News de Trialsin

Aquesta setmana hi ha noticies importants en el món Bici Trial Clàssic:

La primera és la confirmació del naixement de TRIALSIN.ES, des del dilluns dia 24. Una excel·lent i completíssima web que engloba tots els aspectes del Trialsin. Una enciclopèdia online esparverant, tan per la seva amplitud documental com per la bona disposició dels continguts, encara ampliables gràcies a la seva secció Colabora!
Felicitar aquest fabulos treball al seu autor, l'Enric Gibert, apasionat del Trial sense motor des dels seus origens i gran coneixedor de tot aquest món.

A primer cop d'ull s'hi troben a faltar alguna Fidan, i algun prototipus d'esquelet BH o Motoretta, aquells artefactes casolans de la primeríssima època..., en la secció bicicletes, que és el primer lloc on he anat, però bé, és d'esperar que tot s'hi anirà incorporant al seu moment. 

D'altra banda hi ha diverses bicicletes que desoneixia i la seva descoberta és un regal molt gran. A més a més, la quantitat de fotos, documents, pósters, classificacions, etc... és enorme, impressionant. Segur que amb aquesta obra brutal el món de la bicicleta clàssica de trial encara guanyarà més valor i reconeixement aquí i fora d'aquí. 

 

Per fer-se'n una idea és imprescindible visitar i gaudir del site, és impressionant. A molts ordinadors aquesta adreça quedarà fixada a la carpeta "favoritos des de ja!
Moltes gràcies Enric per compartir tota aquesta passió, enhorabona!

 L'altre noticia arriba de Verona, a Itàlia, on en preparen una de bona:

¡Buenos días!
Somos un grupo de fans de BMX y BMT (Trialsin) old school , página de Facebook BMT & BMX old school Torino. 
Hemos organizado con la colaboración de Alberto Limatore una reunión de BMT Old School y estamos anunciando en la red
Invitamos a todo el mundo a participar con sus bicicletas de Trial. El encuentro será en Verona el 10 de noviembre  en el Parque Colombare a las 10:00 horas. 
El evento no es competitivo y no es con fines de lucro, simplemente un lugar de encuentro para Trialsin viejo y lo nuevo, emocionante y practicantes. Gracias por su amable atención y un cordial saludo.
Gianluca Cena


La passió per les velles bicicletes i l'emoció dels antics obstacles segueixen vigents gràcies als nous impulsos com aquests, i com els de la Copa de Trial Clàssic, que any rera any promou la competició lúdica i festiva amb les bicicletes de coleccionisme trialero. Fa pocs dies es va disputar la tercera prova d'enguany (Sant Antoni de Vilamajor),  i el proper 2 de desembre a Òrrius finalitzarà aquest campionat de clàssiques... ja un clàssic !

Fantàstic !

- Tàndem BH / MONTY

Un post especial avui! aquest és el primer tàndem que surt a bicinova.
Un exemplar rar i poc vist, fruit d'una enigmàtica col·laboració entre BH i MONTY, al més pur estil i filosofia tàndem: esforç comú en un mateix camí, compartir.
La signatura d'en Pere Pi figura als adhesius, i també Monty en el petit adhesiu de les potències. Els manillargs i el color blau donen una pista clara de que aquesta bicicleta doble és contemporànea a les Monty T-17 i T-19 de Trialsin, a les 109 de BMX... aproximàdament de 1984 o 1985.

En aquells anys, en plena efervescència del Bici-Trial i el Bici-Cross, segur que hi van haver molts experiments i idees per ampliar el món de la bicicleta.
L'adhesiu de BMX, el doble fre proterior, els neumàtics de tacs, l'absència de cambi de marxes... semblen respondre a una orientació esportiva i competitiva per aquest tàndem. Ignoro si van existir curses de tàndems en circuits de BMX, però la idea sembla que podia haver anat en aquesta direcció. O potser no, potser simplement va ser concebut com un tàndem resistent i senzill per passejar lúdicament en camins asfaltats i pistes de terra, i els adhesius racing siguin només els de la moda del moment.

Les rodes són de 24',  neumàtics CHENG SHIN 24 x 1.75, molt ressecs i  destrossats, sobretot el posterior, però en espera de trobar uns substituts blaus, els hem deixat posats com a testimonis de l'origen.

Les manetes de frens semblen ser unes IDEAL, els punys blaus si que ho són, els clàssics de la fàbrica de Granollers.
Els frens uns Olimpic Balon amb eix reforçat de 7mm, i al darrera un fre extra comandat per el copilot, un "petit" Olimpic 70. Extrany que totes les pastilles de fre siguin Weinmann...
Els seients són de la casa Intauto.

