- AUTOMOTO SPECIAL POLY (2ª part)

 

Després de netejar tot, fil per randa, el muntatge va ser més lleuger. 

En aquest tipus de màquines tan antigues la restauració és important que sigui completada amb peces de la seva època aproximada. A part de conservar el màxim de cargols, femelles i arandeles i elements originals, calia completar-la amb coses que li mancaven, com els punys, el protector de cadena, un seient de cuir que li quedés bé, manxa i bossa portaeines... També vaig fer emigrar els neumàtics Michelin blancs d'una altra bici cap aquí.

Modern modern... només les fundes de frens i del canvi. 

Posar a punt i ajustar aquest canvi de marxes va ser el més complicat, ja que tot i tenir només tres velocitats, funciona molt diferent dels clàssics als que estem acostumats. Sort vaig tenir de trobar aquest magnífic post del blog Restoring Vintage Bicycles From The Hand Build Era  i de tenir un cable extrallarg d'aquest, també d'una altra bici encara per refer. Al final, malgrat l'antiguitat del rudimentari sistema mecànic, la cosa va quedar bé i el funcionament més que correcte i fiable.

Si us interessa investigar sobre tota mena de canvis de marxes de bicicleta hi ha la web-biblia anomenada Disraeli Gears, i aquí la pàgina concreta de la marca Cyclo de Saint Etienne, a França, i la derivada Cyclo Gear company de Birmingham, al Regne Unit. 

Encara que el model de canvi sembla el Cyclo Standart anglès, està clar que aquest concret va ser fet al centre de França, on la majoria de la industria de la bici hi tenia els locals, les cuines, els forns, el ferro, etc... les lletres gravades B.te SGDG, que es troben sovint en material francès de tota mena ho delata.

Un cop la bici va ser feta va tocar provar-la i sortosament comprovar que... voilà! cap problema! un èxit, i preciosa pels que ens agraden les coses endreçades però amb el rastre del pas del temps ben visible.  

Al setembre del 2020, entre onades pandèmiques vaig aprofitar per escapar i emportar-me-la de turisme a on ella havia estat qui sap quantes dècades abans. 

A la placa que tapava el Headbage d'Automoto hi havia quelcom intrigant: Monique Roux, Place Dom Vaisette, Gaillac, Tarn... així que la idea era anar-hi i localitzar la Mònica o familiars, i qui sap si tenien informació... o anar a veure que passava, simplement, però bé, no hi va haver sort, de moment, ja que per començar, ni la Plaça mateixa no era a la ciutat i preguntant aquí i allà no van sortir respostes. Però en canvi la resta molt bé, vaig rodar molt amb la bici per tot arreu de Gaillac, visitar la catedral impressionant d'Albi, o passar un dia voltant per el centre de Toulouse, i visitant algun taller que seguia per l'instagram, com l'Atelier velo dèn Ben (@atelier_velo_toulouse), botigues amb esperit creatiu, filosofia de recuperació, reciclatge i customització. 

Dies després vaig rebre un correu electrònic de l'arxiu municipal de Gaillac que m'explicava que la Place de la Repúblique havia canviat de nom feia molts i molts anys, i que segurament durant molt temps la gent li continués dient Place Dom Vaisette... així que el misteri segueix viu, com la bici.