- GAC plegable 1ª sèrie

Una altra GAC antiga, probablement de les primeres sèries, de mitjans o finals dels anys 60... en el moment o poc després que Mobylette y GAC decidissin pedalar junts.

Bé, tot això són suposicions ja que no he trobat més informació que algun catàleg mal pixelat en anuncis internàutics en els que no figura cap data d'edició, només la denominació numèrica del model: modelo 50523.

Sortosament la bicicleta estava en molt bon estat de conservació i després de restaurar-la de dalt a baix n'ha quedat un excel.lent testimoni de la indústria eibarresa d'aquella dècada de creixement progressiu. 

Les bicicletes plegables per oci amb rodes petites lògicament es devien desenvolupar una mica abans en països més al nord no encallats per dictadures com aquí, però tard o d'hora els cotxes familiars i els temps de vacances també van arribar a la península, i amb ells la demanda de carregar-hi la bici i gaudir-ne lluny de casa. La reducció d'espai és el perquè d'una bici plegable. 

En moltes peces hi trobem les sigles GAC gravades, el que demostra com la mateixa fàbrica ho feia pràcticament tot, exceptuant poques coses, la cadena Iris, els llums Rinder, els pedals Notario segurament, encara que sense el logo... els neumàtics i càmeres d'aire també semblen originals del moment, de la fàbrica de Firestone, que no se on estava situada, però als catàlegs es veuen completament blancs, així que no està clar. Això si, vaig haver de substituir el llum davanter i les càmeres ja que una va rebentar i l'altre tenia la vàlvula fotuda, i fundes i cables, clar, com pràcticament sempre. La resta està tot d'origen. 

En fi, prou xerrameca, disfruteu les fotos! 😉

                              

G.A.C. infantil dels 50's

   Hola! Després de molt de temps sense publicar res sembla que la necessitat de pujar informació interessant al núvol comença a fer pressió novament, així que anem al gra.

   Avui us presento una bicicleta infantil bastant antiga. Tot i que és difícil determinar la seva edat crec que ens hi podem acostar bastant si diem que és de la dècada dels 50´s, fins i tot podria ser de finals dels anys 40, però també de principis dels 60... un misteri per resoldre, de moment.

Sigui com sigui, després de la guerra civil espanyola poques families estaven en disposició de comprar una bicicleta per el nen o la nena, era un luxe que nomes es podien permetre els  més rics i per tant es pot deduir que de bicis d'aquestes no se'n deurien comercialitzar gaires. 

Aquesta va aparèixer per sort i casualitat en una fira de trastos i dessota la brutícia i el pas dels anys s'hi podia preveure història molt ben conservada. Pràcticament totes les peces eren originals, exceptuant la potència, manillar i manetes de frens, que tot i ser antics, sembla que haurien substituit els originals en algun moment; sobretot la potencia que era molt llarga i entrava molt apretada al tub de la forquilla. Aquesta potència la vaig canviar per una de més compacta que no desentona tant. Faria falta esbrinar quines eren les peces originals i buscar-ne per tal d'aconseguir completar la bici totalment, tal i com va sortir de la fàbrica d´Eibar. 

La resta de peces s'han pogut restaurar bé, exceptuant fundes i cables , una càmara i els dos fons de llanta de corda tèxtil, coses molt deteriorades. Els neumàtics també han reuperat la seva forma tot i que n'hi havia un que estava amb trossos bastant encartronats, però amb aigua al 50% de glicerina i anar untant de mica en mica en pocs dies es va anar despertant. No serviran per rodar però aquesta és més aviat una bicicleta de museu, i era important salvar-los fos com fos, i més essent de color blanc.  Però per si de cas he vist que encara se'n poden trobar de nous (de color negre) en aquesta mida poc habitual de 22", 550A, aixì que sí, hi ha la possibilitat de fer-hi un vol, amb aquesta bici.

Val a dir però, que millor un vol per zones planeres, perquè els frens són molt durs de fer anar, la molla del ponts és "Euskal Made" i unes mans infantils  les deurien passar punyeteres per aturar la bici cada vegada (qui sap si per això es van substituir les manetes i de pas alçar el manillar... i sense èxit,  i qui sap si la criatura va engegar la bici a pastar fang desanimada per haver de gastar més força en frenar que en pedalar, jajaja...) 

La qüestió és que la bici si que s'havia fet servir, però no molt, i afortunadament per nosaltres, ha arribat al segle XXI molt ben conservada. 

Netejant i polint ha resorgit el preciós color grana, els cromats i alguns regals amagats, com la firma desconeguda dels pedals, uns misteriosos "Popular"... o els detalls dels filetejats... o les càmeres  de làtex vermellós de la firma Hutchinson Madrid, la mateixa  que els  neumàtics 550A BALON... o els fantàstics  parafangs d'alumini, texturats amb hexàgons, de la firma francesa Lefol... 

En resum, una joia de bicicleta digna de qualsevol museu, testimoni del bon treballar  que G.A.C. duia a terme.

Salutacions