- Tàndem BH / MONTY

Un post especial avui! aquest és el primer tàndem que surt a bicinova.
Un exemplar rar i poc vist, fruit d'una enigmàtica col·laboració entre BH i MONTY, al més pur estil i filosofia tàndem: esforç comú en un mateix camí, compartir.
La signatura d'en Pere Pi figura als adhesius, i també Monty en el petit adhesiu de les potències. Els manillargs i el color blau donen una pista clara de que aquesta bicicleta doble és contemporànea a les Monty T-17 i T-19 de Trialsin, a les 109 de BMX... aproximàdament de 1984 o 1985.

En aquells anys, en plena efervescència del Bici-Trial i el Bici-Cross, segur que hi van haver molts experiments i idees per ampliar el món de la bicicleta.
L'adhesiu de BMX, el doble fre proterior, els neumàtics de tacs, l'absència de cambi de marxes... semblen respondre a una orientació esportiva i competitiva per aquest tàndem. Ignoro si van existir curses de tàndems en circuits de BMX, però la idea sembla que podia haver anat en aquesta direcció. O potser no, potser simplement va ser concebut com un tàndem resistent i senzill per passejar lúdicament en camins asfaltats i pistes de terra, i els adhesius racing siguin només els de la moda del moment.

Les rodes són de 24',  neumàtics CHENG SHIN 24 x 1.75, molt ressecs i  destrossats, sobretot el posterior, però en espera de trobar uns substituts blaus, els hem deixat posats com a testimonis de l'origen.

Les manetes de frens semblen ser unes IDEAL, els punys blaus si que ho són, els clàssics de la fàbrica de Granollers.
Els frens uns Olimpic Balon amb eix reforçat de 7mm, i al darrera un fre extra comandat per el copilot, un "petit" Olimpic 70. Extrany que totes les pastilles de fre siguin Weinmann...
Els seients són de la casa Intauto.

 La transmissió és tota clàssica de BH,  amb cadenes IRIS  i pinyó Urreta Extra de 20 dents... L'eix de pedalier davanter té un cos excèntric que permet graduar la tensió correcta per la cadena central, mentre que la roda posterior regula la tensió de la cadena curta. Convé que les dues cadenes no quedin tenses en cap moment del gir de les bieles. Això és important en bicicletes i components de poca precisió com passa en la majoria de bicicletes  Made in Spain dels anys 80's.

La bicicleta pesa 23,8 kg,  la distància entre eixos de rodes és de 157 cms,  la distància entre pedaliers 56 cms, i una longitut total de 218 cms.

He trobat informació sobre tàndems a la revista La Bici, en el seu primer número (llegiu-ho pensant en el context social de 1981).

  Bé, de la teoria a la pràctica s'ha de veure si els pros i els contres del tàndem són així com explica la retro-revista. Això ho hauria de dir algú que tingui experiència en longboards d'aquests, o ja ens ho faràn saber en Xavi i la Silvia quan hagin voltat una bona temporada amb aquesta màquina. Segur que d'anècdotes i diversió no en faltaràn.
:-)
Moltes gràcies dobles per l'encàrreg!!

- BH California Star 3 "Rat Look" v2.0

Versió 2.0
Aquesta bici d'avui ja va sortir al blog el mes de gener passat: BH California Star 3 "Rat Look" .
La bici anava força bé, però quan vaig descobrir l'existència de forquilles de suspensió per rodes de 20', (Diamond Back F1) no he parat fins a reversionar aquest experiment, convertit ara en una Cali suspensió total.

