06 de juliol 2012

- BH California X2


Aprofitant que la bici d'avui és una de les baules (eslabones, links) indeterminades de la saga BH California, no vindrà malament un repàs d'allò que sembla clar en l'historial de la més famosa de les "BMX" Made in Spain dels 80's.
   
BH es va treure la METEOR de la màniga així que començaven els anys 80s (1980 o 1981), iniciant amb ella les primeres competicions oficials de Bici-Cross, al costat de diversitat de prototips casolans made in cada casa.
Degut l'acceptació i ràpida expansió del BMX, denominat Bici-Cross a casa nostra, BH va afanyar-se a no deixar la pol position, i, aprofitant la vinguda de l'E.T., va ampliar la gama bmx amb la METEOR PRO, la CALIFORNIA i la CALIFORNIA STAR.
Era 1982.
-Prova de la CALIFORNIA (revista LA BICI, març 1982)
-BH BICI-CROSS TEAM -publicitat- gener1983
 Actualment, qualsevol d'aquestes 4 bicicletes són ben difícils de trobar, i la Meteor Pro, per exemple, sembla que va passar de llarg i es va comercialitzar en algun altre planeta... algú n'ha vist mai alguna?
Tots aquests 4 models tenien el quadre idèntic, caracteritzat per la reixeta de reforç en la unió dels tubs diagonal, horitzontal i el tub de direcció.


La següent evolució de BH per les seves bmx va ser una renovació total de la gama, aquestes quatre versions de bici-crosseres es van jubilar, i a la factoria de Vitoria va apareixer la X per la CALIFORNIA: la X2, X3, X4 i la X5MAG (que surt a la foto següent, II salón de la Bici-Moto, de Valladolid, 1984)
El quadre es diferenciava de les primeres en aquell mateix reforç, que en comptes d'una reixeta es va convertir en una pletina en forma de boomerang.

Les patilles per subjectar la roda de darrera eren iguals que en les Meteor, dues orelles soldades en la curvatura dels tirants posteriors, ara però, ja sense la "misteriosa orella/pestanya"
 Cada tirant era un sol tub corbat, soldat a darrera la caixa de pedalier i a dalt on surt la tija del seient.

 Una dada important la trobem al llistat de preus del nº 45 de LA BICI (1986) , on hi figuren aquestes denominacions: X2, X3, X4 i la X5MAG, però sembla ser que aquestes denominacions ja existien al 1984...
Per aquí la seqüència encara esdevé confusa, a falta de catàlegs, revistes i publicitat d'aquells anys. Segurament una X3 del 1984 i una X3 del 1986 fossin diferents... m'explico:
Sembla que un pas següent van ser algunes modificacions en el quadre, però mantenint la denominació i  l'estètica de les calques, com seria el cas de la BH California X2 del post d'avui.
El quadre, finalment, ja no tenia cap pletina de reforç al ajuntant els tres tubs. Els tirants i  punteres posteriors es van renovar completament (també hi ha imatges així de la X3 ). El plat també es va transformar, i apareix el clàssic BH de cinc cercles, però mantenint la caixa i l'eix de pedalier "particular" de BH (el dels maldecaps en els desmuntatges).
Aquesta transformació tan important de les BH California no està clar si va ser al 1985, o 1986... però aproximadament va ser en aquestes dates.

I al cap de poc temps sembla que apareixerien les denominacions XL, amb el quadre idèntic però amb calques, gràfics, proteccions i gama de colors renovats... va apareixer un manillar diferent (més alt i pla de dalt), i amb frens i alguns components nous fabricats ja a BH (potser la casa Olimpic tancava i els Balon passaven a la història? eren anys en que molts fàbricants van tancar...)
De les XLs, que eren iguals en dimensions i no pas Extra Large, hi havia la XL2(aquí en versió tunnejada), la XL3, la XL4 (o aquí una versió XL4 en color blanc i vermell)... i també va sortitr la versió amb suspensió a darrera,  la California  STAR-3 (ara mateix no tinc clar si l'STAR-2 va existir o no)  

