Old School BMX 80's Weekend Festival 2012

 Aquest passat 19 i 20 de maig es va celebrar el Weekend Festival Old School BMX 80's, a l'entorn del circuit de BMX del Club de tenis Ca l'Artigas, a Lliçà d'Amunt.
L'event va ser organitzat per osBMX80's, amb Joan Albert Redondo al capdavant i molt esforç d'amics, familia i colaboradors que van estar treballant molts dies abans (setmanes, segur) perquè tot anés bé. Hi havia moltes bicicletes exposades, stands amb material old school autèntic, fotos i posters amb imatges i noticies de quan el bicicross va començar, i molta gent amb febre BMX amb ganes de trobar-se i passar-ho bé.

 El 8 de novembre de 1981 es va celebrar el "Bicicross de Presentación" a Palau de Plegamans, la primera cursa oficial a Espanya. Això signifiquen 30 anys i la trobada va ser una festa per celebrar-ho, a sumar a la Gran Old School BMX Reunion & Bike Show, celebrada el passat octubre de 2011 a Saragossa.

Personalment estic molt content d'haver-hi assistit, encara que només fos el dissabte. Haig de dir que la mandra i la indecisió molt sovint em fan quedar a casa en casos semblants, però aquesta vegada l'ocasió BMX va ser més potent i llaminera i vaig viatjar en el temps malgrat les bateries baixes i l'estat d'ànim poc lluminós que arrossego últimament. I també és gràcies a en Xavi i en Joan Albert, que em van animar a portar les dues Meteor que tinc. I quina millor ocasió sinó aquesta!

En veritat, tot i que conec algunes bicis, una mica la història i m'agrada aquest esport, mai he estat a dins el món del BMX, per això no puc dir massa res, però crec que la celebració va ser un èxit, malgrat el mal temps amenaçador i la irregular i discreta assistència de públic en general (ep, i  l'entrada era oberta a tothom, i gratuita!) A tothom hauria agradat més participació, segur, això sempre anima. Però no s'hi pot fer res, qui es penedeixi de no haver-hi pogut venir, que resi perquè es repeteixi  una ocasió semblant. Qui hi va ser, sap que hi va ser i això és irrepetible, i una sort.

 El millor que vaig percebre és el molt bon rotllo que hi ha entre la gent que es coneixen de fa temps, alguns des de les primeres curses del 81. Actualment molts passen dels 40 tacos però damunt d'una bici salten i disfruten com xavals dels 80's, i conserven admirablement allò que el BMX otorga a qui l'estima.
Si,  faltava gent (probablement això de la mandra i la indecisió no és només cosa meva), però tothom qui hi va assistir ho va disfrutar a la seva manera, uns amb familia i canalla, rodant i rodant al circuit, xerrant aquí i allà de batalles old school, mares observant pares que semblaven nens, alguns tècnics mirant i remirant i re-passant el drap a les bicicletes (algunes literalment impecables!), alguns participant, i rient, al concurs de salts, tirant fotos, provant bicis...

El circuit era molt guapo, encara hi quedaven herbes tot i la feinada de la setmana abans,

 El dissabte va passar volant. He de dir que el BMX cansa més i és molt més tècnic del què sembla a simple vista. Fer volar la bicicleta pels salts del circuit no es fa de bones a primeres jajaja! 30 anys després que aquest esport arribés a casa nostra em vaig tirar per primera vegada per la rampa d'un circuit, i fins a 7 o 8 vegades! em vaig cansar molt, estic en baixa baixa forma jajaja!!, però no oblidaré mai l'extranya sensació de "glups" quan la rampa del primer bot s'enfila i s'enfila apuntant al cel, ni les curves peraltades que transformen la velocitat,  ni els petits bots continuats que posen en compromís el manillarg i la preuada linia recta...
i tot aquestes sensancions a velocitat tortuga!

I sembla una cosa fàcil el BMX quan veus algú que en sap i juga flotant depressa pel circuit...

 Sens dubte felicitar i agraïr a en Joan Albert Redondo i la seva colla per l'organització del festival,  per tot l'esforç i tenacitat que suposa construir un cap de setmana així, que aquestes coses no són fàcils ni gratuites, i si un dia es repeteixen (tant de bo així sigui), espero tornar-hi a ser, aprofitant millor el temps, una mica més entrenat per disfrutar més estona del circuit, i per conversar més, i amb més gent, de tot allò de la vella escola i el Bici Cross.
Sou uns cracks! enhorabona!
 

Aquí unes quantes fotos que van sortir:

D'aquesta joia no en tinc cap foto sencera! quin despiste, tant mirar-la i remirar-la i se'm va passar. Va ser premiada amb el premi a la millor bici, al facebook es veu tota.

Les PK Ripper també eren de les més ben cuidades, i la pancarta del fons!  no té preu.

 Tot l'event està agrupat al facebook, on hi ha tot l'abans i el després: OLD SCHOOL BMX WEEKEND FESTIVAL 2012

Si algú vol afegir més informació o dir-hi la seva també és possible afegint un comentari.

