Una Panther nova al blog!
Rara avis a més, tunejada amb blau elegant damunt una herència rat look suau.
Deuria sortir en alguna de les últimes sèries nascudes a Mollet del Vallès, a principi dels 90's, probablement va competir per l'espai de botiga amb alguna de les noves BTTs.
Al Catàlogo Bicisport, nº2, de 1991, encara apareix una foto d'aquestes últimes Panthers dins el repertori de Rabasa Derbi, ja en plena efervescència del Mountain Bike a Espanya. Però ja sense el característic Stick Shifter (cambi de marxes) que havia fet d'aquestes muscle bikes les més moteres i espectaculars del pati vuitantero, i fins l'any 1990, quan encara es comercialitzava amb les 3 velocitats i l'Stick Shift esmentat.
Es una suposició aproximada: el que probablement la fabricació acabés de sobte pels voltants de 1991 o 1992. Les causes? evidentment l'arribada de les bicicletes de muntanya i el seu plat petit, apte per pujar amb comoditat per les pendents que als 80's només es podien pujar esforçadament, fent esses o a peu, tot empenyent les pesades BMX i BiciCross.
Amb la Bici Tot Terreny, molts adults van retrobar l'oci de la bicicleta, pares i mares que en el seu intent d'una idílica pedalada familiar, arribaven ràpidament a la conclusió que les Panthers, o Motorettas, o Furias, o Bicicross, o Californies... havien quedat obsoletes per compartir rutes amb les seves BTTs noves de trinca, acordant que els seus fills necessitaven una BTT com ells, cansats d'esperar a cada pujada i de sentir el rondinar pesat de la canalla.
Els fabricants van descobrir ràpidament aquest inmens mercat potencial que sorgia, la BTT infantil, i en qüestió de mesos ja ningú més va desitjar cap de les velles bicis dels 80's, de sobte passades de moda, pesades, massa, amb rodes massa petites, sense marxes ni cap última tecnologia made in "orient llunyà".
Aquest exemplar d'avui va tenir més sort que la resta de ferralla que li feia companyia a cal xatarrero, i me la vaig endur per un preu just, vist el mal estat de la bici.
Bieles doblegades, un pedal impossible de treure, l'altre encarcarat, neumàtics i llantes per llençar, manetes de frens i punys inaprofitables, pintura rat rat... tot molt malament, però a favor seu una estructura alineada, sense trompades greus, parafangs, seient, frens, totes les peces d'origen...i el més important, que una Panther Cross és mítica per dret propi i valuosa sempre, per trinxada que estigui.
Després de sospesar el material que tenia per casa, i les combinacions possibles, els colors i funcions de les coses, vaig decidir otorgar-li algunes de les peces que havia anat guardant indeterminadament, sempre pensant per més endavant, per aquella bicicleta especial que habita a l'imaginari, a la que colocar merescudament el valor retro d'aquelles peces preuades, arribades als nostres dies amb comptagotes, sort i atzar.
Però cada bicicleta esdevé especial des del moment que enfoquem la creativitat per restaurar-la, quan fem perquè tot encaixi, funcioni i conjunti el seu tot, tant amb colors com en formes i intencions. Aleshores algunes bicicletes, a més a més de ser especials, esdevenen úniques. Aquesta "Blau Rat" crec que n'és una.
Les calques deteriorades i la pintura mal cuidada cada vegada m'agraden més, tal com arriben al taller després de l'abandonament, l'oblit i el pas del temps imprès. En algunes andròmines com aquesta, els defectes superficials els veig gairebé sagrats, intocables. Una neteja i un senzill encerat és suficient perquè tot rellueixi de sobres.
Potser és que la grisor creixent de la crisis i l'aproximació del desastre apocalíptic contrasten massa vívidament amb els paisatges madmaxians de la imaginació infantil irresolta?
El color blau del quadre l'he escampat cap a les rodes, utilitzant els Michelin Cobra que havia muntat a la BH Meteor "bmx mix", molt poc gastats i tous, però amb moltes petites esquerdes en tota la superfície. Perfectes aquí i ara.
Les llantes són unes clàssiques Ambrosio BMX d'alumini anoditzat, de 28 radis (el "32" de l'etiqueta es refereix a l'amplada interna del perfil de la llanta).
