26 de juny 2014

- Bicicol·laboració: “Petita però valenta”




L’ARRIBADA A CASA.
Tot va començar fa tres anys, el dia del meu aniversari.  Jo passejava tranquil·lament pel meu poble quan vaig passar pel costat d’una tenda de segona mà.
Allà, al damunt d’un grapat de ferralla, la vaig veure. Era una cosa petita vermella, i es podia entreveure també, una roda. Vaig entrar i preguntar per aquell “ferro”, el preu era irrisori, però tot i això, vaig aconseguir rebaixar més el preu i em vaig endur de regal les malediccions de l’amo de l’establiment. Em va amenaçar amb que mai l’arreglaria, i que quan li portés de volta ja no me la recompraria. Lles paraules van ser: “volverrrrrrrrásssss, jurro que volverrrrrrrássssss!!!!” ( ajuda entonar-ho amb accent rus)... encara avui, cada cop que surto a rodar, passo per davant de la tenda perquè la vegi arreglada, hehehe...

Una ràpida ullada a la bicicleta amb el meu ull inexpert em revelava algunes coses d'aquella bici: tenia les dues rodes, però un dels radis de les fascinants llantes de plàstic era trencat, li hauria de fer poca cosa per posar-la en marxa i la única cosa que li faltava era el parafangs de darrera, que pobre de mi, pensava que trobaria fàcilment. La resta, tot original: els punys de goma amb aquells puntets rugosos que donen un tacte molt especial, els pedals de plàstic a joc amb els punys, les ferradures de fre i el comodíssim seient tipus “banana”. Fins i tot tenia un dels protectors de la potència, jo els anomeno xoriços.

Així, de cop i volta, complia una d’aquelles coses que volem anar traient de la llista de les nostres vides: tindre una bicicleta de la meva infància. I es que, quan jo era petit, i estiuejava a un càmping on els meus pares treballaven, tots els marrecs de la colla tenien Bicicross, Motoretta...i jo veia aquells canvis a les barres, i pensava: “quins collons, això és com una Harley Davidson però sense motor!”. I ja si feies el truc d’enganxar una carta i que fregués amb els radis, eres l’amo! Mentre tota la resta de la colla rodava amb aquelles muntures tan guapes, jo era posseïdor d’una de les que començaven a despuntar i s’estaven començant a imposar: les mountain bike. Que si, que anava molt bé i arribàvem a tots els racons del càmping i pobles veïns, però no era tan macarra. 
 

  La bicicleta en qüestió és una BH Florida Cross, com haureu pogut veure a les fotos. No he trobat gaire informació sobre ella, llevat les sospites i records de joventut de gent que m’hi veu enfilat a ella i parlen amb mi. Tampoc m’han dit gaire als tallers “de tota la vida”, només una aproximació de data i que és un model un xic estrany.

DESCOBRINT A LA BÈSTIA
Anem a on hi ha la teca! Quan la vaig recollir saltaven a la vista vàries coses que havia d’arranjar.
Una era la cadena, que estava soldada i rovellada. La solució va ser molt fàcil, canviar-la per una de nova.
El següent va ser el que segurament hem hagut de fer tots al intentar recuperar una bicicleta: canvi de pneumàtics (que només em va caldre un) i les fundes amb els cables de fre corresponents. Feina fàcil per ara...recordem que jo mai havia fet res amb bicicletes!


 Una de les llantes de plàstic tenia un dels “pals” trencat, vaig provar diferents mètodes per intentar arreglar-la, però no van funcionar (des de massilles especials de plàstics, de polièster, enfibrar...però no acabava d’estar convençut). Al final, un amic em va oferir un troc de la llanta trencada per una que, tot i no ser original de BH, era molt semblant a les que ja en portava.
Es podia dir que ja pràcticament la tenia rodant...i la vaig disfrutar un bon temps!










