Friki Bike Bellmunt 2017 👹

Penjo aquí algunes fotos inèdites de collita pròpia que van sortir mig bé.

Per veure les fotos oficials entreu al grup de Facebook: https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/

I el vídeo oficial, acollonant!  
https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/videos/1994482440829035/

Un fart de riure, quines pintes!

Surrealista, un happening original, divertit i fresc, malgrat la calor dels juliols.

Enfilar-se fins a dalt a Bellmunt amb bicicleta no resulta fàcil, amb cap (bicis electrificades a part). Encara menys fàcil resulta per les bicis que fa dècades que no han evolucionat, com les "clàssiques sense marxes" que per segona vegada, han pujat fins al Santuari amb tots els inconvenients tecnològics obsolets. Però clar, aquí, el patiment de les pedalades superant les dures rampes es veu compensat amb eskreix pel cachondeo general. Qui més qui menys tothom va disfressat i cap amunt a cops de ronyó.
Sortosament hi ha diverses parades, per reagrupar el peloton, fer un glop, recuperar l'alè, contemplar el paisatge des de la nova altura... i tornar-hi.
La piscina és el refresc de mitja pujada. La Mare de Déu de Monserrat ens mira de reüll des del seu pedronet... i què li deu passar pel cap... "una piscina?!...i aquesta colla de frikis aquí??? com si fos un bateig...  mmm... deixa-m'ho pensar..." Molt estrafolària situació, concentració de riures i gresca al mig de la muntanya, tot cristo fent el pallasso.

 Més tard un guàrdia civil, "...documentación! papeles!!" emboscada de setrillera! jajaja!!
Primer premi, però, per el dimoni del Tour, el dimoni ninja, fent-li el salt a la ronda francesa, animant el percal a peu de carretera, brandant la seva forca com dient: benvinguts al patiment i la pujada infernal!! 👹 El millor espectador!

A dalt a l'aparcament més piscina, i una sortida tipus Le Mans per escalar la zona orskategory , les duríssimes rampes dels 250metres finals fins al replà del santuari.
Llavors si, descans i esmorzar merescut, i cops de porró d'un vi boníssim madurat als 1247 m.s.n.m.

La baixada va ser més tècnica.
Ara, en comptes de les bieles a l'ascens, eren els frens els que treballaven fort fort. Les llantes s'escalfaven de valent, com per coure-hi un ou ferrat. Algun neumàtic ressec va dir prou. Hi van haver algunes bicis lesionades, tant pujant com baixant. Res greu.

La organització un 10, super friki total.
A repetir-ho l'any que ve si Déu vol, si la Mare de Déu de Monserrat li mola i si mantenim en forma la bici clàssica del garaig de casa.
Va ser genial, una performance de super bon rotllo.
Chappeau!!

Cartell VI Trial Clàssiques Òrrius

Com passa el temps!!
Ja tornem a ser desembre i per tant arriba la última de les 4 proves del Campionat de Clàssiques de Trial, la d'Òrrius.
Els que no coneixeu aquest apassionant món podeu repassar el reportatge del 2011.
IV BICI TRIAL CLÀSSIC ÒRRIUS - "màquines"

De nou una irrepetible oportunitat de veure bicicletes clàssiques de trial en acció.
No la deixeu passar!  

Per més informació clikeu AQUÍ  (pàgina del Facebook sobre l'event).

Old School BMX 80's Weekend Festival 2012

 Aquest passat 19 i 20 de maig es va celebrar el Weekend Festival Old School BMX 80's, a l'entorn del circuit de BMX del Club de tenis Ca l'Artigas, a Lliçà d'Amunt.
L'event va ser organitzat per osBMX80's, amb Joan Albert Redondo al capdavant i molt esforç d'amics, familia i colaboradors que van estar treballant molts dies abans (setmanes, segur) perquè tot anés bé. Hi havia moltes bicicletes exposades, stands amb material old school autèntic, fotos i posters amb imatges i noticies de quan el bicicross va començar, i molta gent amb febre BMX amb ganes de trobar-se i passar-ho bé.

