11 d’agost 2015
06 d’agost 2015
- AKIMOTO "gold-school"
Bones!
A bon ritme abans de la inminent mini-pausa d'agost.
Han passat 20 mesos des que va aparèixer a bicinova2 aquella G.A.C. AKIMOTO BMX
En aquell moment vaig rebuscar per internet informació de les Akimoto, les BMX de G.A.C., amb un resultat força insípid. Actualment la informació del núvol segueix essent poc clara.
Trobar aquesta Akimoto vermella en un mercadillo si que va ser una sort. Tot i estar ben bruta, gastada i plena d'esgarrapades, tenia la majoria de components importants recuperables, i el quadre i la forquilla ben alineats. L'únic dany important era el carret posterior, amb un tros d'ala trencada i algun radi fotut.
I la unió plat-biela, d'un estil rat look genuí. Vet aquí l'abans tragicòmic de l'element:
L'he posada a punt respectant totes les esgarrinxades, l'historial de navegació de tres dècades al pati.
A part del disseny gràfic cridaner, extra-racing i estètica USA, el que més salta a primera vista és el to daurat dels components, molt semblants a la reina de la contrada, la BH California Star.
Bieles de 170mm, plat Thun, frens i manetes Weinmann (unes "dos dits" aquí), unes llantes també Weinmann, i uns carrets sense nom però que podrien ben ser uns Olimpic. Almenys el de darrera l'he substituit per un de platejat però molt igual de forma als de la fàbrica Barcelonina.
36 radis a cada roda: solidesa.
La caixa de pedalier i l'eix de "quadradillo" acaben de confirmar l'esperit competitiu d'aquesta bici, orientada a les curses de bici-cross dels 80's. L'incipient bmx made in Spain.
Es tractaria, potser, de la "millor" de les Akimoto? i competidora directa, comercialment parlant, de la Californa Star, la "millor" de les BH?
Queda per determinar el model de bici i l'any de fabricació. Podria ser de 1983, 1984, 1985...?
El que és probable es que se'n deurien fer poques, doncs mai abans n'havia vist cap ni n'havia sentit a parlar per enlloc.
Una altra possibilitat seria que es tractés d'una Akimoto normal i que un antic propietari l'hi hagués colocat tots els components daurats d'alta gama, cosa lògica només en cas de pura competició... però aleshores la presència de dos frens i del cavallet no tindria massa sentit...
Apostaria un Michelin Cobra que es tracta d'una bici de sèrie.
L'hi he substituit els pedals cutres, els punys i el seient perdut per coses vermelles que tenia a mà.
També els tres xurros nous que no hi desentonen del tot.
Evidentment la denominació "gold-school" és inventada.
Si algú en sap més coses, qualsevol comentari al respecte és benvingut, com sempre.
Està en venda per
01 d’agost 2015
- LOOK KG 76 Kevlar Hinault
Una Look de l'any 1991. Amb les manetes de canvis al quadre i les fundes de frens amagades sota la cinta del manillar...
És curiós però a mesura que passarà el temps, aquesta configuració de bicicletes esdevindrà cada cop més breu en la història del ciclisme de carretera: des de mitjans dels anys 80s, quan les fundes de cable es van amagar, fins l'any 1993, quan les manetes de canvi i fre al manillar es van imposar (STI i Ergopower). Uns 7 o 8 anys, efimers, comparats amb les 3 dècades anteriors i els 22anys que ja portem de shifting brake levers.
El quadre és de racors d'alumini i tubs fets de capes de fibra de carbono i capes de Kevlar, units als racors amb coles especials, a l'estil de les Vitus i les Alan d'alumini (marques que també van versionar els seus quadres amb tubs de carbono).
Era l'eclosió de l'anomenada tecnologia "composite", sembla que iniciada per TVT a mitjans dels 80's, fabricant fibres i tubs. Tota la fibra de carbono actual té els origens allà a França.
Al 1986 en Greg Lemond guanyava el seu primer Tour amb una Look de carbono, la KG 86. Un quadre artesanal que utilitzà aquells tubs TVT.
Desconec com va seguir la història entre TVT i LOOK, ja que TVT també va fabricar els seus propis quadres, que alguns professionals utilitzaven en etapes i curses on la lleugeresa era un fet vital que podia "marcar les diferències". Es van veure quadres TVT disfressats de Pinarello, Razesa/Banesto, Bottechia, Lemond...
La KG 76 ja va aparèixer al catàleg de 1990, amb un disseny gràfic diferent d'aquest d'avui, però al catàleg de 1991 ja hi surt amb aquests colors. Així que molt probablement aquesta bici és de 1991.
En aquesta pàgina, PYF Rides, hi ha la majoria de catàlegs de la maca LOOK.
En Bernard Hinault va estar molt vinculat a Look desenvolupant els nous materials durant tots aquells anys posteriors a la seva brillant carrera esportiva. Aquesta KG 76 porta el seu cognom per aquest motiu, és de suposar, i aquest model de quadre era el segon de gama després de la KG96 Team Replica, la que utilitzaven els equips professionals.
El grup Shimano 600 (sèrie 6400) s'encarrega de gairebé tot (si bé els frens són sèrie 6403).
L'eix de pedalier i direcció són Mavic, i la tija de seient una Vitus (de 25,0 mm). Llantes Mavic Open 4 CD, neumàtics Vittoria Zaffiro, pedals Look, seient Selle Italia XO, manillar i potència 3ttt.
La bici s'ha restaurat completament, els frens i manetes de frens els he substituit per uns altres iguals però en molt millor estat, ja que els que hi havia eren molt oxidats.
La talla del quadre és una 51 (51 cms del tub del seient, de centre a centre, i el tub horitzontal medeix 53 cms, també de ctc.)
La potència és de 100mm, les bieles de 170mm. És una bici ben proporcionada per algú de 1,58 a 1,65 m.
Plats de 42 i 52 dents, i 7 corones de pinyó (13, 14, 15, 17, 19, 21 i 23 dents). Canvis sincronitzats.
La bici pesa 9,48 kg.
Està perfectament d'estructura, sense trompades, totes les unions de racors i tubs es veuen sòlides.
L'únic "pero" és l'aspecte estètic, una mica deteriorat: hi ha múltiples rascades, la capa de barnís ha saltat en algunes zones, i en els racors d'alumini hi ha punts on ha nascut òxid per dessota la pintura. Tot això no és res greu per utilitzar la bici amb plena confiança i seguretat i disfrutar-la durant encara molts anys, però tard o d'hora en un futur, serà aconsellable treure el barnís i la pintura, fregar i allisar els punts d'òxid dels racors, repintar-los, posar calques noves i barnissar novament tot el quadre i la forquilla. Feina per a un taller professional de la pintura amb expència amb aquests afers.
En una bici històrica com aquesta tot això valdrà la pena, ja que no n'hi han habitualment en venda i són peces sempre admirades en tota col·lecció.
Bé, però això no corre pressa, ara la bici està fora de perill, ben arreglada i a punt per tornar-la a fer suar. Tota ella funciona molt bé, lleugera, els canvis de marxes són suaus i fiables, i bastant silenciosa. La frenada és MOLT potent i controlable. Amb una neteja i manteniments normals, poden fer enèssimes sortides retro-racings...
;-)
Està en venda per uns
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)