- MONTESA T-15 "groga"

 Una T-15 groga?!!
jajaja!!!

 Els qui coneixeu les mítiques Montesa de Trialsin haureu quedat sorpresos d'aquest color "fora de sèrie"... Totes les "Montesitas" eren vermelles exceptuant les petites C-10 Crosssin, especials per el BMX més primitiu.
Però aquesta restauració era un repte personal, pendent des de fa molts mesos, i com que la bicicleta és meva m'he pres la llibertat de tunejar-la sense miraments. Les Montesa vermelles tenen tota l'essència de la marca i són espectaculars, però potser ja molt vistes. No volia recrear el què ja existeix. El fet de  no disposar totalment de les peces originals també em va empenyer a restaurar la bici al meu aire, i no me'n penedeixo gens.

Aquesta bicicleta és la meva de la infància i primera joventut. Me la van comprar els pares al 1981. La primera BH amb què havia après a pedalar s'havia quedat petita. Recordo perfectament tota una tarda amunt i avall pel carrer amb la bici nova de trinca, el manillarg alt i ample, la bici molt gran, el color vermell cridaner, els neumàtics de tacs... el carrer de casa fa molta pendent i aquell plat petit era perfecte!
Amb la bici vaig fer molt poc trial, la feia servir per tot, per jugar, per transport, per bicicross, per explorar els voltants del poble, amb ella gràcies al plat petit havia pujat algunes vegades al Santuari de Bellmunt, quan encara la pista era sense emporlanar molt tros dels 6 kms de forta pujada. Cap al 1987 vaig tenir la primera bicicleta de carretera i vaig arraconar aquesta T-15, tot i que amb l'arribada del BTT encara la vaig arreglar per fer una mica d'alta muntanya uns anys més tard (1989), fins que vaig tenir una BTT propiament dita. 
No recordo el final, sé que el manillarg s'havia trencat i la bici feia nosa, d'alguna manera va anar a parar a casa de l'avi, que al no viure-hi ningú servia de traster de tota la familia. I després encara la van fer servir els meus cosins, que també la van abandonar al cap d'un temps (el manillarg, tija, seient i el fantasmagòric "Kastle" a rotulador jajaja!!! van ser obra seva)  Per sort no la van llençar mai i ara fa dos anys gràcies a ells vaig poder rescatar-la de l'oblit i la corrosió.
 Així és com havia acabat la pobra bici:

Gràcies a en Piu vaig aconseguir un manillarg, els suports i un joc de calques originals. També buscant arreu vaig trobar unes manetes de frens IDEAL de color groc, uns frens Olimpic Balon (tot i que després he posat aquests blaus anoditzats) i uns pedals nous a Reciclone.  El fantàstic seient GES va aparèixer en una fira, és bastant semblant a l'original de Montesa, els punys són nous i actuals, també de la marca GES.
Els carrets Monty i el pinyó HERO ja els tenia des de feia 20 anys, en Josep Monells me'ls va radiar a unes llantes Akront vermelles d'alumini de 36 radis. Guardava una cadena IRIS restaurada especialment per aquesta bici. La tija del seient va ser una odisea buscar-la (de 21,5mm), i trobar-la (de 22,0mm) i després adaptar-la i fixar-la al quadre masegat... 

La primera acció va ser demuntar la bici i fer fotos de l'ordre de les peces de la caixa de pedalier i la direcció.

Tot seguit va ser decapar el quadre, i anar eliminant les capes de merda i pintura que s'havien apilat en 30 anys.  Va  caldre soldar una petita esquerda que hi havia en la unió del tirant dret amb la caixa de pedalier (gràcies Severí !)
Després la imprimació i pintar dues vegades. Vaig fer servir esmalt alquídic, i tot i que es va formar alguna "gotera" va quedar prou bé. A la foto compartint "estenedor" amb la BH de JV !

 Finalments ha estat restaurar totes les peces aprofitables i el muntatge. Les cassoletes de direcció i pedalier són complicades de debò, això sí, un cop muntat difícilment agafen joc. Vull dir a favor de la qualitat de Montesa, que tot i l'estat lamentable exterior, totes les pistes de rodadura i les boles van quedar brillants i perfectes com el primer dia amb una simple neteja amb gasolina. També l'interior de la caixa pedalier estava sense ni un punt d'òxid, gràcies a les juntes de plàstic que feien impermeable aquesta zona interna, sense imprimació ni pintar!

