Heus aquí una versió bastant cridanera d'una
BH California XL2, tan per l'abundant color blanc tacat de taronja
fluo, com per l'atreviment d'aquestes... enganxines...Kuwahara !!?
Aquí !??
...
Si.
...
Era ara o mai.
...
No es gens fàcil aconseguir una
Kuwahara clàssica de BMX, per no dir que és molt molt molt difícil... i molt molt car de veritat! Feu la prova de buscar-ne alguna en venda i comprovareu que no és cap broma això que dic!
Però aconseguir un joc de calques d'aquesta mítica marca si que és senzill. N'hi ha de tots colors. Fa uns anys vaig comprar per
ebay aquest
decalset molt bé de preu, menys de 10€, enviament inclòs des de Singapur, si no ho recordo malament.
Però després, al llarg d'aquests anys, cada cop que les veia em preguntava:
i què en fotré jo d'això?
Així que després d'haver pintat aquesta bici i veient que el quadre sense calques semblava buit, que li faltava alguna cosa... i quan estava jo meditant en
pinstripings i mogudes possibles, se'm va encendre la bombeta i em va venir a la memòria aquelles "
pegatines" oblidades. I vaig pensar:
perquè no?
Toma ya! a més a més que ja les tenia a mà, combinaven molt bé amb aquest taronja fluo!
La restauració en general va portar força feina. Quadre, forquilla, manillar, potencia; decapar, imprimació, pintura blanca, pintura fluo (un pot petit d'aquells
sprays d'estar per casa, que es troben també en ferreteries i magatzems de bricolatge en general. N'hi ha de color verd, groc, rosa i taronja, tots
fluo, d'alta visibilitat, colors cridaners molt de moda als anys 80s, i 90s, sobretot en les noves bicicletes de muntanya).
Finalment vaig vernissar aquestes peces amb un
clear coat de dos components. Hauria estat millor enganxar les calques abans de vernissar... però aleshores no hi pensava amb les calques!, només tenia la dèria fixada de combinar el blanc i aquest taronja llampant.
Per això també vaig pintar els ponts de fre, uns típics
Olimpic Balon clàssics, però cometent l'error de no pintar-los primer amb una imprimació o pintura blanca. Aquesta pintura
fluo no és molt opaca ni enganxa massa bé damunt l'alumini, i després de dues o tres capes ja se'm va acabar el pot. Conscient de l'error, ho vaig deixar així i els vaig vernissar. Si primer els hagués pintat de blanc, llavors el
fluo hauria destacat molt més. Ara han quedat lleugerament transparents, però també molen així.
Com que la bici es queda a la col·lecció i no hi ha cap pressa, potser més endavant els repinto, així com les manetes, unes
Olimpic 68 típiques, de sèrie.
El concepte
bmxstreet, sinònim de
citycross, són barreges inventades de paraules, originades aquí a
bicinova.blogspot.
Fa poc ha nascut una web potent, a UK, anomenada
citycross, centrada en aplicar la competició del CicloCross a dins la ciutat, però aquesta fòrmula esportiva i el concepte imaginari de
Bicinova són essencialment diferents, tot i ser la mateixa paraula.
Aquí, això ve de fa tres o quatre anys, amb la primera "remenada" de la
Meteor, i la descoberta del
rat-look (
BH CITYCROSS RAT ) i un "curtmetratge abstracte d'acció" fet aleshores
; aquest:
BH Citycross.
Bmxstreet, o el
Citycross de
Bicinova, és un concepte imaginari
, que d'alguna manera relaciona la bici clàssica de
bmx i el creuar amb agilitat la urbanitat
habitada
. És un concepte allunyat de la competició i de tota disciplina esportiva
. Fins i tot és més proper a la meditació
zen o a un
happening artístic que no pas a cap tipologia de cursa. Aquí el cronòmetre no hi té cabuda.
Ve a ser un circular àgilment pels carrers. Activar responsablement un stress controlat, on l'observació i l'atenció 100% en l'entorn inmediat és primordial: el respecte màxim al trànsit i a les persones que van a peu.
És clar que, vist des de fora, el circular així pels carrers pot ser fàcilment titllat de temerari o pocasolta, i certament es va transgredint per moments les múltiples normatives establertes, i per tant el perill de sancions existeix. Per això en la imaginació del
Bmxstreet també hi rau un aspecte "racing", de velocitat, bé sigui per escapar de la
poli o bé sigui per esquivar un taxista estressat i cridaner, símbols, com tants d'altres, de la rigidesa normativa, el control i l'acumulació d'stress, afluents tots de la intolerància que perviu en la societat actual.
Per això aquest concepte imaginari del
Bmxtreet esdevé una contraposició necessària en els nostres temps: d'ella en sorgeix la necessària
flexibilitat, conjugada amb un senzill i contundent
fes i deixa fer.
Tot i això, hi ha limits que no es poden sobrepassar, no s'hi val a anar per tot arreu ràpid com un boig ni posar en perill a les altres persones. Si un vol anar a tota òstia ha de sortir de la ciutat i practicar en llocs deshabitats. Millor encara, federar-se i competir en alguna disciplina que li posi els pèls de punta i pugui disfrutar de valent. Ningú li ho priva. Compartir la ciutat i els carrers és una altra cosa. No tot es basa en el "
pas per curva". L'habilitat d'anar depressa tranquilament i sense interferir en l'entorn és tant o més emocionant que una "apurada de frenada in extremis" amb final feliç.
L'objectiu de combinar bicicleta i circulació no és altre que disfrutar i salvaguardar el sentiment de llibertat, equilibri, velocitat i fluidesa dins l'entorn urbà que ens envolta, amb el benefici adrenalític que activitats d'aquestes comporten. És clar que qualsevol bicicleta pot servir per aquest fet, com també el correr a peu, amb patins o
amb monopatin... però potser les velles "bmx" són les que millor aconsegueixen enllaçar amb l'esperit dels 80's, sobretot per molts i moltes que vam neixer als 70's i vam viure la primera joventut movent-nos amb aquesta mena de "ferros".
El colocar unes calques Kuwahara aquí, també reconecta una mica amb aquella època
E.T. No és res greu, no és cap intent de falsificar cap producte ni de donar gat per llebre.
L'acció esdevé manifest.
Ara que he remirat el video veig que aquells neumàtics són aquests mateixos d'avui. Unes gomes així són les que millor transmeten això de "racing", de l'asfalt i l'
agarre, les que millor, a falta d'
slicks, alimenten la imaginació en les
curves i cruïlles difícils.
Aquestes rodes de plàstic són les que fabricava la mateixa
BH, inconfundibles, ni des de lluny, doncs són
les de 6 pals.
La majoria de components de la bici també són de BH i alguna cosa de fàbriques amigues (GES i Olimpic) Tot vist i revist aquí i allà.
Poca cosa més a afegir.
Potser un enllaç a
History of Kuwahara de
feelbmx.
I aquí si que ve a tret un
copypast de la
wikipedia, sobre una curiosa forma promocional referent a aquesta marca quan es va implantar als USA:
To make the Kuwahara brand name a household word, Howie Cohen ran a promotion
giving free stickers to children who called a toll-free phone number and
could correctly pronounce the brand name.
Qui sap si aquestes calques eren unes d'aquelles... posats a imaginar... doncs podria ser! Perquè no?
:-)
Fins la propera. Salut!
