-bicicol·laboració: Colnago MTB Maxim 1990

Una nova bicicol·laboració des d'Itàlia, de part d'en Gianluca Cena. Una Colnago Maxim de muntanya:

"I found this bike a few months ago for a few Euro, was a block of rust ....
The frame is a Columbus brazed steel, I did sand blasting and repaint, mounts a fork called 'Precisa' because the stems perpendicular to the head tube which patent Colnago Frame rate should dampen and better absorb all the prosperity and soil.
The work was radical, I had to overhaul the gearbox comprehensively piece replacing screws and nuts cable sheaths, I replaced with new cassette, chain and crankset I changed the crowns with the new Shimano Biopace (Oval), change is a 21-speed Shimano Deore, headset and 1 "1/8 Ritchey as well as the grips.

The wheel quick releases are the TIM pin and lever tianium anodized aluminum. Shimano mozz on balls, handlebars and handlebar stem of L'ITM as well as the seat tube, seat and chainstays Velo, 26 "wheels Ambrosio in alluminium, Geax Saguaro  and covers not just the time but very smooth in the end I replaced the brake assembly with one new Shimano cantilever, aluminum pedals and also VP bottom bracket.

See you soon!

Gianluca "

Molte grazie Gianluca!

- PEUGEOT D22 week-end (1966)

Una Peugeot desmuntable de 1966, enguany fa 50 anys!
Si que té línies retro i sembla de l'època del Seat 600... però aquest estil de bicis de passeig que van néixer en aquella dècada paral·lelament al boom del cotxe familiar encara es veuen ben fresques i juvenils.

L'invent de plegar una bici per encabir-la al "maletero" del cotxe qui sap d'on ve, però és un tema que des d'aleshores segur que ha trinxat neurones de més d'un departament d'enginyeria.
Peugeot va optar directament per partir la bici en dues parts, així que més que una bici plegable és una bici "desmuntable".
El 2012 ja en vaig restaurar una de semblant i que surt aquí al blog: Peugeot WEEK-END (1972) Movesa , però aquesta Peugeot d'avui és anterior, made in France i, un luxe: amb totes les peces originals!

L'"abans" era bastant corrosionat.
Òxid generalitzat, rascades... el pas dels anys hi era ben present.

El "després" és força millor, encara que el resultat no és espectacular, tot i la feina que ha comportat. La bici tenia molts defectes, rascades, repintats... impossibles de dissimular sense fer un reset important, però aquí l'objectiu era conservar el què hi havia d'original.
El pas dels anys encara hi és present, per més que l'òxid sigui fora... però això manté el valor a la bici, i el més important és que funciona bé i podrà tornar a rodar "seixanterament" molts anys més.

El sistema de desmuntatge és sorprenent (per cert, aquests cargols amb cabota Allen deuen ser dels primers en el món de les bicis?... poster les patents originals havien finalitzat... a la wikipedia hi ha quelcom sobre les claus Allen).
El conjunt es fixa amb una tanca ràpida, ràpid i senzill (amb dos cargols Allen es gradua la tensió del blocatge). El sistema de transmissió del cable del fre està prou ben pensat, així com el cable elèctric dels llums, que passa per dins el tub i funciona per simple contacte entre les dues parts.
També les fixacions ràpides del seient i la tija del manillar devien ser una cosa nova en aquell temps.
Molts detalls.

Una petita gran bicicleta, sens dubte. Moltes gràcies per l'encàrreg Xavi i Marta ! Que la disfruteu!