- Peugeot WEEK-END (1972) Movesa

 Aquesta petita Peugeot amb rodes de 20' té més anys dels que aparentava. Rebuscant entre els catàlegs Peugeot l'he localitzada al brochure de 1971-72, amb el nom de Week-End. Aquesta versió (la DA 22) és desmontable (que no plegable! no és el mateix, aquesta es separa en dos trossos per la meitat ! )

Movesa imagino que era una filial de Peugeot a Espanya que construia motos, no he trobat gaire res d'informació, només fotos de motos al google.
Segurament a  França aquest sistema de desmontar la bici no va tenir continuitat en els anys següents ja que als catàlegs successius no es repeteix. Si bé la bici queda fermament tancada i el sistema és robust i fiable, segurament amb el sistema plegable normal era més que suficient per encabir la bici al cotxe, més pràctic, i amb menys complicació en la fabricació i muntatge... bé, són deduccions, el fet de trobar-la amb accessoris Made in Spain com Notario, Olimpic, Rinder...  fa suposar també que Peugeot França deuria tenir excedent de quadres d'aquests i es van acabar de muntar en versió Movesa ... ? 1973-1974?
Per ara sembla una explicació coherent.

 

La bici va tenir la sort de trobar-nos a en Xavi i a mi just al baixar d'un remolc de ferralla, en Xavi  se la va quedar i jo l'he posat en solfa. També puc dir que la sort va ser nostra, ja que estava en molt bon estat, havia rodat molt poc i, exceptuant alguns racons on el blanc s'ha tornat groguenc, tota la bici fa molta patxoca, amb els cromats i calques gairebé perfectes i un estil retro-setentero més accentuat que amb les "spanish blue summer" clàsiques conegudes.

El sistema per partir la bici és molt ràpid i estèticament aconseguit, descargolant la palanca la bici queda en dos trossos. El cable de fre actua amb dues peces que fan de lleva, i el cable elèctric del llum travessa interiorment per contacte quan la bici és tancada.

 

 Gràcies Xavi per l'encàrreg !!

P.D. 23 maig 2012.
i per la info de MOVESA (Motores y Vehículos SA) de Vitoria !

Comenzaba la década de los cincuenta. En ese momento del calendario, hací­a casi el doble de años que la Guerra Civil española habí­a terminado que la segunda gran contienda bélica mundial; sin embargo, por el aislamiento en que vivíamos, nuestro paí­s avanzaba a un ritmo diferente al del resto de los territorios europeos, es decir: más lentamente. Casi sin darnos cuenta nos estábamos quedando descolgados del proceso evolutivo de nuestros vecinos, con el agravante de que una de nuestras carencias más fatí­dicas era la de adolecer de tecnologí­a propia.

Con nuestras fronteras cerradas y ante la imposibilidad de poder importar motocicletas con las que poder paliar las necesidades de transporte ligero de la sociedad, aparte de la proliferación de fabricantes autóctonos, la solución permitida por el gobierno, era la fabricación bajo licencia de otros paí­ses de sus motocicletas en nuestro propio territorio. Una de las firmas que nos vendió tecnologí­a fue la francesa Peugeot, que a través de su licenciataria MOVESA (MO.tores y VE.hí­culos SO.ciedad A.nónima) dio curso a la entrada de sus motocicletas en nuestro territorio. Las instalaciones de este fabricante se ubicaron en Vitoria, Capital de la provincia de Álava. Esta empresa inició su andadura en el ejercicio del año 1952, cuando presentó de manera oficial su primer prototipo en la feria de muestras de Barcelona. En realidad se trataba de una motocicleta de 125 cc que tení­a un diseño tan sencillo, que incluso carecía de suspensión trasera; por lo que tras meditarlo, fue desechada la idea de fabricarla en serie. Su sustituta, la que finalmente sería la primera Peugeot Made in Spain, sería la 55 TC. Esta motocicleta, que poseía una estática acorde a las tendencias de sus contemporáneas nacionales, anotaba su precio en la mitad de la tabla clasificatoria; es decir, que sus poco más de 18.500 pesetas (variaba según versiones), la situaban por encima del costo de una económica Lube 125, pero por debajo de las Rondine entre otras.

El siguiente modelo fue lanzado en 1957, estaba denominado 57 TC, de ella se lanzaron diferentes versiones basadas en mejoras que afectaban a la parte estática en forma de equipamiento; siendo bautizadas como TT, TTC y TTL. El resultado final fue un éxito, pues gracias a su equilibrado costo de venta y su buena calidad general, lograron que en tan solo seis años se vendiesen nada menos que 22.000 unidades en nuestro territorio. Tras lanzar al mercado, en el año 1959, un nuevo modelo de superior cilindrada, cuya denominación comercial era 150 TB; la factorí­a Peugeot de Vitoria se vio inmersa en la crisis de los sesenta, que dio al traste con gran parte de la industria motociclista nacional; por lo que se introdujo en la fabricación de los económicos ciclomotores, hasta que en 1983 ceso su producción en nuestro país.