- MONTESA T-15 "groga"

 Una T-15 groga?!!
jajaja!!!

 Els qui coneixeu les mítiques Montesa de Trialsin haureu quedat sorpresos d'aquest color "fora de sèrie"... Totes les "Montesitas" eren vermelles exceptuant les petites C-10 Crosssin, especials per el BMX més primitiu.
Però aquesta restauració era un repte personal, pendent des de fa molts mesos, i com que la bicicleta és meva m'he pres la llibertat de tunejar-la sense miraments. Les Montesa vermelles tenen tota l'essència de la marca i són espectaculars, però potser ja molt vistes. No volia recrear el què ja existeix. El fet de  no disposar totalment de les peces originals també em va empenyer a restaurar la bici al meu aire, i no me'n penedeixo gens.

Aquesta bicicleta és la meva de la infància i primera joventut. Me la van comprar els pares al 1981. La primera BH amb què havia après a pedalar s'havia quedat petita. Recordo perfectament tota una tarda amunt i avall pel carrer amb la bici nova de trinca, el manillarg alt i ample, la bici molt gran, el color vermell cridaner, els neumàtics de tacs... el carrer de casa fa molta pendent i aquell plat petit era perfecte!
Amb la bici vaig fer molt poc trial, la feia servir per tot, per jugar, per transport, per bicicross, per explorar els voltants del poble, amb ella gràcies al plat petit havia pujat algunes vegades al Santuari de Bellmunt, quan encara la pista era sense emporlanar molt tros dels 6 kms de forta pujada. Cap al 1987 vaig tenir la primera bicicleta de carretera i vaig arraconar aquesta T-15, tot i que amb l'arribada del BTT encara la vaig arreglar per fer una mica d'alta muntanya uns anys més tard (1989), fins que vaig tenir una BTT propiament dita. 
No recordo el final, sé que el manillarg s'havia trencat i la bici feia nosa, d'alguna manera va anar a parar a casa de l'avi, que al no viure-hi ningú servia de traster de tota la familia. I després encara la van fer servir els meus cosins, que també la van abandonar al cap d'un temps (el manillarg, tija, seient i el fantasmagòric "Kastle" a rotulador jajaja!!! van ser obra seva)  Per sort no la van llençar mai i ara fa dos anys gràcies a ells vaig poder rescatar-la de l'oblit i la corrosió.
 Així és com havia acabat la pobra bici:

Gràcies a en Piu vaig aconseguir un manillarg, els suports i un joc de calques originals. També buscant arreu vaig trobar unes manetes de frens IDEAL de color groc, uns frens Olimpic Balon (tot i que després he posat aquests blaus anoditzats) i uns pedals nous a Reciclone.  El fantàstic seient GES va aparèixer en una fira, és bastant semblant a l'original de Montesa, els punys són nous i actuals, també de la marca GES.
Els carrets Monty i el pinyó HERO ja els tenia des de feia 20 anys, en Josep Monells me'ls va radiar a unes llantes Akront vermelles d'alumini de 36 radis. Guardava una cadena IRIS restaurada especialment per aquesta bici. La tija del seient va ser una odisea buscar-la (de 21,5mm), i trobar-la (de 22,0mm) i després adaptar-la i fixar-la al quadre masegat... 

La primera acció va ser demuntar la bici i fer fotos de l'ordre de les peces de la caixa de pedalier i la direcció.

Tot seguit va ser decapar el quadre, i anar eliminant les capes de merda i pintura que s'havien apilat en 30 anys.  Va  caldre soldar una petita esquerda que hi havia en la unió del tirant dret amb la caixa de pedalier (gràcies Severí !)
Després la imprimació i pintar dues vegades. Vaig fer servir esmalt alquídic, i tot i que es va formar alguna "gotera" va quedar prou bé. A la foto compartint "estenedor" amb la BH de JV !

 Finalments ha estat restaurar totes les peces aprofitables i el muntatge. Les cassoletes de direcció i pedalier són complicades de debò, això sí, un cop muntat difícilment agafen joc. Vull dir a favor de la qualitat de Montesa, que tot i l'estat lamentable exterior, totes les pistes de rodadura i les boles van quedar brillants i perfectes com el primer dia amb una simple neteja amb gasolina. També l'interior de la caixa pedalier estava sense ni un punt d'òxid, gràcies a les juntes de plàstic que feien impermeable aquesta zona interna, sense imprimació ni pintar!

En fi,  espero que la temporada vinent puguem participar en un d'aquests Trials de Clàssiques. Si tot va bé, la bici tindrà cops i rascades a la pintura, estarà una mica més bruta i potser alguna peça cambiada, tot això serà bon senyal! jajaja!!!
Ara està com nova, aquí  podeu veure'n tots els detalls, m'agrada molt com ha quedat.