22 de març 2017

*** restaurar unes rodes velles


De vegades ens trobem amb unes  rodes en molt mal estat. Rovellades, brutes, talment inservibles. El dilema es presenta i ens preguntem si val la pena restaurar-les.




Per prendre una decisió correcta hem de valorar diversos factors.
Per una banda cal mirar si podran servir, si giren, si la llanta té cops i doblegades, també si els caps dels radis es descargolen bé i es podran desmuntar sense haver de trencar-los, també si els carrets i eixos estan vius i tenen possibilitats de tornar a ser ells mateixos.

Per altra part, hem de saber si seria fàcil substituir aquestes rodes per unes altres. En el cas de les rodes per frens de varilles no resulta fàcil trobar recanvis, i el material original de la bicicleta esdevé doblement valuós.

Aquestes rodes pertanyen a una BH Gacela de dama dels anys 60, i malgrat el mal aspecte que tenien, tots els factors eren favorables a restaurar-les.

Els passos i ordre a seguir són els mateixos que en qualsevol roda, aquí únicament canvia la dificultat i lentitud en executar-los degut al mal estat de les peces. La brutícia estava gairebé fossilitzada.

1-Treure neumàtics. 
Mirar de conservar la cinta de cotó que separa i protegeix la càmera dels caps dels radis. Aquests neumàtics van sortir difícilment, va fer falta tallar-los en part, per tot hi ha una primera vegada!

2-Treure el pinyó. 
Amb l’extractor adequat, com explicàvem al post “*** treure pinyons ”. 
També en aquest cas treure el pinyó fixe de l'altre costat que moltes bicicletes d’aquella època incorporaven.




3-Desmuntar radis. 
Va bé humitejar els caps dels radis amb oli tipus “6 en 1”. 
Atenció en no perdre cap arandela ovalada que duien aquest tipus de llantes. També cal anar en compte a no barrejar radis d'ambdues rodes (els de davant acostumen a ser uns mm més llargs).





4-Netejar peces.
Els radis. 
Amb aigua calenta, sabó i nanes (fregalls de cuina, de tirabuixons d’acer inoxidable). És qüestió de fregar fort. Els dos extrems dels radis també els passo per el raspall de pues muntat al taladre i fixat al cargol de banc. 
Si els radis estan molt oxidats podem mirar de substituir-los per uns altres en millor estat, però que no siguin nous i brillants (aquí cantarien massa!)
Els caps dels radis i arandeles ovalades  també es renoven amb el raspall de pues.



Els carrets. 
Al vell post “*** Va de Hubs“ hi vam veure com rejovenir aquestes peces vitals de les rodes.
Aquests carrets BH porten un logo molt poc vist, amb una gacela dibuixada, i tapeta del forat de l'engrassador.




Les llantes. 
També aigua, sabó, nanes i fregar fort. El més gros de l’òxid marxa i queda una superfície llisa. Després fa falta protegir la superfície perquè l’òxid no torni a revifar. Es podria fer amb oli, però no serveix per la pista de frenada. Una bona manera és cobrir la llanta amb cera de carrosseries.
La possibilitat de tornar a cromar llantes resulta cara i comporta restaurar la bicicleta d’una manera total, pintar, calques, cuidar l’acabat impecable de totes les peces... això també esborra l’antiguitat i l’originalitat de la bicicleta.





Quan és tot net ja podem reconstruir. 
Vam veure com radiar rodes al post “*** sobre rodes 1: RADIAR “. 
Una mica d'oli a la rosca dels radis i a les arandeles ovalades ajuda a la mecànica del muntatge.
Alinear bé aquesta mena de rodes antigues és complicat, i és pràcticament impossible que quedin perfectes, però no cal capficar-s’hi. Oscil·lacions de 1 o 2 mm poden passar per bons. També perquè després, quan muntem els neumàtics, tampoc aquests ajusten a la perfecció. Al ser rodes gruixudes per bicicleta de passeig aquest problema no és tant important com, per exemple, en una bicicleta de corredor.




El resultat final és antiguitat neta que torna a funcionar després de molt de temps.
L’aspecte vell  pren un valor estètic que no aconseguiria cap roda nova cromada i brillant.
L’esforç val la pena.

D’aquí uns dies us ensenyaré aquesta BH sencera.


Salutacions!

17 de març 2017

OPEN TRIAL CLASSIC 2017


Torna una temporada més de trial amb bicicletes clàssiques!
La cosa comença aquest proper diumenge a l'Ametlla del Vallès. És la millor manera de retre homenatge i mantenir en forma les velles glòries de l'equilibri trialero.  Ànims!



 Podeu trobar tota la informació a www.trialevolution.com

11 de març 2017

Principios del oficio de lo que se trata


           Ensamblar una bicicleta, he ahí el artilugio emocionante.

A veces se construye una bici en una tarde, con ligereza, armando las piezas al ritmo de la intuición. Eso es crear rápido.  
En estos casos, el aspecto externo no importa, o importa bien poco. La suciedad y las desgarraduras del pasado bicicletero no afectan la intención última, que no es otra que la de reconstruir una máquina a pedales que funcione bien: que vaya lo mejor posible. 
De ahí emerge la diversión que impregna esta forma veloz de restaurar bicicletas viejas.

Otra manera de proceder es la forma pausada. Puede llevar días o meses cumplir el objetivo. El limpiar y y el recomponer abarcan un largo camino de trabajo, paciencia y perseverancia. La diversión apenas aparece en la rutinaria tarea. La obra final es pulcra, impresionante por su resultado: honora la bici.
  
            Entre este blanco y este negro se extiende una variada gama de grises, sublime cada una en su franja, temblorosas en el contraste.



 El meu pare, en Non, 1946 o 1947, la bicicleta de l'avi i una admiradora.
 

22 de gener 2017

Pepita, "abuelita" de varilles

Aquesta és una bicicleta restaurada fa temps, el març del 2015. He pensat que no hi havia motiu perquè no sortís aquí al blog, així que us presento la "Pepita", aquest és el nom que figura, pintat a mà, al tub diagonal, al costat d'un "ciclos navarro hnos", o "...gavarro hnos"... la primera lletra no es llegeix.
És una bici de la zona de Vilanova i la Geltrú, i prou antiga, potser de la dècada dels 40s o 50s.
L'Albert me la va portar per arreglar-la una mica i poder participar així en una trobada/recreació històrica de la post guerra civil, i si no recordo malament havia sigut la bicicleta de la seva àvia.











L'origen de la bicicleta és un misteri, hi ha diversos components firmats amb marques espanyoles, com Orbea a l'eix del pedalier, o Amuat, a les cassoletes de la caixa de pedalier... però també components francesos, com els carrets Pelissier, o la direcció Samesfort, o els ponts dels frens firmats OXAluxe ... podria tractar-se d'un muntatge personalitzat de l'època.

Vam treure l'òxid i la bruticia, vam respectar la pintura original i el màxim de components possibles, únicament les pastilles de frens, els pedals, el seient, els punys i els neumàtics són nous, encara que aquests últims no eren els més apropiats per aquesta bici, però la urgència del moment a vegades té prioritat en els muntatges.












Gràcies per l'encàrrec Albert!
Salutacions!