POSANT MACA A LA PETITA
Doncs bé, amb el pas del temps, llegir blogs (com el que esteu llegint ara!), llegir llibres, amistats amb experiència en el món de la reparació de bicicletes i algunes cerveses entre companys vaig anar aprenent poc a poc a mantindre la bicicleta en condicions.
Em vaig atrevir a desmuntar i revisar l’eix de pedaler, que com alguns sabran, a les BH no és pas fàcil. La bicicleta amb això va millorar un munt, i avui dia, em plantejo canviar el sistema de pedaler un altre, per millorar el manteniment i l’eficàcia de la bicicleta.
Tampoc sabia revisar la direcció, i fa poc la vaig desmuntar sencera per netejar i engreixar de nou els rodaments, i sorprèn com, amb una mica de neteja, greix i mooooolt d’amor aquestes màquines funcionen tan bé.
Ara fa uns dies em va arribar un paquet sorpresa que no esperava: després de tres anys amb la bicicleta, vaig rebre un parafangs de darrera i el recanvi del cobertor del plat que se’m va trencar! I com li queda! Gràcies David!

CONCLUSIONS
Per mi aquesta bicicleta és especial, està clar. És amb la que estic aprenent a remenar i aprendre noves coses per futures bicicletes.
Com salta a la vista a les fotos, és un no parar de anar-la retocant, però, també diré que no és una bicicleta d’exposició, és el meu transport a diari.
Coses pendents: quan les calques adhesives no estiguin bé, m’agradaria pintar-la bé, haig d’aprendre a revisar els carrets de les rodes, per tant, els hi revisaré, i qui sap que serà el següent hehehe.
Una cosa és clara: aquesta bici té una llar :)  


Text i fotos © Josep Mª Alcaraz

21 de juny 2014

1ª Retrotrobada (una "Pedals de Clip" al Berguedà)

http://retrotrobada.wordpress.com/benvinguts-bienvenidos-wellcome/

Ara que encara falten dos mesos, és qüestió d'anticipar-se i anar practicant allò de ficar els peus allà dins, engabiats, i estrènyer una mica les corretges, deixar-se anar pendent avall, concentradament, tot provant si els frens van... i fer una volta, acostumar-se a silenciar la cadena, tot buscant la difícil precisió de les manetes sense "clicks", i bé... tota l'efectivitat-retro possible.

La moguda pinta molt bé, amb preus d'inscripció i kilometratge ajustats.
Felicitar als organitzadors per la iniciativa i desitjar que la retrotrobada sigui un èxit,  l'escenari s'ho val.
A esmolar les eines!
:-)

PD. Aquest cartell és provisional, aviat n'hi haurà un altre amb l'hora corregida i els col·laboradors que falten.

16 de juny 2014

- BH California Star


La BH California Star va aparèixer entre 1982 i 1983, i era la versió "millorada" de la primera BH California, i que no era altra cosa que una BH Meteor també “millorada”, i rebatejada en honor a les aventures de l’E.T. a L.A.
Totes aquestes “millores” eren provocades exclusivament pels components, ja que el quadre era sempre el mateix i en ell només canviaven els colors i les calques (Meteor, California, Meteor-pro i California star).
Al post de la California X2 podeu veure una mica la història i versions d’aquestes BH d'estil bmx.