Aquestes forquilles equipen les Mountain Bike infantils de rodes de 20', i normalment  no permeten regular res. La pipa de direcció és d' 1" (25,4mm) així que es poden muntar en una BH California, i en la majoria de bicicletes dels anys 80 i rodes de 20'. Només cal estudiar bé la londitut del tub de direcció, que no en falti.  La d'aquesta és de 160 mm.
No sé si funciona amb oli, aire,  molles, o elastòmeres... té uns 50 mm de recorregut o poc més. Hi he hagut de muntar uns frens V-Brake, que són potents però que cal ajustar bé perquè no freguin a la llanta, i més quan són llantes de plàstic, que sempre tenen petites oscilacions laterals, i que no es poden corretgir com si que ho permeten les rodes de radis.
La forquilla la vaig aconseguir a ebay UK, de segona mà, per uns 30 euros (forquilla + enviament). Ràpidament vaig eliminar el color lila, per horrible, però també perquè l'òxid s'instali damunt l'acer viu, al seu aire, poc a poc.
Com podeu comprovar l'oxidació del quadre no ha evolucionat gaire tot i els 10 mesos de bici decapada, si bé tampoc l'he deixada a la intempèrie.
Els V-brake si que portaven temps sota la pluja i estan fabulosament rovellats!

També vaig decapar el manillarg, original de les California de mitjans i finals dels 80's, i les manetes de frens,  les Ideal exageradament grosses que portaven les Panther Cross Mach 2.
Tot deixat a punt per oxidar-se com li sembli.

Un problema entretingut de solucionar va ser la unió manillarg-potència-forquilla.
La forquilla de les BH fan 20mm de diàmetre, i aquesta suspensió era per una potència amb canya de 22,2mm.
Finalment  ho vaig solucionar amb un adaptador per potències ahead, de 22,2 mm., on hi vaig collar una potència normal de "BMX modern", i a ella el manillarg. És el què tenia a mà.
Una altra modificació obligatòria va ser substituir la femella que tanca la direcció, ja que la de BH no deixa passar la potència de 22,2mm.
I encara més,  vaig afegir 5 anells de direcció, per guanyar el gruix suficient i estalviar-me el serrar la forquilla a la mida exacta.

El seient és impecablement rat style, inmillorable per aquesta bici !
A algú de la Vall del Ges li hauria de sonar...

Aprofitant les obres... també era el moment de "guanyar altura".
Altura limitada en la primera versió per la longitut de la suspensió central (més curta que l'original de BH) i que amb la nova forquilla de suspensió encara hauria inclinat més la bicicleta cap enrera.

Tant el tub del seient com el tub de la direcció de les bicicletes tenen una inclinació entre 70º i 74º respecte el pla horitzontal del terra,  normalment.
Això marca el comportament, resposta, reacció, estabilitat, maniobrabilitat...de la bicicleta.
Tubs més verticals comporten més nerviosisme i agilitat,  i en canvi, tubs més ajaguts fan la bici més estable però més adormida i amb poca velocitat de resposta.
El creador busca l'equilibri entre aquests dos factors, accentuant una cosa o l'altra segons la utilitat de la bici (no és ni serveix per el mateix, per exemple, una bicicleta de velòdrom que una Coaster Bike). 
 També la distància entre rodes, l'altura del pedalier, la distància eix de pedalier-roda posterior, la dimensió de les rodes, etc... tot això són factors que deterninen el comportament general de la bici.

Per tal de guanyar verticalitat en el tub de seient i el tub de direcció,  i a la vegada alçar el pedalier, vaig fabricar unes plaquetes, a la manera  McGiver, unides amb cargols, un tros de tub per separador... i colocades a l'enclavament de la suspensió central. S'ha guanyant una distància extra de 35 mm.
L'angle de direcció resultant és de 70º, i el tub del seient té 68º d'inclinació. L'altura de l'eix del pedalier ha pujat fins a 30,5 cms (ja no cal estar alerta al pedalar a les corbes)

Bé, en una bicicleta amb suspensions en acció, aquestes mesures i angles oscilen continuament,  per això no determinen tant com en una bicicleta rígida. Però definitivament, el guany d'altura i la inclinació cap endavant de tota la bici són una millora clara  respecte a la primera versió.
Per ara aguanta molt bé.. Si s'acaba xafant l'invent hauré de reforçar les peces amb soldadura, potser ajuntant les dues plaquetes amb una altra que les uneixi i reforci, o bé soldant les 2 plaquetes directament al basculant.
Però per ara resisteix de primera. La vaig provar passejar a la manifestació de l'11S a Barcelona.
Ara toca provar-la en baixades off road i mals camins de muntanya.

