- Pinarello MTB alum shim DX

Amb l'arribada dels anys 90 al Mountain Bike europeu, ja no quedava cap fabricant sense presentar propostes pròpies. També les marques ruteres de sempre treien les seves eines off-road, inclús les cases clàssiques italianes de "tota la vida", com Pinarello, per exemple.

Tot va anar molt de pressa, l'evolució de les btt, vull dir. Dels quadres d'acer tipus "bici de ciclocross amb rodes de 26", resistència primer de tot, de seguida es va anar per explorar els límits del tema light, tubs sobredimensionats d'alumini, titani pels sibarites, primers experiments "carbònics"... al mateix temps sorgia el tema slooping i l'exploració dels límits de la geometria possible... barrejat tot plegat amb successos clau: shifters integrats, pedals automàtics, pinyons de 8 corones, suspensions a davant i a darrera... etc

Aquesta vella MTB és una mostra viva d'aquell curt i fugaç espai de temps: 1991/1993. 

Quadre d'alumini, forquilla d'acer, colors cridaners fluo... tota equipada amb aquell singular i també fugaç grup Shimano DX fantàstic (el Deore del mig, entre l'LX i l'XT) i que per bé o per mal, va desapareixer quan va arribar l'eXTRatosfèric japonès l'any1992.

No estic segur que sigui una autèntica Pinarello, aquesta màquina. Hi ha poca informació de les seves MTB d'aquells anys, però crec que si que ho és. Les calques i el seu color desgastat semblen de veritat. El pintat estil Greg Lemond també quadra. Faltarà veure algun dia una imatge d'una igual en algun catàleg vell, o la confirmació d'algun nostàlgic que la recordi tal com era el primer dia.
En llistats de preus hi ha tres versions d'una tal Rombo, que és la única d'alumini de la marca italiana de la que he vist fotos.

És de suposar també que aquest quadre fos fabricat lluny d'Itàlia, que Pinarello ja tingués tallers cap a Taiwan i voltants on hi encomanava material d'aquesta mena, com ja feien tantes marques d'Europa i Amèrica.

Doncs això, no hi ha certesa dels seus origens.

 Aquesta bici la vaig comprar en un mercat de trastos. Li he tret alguns adhesius sobrants, he re-muntat unes rodes "correctes", re-agrupat algunes peces del Shimano DX, un seient que no és exactament d'aquells anys però ja bastant retro, uns punys Onza usats, neumàtics Wolber clàssics per les fotos...
 Ara està neta, ajustada i funciona tot bé. El quadre no és cap pluma tot i ser d'alumini, però la bici es veu molt robusta.
I la primera direcció extra oversize a bicinova!

Uns dels bons pedals del món mundial abans de l'arribada dels automàtics i l'SPD, encara que normalment muntats amb clips de plàstic i corretges, evidentment racing.
Dubto que hi hagués més d'una diferència respecte el seu germà gran, l'XT.

I les primeres evolucions serioses dels cantilevers típics.
Frens més suaus, segurs i potents.

Una bonica btt clàssica dels 90's, i de talla relativament gran. Es queda per casa mentrestant.
Falta descobrir què vol dir tota aquesta geometria retro.
Què volia dir la proposta italiana de fa 25 anys?
;-)


Any 2018: després de posar-li pedals automàtics i provar-la per pistes, camins i trialeres de muntanya un parell de cops, he tornat a desmuntar-la tota, no m'agrada gens com va. Té un comportament molt inestable a la direcció, resulta difícil conduir-la, impossible relaxar-se, si es deixa anar el manillar la roda gira de cop. No sé perquè, l'angle de direcció és molt tombat, o potser ho fa la forquilla, la forma... En fi, una merda de geometria. Decepció. Quan trobi el croquis de les mides ho pujaré aquí.