Aquesta bici és el reflexe dels somnis de juventut, alguns d'ells es poden recuperar, encara que sembli impossible. Val la pena llançar-s'hi i perseguir-los, de veritat.
El màgic KG96 ja és bicicleta sencera. Tal qual es pot veure a les fotos. Els més puristes pensareu que alguns components desentonen en un quadre que era la més alta tecnologia de 1989; us dono la raó, però ajuntar els components somiats no és senzill, sobretot quan la guardiola està a règim, així que he acabat instal·lant allò que tenia per aquí, i algunes peces que vaig rebuscar per internet.
No és fàcil trobar quadres d’aquests, no tan pels diners sinó pel fet de que no en surten a la venta habitualment. I a més a més encertar la talla! Va ser una sort, un anunci a segundamano per poc més de 150€ (abans d’aquest no n’havia vist cap per menys de 300€), a més a més amb direcció i caixa de pedalier Dura Ace, i una tija de seient Uno (tal com passa amb Alan i Vitus, els primers Look gastaven 25,00 mm de diàmetre per les tijes, i les clàssiques seatpost de l’època van molt perseguides, amb preus molt alts o subastes enfiladisses…)
El quadre està prou bé, però té parts dels racords amb l’alumini una mica oxidat dessota la pintura, i també hi ha una linia lletja en el tub superior, a pocs cms de la pipa de direcció, que té l’aparença d’una esquerda incipient. Però fins ara no s’ha immutat en absolut en les poques rutes que hi he fet. De totes maneres l’hauré de seguir vigilant atentament i no “parisroubejar” gaire.
El quadre té els seus 22 o 23 anys, però el vernís transparent que recobreix tot està impecable. Malgrat que sembla que el color dels tubs sigui negre, la pell dels tubs deixa veure les fibres trenades, amb tonalitats daurades segons com li reflexa la llum.
Shimano pels components, cambis 105, la bonica sèrie tonalitat blava de finals dels 80s. Vaig buscar frens i manetes però també están perseguides, així que vaig instalar uns Sachs New Succes, fabricats per Modolo ( com els Mavic oficials que també eren fets per Modolo, i que després comercialitzava els “drets d’ús” a d’altres marques) Les manetes de frens si que són Modolo 100%, si bé amb unes fundes desconegudes aprofitades. També la potència i Manillarg 3ttt són aprofitats, i poca cosa més d’Italia a part del Flite. Les bieles Dura Ace són les que he conservat sempre, de 177,5mm, ja les havia muntat a la Red Pinarello, així també com el conjunt de rodes Mavic Cosmos, a les que vaig adaptar 7 pinyons per funcionar amb les manetes 105 indexades de 6 “clicks”.
Els pedals vermells també contemporànis del Team Replica, si bé de “carbon” només en tenen el nom.
La casa Look va entrar al món de la bicicleta inventant i comercialitzant els pedals automàtics, a mitjans dels anys 80, la idea va derivar de les fixacions d'esquí. Hinault va ser dels pioners en utilitzar-los en competició.
La bici pesa bastant, 10,85 kg. tal com està muntada a les fotos, però amb una bona colla de components s’acostaria fàcilment als 9 kg. El quadre era dels més lleugers a l’època, si bé en l’actualitat no és cap cosa extraodinària.
El què si que segueix essent especial d’aquesta clàssica són les quadriculades coloraines a l'estil de les pintures de Mondrian, o... més exactament l’aureola mística que acompanya aquest disseny, que a més d’un ens transporta directament al ciclisme i 1989, 90 o 91, als mítics ONCE i Toshiba.
________________________________________________
24 de maig de 2017
Variacions i/o evolució de la bici. Manetes i ponts de frens Shimano 105, els blau/gris fosc metalitzat,tija, seient, potència...
La bici va perfecte, hi vaig poc però gaudeixo sempre que anem d'exploració.
