15 de desembre 2013

- Monty T-219 (1989)


Pels que ens agraden les bicicletes clàssiques, i encara més si són de rodes de 20', i més encara si són trialeres de fer cabrioles... qualsevol bici dels anys 80 és moolt interessant.
Per això, quan la casualitat et presenta alguna d'aquelles bicis, en venta, en bon estat i a un preu raonable, és molt difícil passar de llarg, i ben fàcil caure en la temptació de comprar-la. Almenys a mi em passa això ( tot i que fa uns mesos vaig dir que ja no buscava més bicis, he de confessar que com que no me les he pas tret del cap, doncs crec que per això apareixen al mig del camí ). Potser aquesta dèria respon a alguna mena d'adicció, no ho sé,  però ho justifico dient que és una cosa passatgera, fruit del moment present i sobretot, que en tinc bons motius.

Actualment, i en el meu cas, els motius que justifiquen l'arribada a casa d'una "nova bici vella" són 3.
El primer motiu és per poder-la desmuntar, arreglar tot allò que està malament i tornar-la  a muntar, veient així com són les peces, descobrint les solucions tècniques de cada època, l'estètica de les decoracions retro, els materials, el desgast per causa de l'ús o de l'oblit... Tot remenant les peces s'estableix una comunicació invisible entre mecànic i bicicleta, el mecànic remena i observa, aparèixen preguntes, i la bicicleta les va responent a mesura que evoluciona la restauració. De tot això se n'aprenen coses, es guanya experiència i un va aprofundint en aquest peculiar hobby.

El segon motiu que m'engresca a comprar una bici vella és per poder-la convertir en una "bicinova", això és fer-li fotos un cop està llesta i presentar-la aquí al blog. Això és com enregistrar quelcom, és com representar un objecte i enllaçar-lo a una data, fer-lo constar. Això serveix per fer real la bicicleta dins el món digital d'internet, en benefici de la informació accessible i lliure per a tothom (almenys actualment, qui sap com derivarà el futur d'internet i el control dels voluminosos magatzems de dades, arxius i cronologies...).
Un post en el blog és també el punt i final de feina feta, una restauració acabada, que permet oblidar-se'n i seguir fent altres coses, girar pàgina. La porta entre passat i present.

En tercer motiu per tenir a casa una bici és poder-hi anar. Descobrir com és, com funciona, els seus pros i contres, si és còmode, si és estable, si tracciona bé... i analitzar intuitivament les raons, de com una solució tècnica, un material especial o una geometria concreta deriva en un bon funcionament, en unes aptituts,  virtuts.
Això només es pot fer provant diversitat de bicicletes, i al llarg del temps, no és cosa d'un dia. Cal practicar sovint i com més millor. En això encara vaig fluix, i espero fotre-hi més canya en els temps que venen, però el principal propòsit de mantenir una petita col·lecció de bicis clàssiques intento que sigui aquest, el disfrutar-les en l'acció. 
 
Bé, no m'enrotllo més. La qüestió és que he acabat de restaurar aquesta T-219.



De Monty T-219 n'hi ha diverses sèries. Aquesta crec que és de 1988 o 1989, i es carateritzava  pel tub superior, curvat al seu pas pel tub del seient, i que s'allarga fins al pont de fre del darrera, des d'on neixen els dos tirants que s'uneixen les punteres de la roda.
Era també la T-219 amb frens de politja dels nous, els nous ponts de la casa Olimpic, evolució dels clàssics Balon, no tant arrodonits com aquells, i amb aquests petits buidats circulars tant el les ferradures com en les manetes. Una encertada aproximació al drilled clàssic.
Per últim, les llampants calques de color rosa i una franja verda diferenciaven aquesta versió de les anteriors.
Hi ha altres diferències, però que a primera vista passen desapercebudes. En general, darrere el llampant efecte mirall del cromat, moltes T-219 semblen iguals, i no ho són pas.
Per més informació sobre la cronologia de les Monty podeu consultar el post de la col·lecció d'en Jordi Yelamos, o webs com Trialsin.esBike Trials Evolution ... cal mirar i remirar per anar aclarint la cronologia evolutiva.






En algun proper post miraré d'explicar més coses sobre els frens de politja, ja que a la bici n'hi faltava un (duia un de BH! ), i gràcies a trobar un pont d'aquests a l'AutoRetro i una politja a la Cerdanya, vaig poder fer una transformació d'un fre d'aquests.

Una altra cosa que va allargar el camí va ser desmuntar les rodes, restaurar els fantàstics carrets Olimpic Cursa i les reforçades llantes Akront d'alumini i de 36 forats. Els radis originals d'acer cromat estaven bastant rovellats i vaig muntar-hi un joc de radis negres amb uns niples blaus que voltaven orfes des de feia temps per capses i calaixos. Els radis negres també estan una mica oxidats, però són de més bon veure. De fet les llantes tenen algunes òsties i no poden centrar-se bé del tot; serveixen per què el Trial no demana velocitat, però si un dia la sort fa aparèixer unes Akront negres noves serà qüestió de posar-les aquí.
