En fi,  espero que la temporada vinent puguem participar en un d'aquests Trials de Clàssiques. Si tot va bé, la bici tindrà cops i rascades a la pintura, estarà una mica més bruta i potser alguna peça cambiada, tot això serà bon senyal! jajaja!!!
Ara està com nova, aquí  podeu veure'n tots els detalls, m'agrada molt com ha quedat.

2ª manifestació-protesta C-17

 Aquesta és la convocatòria i el mail rebut post reunió del passat dilluns 28:

-------------------------------------------------------------------------------------------------

PROTESTA DELS CICLISTES HA LA C17 DIA 4 DESEMBRE HA LES 10:00 H. BORGONYA

Avui em tingut una reunió amb el Sr. F. Homs conseller de la Generalitat de Catalunya, i em arribat al punt que estem a un pas de aconseguir les nostres reivindicacions, res mes falta que el diumenge 4 desembre la " liem ben liada" tenim de fer un bon mardé per aixi tenir força pel pròxim dia o pròxima reunió.

Si el dia 6 de Novembre passat amb pluja ban ser casi 300 ciclistes, aquesta vagada tenim de ser 500 o mes no podem perda aquesta oportunitat per que si no en vindran altres prohibicions de aquí no gaire temps, com sabeu tot ho arreglant prohibint els drets dels ciutadans en aquest casc el del ciclistes.

COMPANY ET NECESSITEM PER UN BE PER A TOTS, VINA A LA PROTESTA

Tindrem la presencia de algun ciclista professional, esta confirmat en Josep Jufre, esperem la confirmació de Melcior Mauri, Hermida i altres etc.. 

____________________________________________ 

Així doncs, diumenge vinent es repetirà la protesta-pedalada a velocitat tortuga per la carretera C-17 entre Borgonyà i Ripoll i tornar.  És la segona convocatòria per queixar-nos de l'estrenada prohibició de circular-hi en bici i demanar que es retorni el dret de pas, barrat autoritàriament. 

Curiosament, les mateixes "autoritats" ens deixen manifestar i repetir la bicicletada, la policia s'encarregarà de la seguretat, tot ben organitzat i puntual, tot sota control...
Que ens deixin manifestar amb tantes facilitats i atencions deu ser perque només toquem els collons als pobres cotxes que es queden encallats a darrera la mani sense cap culpa i que son gent normal com som la majoria, i que perdran una valuosa hora del seu diumenge festiu per "culpa d'una trepa de ciclistes pretenciosos". Però la culpa no és pas nostra. Si el pas fos lliure com ha estat sempre no caldria posar a prova la paciència de ningú ni fer aquestes performances.
Es que busquen provocar conflictes entre nosaltres mateixos, entre cotxistes i biciclistes?
Si no és això, perquè no va ser suficient la primera manifestació? eh?
És ben bé que les estratègies de la política i la propaganda sovint són molt tronades...

La lògica és molt simple: en una via de doble carril per banda, amb un "arcén" de gairebé dos metres d'ample, amb els túnels ben iluminats, algú amb bicicleta no obstaculitza pas la circulació ni posa en perill la integritat dels paraxocs dels auto-mòvils... almenys no tant com en la majoria de carreteres del nostre país, on circular en bicicleta si que es converteix en un esport de risc. A vegades els auto-mòvils es foten una òstia, com si el que porta el volant no hi fós. Se'n diu perdre el control, accident, sortir de la via... sovint sentim les notícies que culpen... a la pluja!
Molts ciclistes han perdut la vida per culpa d'un despistat al volant. I al revés? algú coneix un cas?
Aquest és l'únic risc: quan el conductor d'un automòvil es des-responsabilitza de conduir segur, sota les bases de la convivència, el respecte i l'habilitat al volant... i als pedals!
Que diferents els pedals de les bicis!

Això en quant a la lògica, ara bé, el pretendre privar el pas a certs pedals per una via de comunicació milenària que  fins ara ha estat lliure  i de tothom... ehem... diguem que no està bé.
O és que les persones que utilitzem la bici no hem pagat també el "desdoblament", com tothom, per nassos?
Si el món mundial veu clar que necessitem impulsar les enegies alternatives, reduir la contaminació, reduir la "despesa sanitaria", etc... Perquè prohibir la circulació d'un vehicle que gairebé no ocupa  espai, que no fa soroll, ni contamina, que va bé per la salut? Perquè prohibir la circulació d'un vehicle que gairebé no ocupa  espai, que no fa soroll ni contamina i que va bé per la salut?
Perquè?
(la incomprensió supera x1000 tots els por-qués d'en Mourinyu junts, quina pena de món.. i d'acudit! jajaja)

El passat 6 de novembre vam ser més de 200 ciclistes, tot i el mal temps.
El recorregut és curt i moolt lent, així que es pot fer amb qualsevol tipus de bicicleta. La qüestió és recolzar la ininciativa una vegada més. No cal dur pancartes, ni cassoles, ni fer merder, no cal. Hem vist en tot el 2010 i 2011 que no seveixen de res aquests gadgets de manifestaire.
Amb aprofitar tota l'amplada de la carretera, degustar l'asfaltat perfecte, fer la xerrada, gaudir del paisatge i assaborir el leeent pas del temps i dels kms, ja haurem fet el paper.

