les paus senzillament doblegant uns milímetres la pestanya-suport posterior.

Ara la bici fa goig, tota brillant i neta. Amb totes les peces d'origen, tal com va sortir de fàbrica. Únicament les fundes i cables són nous nous.
Obviament no l'he provada però tot funciona correctament. 












27 de març 2013

- BH Meteor "bmx mix" final version




Un breu post de la BH Meteor blava que ja va sortir al blog fa temps (gener 2012), però que després vaig modificar i que finalment he tornat a redefinir, i que ara vull vendre.

Quan customitzem una bici, i deixa de ser "de sèrie" (tal com la va crear el fabricant), el substituir peces i actualitzar-la pot no acabar mai. Sempre hi ha noves possibilitats transformatives segons les peces i idees noves que un tingui entremans. Aleshores hi ha un rebombori d'eines i peces al taller fins que la bici torna a ser "definitiva", a estar "per fi acabada", i descansa en pau amb el nou look de torn... qui sap fins quan!
 :-)
Els canvis en aquesta "bmx mix" van començar perquè l'any passat vaig aconseguir unes rodes de pals blanques, de plàstic, molt velles i que va costar bastant de netejar i ajustar, però les mag wheels sempre queden fantàstiques en les BMX. També vaig aconseguir un joc de frens Weinmann, dels classics anoditzats en blau, els cotitzats 890 que equipaven les BH California més bones, com l'STAR,  la X3...

Aquests frens blaus hi  funcionaven la mar de bé, però com que tinc una BH California X3 que tard o d'hora restauraré, i a on aniran els Weinmann, he optat per actualitzar el tema brakes d'aquesta Meteor amb els originals Olimpic Balon, els clàssics més old school del panorama made in Spain de començament dels 80's, de conjunt amb unes manetes Olimpic 68  restaurades amb paciència (les crostes de pintura vella van costar de fer fora).

També vaig substituir els Michelin Cobra blaus de 2.125'' que portava en un principi, i que van anar a la Rabasa Panther blava, ja que són massa amples per aquests quadres BH: en els tirants posteriors no hi ha massa espai sobrant, i sobretot amb les velles rodes de plàstic (que tenen una oscilació lateral d'uns 5mm!). Finalment hi vaig muntar un joc de gomes més estretes amb poc gravat, més àgils i ràpides, sobretot en terrenys urbans i de terra dura, que no pas els grossos i acaparadors tacs dels Cobra.

La resta de la bici ha cambiat poc, substituint el vermell per el blanc. En aquest tipus de bici dels 80's la varietat de colors a disposar va ser clau per fer llaminer el mercat, com passa en el món Fixie actualment. Són màquines que sovint criden l'atenció pels seus colors llampants. Amb 4 canvis es transforma molt la bici, encara que només sigui visualment.

La bici funciona molt bé, va molt fina i és molt silenciosa (el pinyó no fa gens de soroll). Les rodes de plàstic tenen una deformació lateral d'uns 5 mm però la frenada és suau i continua, no es nota gens aquest defecte, que no és cap cop a les llantes, la ondulació és gradual en tot el gir de la roda. El tacte de les pastilles blanques amb el plàstic és perfecte, la frenada suau i progressiva.  Els carrets de les rodes estan correctament ajustats. Així com l'eix de pedalier i la direcció. L'únic "però" que hi ha, és el "crug-crug" dels pedals, tot i que són nous, no estan, ni es poden, ajustar bé. Giren fins i ràpids, això si, sense problemes, i amb els peus al damunt no fan cap soroll.
Les calques i pintura aguanten prou bé, malgrat ser made in casa, però el quadre ja té algunes rascades per l'us en tot aquest temps.

Actualment la bici no està en venda. Segueix a la col·lecció particular.











25 de març 2013

- BH Gacela per restaurar


 Ja fa bastant temps que tinc aquesta vella bici per casa ( fotos 29 abril 2011), i malgrat la meva intenció de restaurar-la jo mateix, he canviat d'opinió. La vendré així, tota per restaurar, ja que no tinc tot el temps, i no és una bici que un cop restaurada me la vulgui quedar, ni pugui, doncs tampoc tinc tot l'espai.
I també la venc així, encara tota per fer, perquè és probable que interessi a algú com a projecte propi, dedicant-li tota l'atenció i l'interés que la bici mereix.
Com a iniciació, hobby, pasatemps, inversió... arreglar una bici atrotinada pot aportar valors positius, edificants i engrescadors. Molts factors que una bici ja arreglada no pot aportar de la mateixa manera, ja que el procés d'utilitzar i mantenir una bici al llarg dels anys és una cosa, però reconstruir i tornar a fer funcionar una bici abandonada és un procés ben diferent, amb un abans i un després com a parèntesis en el temps, tant de la bici com del qui la restaura.
A descobrir.