Els pedals són uns Shimano amples i molt Rat Look, però  molt desgastats: els hi hauré de llimar una mica de dentadura perquè mosseguin les sabates... i si la bici tira bé i la mecànica aguanta sobradament en baixades xungues, directament instalar-hi uns M-737 i... a volar gravitatòriament !
 jejeje !!

S'ha de provar, queda pendent. Salut!

*** brico docs / FRENS

 A l'època anterior a internet, l'accés als coneixements mecànics de la bici només s'assolien amb la pràctica, l'experiència remenant eines, mecanismes... i sobretot aprofitant les petites estones quan portaves la bicicleta a repassar a la botiga, fent preguntes, veient el taller, les eines i el mecànic en acció. Un cop a casa, la falera de desmuntar i muntar coses ajudava  prou a endinsar-se de manera  gradual en les habilitats i la perfecció, sempre aparentment llunyana.

Però gràcies a la revista Bicisport, apareguda al 1989, molts aficionats varem poder anar assimilant la mecànica de la bicicletes sense el risc d'espatllar coses que comportava l'exploració per compte propi i la inexperiència.

*** brico docs és un complement del taller de restauració, que ajudarà a omplir alguns buits que encara resten. I és que costa trobar temps per preparar les entrades del "taller de restauració" tal com vaig començar a fer, amb fotos i explicacions pròpies. Però  també crec que no anirà malament, a qui s'inicia en la mecànica de la seva bici, estudiar a la manera vintage, amb una revista oberta i la bici al costat, i les eines del moment escampades pel voltant.

Ajustar els frens és un manteniment bàsic de tota bicicleta. Convé fer-lo sempre que hi ha problemes  i la cosa no va fina. El millor que podem fer si no ens interessa aprendre és portar la bici al taller més proper, però si tenim ganes d'aprendre i saber-ne, no és molt complicat.

Entendre el funcionament, desmuntar i revisar tota la instalació, i finalment ajustar-ho de nou cercant la perfecció, ens donarà també el coneixement clar de com de bé frena la bicicleta.
No hi ha dues bicicletes que frenin igual, i a simple vista no es pot deduir quina frenarà millor que quina altra. Només la bicicleta ens ho pot dir, quan la probem, llavors podrem descobrir un "no frena gaire bé", o un "frena bé", o un "frena molt bé!", fins i tot tenir una sorpresa poc habitual amb un "frena que t'hi cagues !!".
 És més qüestió de sort que de qualitats i marques. Si bé és més probable que uns frens de gama alta tinguin millor frenada que uns de gama baixa,  no és un factor definitiu.
 A part, també hi ha l'habilitat de frenar, de triar el moment oportú, de dosificar la pressió sobre les manetes, el repartiment de frenada, l'estat del terra i els neumàtics... coses que només la pràctica continuada ensenya, i amb ella la confiança amb la nostra bici i els seus frens.
 Aleshores sí que es disfruten els ports de muntanya cara avall !! jajaja !! 

Sobre els frens i la seva restauració, hi ha un vell post a bicinova: restaurar frens clàssics

A continuació l'apartat de bricolatge de la revista BICISPORT , al nº3, juliol de 1989
  (us recordo que podeu obrir les imatges a gran format, amb el botó secundari del mouse i clikant "obre l'enllaç en una pestanya nova")

També a la revista LA BICI  (de 1981) he trobat un tutorial sobre frens.

Y finalment un tercer retro-doc sobre cables i fundes, MOLT importants, ja que totes les bicicletes per restaurar acostumen a tenir-los trinxats i gairebé sempre s'han de renovar completament.

Que passeu unes molt bones apurades de frenada !!
;-)

*** "tijes que no volen sortir" v2.0

De nou els *** per aquí.

De tant en tant segueixen apareixent tijes que no volen sortir.

