28 de maig 2014

*** pedalier Montesa T-15

 Aprofitant la posada a punt d'una T-15 vaig fer fotos de la revisió del pedalier i ho he postejat avui aquí, com una entrada més del "taller de restauració" de bicinova, per si algú té una d'aquestes Montesa i s'hi vol entretenir.
No és una operació habitual però com que són pedaliers comptats i a internet no hi ha massa cosa crec que valia la pena atacar el tema i que quedés plasmat a l'univers dels píxels.
El pedalier de les Montesa són atípics a Europa, però és un sistema molt habitual a Amèrica. Les dues bieles i l'eix són una única peça en forma de 4.

DESMUNTATGE
Els pedals es desmunten com sempre, recordant que en tota bicicleta el pedal esquerre té la rosca inversa: es cargola en sentit contra-horari.
Una bona manera d'afluixar pedals és colocant endavant i cap amunt el pedal a treure i colocar la clau de 15mm en una posició com en les fotos, de manera que descarregant el nostre pes cap avall (amb les mans o amb un peu) s'aconsegueix més fàcilment el primer desbloqueig de la rosca.

Podem comprovar si les bieles tenen joc fent-les oscilar lateralment. Si notem un "crug-crug" és que l'eix té joc respecte els rodaments. No interessa.





Mitjançant les dues femelles que tanquen i bloquejen el sistema podem ajustar aquest "crug-crug" fins que desapareixi, però sense passar-nos, de manera que les bieles segueixin giran suaument i amb facilitat. Cal buscar el punt precís i tornar-ho a bloquejar tot de nou.
La primera femella (exterior) és la que bloqueja el mecanisme, mentre que la segona femella (la més propera a la caixa de pedalier) és la que regula el punt precís, el punt d'equilibri entre l'absència de joc i la facilitat de gir del mecanisme.

En aquesta bici no era possible un equilibri satisfactori.  Eliminar el "crug-crug" provocava que les bieles quedessin massa frenades. I a la inversa, deixar girar les bieles lliurement comportava un joc excessiu, el "crug-crug" esdevenia "catacrak-catacrok"...
L'operació "neteja de rodaments" era necessària : quiròfan.

Per obrir el misteriós pedalier de les T-15 és obligatori  treure els pedals, millor començar per aquí.
Fet això ja es va per desbloquejar les femelles (separant-les entre elles) i desenroscar la primera.


Tot seguit descargolem la segona femella. Apartem també una arandela prima i el "guarda-pols" d'aquesta banda. Amb tot això apartat ja surt a la llum el rodament que empresona les boles i la grassa vella.

Seguidament cal desmuntar aquest rodament. No hi ha truc de màgia sinó truc de martell. Agafem un martell mitjà i també un recipient ample, que recollirà les boles que inevitablement començaran a caure així que puguin escapar-se de la seva presó.
Cal picar amb precisió, no cops forts, sinó curts i secs. Lateralment, tal com es mostra la foto. Amb l'altra mà també tibem a cada cop. Amb 5 o 10 copets el rodament salva el tros de fregament.

Aquests rodaments estan formats per dues parts i les boles. La part interna té la tolerància justa perquè s'ajunti perfectament amb la biela. Quan finalment s'escapa de la zona de fricció ja el podem acabar de treure amb les mans.

Després d'aquest pas, les "bieles-eix en forma de quatre(*)" surten fàcilment de costat tot fent una ziga-zaga. Cal mirar de no extraviar cap bola, que van caient continuament.
(*) en anglès aquesta mena d'eix-bieles es denominen one-piece cranks.

A la banda del plat també hi ha un coixinet i un "guarda-pols".
El plat va fixat amb un petit cargol.

Per treure el coixinet d'aquesta banda també necessitem el martell, i una clau de pedalier, o una clau plana de 25mm ens ajudarà. Com abans, amb 5 o 10 copets secs el coixinet acaba sortint. El d'aquesta banda, però, té dues zones de fricció per superar, la seva i la del coixinet veí (a la foto ja el veiem superant la segona).

Ara es veu clar perquè tot ha de sortir pel mateix cantó. A la foto veiem les peces del cantó del plat, en ordre.


Com haureu vist, la cadena ja l'hem apartat fa estona i ara també hem tret el protector plàstic blanc. Com menys noses millor.

La part externa dels rodaments estàn "clavats" a la caixa del pedalier. Per netejar-los i reengrassar-los de nou no cal treure'ls, però amb un tornavís ample ficat a dins i copets de martell surten fàcilment. Això si, picant una mica a tot el vol, alternativament, de manera que el coixinet mantigui les paraleles i les perpendiculars en situació controlada.

Ok, les peces ja són totes demuntades.
Amb gasolina, raspalls de dents, draps, taladre de pues i paciència es deixen totes les peces ben netes.