Esperem que faci bon temps, que vingui molta gent de tot arreu i que ja no faci falta repetir-ho més endavant, ni aquí ni enlloc.

Quedem a Borgonyà el diumenge a les 10.
( si fa mal temps es farà igualment, que ningú ho dubti )

IV BICI TRIAL CLÀSSIC ÒRRIUS - "màquines"

Màquines de superar obstacles sense posar peus a terra.
Aquest diumenge passat a Òrrius es va celebrar la ja IV edició del trial de clàssiques i era ple de màquines d'aquestes. Genial! Vaig disfrutar molt mirant i admirant la mecànica, les antigues i noves solucions, l'aspecte  prototipo-vintage d'algunes, unes rat style i d'altres com noves, tunning per tots els gustos.
Però el millor va ser conèixer moltes persones amb la mateixa afició. La facilitat per encetar converses diu molt a favor de l'ambient permeable i sa d'aquestes competicions festives del bicitrial. Bona gent, sens dubte.

Els trials de clàssiques van començar fa pocs anys amb l'excusa de treure la pols a les antigues bicicletes i rememorar vells temps. Al ser un esport nascut aquí a casa nostra, la cosa va triomfar i ha anat en augment, any rera any, amb l'organitazació de nous trials, i la celebració exitosa, aquest primer any 2011, del Triangular de Clàssiques (Sant Feliu de Codines, Perafort, i Òrrius).
L'augment d'interés general, en els darrers anys, per les bicicletes antigues de tota mena i la seva restauració, també ha beneficiat aquesta iniciativa i les ganes de participar-hi.
I la fòrmula de permetre la participació Open a totes les edats, nivells i bicicletes, ha fet que l'èxit participatiu en aquestes proves hagi estat lloable. A Òrrius hi havia gent i bicicletes de totes les edats, des dels primers prototipus fins les últimes tecnologies, dels trialeros més veterans fins als més petits.
Això podria dificultar l'organitzció en un futur si la cosa segueix creixent,  però ja es veurà, fins ara ha estat un èxit. Cal felicitar l'organització i en especial a totes les persones que voluntariament serveixen begudes i entrepans, preparen les zones, fan d'àrbitres de zona, etc. i que fan possible el reviure dies magnífics com el de diumenge passat. Sovint són tasques que demanen predisposició i paciència per amor a l'art. És bo tenir-ho present i agrair-ho. Organitzar no és senzill.

Tampoc és senzill fer bones fotos quan tot està en moviment, jajaja (per culpa, o gràcies, al meu blog m'he acostumat a fer fotos a bicis quietes amb bona llum i tot el temps del món...) així que únicament he penjat les fotos que vaig fer a bicicletes quietes perquè les altres en acció no van quedar gens bé. Tampoc m'extendré en resultats i classificacions ja que no és tasca d'aquest blog.

La meva afició s'orienta més vers les bicicletes clàssiques i al seva mecànica. I ahir hi havia abundància!

 Un remolc ple de FIDAN's!!

La col·lecció particular d'en Jordi Yelamos, amb bicicletes Montesa i  Monty  en exposició, un formidable complement el diumenge al terreny de l'Escola de Trial d'Òrrius, on la prova tenia el centre neuràlgic. En Jordi té un magnífic blog que gira entorn l'actualitat del trial a casa nostra i l'Escola de trial a Sant Antoni de Vilamajor: TRIAL EVOLUTION

I en l'evolució del trial van existir uns Monty Power amb sistema de politja, una evolució passatgera dels mítics Olimpic Balon de "tota la vida" ja que poc després Monty va redissenyar la forma dels ponts, i un temps després encara, l'aparició dels Magura hidràulics va marcar el principi d'una nova era en el món dels frens en el Trial.
D'aquesta col·lecció d'en Jordi vaig fer unes quantes fotos i en un pròxim post les mostraré una a una.

Ben a la vora d'aquesta carpa també hi havia 5 bicicletes en exposició, una petita però variada i preuada colecció d'en  Joan Güell .

