-bicicol·laboració: Zimarron BMX

Una bicicool·laboració fotogràfica que arriba des d'Itàlia, de la mà d'en Gianluca Cena, i que ens mostra aquesta joia cromada: una Zimarron BMX, acabada de muntar després de recopilar totes les peces New Old Stock. En Gianluca és un apassionat de les bicicletes clàssiques, especialment les BMX i bicicletes de trial, i en té una bona col·lecció. 

De la marca Zimarron poc us en puc dir amb certesa. Crec que va sorgir a mitjans de la dècada dels 80's. Fabricaven components, quadres, manillars, rodes de pals...tot per BMX. Les bicicletes Zimarron eren eines de competició molt ben valorades, i fetes aquí a Catalunya, tot i que la influència nord-americana és més que important.

En les fotos podem veure'n tots els aspectes en detall i l'exel·lent muntatge i bon gust estètic.

Grazzie mille Gianluca!

***Llibre del divendres: THE PUFFIN BMX HANDBOOK

Un petit handbook de l'any 1984.
"The essential guide for all bmx riders"... això ho diu tot.
Segur que va ser un llibre engrescador i estimat per molta joventut amb ganes de conèixer el bmx.
Contigut breu però complert de tots els aspectes importants a l'hora de començar a practicar amb una mica de cara i ulls aquest esport llaminer.
Sense fotos a dins. Tot són ilustracions i esquemes. En anglès. 130 pàgines, 20 x 13 cms.

Escrit per l'equip editorial de la revista britànica BMX Action Bike, i adreçat a un públic juvenil interessat sobretot en el tema pràctic d'aquesta fresca disciplina ciclista, és un llibret interessant i fàcil de llegir també pels que no dominem l'anglès. Ple de consells bàsics però importants i alguns trucs i idees sorprenents i factibles.
També narra sobre el freestyle, una cosa nova aleshores. Eren els anys del capdamunt del boom bmx.

Encara que és barat i fàcil de trobar de segona mà, no per això deixa de ser valuós, ben al contrari, el considero una petita joia de la biblioteca.
Per fullejar-lo sense rumb i llegir quatre linies qualsevol, de tant en tant, i... és clar! enyorar no haver-lo tingut de petit en dies de pluja  :-(

***llibre del divendres : CICLISMO con Bernard Hinault

Els propers divendres de cada setmana intentaré presentar algun llibre vell sobre bicicletes dels que tinc per casa ( no tots els dies de pluja es pot sortir a entrenar... i és bo també llegir una mica... :-)

Començo amb un llibre molt estimat per mi, ja que vaig aprendre força amb la seva lectura quan començava a entrenar i competir a les categories de cadets i juvenils.
 "Ciclismo con Bernard Hinault" és la traducció al castellà  de "Cyclisme sur route", publicat a França l'any 1987, un any després de que le blaireau penjés la bici després de mil batalles.

Un llibre tècnic però inspirador.

El llibre secciona transversalment el ciclisme, la bicicleta i el ciclista, en els aspectes més esencials.
El ciclisme com esport específic, les argúcies per tal d'acostar-se a l'èxit, els millors materials i tecnologia de la bici, alguns trucs mecànics,  la bona posició del ciclista, la tècnica de rodar amb bici en cada terreny, els elements tàctics en competició, l'entrenament, la preparació, l'alimentació, els aspectes mèdics...

Malgrat l'important factor tècnic que domina el llibre, també hi ha moltes anècdotes i exemples pràctics extrets de la gran experiència del campió francès, i que tot i la seva forta personalitat "dominant" (imperdible l'artícle de Guillermo Ortiz), permet entendre com la lluita per la victòria no ve sola, i ajuda a llegir àvidament i girar pàgines amb fluidesa...
 En el capítol "la táctica", els apartats atacar, contraatacar, desgastar al adversario, farolear, endurecer la carrera... ja expliquen per si sols tota la personalitat guerrera del mestre, i la seva ambició no només de guanyar, sinó intentar fer-ho humillant els rivals.

Està clar que tot és imaginar, doncs només un pocs fora de sèrie podran aplicar aquests principis i travessar primers una meta, però evidentment, recomano la lectura d'aquest clàssic, no només als nostàlgics que vulguin veure alguna bicicleta "tope" de mitjans dels 80's, rodes lenticulars, primers pedals automàtics... sinó també a qui vulgui escoltar consells retro, alguns encara aplicables en l'actualitat.
Si més no en teoria! jajaja!