A les boles i rodaments dificilment s'hi troba òxid. Entre els "guarda-pols" i la grassa, la caixa de pedalier de les Montesa es manté molt estanca i ben protegida de la corrosió. I l'acer de les boles i pistes de rodadura és excel·lent, i les de trial tampoc són bicicletes que facin quilometrades ni generin massa velocitat de rotació L'eix-bieles també és una peça extremadament dura i resistent. Els cops de martell no hi deixen ni marques superficials.






MUNTATGE
Ara cal fer tot el camí de tornada.

Primer toca recolocar els rodaments de la caixa de pedalier.
Amb el bisturí d'estar per casa queden fàcilment ben encastats (encara que pugui semblar poc pro); la forma dels embotits de la caixa de pedalier i l'ajustat allotjament fa que quedin ben paral·lels així que són ficats a dins.


Després d'això cargolem el plat(*) al seu lloc, més l'arandela ample, més el guarda-pols... i recoloquem el primer rodament amb l'ajuda del martell i la clau, per vencer novament el fregament provocat per l'ajustada tolerància de les superfícies.

(*) nota sobre el plat:
si donem la volta 180º al plat i el muntem a la inversa (que la cara que era a dins ara quedi a fora), el convertim en un plat nou, de km.0 , ja que les dents no han tingut cap desgast en aquest sentit de treball. La cadena ho agrairà.


El cargol de banc també serveix per acabar d'estampir aquest rodament al seu lloc.

OK, ja tenim aquesta part a punt.
Ara cal engrassar el coixinet de la banda dreta de la bici (cantó del plat) i colocar-hi les boles.
Però atenció:
degut al poc espai existent hi ha unes quantes boles que fan nosa quan introduim la biela, tal com es veu a la foto següent. Aquest és un punt crític. La solució menys caòtica és deixar unes quantes boles per posar, de manera que hi hagi espai suficient per maniobrar, i aleshores ficar la biela, que passi tota cap a l'altra banda, i quan l'eix estigui alineat aleshores si, mantenint-lo separat, acabar de colocar les boles que falten. I finalment baixar i deixar reposar l'eix i que els rodaments s'ajuntin, amb les boles empresonades a dins.

Per imaginar el problema... és quelcom semblant a creuar el barri del Raval amb un autobus, on caldria anar apartant els contenidors i motos aparcades per poder seguir endavant.

Amb totes les boles a lloc finalment el coixinet d'aquesta banda del pedalier pot decansar, però a partir d'ara cal parar molta atenció en no separar gens aquest cantó, ja que tot es mou i si troben espai per passar, les boles es tornaràn a escapar.
Aquí cal girar la bici 180º, que tot el cantó esquerre de la bici quedi cap amunt. Llavors és fàcil reengrassar la pista de rodadura i colocar-hi les boles. La xeringa de grassa va molt bé, i fregar la punta d'un tornavís amb un drap el carrèga elèctricament, amb el benefici de l'efecte iman que això supos.

Per tancar el sistema reintroduim el coixinet al seu lloc.
La clau plana de 25mm i el martell fan la seva darrera tasca.
Per sota tenim ben recolzada la biela, la resta de la bici flota en l'aire.
Després d'això ja podem respirar, les boles no poden escapar, ni accidentalment.

A continuació veiem les últimes peces en el seu camí de tornada:


I ja està. Som novament al principi, buscant l'equilibri entre el gir fàcil de les bieles i l'absència de "crugs-crugs".
Si agú ens pot ajudar aguantant la bici i/o bloquejant amb força les bieles, millor que millor. De totes maneres dificilment surt bé a la primera, reduir el soroll al mínim sense passar-se requereix habilitat.
Però un cop s'ha entès com funciona, l'habilitat arriba amb la pràctica.

En les T-15  els rodaments de la direcció són de dimensions idèntiques als del pedalier. El sistema de coixinets i boles, el mecanisme d'ajustament i el muntatge són molt similars.


Gràcies per confiar-me la teva màquina Jordi !
Bona sort pel Legends d'aquest diumenge que bé !

3 comentaris:

  1. Bon dia,

    Una petita pregunta, per casualitat saps dir-me de quin diàmetre són les boles dels rodaments del pedalier?? (Són del mateix diàmetre que les de la direcció? ))
    És que em trobo que hi tinc força joc, i n'estic convençut que és per això...!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola,
      el pedalier porta 42 boles (21 per banda) i són exactament de 4,8 milímetres de diàmetre. Ho vaig comprovar aquesta vegada.

      En la direcció no t'ho puc assegurar al 100%, però crec que els rodaments són idèntics, així com els guardapols de goma.

      Una de les dificultats de la operació és mantenir les boles colocades durant el muntatge, en el moment d'anar tancant la caixa és fàcil que alguna "descarrili" i haguem de tirar enrera. Si vas substituir les boles sense saber si són del diàmetre correcte aleshores si que pot ser que el joc vingui d'això.

      Bona sort, i gràcies per preguntar. salut!

      Suprimeix
  2. una pregunta quin tipus de rosca porta els pedals

    ResponSuprimeix