Que com m'imagino una bici de carretera semi-clàssica racing? doncs com aquesta, un exemple adient.
Són
bicis dels anys 90 que només de contemplar-les ja et dónen ganes
d'enfilar-t'hi i tallar el vent a bon ritme.
Tot i que per reglament (massa modernes) no
són admeses en una Eroica o en una Pedals de Clip, mantenen un disseny de línies rectes, una construcció clàssica de tubs i racors soldats i una geometria "de carreres".
Varen ser de les primeres bicicletes que agrupaven tots els avenços tecnològics d'aquella època clau: els cablejats i fundes "per
dins", els pedals automàtics i les manetes de canvi i frens juntes, les shift-levers.
A més dels pinyons de 8 corones o les llantes de perfil molt alt...
estem parlant de 1992/1994, aproximàdament... els anys grocs de l'Indurain.
Potser per molta gent és l'època on acaba la bicicleta "clàssica".
Aquest quadre/bici (talla 57,5) l'havia comprat fa dos estius, a la
Llotja de Sils, aquella fira de cotxes i motos retro, però en la que cada vegada hi ha més cosa de bici clàssica. La
Pinarello
era ben visible, però tan rovellada que ningú abans que jo no la va
despenjar, i mira que vaig esperar fins a mitja tarda! però no
m'extranya, l'òxid se l'estava començant a cruspir que espantava. El que
passa és que jo també hi veia els canvis
Super Record (que ara son a la
Alan v.2) i alguns altres components que prometien, i volia jubilar
la meva "ex" (talla 58,5), a través d'
ebay,
cosa que al final em va sortir malament, per culpa d'un comprador
tiquismiquis i torracollons com n'hi ha pocs. Alemany, que consti. Escarmentat i amb tot el mal rotllo, vaig dir
good bye per sempre a ebay i a Paypal, a part de la "meva ex"... pobreta, aquella si que era de gama extra, Columbus SL, punteres Campagnolo... però era un centímetre massa gran per mi... en fi, sense rencors. Tot això és passat i està superat.
Aquesta altra
Pinarello, de talla ideal, l'he reconstruit amb components diversos que tenia de fa temps. Bona part de les peces són
Campagnolo, incloses les precioses llantes
Vento amb radis aerodinàmics, o les bieles
Corsa Record, per mi sempre alucinants. També m'encanten aquests frens
Chorus Monoplaner, molt
aeros,
com les bieles. Hi haurien quedat ben xulos uns frens
Delta, però és molt complicat arreplegar-ne un parell, tothom els busca. En tot cas, aquest pupurri
Campy xuta bé, no em puc queixar, i malgrat la intenció, que consti que no tot és
Campagnolo, si us fixeu bé en les fotos, hi ha coses de
Modolo,
Ofmega,
Zeus,
3ttt,
Look, Specialized...
És el què hi ha, es tracta de fer el millor que es pot amb el que es té: no hi ha
Deltas per tothom, aquesta és la veritat, i això desanima una mica, però també denota la bona salut del món del col·leccionisme de bicicletes clàssiques a nivell mundial. Seria més trist si totes aquestes obres d'art de la indústria del segle passat haguéssin quedat arraconades, rovellades i despreciades.
Compartir els hobbys té aquests pros i contres.
Tornant a la bici... encara no sé de quin quadre es tracta exactament però crec que és un dels de gama baixa, possiblement un Veneto cromat de l'any 1990 o 1991, fet d'acer cromoly Columbus Aelle Tretubi.
Res de l'altre món en quan al material base, però la qualitat del treball, soldadures i acabats si que són "Pinarello made in Italy": excel·lent.
A diferència del models Treviso, Montello, o Cadore, en els Veneto no hi ha cap logo ni
paraula gravada al capdamunt dels tirants, així com tampoc en el pont de la forquilla. Només a les
4 punteres i a dessota la caixa pedalier hi ha el mot Pinarello
gravat.
Les calques aquestes són noves, d'un
ebayer americà que
les feia en diversos colors i a molt bon preu (també fa dos anys que les
tenia per casa), però el
headbadge original era tal com el que porta ara, per això dedueixo les dates de 1990 o 1991, ja que al
catàleg de 1989 de
Pinarello hi apareix el model anterior de
headbadge, i no hi consta cap quadre cromat per la serie
Veneto.
En fi, la bici és tal com està.
Tot i el passat rovellat, les imperfeccions i el
second hand
general dels components, és un muntatge que m'encanta, amb l'aspecte
brillant i metàlic del conjunt platejat; una idea que ja
perseguia des de feia anys, des d'aquella
Pinarello Plata del "
bicinova1".
Com passa el temps!
Una joia ben personal del calaix bicinova2 i que he volgut compartir des d'aquesta finestreta internètica que ens hobby-teleconecta.
Salut i quilòmetres!
