*** brico docs / FRENS

 A l'època anterior a internet, l'accés als coneixements mecànics de la bici només s'assolien amb la pràctica, l'experiència remenant eines, mecanismes... i sobretot aprofitant les petites estones quan portaves la bicicleta a repassar a la botiga, fent preguntes, veient el taller, les eines i el mecànic en acció. Un cop a casa, la falera de desmuntar i muntar coses ajudava  prou a endinsar-se de manera  gradual en les habilitats i la perfecció, sempre aparentment llunyana.

Però gràcies a la revista Bicisport, apareguda al 1989, molts aficionats varem poder anar assimilant la mecànica de la bicicletes sense el risc d'espatllar coses que comportava l'exploració per compte propi i la inexperiència.

*** brico docs és un complement del taller de restauració, que ajudarà a omplir alguns buits que encara resten. I és que costa trobar temps per preparar les entrades del "taller de restauració" tal com vaig començar a fer, amb fotos i explicacions pròpies. Però  també crec que no anirà malament, a qui s'inicia en la mecànica de la seva bici, estudiar a la manera vintage, amb una revista oberta i la bici al costat, i les eines del moment escampades pel voltant.

Ajustar els frens és un manteniment bàsic de tota bicicleta. Convé fer-lo sempre que hi ha problemes  i la cosa no va fina. El millor que podem fer si no ens interessa aprendre és portar la bici al taller més proper, però si tenim ganes d'aprendre i saber-ne, no és molt complicat.

Entendre el funcionament, desmuntar i revisar tota la instalació, i finalment ajustar-ho de nou cercant la perfecció, ens donarà també el coneixement clar de com de bé frena la bicicleta.
No hi ha dues bicicletes que frenin igual, i a simple vista no es pot deduir quina frenarà millor que quina altra. Només la bicicleta ens ho pot dir, quan la probem, llavors podrem descobrir un "no frena gaire bé", o un "frena bé", o un "frena molt bé!", fins i tot tenir una sorpresa poc habitual amb un "frena que t'hi cagues !!".
 És més qüestió de sort que de qualitats i marques. Si bé és més probable que uns frens de gama alta tinguin millor frenada que uns de gama baixa,  no és un factor definitiu.
 A part, també hi ha l'habilitat de frenar, de triar el moment oportú, de dosificar la pressió sobre les manetes, el repartiment de frenada, l'estat del terra i els neumàtics... coses que només la pràctica continuada ensenya, i amb ella la confiança amb la nostra bici i els seus frens.
 Aleshores sí que es disfruten els ports de muntanya cara avall !! jajaja !! 

Sobre els frens i la seva restauració, hi ha un vell post a bicinova: restaurar frens clàssics

A continuació l'apartat de bricolatge de la revista BICISPORT , al nº3, juliol de 1989
  (us recordo que podeu obrir les imatges a gran format, amb el botó secundari del mouse i clikant "obre l'enllaç en una pestanya nova")

També a la revista LA BICI  (de 1981) he trobat un tutorial sobre frens.

Y finalment un tercer retro-doc sobre cables i fundes, MOLT importants, ja que totes les bicicletes per restaurar acostumen a tenir-los trinxats i gairebé sempre s'han de renovar completament.

Que passeu unes molt bones apurades de frenada !!
;-)

MAFAC dural forge freins

 Segurament els frens més utilitzats als anys 50, 60 i bona part dels 70s, els MAFAC de pivot central.
Aquest joc acabats de restaurar són de la segona versió,  sembla que de finals dels 50's o principi dels 60's, amb les paraules Dural Forge gravades i les dues arandeles plàstiques de color vermell, la primera versió era molt semblant.
D'aquesta mateixa base van sortir diversitat de models en les dècades següents, amb petites diferències entre ells. Entre moltes qualitats, els frens center-pull tenien també la ventatja de permetre encabir neumàtics gruixuts.

 Les manetes aquestes si que semblen de la primera versió, és dificil trobar recanvis de les gomes de les manetes, així que aquestes mantindran l'aspecte rat. Com els carrets "Normandy",  aquests Mafac també esperaran impacients el muntatge final de la no-helyett per lluir encara més. 

frens Olimpic

La casa Olimpic és un enigma, no hi ha gaire informació, en tot aquest temps no he vist catàlegs, només algun anunci a la revista La Bici, però sense cap adreça. Crec que estava situada per Barcelona, sembla ser que fabricaven frens, manetes de frens, carrets de rodes i pedals.
El frens de ferradura Olimpic Ruta i Olimpic 70 eren molt habituals en les bicicletes espanyoles dels 70's i 80's, tant de carretera com de passeig. Amb la moda del bicitrial i el BMX de finals dels 70 i principi dels 80, varen fer furor els Olimpic Balon, aptes per neumàtics gruixuts.
Però abans, als anys 50 i 60 els frens per carretera i ciclisme de competició més utilitzats eren els de tir central (center pull brakes). Totes les marques en fabricaven algun model i eren molt semblants entre ells. Potser els més famosos eren els Mafac, però moltes altres fàbriques en feien de semblants: Balilla, Zeus, Weinmann, Universal... i també Olimpic: els Super Olimpic 58 i 66.
Sembla que aquestes xifres representen l'any de sortida al mercat però no està clar. El que està clar és que existien i alguns han arribat als nostres dies.

Aquests Super Olimpic 58 potser van ser el primer disseny de la casa Olimpic? realment semblen copies dels Mafac i fins i tot els mots "dural forjado" figuren en els primers Mafac francesos (dural forje).
N'he restaurat un joc,  destacar que una de les pastilles de fre conservava la paraula olimpic gravada  a la goma! detall estèticament molt llaminer sinó fos que un cop colocats a la bicicleta no es veuen les lletres!
Les manetes sembla ser que també eren del tipus més retro, amb mitja goma (hood) de coixí, com les Mafac.

Uns altres Olimpics de tir central, més moderns eren els Super Olimpic 66, més estilitzats i lleugers que els primers. Potser encara utilitzaven les manetes amb mitja goma, però les que vaig adquirir a Reciclone, amb goma sencera i drilled style, hi queden... super olimpicament bé. 

No sé a quina bici aniran a currar, però de moment ja estàn restaurats. Properament també restauraré uns Balilla, uns Zeus Alfa i els Mafac Dural Forge de la Helyett... que després de molt temps, avui he començat a restaurar, i ... sorpresa!! no és una Helyett !!