- Rabasa Derbi Panther Cross Mach2 "retro full equip"

Dins de les clàssiques "muscle bike" "Made in Spain" dels anys 70s i 80s, la Panther Cross és de les que fan més patxoca, tant per l'espectacular estètica motera com per la bona quantitat de gadgets que equipaven alguns models de la gama, com aquest.
Era la bici que tots somiavem de petits. Amb tots els respectes, molts teniem GAC Motorettas, BH Bicicross... però si a la botiga ens haguéssin deixat triar... hauriem escollit una Panther?, jo si.

Queda pendent per un futur una visió global de la història de les Panther Cross i els diversos models que van existir entre mitjans o finals dels anys 70 i començament dels anys 90, però avui és un honor per mi presentar la que era el "tope de gama" de les Rabasa, una bici que he pogut restaurar gràcies a en Xavi M., apassionat coleccionista d'aquestes bicis dels 80s.

Aquesta Panther Cross Mach 2 porta tots els extres: llantes d'aleació GRIMECA, equipades amb frens de tambor, també disposa de canvi de 3 velocitats  i suspensió a davant i a darrera... només li sobren els pedals i li falta el motor per ser una moto de cross, però això no era problema en la imaginació infantil, el motor ja li posava cadascú! cames, pistons, genolls i bieles, tot era equivalent, si de cas només calia posar algunes cartes entre els radis per fer soroll rollo"tubo d'escape" jajaja...

Aquí una publicitat de 1981, certament van esdevenir una autèntica moda aquest estil de bicis amb seient llarg  i manillarg "de moto".

 La bici abans de la restauració estava relativament bé. Únicament alguna trompada frontal havia desalineat la forquilla , i també el manillarg estava guerxo degut a una soldadura "a ull" de la potència, que s'hauria esquerdat o trencat en un passat incert. La resta de la restauració va ser renovar al màxim cada peça, repintar algunes peces negres com les mantetes de frens, parafangs, protector de plat...

Aquí les fotos de la bici restaurada. En algunes imatges apareix el neumàtic Pirelli de trial, però la bici d'origen equipava el neumàtic de cross a darrera, el Michelin BIB CROSS.
Els pedals son Notario, cambi TRIPLEX, pinyó Regina Corsa de 3v (16,18 i 20 dents), cadena IRIS, les suspensions de darrera son RABASA, totalment desmuntables, manetes de frens IDEAL, punys Derbi... en fi, molts detalls, més fàcils de veure en imatges.
Per cert una cosa que no es veu en imatges: 21 Kg de pes!!

Per cert "internet wifi - mi casa", està kaput actualment, no estic ausent, només extra-desconectat.

Per això encara no ho havia pogut dir: tan de bo sigui un gran 2012 per tothom, ( o tan gran com es pugui... no està el pati per passar-se amb l'optimisme, cert, però una pedalada no la retalla pas cap "despacho-tijeras" d'aquests, tan de moda).
;-)

BH BICI-CROSS TEAM publicitat 1982

El Tió ha cagat abans d'hora aquest any !! jajaja
Aquesta coneguda imatge que corria fins ara per internet ja té una versió re-escanejada a millor resolució, amb portada, contraportada i dates!!
Es tracta d'un full plegat que anava a l'interior de la revista BICI CROSS Magazine. Aquesta revista va ser editada per "els amics del Bici Cross" de Palau de Plegamans, és el nº1, de gener de 1983. Ignoro si es van realitzar més números.
Anteriorment a aquest primer número, hi ha una edició  que s'anomena BICI CROSS News (novembre 1982), editada pels mateixos "amics del Bici Cross".

A 1982 va apareixer la BH California, derivada de la BH Meteor, i aquesta era la colecció de Bicicletes de Bici-Cross de BH. Totes elles molt rares i rebuscades avui en dia.

Bon Nadal !

Entrevista retro a Don Enrique Otero

En un d'aquests primers numeros de la revista "La Bici", hi ha una entrevista a Enrique Otero, un personatge que va viure el recorregut de la bicicleta en la major part del segle XX.
Als anys 80 i 90 la firma Otero va ser molt renombrada a Espanya, realitzant moltes bicicletes de competició, equipant equips professionals com la ONCE o l'equip espanyol per les olimpiades de Barcelona '92.

