Vet aquí una petita gran mountain bike d'alumini de la dècada dels 90s.
Aswan, una marca poc coneguda d'aquells anys en els que els tubs "gordos" d'alumini eren solicitats a tutipleni. Una febrada històrica que va afectar moltes cases, en plan virus, potser fruit de l'admiració per les lleugeres obres d'art de FIRMES com Klein o Cannondale...
La necessitat d'evolucionar ràpidament per no perdre aquell TREN-BALA va fer que pràcticament totes les marques provessin de baixar pes amb l'ajuda de l'alumini i mitjançant la nova fòrmula oversize (tubs de més diàmetre amb parets més primes igual a menys pes per igual rigidesa). Les noves bicis d'alumini tenien un aspecte més robust i destacaven amb facilitat entremig de les bicis amb tubs prims d'acer i aparença més fràgil.
A la vegada, l'alumini també resistia molt bé l'oxidació i, al contrari de l'acer, no necessitava capes de pintura per protegir-se de les condicions atmosfèriques, així que, com les bicicletes de titani, les d'alumini també podien anar despullades brillant per els corriols del planeta terra.
Aquesta BTT la vaig comprar en un mercadillo de trastos, sense cap component, només amb la tija del seient, la potència i el manillar, tot de color lila anoditzat i que no m'agradava gens aquí.
Amb una mica de paciència he reunit les peces que li faltaven mirant de ser coherent a la qualitat del quadre i 1993, l'any que va néixer. N'han sortit 11,1 kg., que està prou bé i que ve a ser el pes anunciat a la revista bicisport, nº51, del juliol de 1993, aleshores amb aquell nou i magnífic Shimano LX, tot negre:
Al "Catálogo Bicisport de 1994" hi apareixen algunes sorpreses. Resulta que les Aswan es muntaven a... Olot! a 30kms de casa! i l'ex-ciclista professional Pere Muñoz n'era el responsable!
En fi, us deixo amb les fotos.
Hi ha cada trosset d'adhesiu que es va salvar de les esgarrapades.
Els cordons de les soldadures són també overzise, i sense pulir, espectaculars.
He muntat XT on he pogut.
La bici destil·la esperit racing per tot arreu.
Finalment també he escanejat el reportatge d'aquella mateixa "Bicisport" nº51.
(com sempre, obriu les fotos en una pestanya nova per veure-ho en gran i poder llegir la lletra).
Espero que en gaudiu com si aquests 22 anys no haguessin passat... per cert... aquest 2015 si que haurà passat...ostres, el temps vola!
Bon any nou per tothom!
Un desig?
Que sigui un 2016 ple de pau, de força i d'alegria.
Salut!