Les bieles són unes clàssiques de carretera, japoneses, unes Sugino super maxy de 170mm amb un plat de 48 dents, també Sugino, pensat per cadena estreta de 3/32", però que admet perfectament una cadena gruixuda com aquesta platejada KMC de BMX, de 1/8".
Pedals nous per estrenar, uns Notario dels tot-plàstic, i amb el mateix gran defecte dels Notario de sempre: blindats, inexpugnables, sense possibilitat d'ajustament ni manteniment futur.
El pinyó és un URRETA EXTRA de 20 dents, que només admet cadenes d'1/8".
Com totes les Panther Cross Mach 2, suspensions i fre de tambor a la roda posterior.
El fre de tambor és de la última època, el podeu comparar amb els antics, com el de la yellow rat.
Les bieles incorporen un tap autoextractor, les bieles es posen i es treuen amb una simple clau allen.
Dins l'estil Rat Look són habituals els detalls humorístics (a vegades l'humor és general i no pas excepcional).
En aquesta Panther però, predomina la serietat, i la petita nota d'humor la posa molt discretament el caballet, ehem...
El caballet? ein?
És un espia enviat pels d'Abadiano?
és un presoner de guerra? esclavitzat pels de Mollet?
Bromes difícils a part, el cavallet fa la seva feina i permet fer fotos "sense mans".
A les altures el color blau desapareix, manetes i punys són de fabricants indeterminats.
El seient, clàssic de les últimes fornades de la Panther Cross, d'espuma, típica de finals dels anys 80, bastant envellit però també bastant còmode.
El llum funciona amb piles. Les últimes sèries de les Panther l'equipaven de sèrie, inclús hi ha una pletina soldada al primer pis de la forquilla, i que seveix de suport per cargolar-hi el llum.
M'agrada molt com ha quedat. Funciona molt bé, amb les seves particularitats, la frenada no és molt potent, la suspensió és bastant tova, molt còmode, incapaç de baixar temps en cap volta ràpida però si que perfecte per rodar divertidament i a plaer sense més pressa que la imaginació racing.
La combinació del 48x20 va perfecte per mantenir velocitats de creuer còmodes, i la impossibilitat de cambiar de marxes... cap problema, ràpidament s'oblida.
28 de juny 2013 - Després d'estar un temps anunciada i sense èxit (ningú ha intentat negociar el preu de 200€ ), he decidit retirar-la de la venda. L'hi he cambiat les bieles i alguna cosa més i per ara es queda per casa.
Rara avis a més, tunejada amb blau elegant damunt una herència rat look suau.
Deuria sortir en alguna de les últimes sèries nascudes a Mollet del Vallès, a principi dels 90's, probablement va competir per l'espai de botiga amb alguna de les noves BTTs.
Al Catàlogo Bicisport, nº2, de 1991, encara apareix una foto d'aquestes últimes Panthers dins el repertori de Rabasa Derbi, ja en plena efervescència del Mountain Bike a Espanya. Però ja sense el característic Stick Shifter (cambi de marxes) que havia fet d'aquestes muscle bikes les més moteres i espectaculars del pati vuitantero, i fins l'any 1990, quan encara es comercialitzava amb les 3 velocitats i l'Stick Shift esmentat.
Es una suposició aproximada: el que probablement la fabricació acabés de sobte pels voltants de 1991 o 1992. Les causes? evidentment l'arribada de les bicicletes de muntanya i el seu plat petit, apte per pujar amb comoditat per les pendents que als 80's només es podien pujar esforçadament, fent esses o a peu, tot empenyent les pesades BMX i BiciCross.
Amb la Bici Tot Terreny, molts adults van retrobar l'oci de la bicicleta, pares i mares que en el seu intent d'una idílica pedalada familiar, arribaven ràpidament a la conclusió que les Panthers, o Motorettas, o Furias, o Bicicross, o Californies... havien quedat obsoletes per compartir rutes amb les seves BTTs noves de trinca, acordant que els seus fills necessitaven una BTT com ells, cansats d'esperar a cada pujada i de sentir el rondinar pesat de la canalla.
Els fabricants van descobrir ràpidament aquest inmens mercat potencial que sorgia, la BTT infantil, i en qüestió de mesos ja ningú més va desitjar cap de les velles bicis dels 80's, de sobte passades de moda, pesades, massa, amb rodes massa petites, sense marxes ni cap última tecnologia made in "orient llunyà".
