04 de juny 2020

- Fisher Montare 1987


 Fa uns 9 anys vaig comprar aquest quadre i forquilla per ebay. Va arribar des de Califòrnia, i al 2017, després de temps i espai el vaig muntar. Havia estat buscant components de 1986, 1987... però no vaig poder aconseguir-ho tot. Així que bieles, canvis, thumbshifters, direcció, tijes, manillar, seient, rodes... no són exactament tant antics o exactes. De totes maneres, combinen prou correctament per ressucitar aquesta relíquia del passat.
Gary Fisher és un dels mites vivents de la història i els inicis de les bicicletes de muntanya, i que com altres apassionats pioners d'aquella nova disciplina ciclista, ràpidament va espavilar-se per crear la seva pròpia empresa, fent negoci i desenvolupant bicicletes, idees, materials, geometries, solucions tècniques...
 Aquí i ara és un honor tenir i gaudir d'un ferro vell d'aquests. I després de molt temps poder compartir aquests píxels amb vosaltres també. Que quedi exposada l'antiga tecnologia punta   ;-)


















Al 2018, a Girona, amb la celebració de la Sea Otter Europe,  va formar part a l'exposició de bicicletes clàssiques, entremig de màquines impressionants.  
Arran d'això existeix aquest video genial on l'Oriol Morata repassa aquestes joies i la història del MTB. Quinze minuts brillants on hi apareix també aquesta Fisher Montare !
:-)




26 de març 2020

- Rustyeah!!



Projecte realitzat aquest mes de març, en temps de confinament per la pandèmia del coronavirus. Una bicicleta nova creada amb materials reciclats que tenia per aquí. La base era un quadre de BH California i una forquilla de Rabasa Derbi Jet Cross, rodes de 20", seient banana, manillar més o menys Chopper... tot d'idees borroses dins al cap.
El començament és treure la idea del cap i plantejar un esboç, valorar els equilibris entre funcionalitat, estètica, proporcions... i anar ajustant les coses, tallar, ajustar, enganxar...













El manillar és un mix d'un de carrertera, d'acer, i un de bmx. Amb petits reforços interns en les unions, primer soldat amb i tig i després amb electrode i passant el milfulls per igualar les superfícies. Finalment també afegint dos tubs de 12 mm de diàmetre per guanyar rigidesa. 
En aquestes bicicletes custom el pes final no importa gaire.



Aquí el quadre acabat, amb el suport per el seient amb forats per graduar l'altura i suport pel parafang, i el timbre soldat a la segona pipa de direcció 😁




En el procés constructiu ja vaig anar eliminant la pintura perquè ja tenia la idea d'oxidar la bici per donar-li un aspecte rovellat, ratlook. De fet, la parella de rodes ja feia temps que esperaven un projecte així.
Per l'oxidació vaig seguir la xuleta que guardava de feia anys d'algun foro d'internet. Primer desengrassar tot, vaig fer servir alcohol de farmàcia, despres ruixar amb vinagre, això comença a mossegar la superfície. Deixar assecar, passar un drap... després preparar una barreja de vinagre, 1/10, i aigua oxigenada, 9/10, i una cullerada de sal. Aleshores anar ruixant i es veu com va agafant color. És important deixar assecar abans de tornar-hi cada vegada. També vaig experimentar tirant pigments de colors i aigua de mar. Les peces van passar un parell de nits a fora i després les vaig encerar. Potser més endavant la vernisso, ja veurem...



 
Bé, i el muntatge final i uns pocs metres de proves per el jardí.
 Els pedals freguen al terra amb facilitat tot i les bieles curtes de 150mm. La bici s'haurà de provar en terreny pla i urbà quan acabi el confinament i els virus deixin sortir de casa, però és molt possible que les patilles de darrera s'hagin de tallar i soldar més avall per així pujar uns dos o tres cms la caixa de pedalier i potser muntar bieIes més llargues, i algun o altre canvi que tota bicicleta va demanant a mesura que es fa servir. També faltarà fer funcionar llums, el timbre ja va ok 👍