05 de juny 2013

- GAC Motoretta vermella


Una altra Motoretta que pot anar a passar la ITV. 
I van dues! la de color groc i aquesta vermella. Pensava que no la repetiria mai més, aquesta abuelita amb rodes de 20".
Afortunadament n'hi tornen a haver en venda, se'n veuen anunciades per internet, tot i que un any enrera semblava que s'havien extingit. Així doncs són una mica com els bolets i no pas com els dinosaures, hi ha temporades que se'n fan i temporades que no, no és pas que s'hagin extingit.
De Motoretta-2 si que n'hi ha moltes més, sempre se'n fan. També n'hi ha dues de restaurades a bicinova, i curiosament, i com la parella de Montesa T-15, també una de groga i una de vermella:  Motoretta-2 de G.A.C. i la  G.A.C Motoretta-2 "amarilla".

No repetiré gaires coses, només recordar que la Motoretta va ser de les primeres bicicletes amb esperit mountain bike. Si no la té encara, tard o d'hora tindrà una aureola de bici mítica. 
Aquí el post sobre els seus origens: J.L.Miner - creador de la Motoretta

Aquesta vermella estava en bastant bon estat, però l'únic pedal que duia estava fotut. També li faltaven 3 dels 4 cargols que fixen les manetes dels frens al manillar (per sort la rosca era M6 i vaig solucionar-ho escurçant uns allen). 
El portapaquets també estava malmès i ho vaig arreglar ràpid amb una tros de fusta. Primer dubtava de si deixar la bici sense el portapaquets però aleshores ja no semblava la mateixa bici. No era pas una bona opció. 
El carret de darrera també estava cardat, amb una cassoleta interna suelta que feia impossible ajustar l'eix, per això el vaig substituir, i és clar, com que els radis de les Motoretta fan 3 mm de diàmetre, si si, 3 mm!!, doncs els 28 forats del carret substitut es van haver d'engrandir (uns altres radis i una altra llanta no eren una bona sortida). 
Per sort tenia un neumàtic Pirelli de ciclomotor per la roda del davant (havia estat muntat a la Panther yellow-rat, que vaig remodelant xino-xano).  Les rodes, d'aquesta manera, i exceptuant el carret posterior i el pinyó de 16T, són tal com sortien de fàbrica en aquestes bicis.
La resta va ser ajustar i netejar les coses. Els cromats estan una mica envellits i rugosos, tan del manillar com dels tirants de reforç de la forquilla, i les llantes i les bieles... Hi ha una biela una mica desalineada. En canvi el seient està molt bé. Llàstima de l'excés de tinta en la serigrafia de Mobylette, que va desdibuixar els contorns. Però d'això fa més de 30 anys, increible la resistència d'aquesta tinta.
Aquest seient canta molt pel seu tamany, de moto, visualment exagerat, però qui l'hagi provat sap que és com un sofà, no només d'aspecte, inclús per terrenys pedregosos és molt còmode i ho absorbeix tot. La única pega és que per persones de més de 1,75 el seient es queda una mica baix, ja que la tija no és prou llarga, i no es pot substituir, ja que està soldada a la base del seient. No és una bici ideal per persones llargues.
















En fi, així ha anat la posada a punt. Com podeu veure, tampoc és cap exemple de bici en "perfecte estat", però és el què hi ha, i així "rat-cual" ja m'agrada.

L'altre dia per la tele van tornar a passar la pel·lícula "herois". Hi apareixen una Motoretta com aquesta, una BH Bicicross, una Panther Cross... molts pocs frames cada vegada, però hi ha tot el context que acompanyava aquestes bicicletes i els estius amb elles.

Bé, mentre no surti una altra Mororetta interessant, aquesta no està en venda i es queda per casa.
Qui en busqui alguna, com ja he dit, ara mateix se'n troben. Si mireu per milanuncios.com o a segundamano.com n'hi ha diverses en venda. Sort.
Ah! és una bici molt recomanable. Pesada i feixuga però 100% diversió.


10 comentaris:

  1. Siempre me hizo gracia el negro difuminado que tiene el tubo del cuadro. Luego al ver más bicis como estas me di cuenta que al italiano aquel no le habían robado la bici; todas tenían la pintura así.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es verdad, ya no me acordaba, ya lo tenia asimilado.
      La pintura es otra de las cosas que sorprende al ver una bici de estas por primera vez, como el gordo sillín, las barras de refuerzo de la horquilla, el neumático de trial...
      Esas franjas negras son un misterio; el motivo de ellas, y si se pintaban a mano o lo hacía algun robot.
      Quizás al ser una bici nueva que rompía con lo establecido, puede que escogieran ese doble color en la pintura, algo que parece nuevo también en cuanto a diseño, a mediados de los 70s.
      Siempre me ha parecido una bici muy "safari".