 El 8 de novembre de 1981 es va celebrar el "Bicicross de Presentación" a Palau de Plegamans, la primera cursa oficial a Espanya. Això signifiquen 30 anys i la trobada va ser una festa per celebrar-ho, a sumar a la Gran Old School BMX Reunion & Bike Show, celebrada el passat octubre de 2011 a Saragossa.

Personalment estic molt content d'haver-hi assistit, encara que només fos el dissabte. Haig de dir que la mandra i la indecisió molt sovint em fan quedar a casa en casos semblants, però aquesta vegada l'ocasió BMX va ser més potent i llaminera i vaig viatjar en el temps malgrat les bateries baixes i l'estat d'ànim poc lluminós que arrossego últimament. I també és gràcies a en Xavi i en Joan Albert, que em van animar a portar les dues Meteor que tinc. I quina millor ocasió sinó aquesta!

En veritat, tot i que conec algunes bicis, una mica la història i m'agrada aquest esport, mai he estat a dins el món del BMX, per això no puc dir massa res, però crec que la celebració va ser un èxit, malgrat el mal temps amenaçador i la irregular i discreta assistència de públic en general (ep, i  l'entrada era oberta a tothom, i gratuita!) A tothom hauria agradat més participació, segur, això sempre anima. Però no s'hi pot fer res, qui es penedeixi de no haver-hi pogut venir, que resi perquè es repeteixi  una ocasió semblant. Qui hi va ser, sap que hi va ser i això és irrepetible, i una sort.

 El millor que vaig percebre és el molt bon rotllo que hi ha entre la gent que es coneixen de fa temps, alguns des de les primeres curses del 81. Actualment molts passen dels 40 tacos però damunt d'una bici salten i disfruten com xavals dels 80's, i conserven admirablement allò que el BMX otorga a qui l'estima.
Si,  faltava gent (probablement això de la mandra i la indecisió no és només cosa meva), però tothom qui hi va assistir ho va disfrutar a la seva manera, uns amb familia i canalla, rodant i rodant al circuit, xerrant aquí i allà de batalles old school, mares observant pares que semblaven nens, alguns tècnics mirant i remirant i re-passant el drap a les bicicletes (algunes literalment impecables!), alguns participant, i rient, al concurs de salts, tirant fotos, provant bicis...

El circuit era molt guapo, encara hi quedaven herbes tot i la feinada de la setmana abans,

 El dissabte va passar volant. He de dir que el BMX cansa més i és molt més tècnic del què sembla a simple vista. Fer volar la bicicleta pels salts del circuit no es fa de bones a primeres jajaja! 30 anys després que aquest esport arribés a casa nostra em vaig tirar per primera vegada per la rampa d'un circuit, i fins a 7 o 8 vegades! em vaig cansar molt, estic en baixa baixa forma jajaja!!, però no oblidaré mai l'extranya sensació de "glups" quan la rampa del primer bot s'enfila i s'enfila apuntant al cel, ni les curves peraltades que transformen la velocitat,  ni els petits bots continuats que posen en compromís el manillarg i la preuada linia recta...
i tot aquestes sensancions a velocitat tortuga!

I sembla una cosa fàcil el BMX quan veus algú que en sap i juga flotant depressa pel circuit...

 Sens dubte felicitar i agraïr a en Joan Albert Redondo i la seva colla per l'organització del festival,  per tot l'esforç i tenacitat que suposa construir un cap de setmana així, que aquestes coses no són fàcils ni gratuites, i si un dia es repeteixen (tant de bo així sigui), espero tornar-hi a ser, aprofitant millor el temps, una mica més entrenat per disfrutar més estona del circuit, i per conversar més, i amb més gent, de tot allò de la vella escola i el Bici Cross.
Sou uns cracks! enhorabona!
 

Aquí unes quantes fotos que van sortir:

D'aquesta joia no en tinc cap foto sencera! quin despiste, tant mirar-la i remirar-la i se'm va passar. Va ser premiada amb el premi a la millor bici, al facebook es veu tota.

Les PK Ripper també eren de les més ben cuidades, i la pancarta del fons!  no té preu.

 Tot l'event està agrupat al facebook, on hi ha tot l'abans i el després: OLD SCHOOL BMX WEEKEND FESTIVAL 2012

Si algú vol afegir més informació o dir-hi la seva també és possible afegint un comentari.