Dins el "taller de restauració", a bicinova.blogspot, hi ha la versió 1.0 d'aquest conflictiu tema: "tijes que no volen sortir", però avui és hora de publicar-ne el plugin, l'extended version, degut a que l'state-of-the-art ja és capaç de solucionar el problema amb molta més facilitat que dos anys enrera, quan trobar una tija garratibada dins el quadre suposava mil mal de caps, molts renecs, extra-temps i extra-energia malbaratada.

Aquesta operació (traumàticament comparable amb l'extracció d'unes típiques bieles BH (ja sabeu quines vull dir)), ara resulta més fàcil, i tot gràcies a "l'extirpador", una eina  molt especial i específica, d'última tecnologia; un prototipu únic que em va regalar en Josep Monells fa un temps, quan va dissoldre la seva emblemàtica botiga de Torelló. Amb aquesta eina ja no fa por trobar tijes entossudides en no deixar-se desaferrar. Ben al contrari, és una sort trobar-ne de petrificades per anar mantenint en forma a "l'extirpador"...

entre ( )
Ho reconec, era fan de Mortadelo y Filemón, el Super, el Profesor Bacterio i l'humor guionístic d'Ibáñez...
salga ( )

"L'extirpador" és contundent, simple i bàsic.
Pim, pam, fora.

Com que és un prototipu, i no l'imagino patentat, es pot copiar, construir i perfeccionar fàcilment. Això si, deixant l'estètica a part, doncs millorar el Rat Style d'aquest no és tan senzill com pot semblar de bones a primeres. Centrant-nos en les 3D pures, dir que en qualsevol taller que remenin ferros el poden crear sense massa dificultat. Les mides i formes cacascú les pot deduir, no estan establertes, ni són definitives. L'important és la idea i la funció.

"L'extirpador" es coloca a la punta de la tija que no vol sortir. Aleshores s'apreten els 4 cargols de manera uniforme. S'apreten bastant de manera que mosseguin mes aviat fort, sense por.

Per començar a moure la tija hi ha dues possibilitats: una és fer passar una barra massissa d'acer per el forat del capdamunt de "l'extirpador", i com més llarga millor per així poder fer més palanca. Aleshores només cal començar a fer zig-zag ,  havent subjectat previament el quadre, com sigui.
Ara bé, si no es té a mà una barra així, hi ha l'altra opció: fer passar un estri curt però fort per el forat, tombar la bici del revés i utilitzar un cargol de banc per aferrar la tija i moure el quadre, primer lateralment i després amunt, zigzaguejant fins assolir l'objectiu.

Si... el soplet, el "3 en 1", la coca-cola... tot això ajuda, però "l'extirpador" és una altra història, va per feina, no s'està d'òsties.

 ( és interessant reflexionar sobre la filosofia de les eines, sobretot de les bones eines. Hi ha molt per exportar de cadascuna d'elles i perfeccionar la pròpia racionalitat )


-----------------------------
Consideracions extres:

- Que la tija quedi ratllada, o amb les 4 marques dels cargols, toca els nassos, però no és res greu, l'important és que podrem refer la bicicleta, sigui amb la mateixa o amb una altra tija.
Salvar el quadre és salvar la bici.

- Les tijes de seient han de casar perfectament amb el quadre. Recordar que el diàmetre de les tijes varia de 2 en 2 dècimes de mm. Si un quadre està creat per portar una tija de 26,4mm, tard o d'hora tindrem problemes si li coloquem una tija de 26,2mm. o una de 26,6mm.

- Un peu de rei (calibrador), és bàsic si es remenen bicicletes.

- Quan coloquem la tija és aconsellable untar-la amb oli tipus "3 en 1" que no pas amb grassa, ja que si aquesta no és d'excel·lent qualitat, tendeix a assecar-se i es torna sòlida, i això, amb el temps acaba dificultant la movilitat de la tija i la seva extracció. 
Això també va per la potència (la tija del manillarg).

- Dues vegades l'any:  treure la tija, netejar-la, untar-la d'oli i tornar-la al seu lloc, és la millor garantia perquè mai no haguem de recórrer a  "l'extirpador".

Salut!