 " No obstante, no existe nada más sencillo que ponerse el calzón elástico, el maillot y los guantes, atarse los zapatos, llenar una cantimplora -no con lo primero que a uno se le ocurra-, hinchar los neumáticos a la presión adecuada, comprobar rápidamente que todo funciona y salir finalmente a la carretera, llueva, haga viento o luzca el sol, con el corazón lleno de alegría ante la idea de recorrer cien kilómetros. 
Y eso sigue siendo lo esencial."

Tot i la pau d'aquestes paraules, quan es tractava de competició la cosa canviava: 
25 momentos estelares de Bernard Hinault, a Ciclismo a Fondo.
 
El llibre:
Ciclismo con Bernard Hinault
Bernard Hinault - Claude Genzling
Ediciones Martínez Roca. 1989. Barcelona
220 pgs. 21 x 14 cms

- Pinarello MTB alum shim DX

Amb l'arribada dels anys 90 al Mountain Bike europeu, ja no quedava cap fabricant sense presentar propostes pròpies. També les marques ruteres de sempre treien les seves eines off-road, inclús les cases clàssiques italianes de "tota la vida", com Pinarello, per exemple.

Tot va anar molt de pressa, l'evolució de les btt, vull dir. Dels quadres d'acer tipus "bici de ciclocross amb rodes de 26", resistència primer de tot, de seguida es va anar per explorar els límits del tema light, tubs sobredimensionats d'alumini, titani pels sibarites, primers experiments "carbònics"... al mateix temps sorgia el tema slooping i l'exploració dels límits de la geometria possible... barrejat tot plegat amb successos clau: shifters integrats, pedals automàtics, pinyons de 8 corones, suspensions a davant i a darrera... etc

Aquesta vella MTB és una mostra viva d'aquell curt i fugaç espai de temps: 1991/1993. 

Quadre d'alumini, forquilla d'acer, colors cridaners fluo... tota equipada amb aquell singular i també fugaç grup Shimano DX fantàstic (el Deore del mig, entre l'LX i l'XT) i que per bé o per mal, va desapareixer quan va arribar l'eXTRatosfèric japonès l'any1992.

No estic segur que sigui una autèntica Pinarello, aquesta màquina. Hi ha poca informació de les seves MTB d'aquells anys, però crec que si que ho és. Les calques i el seu color desgastat semblen de veritat. El pintat estil Greg Lemond també quadra. Faltarà veure algun dia una imatge d'una igual en algun catàleg vell, o la confirmació d'algun nostàlgic que la recordi tal com era el primer dia.
En llistats de preus hi ha tres versions d'una tal Rombo, que és la única d'alumini de la marca italiana de la que he vist fotos.

És de suposar també que aquest quadre fos fabricat lluny d'Itàlia, que Pinarello ja tingués tallers cap a Taiwan i voltants on hi encomanava material d'aquesta mena, com ja feien tantes marques d'Europa i Amèrica.

Doncs això, no hi ha certesa dels seus origens.

 Aquesta bici la vaig comprar en un mercat de trastos. Li he tret alguns adhesius sobrants, he re-muntat unes rodes "correctes", re-agrupat algunes peces del Shimano DX, un seient que no és exactament d'aquells anys però ja bastant retro, uns punys Onza usats, neumàtics Wolber clàssics per les fotos...
 Ara està neta, ajustada i funciona tot bé. El quadre no és cap pluma tot i ser d'alumini, però la bici es veu molt robusta.
I la primera direcció extra oversize a bicinova!

Uns dels bons pedals del món mundial abans de l'arribada dels automàtics i l'SPD, encara que normalment muntats amb clips de plàstic i corretges, evidentment racing.
Dubto que hi hagués més d'una diferència respecte el seu germà gran, l'XT.

I les primeres evolucions serioses dels cantilevers típics.
Frens més suaus, segurs i potents.

Una bonica btt clàssica dels 90's, i de talla relativament gran. Es queda per casa mentrestant.
Falta descobrir què vol dir tota aquesta geometria retro.
Què volia dir la proposta italiana de fa 25 anys?
;-)


Any 2018: després de posar-li pedals automàtics i provar-la per pistes, camins i trialeres de muntanya un parell de cops, he tornat a desmuntar-la tota, no m'agrada gens com va. Té un comportament molt inestable a la direcció, resulta difícil conduir-la, impossible relaxar-se, si es deixa anar el manillar la roda gira de cop. No sé perquè, l'angle de direcció és molt tombat, o potser ho fa la forquilla, la forma... En fi, una merda de geometria. Decepció. Quan trobi el croquis de les mides ho pujaré aquí.