- GAC Motoretta vermella

Una altra Motoretta que pot anar a passar la ITV. 

I van dues! la de color groc i aquesta vermella. Pensava que no la repetiria mai més, aquesta abuelita amb rodes de 20".

Afortunadament n'hi tornen a haver en venda, se'n veuen anunciades per internet, tot i que un any enrera semblava que s'havien extingit. Així doncs són una mica com els bolets i no pas com els dinosaures, hi ha temporades que se'n fan i temporades que no, no és pas que s'hagin extingit.

De Motoretta-2 si que n'hi ha moltes més, sempre se'n fan. També n'hi ha dues de restaurades a bicinova, i curiosament, i com la parella de Montesa T-15, també una de groga i una de vermella:  Motoretta-2 de G.A.C. i la  G.A.C Motoretta-2 "amarilla".

No repetiré gaires coses, només recordar que la Motoretta va ser de les primeres bicicletes amb esperit mountain bike. Si no la té encara, tard o d'hora tindrà una aureola de bici mítica. 

Aquí el post sobre els seus origens: J.L.Miner - creador de la Motoretta

Aquesta vermella estava en bastant bon estat, però l'únic pedal que duia estava fotut. També li faltaven 3 dels 4 cargols que fixen les manetes dels frens al manillar (per sort la rosca era M6 i vaig solucionar-ho escurçant uns allen). 

El portapaquets també estava malmès i ho vaig arreglar ràpid amb una tros de fusta. Primer dubtava de si deixar la bici sense el portapaquets però aleshores ja no semblava la mateixa bici. No era pas una bona opció. 

El carret de darrera també estava cardat, amb una cassoleta interna suelta que feia impossible ajustar l'eix, per això el vaig substituir, i és clar, com que els radis de les Motoretta fan 3 mm de diàmetre, si si, 3 mm!!, doncs els 28 forats del carret substitut es van haver d'engrandir (uns altres radis i una altra llanta no eren una bona sortida). 

Per sort tenia un neumàtic Pirelli de ciclomotor per la roda del davant (havia estat muntat a la Panther yellow-rat, que vaig remodelant xino-xano).  Les rodes, d'aquesta manera, i exceptuant el carret posterior i el pinyó de 16T, són tal com sortien de fàbrica en aquestes bicis.

La resta va ser ajustar i netejar les coses. Els cromats estan una mica envellits i rugosos, tan del manillar com dels tirants de reforç de la forquilla, i les llantes i les bieles... Hi ha una biela una mica desalineada. En canvi el seient està molt bé. Llàstima de l'excés de tinta en la serigrafia de Mobylette, que va desdibuixar els contorns. Però d'això fa més de 30 anys, increible la resistència d'aquesta tinta.

Aquest seient canta molt pel seu tamany, de moto, visualment exagerat, però qui l'hagi provat sap que és com un sofà, no només d'aspecte, inclús per terrenys pedregosos és molt còmode i ho absorbeix tot. La única pega és que per persones de més de 1,75 el seient es queda una mica baix, ja que la tija no és prou llarga, i no es pot substituir, ja que està soldada a la base del seient. No és una bici ideal per persones llargues.

En fi, així ha anat la posada a punt. Com podeu veure, tampoc és cap exemple de bici en "perfecte estat", però és el què hi ha, i així "rat-cual" ja m'agrada.

L'altre dia per la tele van tornar a passar la pel·lícula "herois". Hi apareixen una Motoretta com aquesta, una BH Bicicross, una Panther Cross... molts pocs frames cada vegada, però hi ha tot el context que acompanyava aquestes bicicletes i els estius amb elles.

Bé, mentre no surti una altra Mororetta interessant, aquesta no està en venda i es queda per casa.

Qui en busqui alguna, com ja he dit, ara mateix se'n troben. Si mireu per milanuncios.com o a segundamano.com n'hi ha diverses en venda. Sort.

Ah! és una bici molt recomanable. Pesada i feixuga però 100% diversió.

- Gimson Lujo

Gimson Super-Piste hubs !  amb palometes d'alumini Akront.
La possibilitat de girar la roda i utilitzar el pinyó fixe era útil en cas d'averia del pinyó, o també en cas d'averia dels frens, per així poder continuar la marxa, i qui sap si ja es practicaven alguns trucs de freestyle...

Aquests carrets són de bona qualitat, fet que demostra que la fàbrica de Figueres era capaç de produir bones peces. Les cassoletes del pedalier també estan signades per Gimson, i cromades, Gimson Special.
Tant els carrets com l'eix de pedalier giraven ben suaus, un petit ajustament del joc i llestos. No era necessari molestar la grassa.

Les bieles també Gimson, però els pedals BH !?
Com que tot això funcionava bé, aquesta vegada no vaig desmuntar-ho.

Les rodes són de mida 650B, les llantes imperfectes, no només d'aspecte, sinó amb alguns cops registrats, fet que transforma la frenada en incomoditat.
Els frens de varilles restaurats, al blog , fa pocs dies.