Aquest exemplar d'avui va tenir més sort que la resta de ferralla que li feia companyia a cal xatarrero, i me la vaig endur per un preu just, vist el mal estat de la bici.
Bieles doblegades, un pedal impossible de treure, l'altre encarcarat, neumàtics i llantes per llençar, manetes de frens i punys inaprofitables, pintura rat rat... tot molt malament, però a favor seu una estructura alineada, sense trompades greus, parafangs, seient, frens, totes les peces d'origen...i el més important, que una Panther Cross és mítica per dret propi i valuosa sempre, per trinxada que estigui.
Després de sospesar el material que tenia per casa, i les combinacions possibles, els colors i funcions de les coses, vaig decidir otorgar-li algunes de les peces que havia anat guardant indeterminadament, sempre pensant per més endavant, per aquella bicicleta especial que habita a l'imaginari, a la que colocar merescudament el valor retro d'aquelles peces preuades, arribades als nostres dies amb comptagotes, sort i atzar.
Però cada bicicleta esdevé especial des del moment que enfoquem la creativitat per restaurar-la, quan fem perquè tot encaixi, funcioni i conjunti el seu tot, tant amb colors com en formes i intencions. Aleshores algunes bicicletes, a més a més de ser especials, esdevenen úniques. Aquesta "Blau Rat" crec que n'és una.
Les calques deteriorades i la pintura mal cuidada cada vegada m'agraden més, tal com arriben al taller després de l'abandonament, l'oblit i el pas del temps imprès. En algunes andròmines com aquesta, els defectes superficials els veig gairebé sagrats, intocables. Una neteja i un senzill encerat és suficient perquè tot rellueixi de sobres.
Potser és que la grisor creixent de la crisis i l'aproximació del desastre apocalíptic contrasten massa vívidament amb els paisatges madmaxians de la imaginació infantil irresolta?
El color blau del quadre l'he escampat cap a les rodes, utilitzant els Michelin Cobra que havia muntat a la BH Meteor "bmx mix", molt poc gastats i tous, però amb moltes petites esquerdes en tota la superfície. Perfectes aquí i ara.
Les bieles són unes clàssiques de carretera, japoneses, unes Sugino super maxy de 170mm amb un plat de 48 dents, també Sugino, pensat per cadena estreta de 3/32", però que admet perfectament una cadena gruixuda com aquesta platejada KMC de BMX, de 1/8".
Pedals nous per estrenar, uns Notario dels tot-plàstic, i amb el mateix gran defecte dels Notario de sempre: blindats, inexpugnables, sense possibilitat d'ajustament ni manteniment futur.
El pinyó és un URRETA EXTRA de 20 dents, que només admet cadenes d'1/8".
Com totes les Panther Cross Mach 2, suspensions i fre de tambor a la roda posterior.
Dins l'estil Rat Look són habituals els detalls humorístics (a vegades l'humor és general i no pas excepcional).
En aquesta Panther però, predomina la serietat, i la petita nota d'humor la posa molt discretament el caballet, ehem...
El caballet? ein?
És un espia enviat pels d'Abadiano?
és un presoner de guerra? esclavitzat pels de Mollet?
Bromes difícils a part, el cavallet fa la seva feina i permet fer fotos "sense mans".
A les altures el color blau desapareix, manetes i punys són de fabricants indeterminats.
El seient, clàssic de les últimes fornades de la Panther Cross, d'espuma, típica de finals dels anys 80, bastant envellit però també bastant còmode.
El llum funciona amb piles. Les últimes sèries de les Panther l'equipaven de sèrie, inclús hi ha una pletina soldada al primer pis de la forquilla, i que seveix de suport per cargolar-hi el llum.
M'agrada molt com ha quedat. Funciona molt bé, amb les seves particularitats, la frenada no és molt potent, la suspensió és bastant tova, molt còmode, incapaç de baixar temps en cap volta ràpida però si que perfecte per rodar divertidament i a plaer sense més pressa que la imaginació racing.
La combinació del 48x20 va perfecte per mantenir velocitats de creuer còmodes, i la impossibilitat de cambiar de marxes... cap problema, ràpidament s'oblida.
28 de juny 2013 - Després d'estar un temps anunciada i sense èxit (ningú ha intentat negociar el preu de 200€ ), he decidit retirar-la de la venda. L'hi he cambiat les bieles i alguna cosa més i per ara es queda per casa.