Tot i que la primera impresió al veure-la és de que no té remei, de que l'òxid ha guanyat la partida, i de que només serveix per llençar al riu... hi ha una manera de saber si la bici és viva o no: agafar 4 eines i començar a desmuntar coses.
Es tracta de descobrir el màxim de problemes que tingui la bici, valorar totes les possibles solucions i pensar en resultats finals al nostre abast, tant econòmicament, com tècnicament,com estèticament.

Sorprenentment aquesta BH està bastant bé de mecànica.
En aquest post a bicinovabackshop hi ha moltes fotos de les peces desmuntades i el procés de valorar el seu estat: http://bicinovabackshop.blogspot.com.es/2013/03/bh-gacela-para-restaurar.html

He desmuntat tot el necessari per encabir la bici en una capsa de menys de 100cms, per poder enviar per Correos.



- El quadre està ben alineat, sense cops ni doblegades.
- Rodes, bieles, transmissió, pedals... tot gira correctament. Cal netejar i ajustar tota aquesta part però no és necessari substituir res. Els neumàtics poden servir. Les llantes semblen el més oxidat.
- Els frens de varilles estan molt rovellats i falta el de davant (que va anar com a donació a la BH de JV)
- El més ràpid i pràctic per solucionar el tema frenada seria comprar un nou joc de varilles i pastilles de frens, el manillar serveix perfectament.
- El seient i el manillar entren i surten sense problemes.
- Els parafangs tenen algunes zones amb molt òxid.
- Per restaurar la bici de manera elegant convindria decapar i repintar el quadre, la forquilla i el protector de cadena, pintar filetejats i colocar calques noves (a Reciclone n'hi han d'aquest model).
- Algunes peces com llantes i parafangs segurament s'haurien de niquelar o cromar de nou.
- Una altra opció podria ser conservar l'aspecte deteriorat, a mode rat style... jajaja... però aquesta vegada no ho decidiré jo.

Ja hi ha la subasta engegada a ebay:  aquí
VENUDA, la subasta va pujar a 42,5 €.
La bici ja anat cap a  Madrid. 
Gràcies T.!

Nota, per ara tinc unes altres tres bicis antigues que segurament també vendré així, encara per restaurar. Les properes setmanes les aniré preparant per enviar, com aquesta d'avui.
Ja no, vist el nul interés per la segona bici, la Olympia de varilles.


16 de març 2013

- Emporium SS


Finalment actualitzada aquesta abuelita,  ja està preparada tornar al front...
També ! :-)
La casualitat ha fet que, tant a Reciclone com aquí a Bicinova2, aquesta setmana hagin aparegut dues bicicletes de la casa Rieju, i això és bona senyal, ja que no és pas que abundin, les empordaneses Emporium.

Aquesta bici no apareix exactament ni al catàleg de 1967  ni tampoc a l'altre de 1982, si bé per les calques i quadre, és molt semblant al model C-11-70 d'aquest segon catàleg. Penso que deuria aparèixer a mitjans o finals dels 70s.
 
Podeu veure com era abans aquí : Per restaurar - Emporium 3v.
Últimament ja no tenia els pedals, ni els llums, dinamo, seient... (mentre esperen el seu torn aquestes abuelitas a vegades fan de donants quan fa falta "x" peça).




La revisió ha estat total, però conserva tot el deteriorament exterior, rascades, pintura vella, calques velles..., que la fan mereixedora de l'etiqueta "rat style".
El manteniment superficial d'aquest estil  de tunning és senzill: per tal de que l'òxid es mantigui "adormit", de tant en tant va bé encerar el quadre amb cera de carroceries, o puliment líquid, o  simplement passar un drap humit amb oli tipus "3en1", impregnant els tubs i utilitzant un pinzell per arribar als racons. Això manté la bici més ben protegida contra la humitat i la polució.
Ara bé, el rat look extrem i radical rau en deixar que la corrosió actui amb plena llibertat, despreocupadament, i parant atenció només en el manteniment de la mecànica perquè tot funcioni bé.
 Entre el poc i el massa cadascú hi troba l'equilibri tranquilitzador.






Tot el hardware de les tres velocitats s'ha desmuntat i la bici és ara una Single Speed (SS). També he prescindit la instalació elèctrica i el "massa" oxidat porta-paquets antic.