**Nota: 12 de juliol del 2012 - existia l' STAR-2 i l' STAR-3 ( podeu llegir el primer comentari del post i comparar-les en aquestes dues fotos següents. Aportació d'en Xavi M. 
Moltes gràcies ! )

Aquestes dues STAR i la gama XL ( i el model XS2, amb cuadre per noia i abundant color rosa) van ser les darreres fornades de BH California en quan a BMX, si bé amb l'arribada del Mountain Bike, BH encara va mantenir la màgica paraula del paradís del surf i l'skate en algunes bicis infantils dels anys 90. Però rien a voir...
Per cert, existeix un foro únic i exclusiu per les BH California:
BH CALIFORNIA FORO OFICIAL

_______
________________
________BH CALIFORNIA X2_______





 Aquesta Cali d'avui fa pocs dies que la vaig comprar a un veí de Manlleu després de veure l'anunci a internet i sospesar si els 90 euros que en demanava eren excessius o no. En directe la bici no estava tan perfecte com afirmava l'anunci ni com aparentava la petita foto, però si que la bici estava tota sencera, de sèrie, amb totes les proteccions i calques en força bon estat... així que me la vaig endur sense negociar el preu. No era cap ganga però em va semblar just.
Comparativament hi ha moltes BH California en venda més barates, però sovint en mal estat, o que els hi falten peces, o amb peces canviades, o amb òxid a "punta pala"... hi ha de tot, i sovint amb poca correspondència entre el preu, l'estat de conservació i el valor de la bici, o la feina que hi ha darrere, o el valor d'haver-la conservat durant molts anys a recer de la pluja i el sol...  a l'hora de valorar una bici vella hi ha molts factors a tenir en compte. Sembla que de mica en mica els preus es van situant al seu lloc, encara desordenadament, però el mercat, la oferta i la demanda van endreçant les coses dins el món de la bicicleta clàssica. També és notable el creixement de la cultura de la bicicleta, l'afició, el coneixement de la història de les bicicletes...  No podem oblidar que aquestes BMX dels 80's ja són bicicletes de col·lecció, tot i que els més joves encara les poden disfrutar plenament com vam fer tants de nosaltres a l'època ( la filla d'un amic fa servir una X2 vermella com aquesta per anar cada dia a l'institut, té 14 anys i està molt contenta amb la seva bici retro), vull dir que no és cosa només de quatre nostàlgics de lo vintage, són bicis que agraden bastant a tothom, petits i grans, foten gràcia i porten bon humor (que no és poc en els temps que corren, on costa que apareguin somriures espontanis), a més a més de tot això funcionen prou bé. Qualsevol bici pot funcionar força bé si està ben ajustada i es troba relativament en bon estat.




 La feina de restaura-la ha estat un plaer, bàsicament netejar-la tota, peça a peça, com sempre desmuntant tot, si bé aquesta vegada no vaig entrar als rodaments, només neteja externa i ajustar el joc dels mecanismes. També em vaig entretenir a eliminar unes quantes pinzellades grolleres de pintura vermella, que més que dissimular les insignificants ferides de guerra, el què feien era perjudicar el color potent i viu del quadre.
Més, netejar tota la "xurreria", que està gairebé impecable, substituir els neumàtics atrotinats per uns Michelin Cobra New Old Stock, dels estrets (1,75") a joc amb el groc de les proteccions (encara que el neumàtic posterior té un to lleugerament enfosquit). Les llantes estan molt molt bé, sense deformacions per cops i han quedat ben alineades, però l'antic propietari havia comès l'error típic de principiant que qui més qui menys hem fet alguna vegada : voler eliminar els puntets d'òxid de les llantes cromades fent servir paper de vidre (error, com també són criminals els fregalls de cuina verds, ja que ratllen la superfície i el cromat esdevé mate, perdent la brillantor). Per extirpar òxid de damunt els cromats cal fer-ho amb les nanes metàliques de cuina, les dels tirabuixons metàlics d'acer inox, de netejar les olles. En canvi si les peces són d'alumini no van bé aquestes nanes, perquè el ratllen. L'alumini amb esponjetes tipus Ajax, sabó i sobretot aigua abundant, o bé amb puliment líquid i draps.
El mate de les llantes no es peceb de lluny estan, però sí quan es mira de la vora.










