- Elvish Course Competition 70's

 Una Elvish francesa de carretera dels anys 70, o finals dels 60s... indeterminat. Al tub horitzontal hi ha les restes d'unes calques que diuen COURSE Competition... però no he trobat gaire informació, de moment. Aquí un breu document sobre la marca: L'histoire oubliée de la manufacture de cycles "Elvish" à Pau.

 

 En aquesta època, l'ús de l'acer seguia predominant en les bicicletes, el lleuger alumini estava reservat a bicis de gama alta i per tal d'ajustar el preu de venta en bicis de gama mitja encara anaven carregades de pes extra. El plàstic també començava a ser usat en la indústria (el canvi, manetes i desviador Simplex tenen varies parts en aquest material) ja que una vegada fets els motlles, la producció es multiplicava a cost mínim, era un material tan lleuger o més que l'alumini i prou resistent per funcionar en determinats mecanismes, i sobretot molt barat.

Tot això és el que aporta l'encant especial a les també anomenades Ten-speeds (10 velocitats), aquest tipus de velles bicicletes de ruta, l'abundància de ferro, ja que a partir d'aquesta època, qualsevol bici feia servir el màxim possible d'alumini, i coses com les llantes o bieles d'acer ja es destinaven només a bicicletes de gama baixa i urbanes barates. 

La restauració d'aquesta ha sigut de bon fer. Tot i que el quadre i forquilla tenen una bona colla d'esgarrapades, els components estaven molt ben conservats dessota la brutícia dels seus anys d'oblit.  Una talla 57, prou gran per provar-la en condicions, per això la vaig rescatar. Així estava quan va arribar:

                       

I així va quedar després de passar-li el drap i canviar algunes coses: pedals, neumatics, cinta del manillar i fundes, seient, guia cables... 

     

               

- Pinarello Vento

 Que com m'imagino una bici de carretera semi-clàssica racing? doncs com aquesta, un exemple adient. 

Són bicis dels anys 90 que només de contemplar-les ja et dónen ganes d'enfilar-t'hi i tallar el vent a bon ritme. 

Tot i que per reglament (massa modernes) no són admeses en una Eroica o en una Pedals de Clip, mantenen un disseny de línies rectes, una construcció clàssica de tubs i racors soldats i una geometria "de carreres".  

Varen ser de les primeres bicicletes que agrupaven tots els avenços tecnològics d'aquella època clau: els cablejats i fundes "per dins", els pedals automàtics i les manetes de canvi i frens juntes, les shift-levers. A més dels pinyons de 8 corones o les llantes de perfil molt alt... estem parlant de 1992/1994, aproximàdament... els anys grocs de l'Indurain.

Potser per molta gent és l'època on acaba la bicicleta "clàssica".

Aquest quadre/bici (talla 57,5)  l'havia comprat fa dos estius, a la  Llotja de Sils, aquella fira de cotxes i motos retro, però en la que cada vegada hi ha més cosa de bici clàssica. La Pinarello era ben visible, però tan rovellada que ningú abans que jo no la va despenjar, i mira que vaig esperar fins a mitja tarda! però no m'extranya, l'òxid se l'estava començant a cruspir que espantava. El que passa és que jo també hi veia els canvis Super Record (que ara son a la Alan v.2) i alguns altres components que prometien, i volia jubilar la meva "ex" (talla 58,5), a través d'ebay, cosa que al final em va sortir malament, per culpa d'un comprador tiquismiquis i torracollons com n'hi ha pocs. Alemany, que consti. Escarmentat i amb tot el mal rotllo, vaig dir good bye per sempre a ebay i a Paypal, a part de la "meva ex"... pobreta, aquella si que era de gama extra, Columbus SL, punteres Campagnolo... però era un centímetre massa gran per mi... en fi, sense rencors. Tot això és passat i està superat. 

 

Aquesta altra Pinarello, de talla ideal, l'he reconstruit amb components diversos que tenia de fa temps. Bona part de les peces són Campagnolo, incloses les precioses llantes Vento amb radis aerodinàmics, o les bieles Corsa Record, per mi sempre alucinants. També m'encanten aquests frens Chorus Monoplaner, molt aeros, com les bieles. Hi haurien quedat ben xulos uns frens Delta, però és molt complicat arreplegar-ne un parell, tothom els busca. En tot cas, aquest pupurri Campy xuta bé, no em puc queixar, i malgrat la intenció, que consti que no tot és Campagnolo, si us fixeu bé en les fotos, hi ha coses de Modolo, Ofmega, Zeus, 3ttt, Look, Specialized...
 És el què hi ha, es tracta de fer el millor que es pot amb el que es té: no hi ha Deltas per tothom, aquesta és la veritat, i això desanima una mica, però també denota la bona salut del món del col·leccionisme de bicicletes clàssiques a nivell mundial. Seria més trist si totes aquestes obres d'art de la indústria del segle passat haguéssin quedat arraconades, rovellades i despreciades.
Compartir els hobbys té aquests pros i contres.

Tornant a la bici... encara no sé de quin quadre es tracta exactament però crec que és un dels de gama baixa, possiblement un Veneto cromat de l'any 1990 o 1991, fet d'acer cromoly Columbus Aelle Tretubi. Res de l'altre món en quan al material base, però la qualitat del treball, soldadures i acabats si que són  "Pinarello made in Italy": excel·lent.
A diferència del models Treviso, Montello, o Cadore, en els Veneto no hi ha cap logo ni paraula gravada al capdamunt dels tirants, així com tampoc en el pont de la forquilla. Només a les 4 punteres i a dessota la caixa pedalier hi ha el mot Pinarello gravat. 

