Els Normandy clàssics d'ala alta (Maillard-Normandy) tenen els forats laterals semirectangulars, mentre que els més antics com aquests, tenen els forats laterals rodons. A Campagnolo també passa, això delata que en algun moment d'aquells anys hi va haver alguna millora tècnica a les màquines que fabricaven aquestes peces, que va permetre fer els forats rectangulars amb la mateixa facilitat que fer-los rodons.
L'estètica de les peces i les possibilitats de fabricació sempre van de la mà. En aquest cas, com en tants d'altres, no sabem si es va modificar la màquina per aconseguir una idea nova, o bé la màquina va augmentar possibilitats i després van sorgir idees a on aplicar la tècnica nova (l'ou o la gallina?).
Presentar una novetat estètica innovadora, industrialment factible, suposava que se'n parlés. És el factor de sempre: "la última moda", l'etern intent de marcar la diferència i sobresortir. Però no és senzill, sempre es necessita un equilibri entre el "cridar l'atenció" i l'acceptació solicitada, i en això darrer, per sort, la carretera i la competició sempre tenen "la última paraula", molt més sòlida que "la última moda".
Aquest són els carrets de la no-Helyett.
36 forats, 70 mm de diàmetre d'ales, amb tanques ràpides M.M.Atom.
120 mm i 96 mm spacing
342 gr. i 256 gr. de pes respectivament.