      Elimina
    2. No fue la bicicleta de mi infancia, pero viendo ahora las fotos de esta Motoretta a mi también me estaba llamando al atención ese negro difuminado. Desconozco que impresión pretendían lograr pero personalmente no me parece lo más estético.

      ¡Saludos!

      Elimina
  2. Bien por la Motoretta!!

    También soy de la opinión del caché que le dá el sillín original. Como se la regalamos a un amigo, éste ha preferido no ponerlo (se nota que no la disfrutó de pequeño); Le he visto hacer alguna que otra acrobacia con ella, y aunque no es una bici ligera, sí es nerviosa y muy manejable.

    Por cierto, la Motoretta que reavivamos aquí también tenía la biela izquierda torcida, supongo que por el trillado que tuvo. Los tornillos de las manetas también se quedaron hechos un cuerpo... demasiado pequeños para pasar inalterables por el paso del tiempo y en ese sitio.

    Tengo otra casi completa con bastante óxido, pero recuperable, en verde y además plegable (esto me llamó la atención, porque es más escasa). A ver que hacemos con ella. No hemos decidido aún...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gloria, así que existen Motorettas plegables! vaya! A ver si la podemos ver algun día en tu blog.
      Si, ese sistema de manetas de freno "atornilladas" en un único sitio posible del manillar es una de las pegas de esta bici, la otra pega es que como el manillar y potencia estan soldados sólo existe la posibilidad de regular la altura del manillar, pero no de avanzarlo o retrasarlo.
      Un saludo!

      Elimina
  3. Caram quin goig que fa...Preciosa!

    ResponElimina
  4. menuda hostia me pegué el primer día, tres o cuatro puntos por encima de la espinilla. fuí al campo y apenas intenté girar en el camino de ligera subida, se me paró la bici de lo pesada que era para mi edad, se cayó hacia delante y menudo boquete me hizo, me faltaba carne a 5 milimetros de hondo por 3mm de ancho y 1'7 cm. de largo. esa bici iba genial, estable. nunca tuve otra mejor y menos cuando aparecieron las mountain bikes baratas del decathlón. me gustaba la rueda de atrás tipo monty y la bola de la palanca del freno. me hacieron sentir verguenza algunos comentarios sobre el sillín grande de si era para chicas, o que por qué le había puesto yo sillín de moto a una bici, pero tambien recuerdo que me la pidieron mucho para dar una vuelta y todos quedaban maravillados de la comodidad y la firmeza y precisión de dirección. se me acabó creo partiendo el cuadro y las soldaduras de mi padre no aguantaron, creo que tengo buenas piernas gracias a esta señora bici y tal vez la existencia de esta bici en mi vida fuera uno de los factores por los que les saqué una cabeza a los de mi curso y nunca he acabado gordo.me alegra haberme acordado hoy, que por fin me he comprado la monty que deseé hará 25 años.

    ResponElimina
  5. Aquesta va ser la meva bici durant anys. Em va veure creixer de nen a adolescent, ara fa uns 35 anys.

    La bici era fantàstica, molt divertida, tot i que recordo aquestes manetes, com es clavaven a les mans després d'un us intensiu. El seient aparatós però molt còmode.
    Tant el seient com les manetes son els mateixos dels que portava un ciclomotor que tenia la marca.

    La de la foto està estupenda, quin goig.. els pedals però no son els originals.

    ResponElimina
  6. Yo las vendía en los años 1978, en Comercial Navarra Orbaiceta en Madrid. Creo que lo que se perseguía con su diseño era imitar a una moto, GAC Garate Anitua y Cia, si el Garate viene de la familia del futbolista del Atlético de Madrid, que también fabricaban ciclomotores Mobylette con licencia de la francesa Motobecane, aprovechó piezas que utilizaban para los ciclomotores , y de la industria auxiliar española. Del ciclomotor AV188 se utilizaron el sillín Ges, los pedales Notario negros y de goma, los puños puños también eran de la AV188, del lado izquierdo que son los más finos para el manillar, las manetas Ideal, los tornillos eran sin cabeza, los puentes de freno Olimpic de aluminio, los bujes de aluminio y radios reforzados en comparación con los que se utilizaban para bicicleta, que eran de 3 mm, cubiertas 2-16 trial de Pirelli los mismos que utilizaban las Montesitas, las primeras en color amarillo y en blanco eran rígidas y después se fabricaron plegables, MUCHOS Y BUENOS RECUERDOS , yo acabo de empezar a buscar una rígida y en color blanco, si os enteráis …

    ResponElimina