- Rabasa Derbi Diablo

La Rabasa Derbi Diablo va aparèixer l’estiu de 1984.
Ja feia uns anys que el BMX s’havia extès per tot Espanya i comercialment parlant, l’aixeta rajava a dojo;  però per seguir cridant l’atenció i atreure clientela fresca era important presentar coses noves, diferents, com el fre de disc en aquest model (la primera bici de BMX made in Spain amb aquest sistema de frenada), i també, en l’aspecte visual, era vital mantenir colors vius i combinacions atractives. El blanc i els múltiples tocs de vermell donaven una bona nota per aquesta nova bici. La primera també on Rabasa Derbi feia servir tubs rodons en el triangle principal del quadre.

Tot això ho podem saber gràcies al reportatge que apareixia al nº73 de la revista Moto Verde. Un document que em va passar el noi a qui vaig comprar aquesta màquina, moltes gràcies Òscar!

A la bici només l’hi he fet una neteja general, treure òxid de cromats, alinear rodes, restaurar neumàtics... una endreça àgil ja que l’estri estava en prou bones condicions i el millor de tot, amb totes les peces originals. Tan sols l’hi he posat uns altres pedals, de moment, ja que els Notario metàl·lics negres tenien molt òxid i caldrà decapar-los i repintar-los. 

També la “carrosseria” s’hauria de repintar algun dia, ja que té moltes llepades d’un blanc diferent per dissimular diverses emergències òxiques... però tot això pot esperar, així està bé.

Poder observar i restaurar un fre de disc retro com aquest ja és una sort. Sorprèn el fet de que el disc és una extensió del mateix carret de la roda.

La frenada és suau i potent, encara que el disc té una oscil·lació lateral que cal salvar deixant més cable per tal de que les pastilles no freguin quan la roda roda. Suposem que sortint de fàbrica el disc era alineat perfecte.

Possiblement per tema pes, economia o complicació tècnica, les altres marques rivals no van copiar la utilització de frens de disc,  i només en veiem en aquesta i algunes altres Rabasa Derbi que van sortir posteriorment, quan de “Diablo” van passar a dir-se “Panther BMX”.

Un retall interessant de la història bicicrossera. Aquí queda.

Salut!

 

- Cinzia bmx 1983

Una Old school italiana molt desconeguda, de la casa Cinzia.
Preciosa, acer cromat i components blaus, molt d'alumini.
Així la vaig trobar en un mercadillo de trastos, amb només un petit adhesiu que indica la seva procedència: Bologna, Itàlia.
Les pistes que determinen la seva possible edat són el "83" gravat al pinyó marca "velo", de l'antiga Txecoslovàquia, i també els "83" que figuren als ponts Weinmann, uns sèrie 1020... així doncs podem pensar que és una bici contruida al 1983 o 1984.
He mantingut tots els components originals, exceptuant fundes, cables i cadena.
Els carrets, bieles, pedals, direcció... són marca Ofmega, els frens Weinmann, les llantes Ambrosio, de 36 radis... el manillar i la potència, així com el seient i la tija són de fabricant desconegut. Els neumàtics de l'extrem orient, els Cheng Shin snakebelly de 20 x 2,125", molt vellets però plasmant la idea de l'època.

El rovell dels cromats ha desaparegut fàcilment. És molt interessant observar el disseny i construcció del quadre, amb solucions ben pensades per aconseguir reforçar tota l'estructura, cercant rigidesa per la competició, quan es tracta de transmetre tota l'energia amb la intenció de deixar enrere la pista amb la màxima rapidesa.

Queda pendent el descobrir el comportament segons les mides i angles proposats. I de pas, mirar de localitzar les calques que portava d'origen, i xurros, si en duia...
Algun dia, algun dia... :-)
salut!

- Looping MPX "tuned up"

Les Looping són unes bicicletes de col·leccionisme pur. Construïdes  a principis dels anys 80's per la casa MOTOCREACIONES POUS, actualment són molt valorades i difícilment se'n veuen en venda. Aquesta va aparèixer per sort i atzar en un mercat de trastos i, com que els components originals estaven en molt mal estat, vaig pensar en transformar-la una mica. Això si, sense tocar les esgarrapades de la carrosseria.
Com diu el vell adhesiu: pure racer.

Anteriorment, al blog han sortit reportatges d'aquestes bicicletes:
- Prova Looping MPX
 i també...

Periodisme vintage: Looping MPX
En aquests vells posts es pot veure la bici tal com era originalment.

Avui però, presentem una idea més racing de la màquina:

Bieles Sugino Super Maxi, adaptades de la carretera. Pedals Olimpic, els pepinos made in spain de bmx. Uns neumàtics Vredetein Cross bmx VR7. El fre i maneta sense marca... ?? Punys Gonelli, seient Intauto BMX...
12.650 kg, que no és poc, però tampoc molt.

 
La construcció del quadre tenia propostes inusuals, com la caixa de pedalier abraçada per el tub diagonal/vertical, doblegat i xafat per sota per augmentar la rigidesa.
També els tirants posteriors estan construïts amb un únic tub que adopta tota la forma.
Igualment les punteres de la  forquilla són robustes i ràpides de fabricar una vegada a punt els utillatges.

En fi, una joia de museu, literalment, allà se'n va, a un dels millors museus... ;-)
Gràcies a ella, però, en un futur podrem veure dues altres màquines inhabituals.
No hi ha mal que per bé no vingui...
Salutacions!!