- ZEUS SRS (Single Rat Steel)

((((((   Malauradament, carregar fotos al blog, fer anar el correu electrònic i respondre comentaris torna a ser complicat per moments, alguna mena d'invisibles pals a les rodes han tornat a aparèixer d'un dia per l'altre.
És el què té internet, que és invisible i laberíntic per als no iniciats, però això ja va bé a alguna mena d'intencions anònimes... igual com passa amb el llenguatge dels economistes, que resulta incomprensible per la gent normal, però això els va més que bé per tibar els fils de les seves polítiques i tenir la situació controlada, sense que ningú entengui què està passant ni cap a on van les coses.
En fi, paciència, no puc portar el ritme d'entrades al blog que m'agradaria però és igual, tampoc es va tant depressa a restaurar bicis, no és pas el chollo que pot semblar des de fora... ))))))


Dit això, aquí va una antiga Zeus de principi dels anys 70. L'he anomenat SRS (Single Rat Steel):
Single:  bici ex. rutera transformada a singlespeed (sense cambis de marxes). Rodes de 700c, plat de 42 x 16 (pinyó silenciós, rollo "ninja in the night") i cadena estreta, de 3/32, Regina (New Old Stock).
Rat:  vaig decapar la pintura i eliminar tot l'òxid, i després d'un intent pinstripping molt primitiu l'he recobert amb un vernís transparent. Ara bé, és un vernís per metalls molt prim i les rascades amb el temps aniran deixant empremta en les tonalitats de l'acer. Com els bons vins, un resultat Rat Style necessita el seu "periode de maduració". El primer era restablir la salut de la mecànica i crear un caldo de cultiu adequat per un nou procés "rat look".
Steel: i bé, el so rat style = rat "steel", "acer", perquè és una bici tota d'acer. Llantes, carrets, radis, quadre, tijes, manillarg, pedals... només trobem una mica d'alumini a les bieles i als frens. Inclús les calques de Reciclone semblen metàl·liques, fent joc amb el cromat de les llantes, manillarg i pedals.


Més coses: la bici és una talla mitjana ( 52cms seat tube x 53cms top tube) per algú de 1,60 a 1,70m. El manillarg i potència són d'una peça, com després van copiar els de Klein, jajaja ;-), el manillarg és bastant estret i els frens Dia Compe tenen doble palanca, molt còmode per ciutat i per qui no estigui habituat a la posició de carretera. No li he posat cap mena de cinta al manillarg, al més pur estil SRS, amb tots els pros i contres que això implica.

A destacar que en algun moment del passat la bici va patir una doblegada als tirants de darrera, que no m'he atrevit a intentar redressar, ja que només afecta a l'aspecte del fre de darrera que treballa desalineat i a simple vista es veu (veure últimes fotos). Com que la bici no porta canvi de marxes,  una desalineació així no és quelcom molt greu. 

Què més... bé, és una bici simple a més de single, perfecte per utilitaria en ciutat i vida urbana, per desnivells standart, no apte per Tibidabos, més aviat per Eixamples i pujades curtes.
També es pot convertir a fixie simplement instalant una roda amb pinyó fixe, però cal que el pinyó sigui de cadena estreta, sinó caldria també posar una cadena gruixuda (d'1/8). Al plat li és igual com sigui la cadena.

El seient també és 0 manteniment, de plàstic, un clàssic Arius amb un cargol intern tipus Brooks, per regular-ne la duresa. Els clips de cable, calapeus i corretges són d'AGPA, tot antic però nou de trinca. Els pedals són Notario, les bieles Solida, de 170 mm.
Direcció, Pedalier, pedals... tot amb rosques de pas francès, habituals a Zeus en aquella època.

 

Una bici retro, senzilla i única.
Està a subasta a ebay fins el dia 27-12-2011 : AQUI


17-1-2012: La bicicleta va ser subastada a ebay però el guanyador va excusar-se posteriorment dient que no era la seva talla i que no havia mirat bé l'anunci, que no la volia, evidentment era un ebayer nou de trinca sense vots positius ni seriositat, ja m'ha passat diverses vegades últimament. De totes maneres i degut a que la bici no va passar de 160 euros, he decidit no tornar-la a subastar. L'he desmuntat de nou per reutilitzar algunes peces i miraré de redressar la pota posterior del quadre, que mentrestant deixaré de banda a veure si s'oxida o què fa.