Mecànicament ha calgut substuir tota la direcció, ja que no girava fina. També li he canviat la potència, el manillar i les manetes de frens, per guanyar espai i comoditat en la conducció. Igualment he llençat l'eix de pedalier, que també estava deteriorat, amb les pistes dels rodaments ben menjades, com les de la direcció. Els pedals són ben nous, els Notario de bicicross, són pràctics i no hi desentonen massa (cada cop es fa més difícil aconseguir pedals de rosca antiga per aquest estil de bicis). 

La roda davantera és relativament moderna, d'alumini,  gira ben fina i centrada, l'he canviat ja que la llanta vella d'acer cromat era plena de cops que feien impossible frenar de manera suau i controlada. Les llantes cromades d'acer són antigues i maques, i funcionen molt bé a condició de que no tinguin cops, (llantassos), cosa difícil degut a "l'historial" de la majoria d'elles: moltes bicicletes han patit  les conseqüències de rodar amb neumàtics poc inflats, per ignorància o mandra de llurs propietaris; aleshores és molt fàcil ensopegar amb algun obstacle terrestre que hi deixa la seva empremta per sempre més.
En la roda davantera un "llantasso" és un problema sempre en creixement: la frenada esdevé irregular i va "a batzegades", llavors el fre treballa forçat, la forquilla i la direcció també reben esforços extra, i amb el temps apareixen deformacions de la forquilla, quadre, desgast dels rodaments de direcció...
En la roda de darrera, en canvi, una llanta defectuosa no hi comporta masses problemes, ja que la potència de frenada sempre és menor i l'estructura del cuadre i el pont de fre en aquella zona és més reforçada.

Per tot aquest rotllo la roda de davant és diferent i d'una altra època. I això no representa cap problema en el "rat style", bastant distanciat de restauracions "normals",  fidels sempre a la originalitat dels components.

La bici equipa uns neumàtics slicks de 700c x 28, amb més "balon" que els de 23mm, i per tant més recomanables per les superfícies urbanes, sempre plenes d'obstacles i rugositats diverses. L'absència de dibuix d'aquests neumàtics pot fer pensar que són un perill en dies de pluja, però amb el terra moll sempre cal anar amb compte sobre dues rodes, i més en terres urbans, plens d'olis i grasses. En neumàtics de bicicleta, tant prims, té tanta o més responsabilitat l'estat i qualitat de la goma com el dibuix o gravat d'aquesta. Però penso que Michelin hauria de comercialitzar unes gomes de 28, a bon preu i amb una mica de dibuix, encara que fos simbòlic.

Bon compromís Single Speed entre "acceleració/pujades" i "velocitat punta/baixades", amb unes bieles Solida de 170mm, plat de 44 dents, i un pinyó BH SPORT de 18 dents. Cadena Iris d'1/8, frens Olimpic
Ruta, manetes de frens de Mountain Bike retro, com també era de BTT el seient Muddy Fox, molt adient per l'estil rat look del conjunt.





Està en venda.
:-(
Juny 2013. - He desmuntat la bici ja que ningú s'ha interesat en comprarla, ningú n'ha ofert un preu.
Miraré si es poden vendre algunes peces independents i d'altres es poden aprofitar en futurs muntatges...

12 de març 2013

Periodisme vintage: Pinarello Olimpic vs MBK Super Record

 Prova comparativa de les bicicletes d'en Perico Delgado i l'Stephen Roche,  a punt per disputar el Tour de França de 1989.
De la revista BICISPORT, el num.3, juliol de 1989.

En aquells moments ja s'havien consolidat els cables de frens amagats per la funda del manillar, però encara no tothom feia servir els pedals automàtics. En Roche va ser dels últims clàssics dels clips i corretges.

Aquell Tour és dels més mítics, amb en Perico perdent una minutada pel "despiste" del pròleg, o en Fignon perdent el Tour per... 8 segons!! a la contrarellotge final de Paris, on en Lemond va volar amb  la seva aerodinàmica estratosfèrica  per enfilar-se dalt de tot del podi (casc aero i... manillarg de triathlon! mai vist abans en ciclisme). Aquell dia va significar un abans i un després per les cabres de contrarellotge.

Algunes de les màquines professionals del moment eren aquestes dues d'avui.
L'acer dominava el pilot, però Vitus i Alan amb l'alumini també hi eren, així com el carbono de les Look... o de les TVT, sovint decorades amb calques d'altres fabricants i utilitzades com a mercenaries a sou del millor postor...( observeu la foto d'en Perico i la "TVT con piel de Pinarello" al Tour del 88 )
 ;-)

Era una bona època, amb un carta molt variada.
Un altre dia pujaré quelcom de TVT, però avui doble ració de Columbus i Campagnolo, clássica pasta italiana. Bon profit!