Una Megamo dels 90's amb l'acabat titanitzat (un bany semblant al cromat) i frens hidràulics.

Una Fidan vermella ben antiga.

Un BICI-SIN, un estri per practicar trial "sin" rodes!!! jajaja!!

Una Campmajor (ho dic bé?) amb frens hidràulics.

Una Trueba molt poc freqüent, sembla ser que només havien existit 10 unitats! Curiosos els tirants de passamà a l'estil de les Rubíes.

I de les bicicletes que participaven al trial n'he recopilat unes quantes fotos, en falten moltes que se'm van escapar però per fer-vos una petita idea de la diversitat:

 Una evolucionada FIDAN amb el tub diagonal de secció quadrada i els braços de la forquilla estirats amunt com a suport del manillarg.

 Una estranya bicicleta JLL TR-10? que no havia vist mai, també d'en Joan Güell.

 De FIDANs (Figueras Danti) n'hi havia unes quantes, en aquells primers anys trialeros, una mica de pes extra a vegades quedava en segon terme:  una bici de trial amb cavallet!

Aquesta altra FIDAN, blanca, és la primera "disseny definitiu" que va construir en Josep Figueras després de numerosos prototips. Ell mateix la pilotava.

 Aquí una de les poques SANS SUPER ESPECIAL TRIAL que hi havia. És la d'en Ricard Sans. També n'hi havia una altra de cromada.Tenen una linia molt maca amb el característic doble reforç a mig del quadre.

 Aquest és un dels diversos prototips derivats d'una BH 75 500, la tipica BH de "verano azul". Impressionant!

 Aquesta MMR és única, no recordo el nom del pilot però li havia construit el seu pare. I ara després de tants anys encara passaven les zones al màxim, tot i els pedals "d'agarre xungo"!!!
El sillin Zeus de plàstic és com els Arius però amb la Z de Zeus! el què no havia vist mai en una bici de carretera va i apareix aquí!

 Lògicament participaven moltes Montesa T-15. És aquesta la bicicleta que va expandir el bici-trial a tot el món, en el 1981/1983, gràcies a la tenacitat d'en Pere Pi  i l'extensa xarxa comercial que Montesa tenia estructurada a tots els continents. Crec que és, de llarg, la bicicleta de la que més unitats es van treure al mercat (abans del periode Monty i l'exitosa T-219).
Els petits tallers i artesans que havien anat creant prototips i petites sèries no podien pas rivalitzar amb una fàbrica gran i potent com Montesa, almenys en quantitat, però si en qualitat i capacitat de superar obstacles!

 Aquesta que sembla nova de trinca és la T-15 d'en Piu, impecablement restaurada. Al seu blog Bici Trial Clàssic hi ha més fotos. Per cert la té en venda i escolta ofertes serioses.
Finalment en Piu va ajudar la organització i fer d'Arbitre de Zona i la bicicleta es va aburrir una mica al parc tancat.
De totes maneres, tant MONTESA com els petits impulsors, FIDAN, SANS, RUBIES, RABASA..., tots tenien l'origen en la creativitat i agilitat per crear nous prototips i experimentar solucions diverses, en l'encant de l'artesania pura, que encara perdura!
I sinó observeu aquesta "BH evolution" d'en  Joan Vallcorba,  tunejada per en Josep Figueras aquest mateix 2011. La barreja d'una base antiga amb la última "high tech" és espectacular!

I n'hi havia moltes més, moltes Monty dels anys 80, una TC-50 de l'antiga Txecoslovàquia, diversos prototips BH, i les que em descuido!
I entre tot plegat també participava molta mainada i gent jove amb bicicletes modernes que si bé no tenen cabuda aquí en aquest blog, si que son espectaculars i ben pensades, i que entre tantes clàssiques, donen un punt de frescor en aquests trials old school.
El poder comparar les diverses fornades de la història d'aquest esport és potser la millor salsa de tant suculent plat!

Fins la propera temporada!
Les velles glòries que encara guardeu la pols... ja sabeu què us toca!  :-)

Nota: probablement hi ha errades o faltes en aquest i d'altres reportatges, així que si en veieu, feu-ho saber i els corretgiré, o també per dubtes i sugeriments ( ixi54@hotmail.com). David
Ah! una pregunta: no puc accedir a la web www.ecorrius.cat , existeix? és correcte l'adreça?
Salut!

29-11-2011:
La Mireia Martin ha publicat les seves fotos amb els protagonistes de carn i ossos, aquí: MIREIA WEB
I també han sortit les llistes amb les classificacions aquí: a la revista TRIAL INSIDE