Les calques aquestes són noves, d'un ebayer americà que les feia en diversos colors i a molt bon preu (també fa dos anys que les tenia per casa), però el headbadge original era tal com el que porta ara, per això dedueixo les dates de 1990 o 1991, ja que al catàleg de 1989 de Pinarello hi apareix el model anterior de headbadge, i no hi consta cap quadre cromat per la serie Veneto.

En fi, la bici és tal com està.
Tot i el passat rovellat, les imperfeccions i el second hand general dels components, és un muntatge que m'encanta, amb l'aspecte brillant i metàlic del conjunt platejat; una idea que ja perseguia des de feia anys, des d'aquella Pinarello Plata del "bicinova1".
Com passa el temps!

 Una joia ben personal del calaix bicinova2 i que he volgut compartir des d'aquesta finestreta internètica  que ens hobby-teleconecta.

Salut i quilòmetres!

- LOOK KG 76 Kevlar Hinault

Una Look de l'any 1991. Amb les manetes de canvis al quadre i les fundes de frens amagades sota la cinta del manillar...
És curiós però a mesura que passarà el temps, aquesta configuració de bicicletes esdevindrà cada cop més breu en la història del ciclisme de carretera: des de mitjans dels anys 80s, quan les fundes de cable es van amagar, fins l'any 1993, quan les manetes de canvi i fre al manillar es van imposar (STI i Ergopower). Uns  7 o 8 anys, efimers, comparats amb les 3 dècades anteriors i els 22anys que ja portem de shifting brake levers.

El quadre és de racors d'alumini i tubs fets de capes de fibra de carbono i capes de Kevlar, units als racors amb coles especials, a l'estil de les Vitus i les Alan d'alumini (marques que també van versionar els seus quadres amb tubs de carbono).
Era l'eclosió de l'anomenada tecnologia "composite", sembla que iniciada per TVT a mitjans dels 80's, fabricant fibres i tubs. Tota la fibra de carbono actual té els origens allà a França.
Al 1986 en Greg Lemond guanyava el seu primer Tour amb una Look de carbono, la KG 86. Un quadre artesanal que utilitzà aquells tubs TVT.
Desconec com va seguir la història entre TVT i LOOK, ja que TVT també va fabricar els seus propis quadres, que alguns professionals utilitzaven en etapes i curses on la lleugeresa era un fet vital que podia "marcar les diferències". Es van veure quadres TVT disfressats de Pinarello, Razesa/Banesto, Bottechia, Lemond...

La KG 76 ja va aparèixer al catàleg de 1990, amb un disseny gràfic diferent d'aquest d'avui, però al catàleg de 1991 ja hi surt amb aquests colors. Així que molt probablement aquesta bici és de 1991.
En aquesta pàgina, PYF Rides, hi ha la majoria de catàlegs de la maca LOOK.

En Bernard Hinault va estar molt vinculat a Look desenvolupant els nous materials durant tots aquells anys posteriors a la seva brillant carrera esportiva. Aquesta KG 76 porta el seu cognom per aquest motiu, és de suposar, i aquest model de quadre era el segon de gama després de la KG96 Team Replica, la que utilitzaven els equips professionals.

El grup Shimano 600 (sèrie 6400) s'encarrega de gairebé tot (si bé els frens són sèrie 6403).
L'eix de pedalier i direcció són Mavic, i la tija de seient una Vitus (de 25,0 mm). Llantes Mavic Open 4 CD, neumàtics Vittoria Zaffiro, pedals Look, seient Selle Italia XO, manillar i potència 3ttt.
La bici s'ha restaurat completament, els frens i manetes de frens els he substituit per uns altres iguals però en molt millor estat, ja que els que hi havia eren molt oxidats.

La talla del quadre és una 51 (51 cms del tub del seient, de centre a centre, i el tub horitzontal medeix 53 cms, també de ctc.)
La potència és de 100mm, les bieles de 170mm. És una bici ben proporcionada per algú de 1,58 a 1,65 m.
Plats de 42 i 52 dents, i 7 corones de pinyó (13, 14, 15, 17, 19, 21 i 23 dents). Canvis sincronitzats.
La bici pesa 9,48 kg.

Està perfectament d'estructura, sense trompades, totes les unions de racors i tubs es veuen sòlides.
L'únic "pero" és l'aspecte estètic, una mica deteriorat: hi ha múltiples rascades, la capa de barnís ha saltat en algunes zones, i en els racors d'alumini hi ha punts on ha nascut òxid per dessota la pintura. Tot això no és res greu per utilitzar la bici amb plena confiança i seguretat i disfrutar-la durant encara molts anys, però tard o d'hora en un futur, serà aconsellable treure el barnís i la pintura, fregar i allisar els punts d'òxid dels racors, repintar-los, posar calques noves i barnissar novament tot el quadre i la forquilla. Feina per a un taller professional de la pintura amb expència amb aquests afers.
En una bici històrica com aquesta tot això valdrà la pena, ja que no n'hi han habitualment en venda i són peces sempre admirades en tota col·lecció.

Bé, però això no corre pressa, ara la bici està fora de perill, ben arreglada i a punt per tornar-la a fer suar.  Tota ella funciona molt bé, lleugera, els canvis de marxes són suaus i fiables, i bastant silenciosa. La frenada és MOLT potent i controlable. Amb una neteja i manteniments normals, poden fer enèssimes sortides retro-racings...
 ;-)

 Està en venda per uns 500€, 350€ (últim preu). Enviament possible, però és preferible recollida local.
Salut!