 La transmissió és tota clàssica de BH,  amb cadenes IRIS  i pinyó Urreta Extra de 20 dents... L'eix de pedalier davanter té un cos excèntric que permet graduar la tensió correcta per la cadena central, mentre que la roda posterior regula la tensió de la cadena curta. Convé que les dues cadenes no quedin tenses en cap moment del gir de les bieles. Això és important en bicicletes i components de poca precisió com passa en la majoria de bicicletes  Made in Spain dels anys 80's.

La bicicleta pesa 23,8 kg,  la distància entre eixos de rodes és de 157 cms,  la distància entre pedaliers 56 cms, i una longitut total de 218 cms.

He trobat informació sobre tàndems a la revista La Bici, en el seu primer número (llegiu-ho pensant en el context social de 1981).

  Bé, de la teoria a la pràctica s'ha de veure si els pros i els contres del tàndem són així com explica la retro-revista. Això ho hauria de dir algú que tingui experiència en longboards d'aquests, o ja ens ho faràn saber en Xavi i la Silvia quan hagin voltat una bona temporada amb aquesta màquina. Segur que d'anècdotes i diversió no en faltaràn.
:-)
Moltes gràcies dobles per l'encàrreg!!

- BH California Star 3 "Rat Look" v2.0

Versió 2.0
Aquesta bici d'avui ja va sortir al blog el mes de gener passat: BH California Star 3 "Rat Look" .
La bici anava força bé, però quan vaig descobrir l'existència de forquilles de suspensió per rodes de 20', (Diamond Back F1) no he parat fins a reversionar aquest experiment, convertit ara en una Cali suspensió total.

Aquestes forquilles equipen les Mountain Bike infantils de rodes de 20', i normalment  no permeten regular res. La pipa de direcció és d' 1" (25,4mm) així que es poden muntar en una BH California, i en la majoria de bicicletes dels anys 80 i rodes de 20'. Només cal estudiar bé la londitut del tub de direcció, que no en falti.  La d'aquesta és de 160 mm.
No sé si funciona amb oli, aire,  molles, o elastòmeres... té uns 50 mm de recorregut o poc més. Hi he hagut de muntar uns frens V-Brake, que són potents però que cal ajustar bé perquè no freguin a la llanta, i més quan són llantes de plàstic, que sempre tenen petites oscilacions laterals, i que no es poden corretgir com si que ho permeten les rodes de radis.
La forquilla la vaig aconseguir a ebay UK, de segona mà, per uns 30 euros (forquilla + enviament). Ràpidament vaig eliminar el color lila, per horrible, però també perquè l'òxid s'instali damunt l'acer viu, al seu aire, poc a poc.
Com podeu comprovar l'oxidació del quadre no ha evolucionat gaire tot i els 10 mesos de bici decapada, si bé tampoc l'he deixada a la intempèrie.
Els V-brake si que portaven temps sota la pluja i estan fabulosament rovellats!

També vaig decapar el manillarg, original de les California de mitjans i finals dels 80's, i les manetes de frens,  les Ideal exageradament grosses que portaven les Panther Cross Mach 2.
Tot deixat a punt per oxidar-se com li sembli.

Un problema entretingut de solucionar va ser la unió manillarg-potència-forquilla.
La forquilla de les BH fan 20mm de diàmetre, i aquesta suspensió era per una potència amb canya de 22,2mm.
Finalment  ho vaig solucionar amb un adaptador per potències ahead, de 22,2 mm., on hi vaig collar una potència normal de "BMX modern", i a ella el manillarg. És el què tenia a mà.
Una altra modificació obligatòria va ser substituir la femella que tanca la direcció, ja que la de BH no deixa passar la potència de 22,2mm.
I encara més,  vaig afegir 5 anells de direcció, per guanyar el gruix suficient i estalviar-me el serrar la forquilla a la mida exacta.

El seient és impecablement rat style, inmillorable per aquesta bici !
A algú de la Vall del Ges li hauria de sonar...

Aprofitant les obres... també era el moment de "guanyar altura".
Altura limitada en la primera versió per la longitut de la suspensió central (més curta que l'original de BH) i que amb la nova forquilla de suspensió encara hauria inclinat més la bicicleta cap enrera.