Aquesta Star en concret vaig trobar-la per casualitat en una botiga de coses de segona mà. És una bici molt preuada pels col·leccionistes i rarament n’hi ha d’anunciades per vendre a internet, per això aconseguir-ne una, per restaurar o no, és més qüestió de sort i casualitat que no pas de calers.
La restauració ha estat senzilla, qüestió de netejar a fons i substituir algunes coses, com neumàtics, punys, seient... també vaig radiar de nou les rodes degut a l’òxid dels caps dels radis. I canviar la cadena, fundes i cables. 
Després de setmanes de recerca sembla que no hi ha neumàtics com els d’origen, uns Cheng Shin snakebelly de 2,125', ni tampoc veig seients vermells com el d’origen (una imitació fràgil dels Kashimax, però sense marca de fabricant, i amb només un  petit “made in Italy” en relleu per sota).
De protectors del manillar i potència tampoc n’he trobat, per ara.
Sortosament si que vaig trobar un joc de Michelin Cobra, vermells, i dels prims, d’ 1,75”, d’aspecte més racing i lleugers que no els de 2,125”.
Però el que més destaca a l'Star és el to daurat escampat pels components d’alumini:  frens, carrets, llantes, bieles, plats, pedals...
Degut a que els fabricants són diversos, els anoditzats també varien, i alguns mostren més desgastats que d’altres. BH, SR, Ambrosio,Weinmann, Thun... era difícil que el daurat coincidís, però l’aspecte general i la combinació dels tons daurats, el color gris i el vermell fan inimitable aquesta BH, una de les més brillants de totes.



Aquestes són les peces originals atrotinades: els punys Ideal, el misteriós seient "made in italy", i un sol neumàtic Cheng Shin, ressec, descolorit i gastat.














De moment, aquesta joia es queda a la col·lecció. A veure si amb el temps aparèixen els protectors que li falten, i un seient més semblant a l'original. I rebuscant potser també una potència d'alumini daurarda, no només per aspecte sinó també per baixar una mica els 12,6 Kg que la màquina encara pesa (tot i el munt d'alumini que carrega en comptes de ferro!).
Salut!

10 de juny 2014

Barceloninaktion! BICI TOP MANTA 2.0 i ALLEYCAT de por

Ep!
Moguda bicicletera a Barna, ..

La gent del Gimondi Club organitzen novament el Bici Top Manta, l'entranyable mercadillo de proximitat de bici-coses i demés. Això aquest diumenge que ve, dia 15, a partir del migdia i durant tota la tarda-vespre.

I dos dies abans, el viernes13 a les 17:30 hi ha previst un AlleyCat de por, organitzat pels del BiciTaller Distrito VI.
Poca broma, no t'ho perdis!



Hemos llegado a la segunda edición del Mercadillo Informal de Venta/Intercambio de bicis, accesorios y todo lo que está relacionado con el mundo de los pedales, y la celebraremos en el patio y en nuestro local asociativo en la calle Riereta 20 BIS, del Raval.
Os invitamos a participar! Si quereis montar una paradita de 1,60 x 1,30 tan solo os cobraremos 10 euros, y si traeis pocas piezas que no justifican tener la mesa entera, tendreis espacio gratis en el local.
Además quien quiera aprovechar para una puesta a punto de su bici, encontrará la cicloficina abierta con el mecánico Piero a su disposición!
Para reservar la plaza hay que enviar un mail a gimondiclub@gmail.com . Daros prisa que no hay muchas!
Gracias y un saludo!

04 de juny 2014

- Cycles Gitane



Voici una Cycles Gitane de carretera de finals dels 70’s o començament dels 80’s.
El color blau i aquest disseny de calques es van fer famosos perquè eren idèntics als de la bici d'en Bernard Hinault i l'equip professional Gitane. Aquelles bicicletes blaves s’assemblaven totes entre elles, però existien grans diferències entre tota la gama, tan en els components com en la tuberia usada per construir el quadre. A bicinova ja en va sortir una d'aspecte similar fa uns anys: Cycles Gitane Trophee

Aquesta rutera que he restaurat ara no era pas de les top, i a part del color i calques, poca cosa més té a veure amb les bicis del mític equip professional. I menys encara després de restaurar-la i posar-la a punt per una segona vida, tres dècades després.

Made in France...
La majoria de components són francesos, però ha fet falta substituir algunes peces. Les rodes, per exemple, amb llantes Mavic i carrets Zeus, de 36 radis i cobertes Michelin Orium de 23mm, neumàtics usats però encara amb mitja vida per davant.  El pinyó és un a Maillard de 6 corones ben repartides (14-16-18-20-22-24), i que combinades amb els  plats de 42 i 52 donen una gama de desmultiplicacions prou àmplies. La cadena és una Sedis de l’època.
Els pedals també són afegits ja que els Atom 600 que duia estaven en molt mal estat i caldrà molta dedicació per refer-los algun dia. Ara la bici equipa uns Olimpic-64 amb clips i corretges AGPA. Les bieles d’alumini són Solida de 170mm, tot amb rosca francesa. 