 Finalment en el muntatge vaig decidir substituir les manetes de frens BH d'origen  per unes manetes Ideal negres i vermelles, un cablejat vermell cridaner i uns punys grocs... i una bona estona dubtant si els pedals Notario vermells i el seient Delta de la Meteor Bmx Mix hi quedaven millor o no que els negres d'origen. Finalment m'agradava més així en negre, fent companyia cromàtica al manillarg.
La Meteor Bmx Mix, per cert, l'he modificada i aviat li tornaré a fer fotos.

De mentres, aquesta X2 és de molt bon veure, espero que us hagi agradat.
Salut!



7-agost-2012: avui ha marxat cap a Madrid. Moltes gràcies J.! que la disfrutis a tope!

25 de juny 2012

- BASSO Ultegra


 Aquesta rutera d'avui és un conglomerat d'elements fins ara desconeguts. Vull dir que aquest magnífic BASSO no s'imaginava pas tornar a rodar, i menys equipat d'un Ultegra oriental de finals dels 80's, quelcom llunyà de la filosofia i tradició artesana italiana. Però fan bon equip, i és el què tenia a mà, segueixo reconstruint a low cost.
El quadre el vaig aconseguir al darrer Mercat del Trasto de Torelló. Brut i una mica rovellat però amb tota l'essència Made in Italy. Vaig trobar un amic que em va dir "has vist aquell Basso d'allà a baix? tot Columbus, una mica rovellat, però és un bon quadre!" no l'havia vist, i mira que hi havia passat estona abans pel costat! Gràcies Santi per la troballa!

 La forquilla té punteres Campagnolo, tuberia Columbus amb reforç intern helicoidal...un gioiello.

El grup Shimano 600 ja l'haureu vist. El guardava sencer, per no sé quan, rodes i tot, des que vaig desintegrar la Pinarello SLX vermella per vendre'n el quadre, i com que tot eren rosques italianes he decidit ajuntar aquest dos petits monstres dels 80's.
N'ha sortit una bici ben bona i prou maca, tan per iniciar-se en l'esport del ciclisme com per gaudir d'una clàssica tardana de bones prestacions. La transmissió, les 14 marxes indexades, direcció, pedalier, carrets...tot gira fi i amb precisió. Els frens són suaus i efectius, i el cablejat amagat en el manillarg la fan més moderna del què és, també hi colaboren els pedals automàtics PD-R600.
És de destacar el recorregut de la funda del cable posterior, que queda ficada dins una trinxera al llarg del tub horitzontal. Aquesta innovació va sortir entre 1982 i 1983 (surt a la revista la Bici), però encara no sé exactament l'any que Basso va fer aquests quadres, ni a quina sèrie Columbus correspon (tant de bo arribi la resposta de Bassobikes).


















La talla és una 52, i el tub horitzontal fa 53 cms de centre a centre, aquesta talla correspondria a algú d'entre 1,60 i 1,65m. Ara bé, la forquilla sobresurt per dalt, guanyant uns mm extres d'alçada, i la potència és de 110mm (a un cuadre 52 li correspondria una de 80 o 90 mm), a més el seient es pot alçar bastant i les bieles son de 175mm, per tot això la bici és més indicada per algú entre 1,65 i 1,75. Inclús més alt si s'està acostumat a la posició "aero" i  les cames son llargues en proporció al tors/braços.

D'aquí uns dies la posaré en venda, amb la fitxa tècnica i tota la informació que pugui recollir. Però abans faré una petita kilometrada per gaudir la reestrena, en versió Italo-Nipona.

Podeu saber de la història de Cicli Basso, a Classic Rendezvous.Com

De la web de Basso, no us perdeu el document/revista: Storia di una lunga Corsa
I tota informació actual a BASSOBIKES.COM que segueixen fent bicicletes, en versió 2012, amb la mateixa filosofia del segle passat.


25 d'agost 2012: he intercambiat la bici per una Palisades Trail del 92.
Gràcies I., espero que disfrutis molts kms amb la Basso. Bons entrenos!