Tant el tub del seient com el tub de la direcció de les bicicletes tenen una inclinació entre 70º i 74º respecte el pla horitzontal del terra,  normalment.
Això marca el comportament, resposta, reacció, estabilitat, maniobrabilitat...de la bicicleta.
Tubs més verticals comporten més nerviosisme i agilitat,  i en canvi, tubs més ajaguts fan la bici més estable però més adormida i amb poca velocitat de resposta.
El creador busca l'equilibri entre aquests dos factors, accentuant una cosa o l'altra segons la utilitat de la bici (no és ni serveix per el mateix, per exemple, una bicicleta de velòdrom que una Coaster Bike). 
 També la distància entre rodes, l'altura del pedalier, la distància eix de pedalier-roda posterior, la dimensió de les rodes, etc... tot això són factors que deterninen el comportament general de la bici.

Per tal de guanyar verticalitat en el tub de seient i el tub de direcció,  i a la vegada alçar el pedalier, vaig fabricar unes plaquetes, a la manera  McGiver, unides amb cargols, un tros de tub per separador... i colocades a l'enclavament de la suspensió central. S'ha guanyant una distància extra de 35 mm.
L'angle de direcció resultant és de 70º, i el tub del seient té 68º d'inclinació. L'altura de l'eix del pedalier ha pujat fins a 30,5 cms (ja no cal estar alerta al pedalar a les corbes)

Bé, en una bicicleta amb suspensions en acció, aquestes mesures i angles oscilen continuament,  per això no determinen tant com en una bicicleta rígida. Però definitivament, el guany d'altura i la inclinació cap endavant de tota la bici són una millora clara  respecte a la primera versió.
Per ara aguanta molt bé.. Si s'acaba xafant l'invent hauré de reforçar les peces amb soldadura, potser ajuntant les dues plaquetes amb una altra que les uneixi i reforci, o bé soldant les 2 plaquetes directament al basculant.
Però per ara resisteix de primera. La vaig provar passejar a la manifestació de l'11S a Barcelona.
Ara toca provar-la en baixades off road i mals camins de muntanya.

Els pedals són uns Shimano amples i molt Rat Look, però  molt desgastats: els hi hauré de llimar una mica de dentadura perquè mosseguin les sabates... i si la bici tira bé i la mecànica aguanta sobradament en baixades xungues, directament instalar-hi uns M-737 i... a volar gravitatòriament !
 jejeje !!

S'ha de provar, queda pendent. Salut!

*** brico docs / FRENS

 A l'època anterior a internet, l'accés als coneixements mecànics de la bici només s'assolien amb la pràctica, l'experiència remenant eines, mecanismes... i sobretot aprofitant les petites estones quan portaves la bicicleta a repassar a la botiga, fent preguntes, veient el taller, les eines i el mecànic en acció. Un cop a casa, la falera de desmuntar i muntar coses ajudava  prou a endinsar-se de manera  gradual en les habilitats i la perfecció, sempre aparentment llunyana.

Però gràcies a la revista Bicisport, apareguda al 1989, molts aficionats varem poder anar assimilant la mecànica de la bicicletes sense el risc d'espatllar coses que comportava l'exploració per compte propi i la inexperiència.

*** brico docs és un complement del taller de restauració, que ajudarà a omplir alguns buits que encara resten. I és que costa trobar temps per preparar les entrades del "taller de restauració" tal com vaig començar a fer, amb fotos i explicacions pròpies. Però  també crec que no anirà malament, a qui s'inicia en la mecànica de la seva bici, estudiar a la manera vintage, amb una revista oberta i la bici al costat, i les eines del moment escampades pel voltant.

Ajustar els frens és un manteniment bàsic de tota bicicleta. Convé fer-lo sempre que hi ha problemes  i la cosa no va fina. El millor que podem fer si no ens interessa aprendre és portar la bici al taller més proper, però si tenim ganes d'aprendre i saber-ne, no és molt complicat.

Entendre el funcionament, desmuntar i revisar tota la instalació, i finalment ajustar-ho de nou cercant la perfecció, ens donarà també el coneixement clar de com de bé frena la bicicleta.
No hi ha dues bicicletes que frenin igual, i a simple vista no es pot deduir quina frenarà millor que quina altra. Només la bicicleta ens ho pot dir, quan la probem, llavors podrem descobrir un "no frena gaire bé", o un "frena bé", o un "frena molt bé!", fins i tot tenir una sorpresa poc habitual amb un "frena que t'hi cagues !!".
 És més qüestió de sort que de qualitats i marques. Si bé és més probable que uns frens de gama alta tinguin millor frenada que uns de gama baixa,  no és un factor definitiu.
 A part, també hi ha l'habilitat de frenar, de triar el moment oportú, de dosificar la pressió sobre les manetes, el repartiment de frenada, l'estat del terra i els neumàtics... coses que només la pràctica continuada ensenya, i amb ella la confiança amb la nostra bici i els seus frens.
 Aleshores sí que es disfruten els ports de muntanya cara avall !! jajaja !! 