La caixa de pedalier estanca és de la casa FAG. Vaig mirar si trobava recanvis de bieles, però d'aquestes  Monty Compactdisc no n'he vistes per enlloc. A més a més (i no era el primer que ho intentava, veient les marques dels ostiots que hi ha per darrere) la biela esquerra no va voler sortir de cap manera i tot el fil de rosca va ser cruspit per l'extractor. Així que malgrat el petit joc de l'eix, ho vaig deixar tal com estava.
Els pedals si que els he canviat, provisionalment, a l'espera de restaurar els que duia, que estaven molt oxidats i repintats amb pintura negre per damunt! a pinzell!! noooo!!!










En fi, si poguéssim triar preferiríem la bici com nova, impecable, com sortida de fàbrica.
Però no és aquest el cas, la bici té marques de guerra per tot arreu. En part, però, això és molt bo: no caldrà preocupar-se per les inevitables tostarrades, cops i ratllades diverses de la fase següent, la fase pràctica, l'acció equilibrista.

Som-hi doncs!!
:-)



PD.
23 abril 2014: al blog hi ha una versió anterior de T-219, la de 1987.

6 comentaris:

  1. Quina sort que ha tingut la bicicleta de caure a les teves mans! Felicitats per la feina. L'altre dia llegint el post em van venir ganes de possar-me mans a la feina i començar a restaurar una T-219 com aquesta però verda i blanca. Total que aquest matí m'he posat i l'he desmontat tota! Al desmontar el pedalier m'ha sorprés que sigui un sol bloc de la casa FAG. Ara caldrà fer una bona neteja, una posta a punt i animar-me a agafar-la i anar per fi a un trial de clàssiques! La meva també només portava politja el fre del davant... saps si el cable ha de ser més flexible de lo normal? Miraré a l'arxiu per trobar un article que vas fer dedicat als frens de ferradura. Salut i bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fino! gràcies!
      Una Monty de color verd-blanc? o vols dir cromada igual però amb calques color verd-blanc?
      Aquestes caixes de pedalier FAG són sellades, crec que sense manteniment ni possibilitat d'ajustar quan agafen una mica de joc, però a la vegada són resistents i aguanten moltes embestides.

      Això del cable doncs no ho sé encara, ja que l'original és dels gruixuts, de 2mm, amb el cap de martell també gros, com de moto, i les fundes igual, gruixudes. Però és cert que al seu pas per la curva de la politja resulten una mica massa rígids. Una part del recorregut de la maneta es perd en tensionar el cable en la politja. Segurament amb unes fundes i cables normals, d'1,5mm, el pas per la politja pot ser més precís, i la resposta més ràpida.
      Segurament existeixen solucions diverses a aquest problema.
      Potser si al cable se li dona la forma curvada la cosa també millora. En aquesta T-219 el problema també és que les llantes estan plenes de cops i les pastilles dels frens s'han de distanciar una mica més del què seria desitjable, però tinc pendent de posar-hi uns cables i fundes més prims, i provar això de donar forma curva al cable.
      De totes maneres a tot arreu he sentit a dir que uns frens de politja tenen un tacte més esponjós, són més potents però menys directes.

      L'article sobre els frens de ferradura normals està dins la pàgina "taller de restauració", a bicinova.blogspot.
      Properament vull fer un altre post sobre aquests frens de ferradura de politja.

      En fi, ànims en la restauració, l'important és que la bici funcioni el millor possible però sobretot agafar-la i passar-ho bé.
      Tan de bo poguem coincidir en algun trial d'aquesta propera temporada, i si pot ser a Sant Feliu de Codines doncs millor encara!
      Salut!

      Elimina
    2. Bones!
      La bicicleta la vaig comprar justament per això, perquè mai havia vist una d'aquest color i estic segur que la pintura és de sèrie. Ja t'enviaré unes fotos perquè la vegis, o millor encara, ja la provaràs a Sant Feliu de Codines! Les llantes de moment li hauré de posar unes de més modernes que tinc guardades doncs la del darrere no és original i la de davant és una akront vermella amb carret BH que necessita un repàs.

      Si trobés cables de frens d'1,5mm amb martell gran per les manetes que porta li posaria juntament amb una funda més prima però em sembla que no en trobaré. Investigaré una mica a veure si existeixen cables més flexibles que facin una mica més directe el tacte.

      Gràcies pels per la feina que fas divulgant els teus coneixements. A vegades penso a fer-me un word amb els articles de restauració no sigui que el sr google un dia es converteixi en fum!

      Elimina
  2. Bones,

    Primer de tot felicitar-te pel blog, és Collonut!
    Aquest dies m'he pogut apoderar d'aquest mateix model, està en eprfecte estat, la part dolenta és que està pintada per sobre (per sort amb esprai i de forma poc professional) però clar, els adhesius han desaparegut..!
    D'on els puc aconseguir? Ni que sigui una fotografia on es vegin bé, i ja m'encarregaré de passar-los a adhesius com Déu mana!

    Salut!

    ResponElimina
  3. Bones,

    Primer de tot felicitar-te pel blog, és Collonut!
    Aquest dies m'he pogut apoderar d'aquest mateix model, està en eprfecte estat, la part dolenta és que està pintada per sobre (per sort amb esprai i de forma poc professional) però clar, els adhesius han desaparegut..!
    D'on els puc aconseguir? Ni que sigui una fotografia on es vegin bé, i ja m'encarregaré de passar-los a adhesius com Déu mana!

    Salut!

    ResponElimina
  4. Hola buenas tengo una Monty de esas a estrenar de una antigua tienda que cerró que puede valer

    ResponElimina