Els canvis són Huret, i el posterior és uns anys més modern, un Sachs-Huret de mitjans dels 80s, també usat però en millor estat i més pràctic que no pas l’original (que no deixava espai per un pinyó de més de 5 corones i amb el pinyó de 6 corones la cadena fregava amb el cargol que sobresortia del suport del canvi).

El quadre està construit amb tubería Durifort 888, amb punteres Super Vitus i racors BCM (Bocama lugs). Geometria clàssica. Tot i ser una talla petita per mi, la bici es mostrava molt estable en la conducció, frenada i traçades.
La talla és una 53,  i el tub horitzontal medeix 54 cms entre centres. La potencia és de 90mm, marca Atax/Philippe, el manillar també es Philippe, model Tour de France. Per tot això la bici és per algú d'entre 1,65 i 1,75m., i acostumat/da a la posició de carretera (manillar i manetes de frens enllà). 



Les manetes de frens són Mafac, i els frens també, uns Mafac LC, dels pocs frens de ferradura que la marca va fabricar, ja que la majoria de Mafac són els clàssics  frens de tir central.
Vaig comprar la bici en un mercadillo de trastos vells, i estava molt bruta i abandonada. Aquesta foto amb l'abans/després dels frens és aplicable a tota la màquina. 


 Un dels problemes problemàtics al restaurar la bici va ser treure la maleida tija de seient, que va quedar inservible després d’utilitzar l'extirpador

A casa no tenia cap tija de 26,0 o 26,2 mm (la tija que va costar extirpar era de 26,4mm, cilindrica i d'alumini!, per això es va desfigurar tant amb l'extirpador), bé, encara que per mides no és la millor opció vaig decidir posar-hi una antiga Anpi de 25,8mm (una rara made in Spain imitació de les velles Zeus i Campagnolo Gran Sport), i fent servir una llauna de cervesa vaig construir un tup intermig, ajustant així la unió entre la tija i el quadre. D’aquesta manera el cargol i el racor que fixen la tija treballen més descansats, mosseguen abans.
 Era la primera vegada que provava això i estic content perquè la unió queda molt ferma i la tija pot sortir i entrar perfectament quan es vol.
També sorprenen els 0.1mm de gruix de paret de les llaunes de cervesa!
Està clar que la millor solució és trobar una tija de la mida exacta (26,0 o 26,2mm), clàssica, que no desentoni amb l'estil retro del conjunt, però per ara aquesta Anpi hi funciona molt bé, i la llauna de cervesa que sobresurt del tub gairebé passa desapercebuda.
El seient és de pell, d'aspecte gastat però còmode, clàssic i racing. Ignoro la marca,  i el "Challenge Pro" dels laterals és la única pista del seu origen, a part del made in Italy gravat per sota, al plastic de l'estructura.





La bici funciona molt bé, està tota restaurada, encerada i posada a punt de dalt a baix.
Quadre i forquilla perfectament alineats, sense cap accident, únicament defectes visuals com rascades superficials i cicatrius d'òxid desactivat. Potser el vermell dels neumàtics trenquen el to clàssic del conjunt, però per sort els neumàtics són allò que si tot va bé, s'han d'anar renovant periòdicament. He aprofitat aquests per ajustar costos.

Una bicicleta per algú d'uns 170cms que vulgui una màquina de carretera per viure o reviure lo retro (canvis a fricció, frens poc potents, fundes de cables per fora, pedals de clip...).
______________
17 de juny 2014,
la bici té nova casa, i a punt per la Patum!
Moltes gràcies Lluis!