Sobre els frens i la seva restauració, hi ha un vell post a bicinova: restaurar frens clàssics

A continuació l'apartat de bricolatge de la revista BICISPORT , al nº3, juliol de 1989
  (us recordo que podeu obrir les imatges a gran format, amb el botó secundari del mouse i clikant "obre l'enllaç en una pestanya nova")

També a la revista LA BICI  (de 1981) he trobat un tutorial sobre frens.

Y finalment un tercer retro-doc sobre cables i fundes, MOLT importants, ja que totes les bicicletes per restaurar acostumen a tenir-los trinxats i gairebé sempre s'han de renovar completament.

Que passeu unes molt bones apurades de frenada !!
;-)

Catalunya triomfant

 Pell de gallina, com també escoltar el davantal d'en Jordi Basté, avui 12 de setembre a El món a RAC1: Una Diada per la història

Totes aquestes fotos són trobades al tumblr. A Bicinova3 aquests dies hi ha diversos reblogs sobre la festa de la Diada d'aquest passat dimarts.

Bé, el què escric a continuació és la meva opinió. 
NO és la opinió de tots els que som, ni dels que diuen que són ni dels que creuen que són, catalans.

A les persones serenes, tolerans i amb capacitat d'empatia, espero que aquesta insòlita entrada d'avui a bicinova2 els porti esperança i fe en l'esperit humà i la llibertat, perquè ahir, Barcelona va viure i el món va veure l'expressió viva del "poble que vol ser": els carrers plens a vessar de persones manifestant la seva identitat. Manifestant-se amb pau, amb força i amb alegria.

Les persones que en aquestes poques línies i les imatges ja sentin que els augmenten les pulsacions i la ofuscació... bé, que segueixin llegint encara un moment. En part és normal i en part potser és una ferida que pica, el senyal de que alguna cosa no està bé i fa mal, però que es pot curar, res insalvable.
Bé, que agafin aire i que no tinguin por. Els animo a seguir llegint
A manera de filtre de sensibilitats, aquí una frase de l'Ovidi Montllor (trobada al tumblr "love is in the air")

Si? com va?
Si en aquest punt sentiu que això ja és massa, si el cor us batega incòmodament i l'odi ennuvola el pensament, millor no seguiu llegint, per ara difícilment existirà empatia ni capacitat de comprensió.
Més recomanable serà girar cua i seguir altres blogs de bicicletes, i fer molts kms. de pedalades enèrgiques per desintoxicar i permetre retornar la pau, la força i l'alegria (els escuts protectors contra l'odi, l'enveja i la vanitat, brutícia que amb facilitat inconscient acumulem fins a límits malaltissos).
Ànims i endavant,  una abraçada. 

Segur que queda algú, i segueixo:

Ahir a Barcelona molts vam manifestar-nos amb l'estelada o la senyera. Per conmemorar l'onze de setembre, per recordar un any més que Catalunya no és España.
Ahir però també per expressar que *potser Catalunya no vol seguir sent propietat d'Espanya,  *potser molts ens en volem desempallegar. *Potser el poble català vol ser lliure i edificar el seu camí particular, sense "pals a les rodes", sense insults i rencors vinguts sempre i només d'Espanya. No de França, ni de Portugal, ni d'Euskadi, ni d'Itàlia (per anomenar altres pobles veins amb els que no hi ha problemes).

I sense el *potser, més coses.
Com a poble lliure, hem sigut i tornarem a ser capaços d'espavilar-nos sols, tirar endavant, amb esforç i serenitat. 
Si, necessitem veins, amistat, empatia, llibertat... com tothom, i com tothom podem oferir el mateix. 
 
Que ningú falsament pateixi per nosaltres.
No necessitem España, ben al contrari, i *potser ja n'estem cansats, molt cansats i farts, d'ella i la seva arrogància imperialista, l'engany, la hipocresia i l'expoli constant del gobierno central i centralista, que ofega, escanya i odia com en temps de quique el cerrajero.
Mala peça al teler.
  
No caldria, però no sobra, dir que hi ha molts espanyols que són bellíssimes persones, lluminosos, en lluita contra les injusticies i les desigualtats, els abusos del poder, la violència, la infinitat de problemes que demanen solucions valentes i nobles...
A la vegada hi ha molts catalans deplorables i cabrons. Arreu hi ha de tot.