El seient, molt elegant i ben conservat. Un dels emblemes de la casa.

Els punys ECO en la seva versió antiga !

Luxe, luxe...diguem que ara ja no li significa el mateix, aquest mot, però cinc o sis dècades enrere segur que  aquesta Gimson era una bicicleta per treure's el barret, i encara més acabada de sortir de fàbrica, llampant, amb tots aquests filetejats i racords tan elaborats.
La paciència i l'habilitat de l'artesania dins la fàbrica. En aquella època, tot i el treball amb màquines i sèries més o menys grans de bicicletes "iguals", les tasques manuals dels treballadors encara eren molt importants.

L'ornamentació, els detalls recargolats, filetejats, coloraines, els brillants cromats... Com en el mobiliari o en l'arquiterctura, en una bici les ornamentacions també eren la prova irrefutable de que un tenia quartos i se'ls havia gastat amb el bo i millor del moment.

No tothom es podia permetre aquest... lujo!

Però d'això ja fa molt. Per alguna raó incerta la bici es va deixar de banda, com tantes altres; es va aturar qui sap on, qui sap quan, i fins avui ha travessat dècades d'abandonament, de quietut i trista decadència.

L'estat d'aquesta bicicleta era lamentable, però dessota la pols i la brutícia s'albirava una bici que en el seu moment d'esplendor havia estat una joia. Els refinats detalls dels racords, el seient elegant de cuir... la bici era autèntica, no en el sentit de veritable, ja que no presentava dubtes sobre això, sinó en el sentit d'interessant / antiga, i per tant en la possibilitat de que es mostressin coses desconegudes durant la restauració. 

En cada bici restaurada s'aprenen coses, de vegades és una nova tècnica, algun nou truc de mecànic, d'altres vegades apareix una nova marca, o es descobreix un mecanisme ben pensat i no vist abans... 

Una mica per tot plegat vaig accedir a pagar el preu que alliberava la bici i que em permetria "gaudir" d'aquesta mena d'arqueologia bicicletera: el treball de camp.

Doncs bé, aquests dies batallant ja han passat, i la bici s'ha revifat bastant, però he de dir que per ara no tornarà a ser el què havia estat; té masses coses fotudes com per tornar a funcionar finament. Barroera. Si que funciona tot, i s'hi pot anar sense por, però no té res de fina, ni cap mena de suavitat. Només és "entranyable" vista des de fora. 

Aleshores, acceptant això, si que és una bici admirable. Malgrat el notable deteriorament de les superfícies encara té coses intactes, tan en el fons com en la forma. Encara destil·la una mica de llum del què havia estat. 

Evidenment no a ulls de tothom, hi ha qui hi veurà una bici destrossada, qui hi veurà un ferro impresentable.

Però en estris d'aquests és quan la funció del restaurador esdevé tan simple: buscar el què queda i ajudar a que resorgeixi. 

Una bici com aquesta, avui, és una emanació del passat, de la gent del passat, la seva manera de fer i de ser. Vist per aquest prisma, la tasca de la restauració és clara, i aleshores tot esdevé sagrat i intocable, i el què resorgeix imperfecte és tan valuós com el què brilla. Tan important és el tros d'adhesiu que hi ha com el tros que hi falta.

No sempre és així, cada bici és diferent.
Quan mecànicament és possible acostar-se a l'exel·lent, bé sigui per la bona conservació de la base o bé perquè hi ha recanvis de tot, aleshores si que podem pensar en una renovació completa, pintura, calques, cromats, peces noves...Amb habilitat podrem aconseguir una reproducció fidel a l'original, tan en la forma com en el funcionament. Però això si, a canvi de més temps i diners, i d'alguna manera també, com bé diu recicloelciclo a pornorestauración... mutilar o seu verdadeiro contenido.

Aquestes semblen ser les dues polaritats de la restauració, és normal que hi hagi dubtes sobre què és millor,  com procedir, doncs cada bicicleta és un repte nou i únic. Ara bé, al final no té tota la importància l'escollir entre la hiper-perfecció o el rat-style, la bicicleta seguirà essent una bicicleta.
Si en la restauració hem gaudit, hem après, hem exercit la creativitat i ens hem sentit lliures, doncs crec que molt millor així. Al final tot això hauria de pesar més que no el valor, l'aspecte, o el funcionament.
Però aleshores apareixen nous prismes, punts de vista diversos, el del propietari, el del coleccionista, el de l'especulador, el de l'historiador... Segons com es miri, la raó sempre es va movent d'aquí cap allà, i d'allà cap aquí.

En fi, i resumint: la bici torna a funcionar, està neta i per ara es queda al taller. 

Juliol 2015:
Ara la bici està en venda, i aprofito per pujar fotos actuals.
Li vaig instalar llums, (marca francesa RADIOS, del nº 18), una dinamo Rinder de les cromades, una manxa SARRI, i també li vaig muntar uns pedals de l'època i sense marca (no m'agradava veure-la amb aquells pedals BH). Tot funciona.
Ja està venuda. Gràcies Lluís!