Dit això, el *potser, la possibilitat de poder ser, la voldríem dirimir en un referèndum per la independència, amb tota normalitat democràtica, sense cap altre conflicte que triar el dia D.
Ahir vam expressar això, vam manifestar el "volem ser", com a dret universal que tot els pobles tenen, o haurien de tenir.

Les raons? inacabables. Cadascú té les seves i en el seu ordre d'importància.
Alguns refranys expressen exponencialment el què passa i el què no passa:

    "Parlant, la gent s'entén"

    "El què no vulguis per tu, no vulguis per ningú"

    "Val més estar sol que mal acompanyat"

    "No hi ha mal que per bé no vingui"

    "Som i serem"

    . . .

Tornant a les bicicletes... com que ahir la Diada va ser una festa, així ho vam viure. A darrera hora vam decidir omplir el cotxe amb 3 Old School de 20' de casa i vam recorrer els 100 kms fins a Barcelona. En Gerard, un dels millors amics i que era el seu aniversari, va pilotar la BH Meteor 1ªsèrie. La Maria, la meva sister,  amb la BH Meteor bmx mix v2.0, i jo mateix estrenant la BH California Star "Rat Look", versió 2.0, amb suspensió total !!, jejeje... aviat faré fotos d'aquest prototipus friki.


No tenia massa clar si ho passariem bé amb aquest tipus de bicicletes a una manifestació, però si.  La Maria va quedar enamorada de la Meteor blava tot i la chopperització del manillarg; i en Gerard, jejeje... ben aviat va llepar l'asfalt en un bot... però a la nit recorrent els parcs del passeig marítim camí de tornada cap al cotxe, en comptes de ser el seu aniversari i sumar un any més, semblava 15 anys més jove!! jajaja !!
Les bmx inspiren a fer el trapella, a circular improvitzadament, fora de l'ordre establert, i això rejuveneix l'esperit més del què sembla. 
Per la meva part molt content amb la Cali de suspensió total, tot va aguantar bé. A veure si la provo en algun down hill a muntanya, per pistes i camins, amb bots, pedres, terreny pèssim i tot allò llaminer per les suspensions, neumàtics i frens. Ja us diré el què. Per ciutat va funcionar molt bé.

Ho vam passar molt bé, va ser una festa irrepetible. Tot i no ficar-nos al mig d'enlloc varem anar explorant i circulant per les zones menys denses, i fent bastants kms amunt i avall.

1,5 milions de persones són moltes !!

Ahir el poble va sobrepassar els nostres polítics en un acte democràtic impecable i esperançador. Anem  per davant d'ells i tenim pressa.
Des d'ahir molts de nosaltres hem proclamat la independència simbòlica. En Basté no ho ha expressat millor.
A veure si a la pràctica els nostres dirigents van per feina i no segueixen entorpint i atiant el fantasma de la por en els ànims de la gent incomprensiblement incrèdula davant els avantatges d'una possible independència.  Dic possible perquè cal veure si la majoria democràtica la vol o no la vol. Això volem, volem esser preguntats en referèndum, volem exercir el dret de decidir, que hauria de ser un dret bàsic de tots els pobles lliures.
Si els polítics no s'espavilen i convoquen aquest referèndum per la independència ben aviat, haurem de demanar exigir eleccions anticipades. Ja n'hi ha prou de marejar la perdiu.

Democràcia = Poder del poble

Això d'amenaçar amb fronteres, amb expulsions d'Europa i sortides de l'euro, de conflictes violents, d'empobriment i necessitat... qui políticament recorre a aquests fantasmes foscos és qui escampa la por, segurament perquè és qui té por dels canvis de poder...  de la seva butaca i de la seva butxaca...

D'enganyar-nos ja ho han fet, de mentir i robar, d'aprofitar-se del poder, tan aquí com allà. La independència no ho arreglarà tot, no siguem tan ilusos, però una part ben aspre si que la deixarem a banda, literalment.
És d'esperar que hi haurà temps i futur de sobres per treure la pols i les teranyines del Parlament, ja que com a poble també hem de recuperar les nostres institucions, airejar-les i treure les garrapates i paràsits incrustats.
S'ha acabat el bròquil !!

No deixem de ser crítics, d'estar desperts, a més no poder. 
No tinguem por d'onejar els nostres colors al vent, de ser qui volem ser i expressar-ho amb tota normalitat.
De ser lliures !!

Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena.