19 de juliol 2012

- Montesita T-5


La primera i més petita de les creacions bici-trialeres de Pere Pi i Montesa va ser el model T-5,  avui en dia una bicicleta molt preuada dins el coleccionisme. Gràcies a l'encàrreg d'en Xavi he pogut restaurar aquest exemplar tan ben conservat, i és un plaer poder-la mostrar avui a través dels píxels internàutics.
Corrien els últims anys de la dècada dels 70s, sorgia la petita joia de la corona. Veiem com era.


Abans de la restauració/posada a punt, la bici estava molt completa i amb gairebé tot d'origen. "Només" va caldre trobar uns pedals Notario dels petits, i unes manetes de frens, que sembla que que no són les d'origen, unes Ideal que potser Montesa va utilitzar en models posteriors, com la T-10, T-15 o T-12. El cablejat també és nou, original de la casa JH, amb fundes vermelles i els seus protectors old school anti-pols.
La resta és tal com sortia de fàbrica. Tan sols queda un dubte per resoldre, sobre el número de sèrie marcat a la pipa de direcció, un "445" misteriós, ja que en les Montesa vistes fins ara no apareixen números de sèrie gravats al quadre.


Tot ha sigut ser netejar i posar ordre. Els rodaments de direcció i pedalier no ha fet falta obrir-los ja que giraven perfectament, i l'experìencia prèvia de la restauració de la T-15 groga va deixar clar que per més feta caldo que estigues la bici, allà dins tot estava com ho havien deixat a fàbrica el dia D.

Per tot arreu es combinen els colors groc, vermell i negre. Els punys Gonelli amb el logo Montesa, els taps de la forquilla també en groc, així com els protectors de pols de pedalier i direcció, els catadiòptrics Rinder de color taronja i vermell amb base de plàstic blanc, el portanúmeros original... tots aquests elements diferien de les Montesa més grans, on el color groc gairebé desapareix a favor del domini negre/vermell.


Les rodes munten uns carrets Olimpic Cursa d'alumini  per 28 radis, amb tanques ràpides i tensors de cadena a les punteres posteriors. Pinyó Urreta Extra de 18 dents, cadena Iris, bieles de 135mm (com en les T-15), plat de 32 dents... per enfilar-se com una cabra.
Els Pirelli ML 14 TRIAL fets a Manresa, (en tamany petit, crec que llanta de 13') són molt difícils de trobar, inclús en mal estat. Aquests afortunadament encara conserven un excelent gravat, per arrapar-se com un iman damunt pedres i troncs.






El pedal esquerre no acaba d'entrar totalment, segurament per haver sigut forçada el fil de rosca amb un pedal que no tocava. Haurem d'esperar a trobar un mascle de roscar old school per repassar-la. No s'ha d'insistir mai a cargolar si pedal i biela no són de la mateixa rosca, ja que hi ha el perill de comdemnar-los a una unió eterna. I més quan de bieles d'aquestes forjades de Montesa no se'n troben enlloc, en espera que algun artesà impossible construeixi un nou motlle per fundició i sàpiga crear rèpliques... (per idees que no falti...)



La bicicleta és petita, 75 cms entre eixos, uns 32 cms entre pedalier i roda de darrera, rodes de 44 cms de diàmetre,  manillarg de 58 cms d'amplada i punys situats a 80 cms del terra. El seient Arius personalitzat amb "emmes" es pot situar entre 58 i 75 cms del terra.
La bici pesa12,5 kg... per mainada de 5 a 8 anys això vol dir molts entrepans extres i berenars dobles.




Els frens són uns Olimpic 70, del mateix estil que els Olimpic Balon però no tan grossos... a  molts de nosaltres també ens agradaria no ser tan grossos; ser criatures en tamany i edat, tenir 6 anys, i aprendre Trialsin amb la més petita de les mítiques Montesa,  a qui no? 




En tot cas és d'admirar l'exel·lent feina d'en Pere Pi i el seu equip a Montesa en aquella època llunyana. I pels que ja som grandets, mai és tard per començar a practicar tots aquests valors estampats al màgic adhesiu, una mena de RoadBook ben concentrat i clar, aplicable a tota dedicació possible, amb bicicleta o sense.
L' Scalextric no va ser la única "escuela de campeones".

Xavi ! moltes gràcies per aquesta oportunitat irrepetible !  cuida-la molt!



9 de setembre de 2012 :
Fa 4 dies he rebut aquesta foto fantàstica al mail, juntament amb el breu però commovedor text que l'acompanya.

 Et passo la foto del comentari que us vaig fer al blog de la restauració de la T5. La foto es de l´estiu del 79 o del 80, no ho puc concretar massa bé. Si que sé que aquesta bici va ser una de les primeres en sortir de la cadena de muntatge de la fàbrica. El meu pare hi treballava a Montesa i me la va regalar pel meu cumple, sóc del 1973. I si que teniu raó que m´estimava molt! Malauradament a finals d´aquell mateix estiu, em van robar de darrera la porta de l´escala on vivia, la meva preciosa Montesita T5 i que era una peça única llavors al poble on estiuejava i on ara visc, Gironella. No la vaig veure mai més. El meu pare va morir quan jo tenia 18 anys i moltes de les preguntes que ara em faig sobre Montesa o sobre aquella bici es van quedar sense resposta. Per això ha estat una passada veure la vostra restauració. Si amplies la meva foto podràs veure mes o menys la planxeta dels frens de la que et parlo, fa poc en vaig tenir una a les mans, era d´un amic que col.leciona bicis clàssiques. Es similar a la de plastic amb la M de Montesa que portaven les T-15 pero de ferro. Un plaer saludar-vos i a veure si algún dia la puc veure en directe! Una forta abraçada i si us puc ajudar en alguna cosa, ja ho sabeu.
Pep
___________
___________
  Hola Pep, el què expliques posa els pèls de punta!
La foto l'havia vist per internet fa temps i ja m'havia impressionat molt, ara encara més. Hi emana tota l'emoció de la primera bicicleta, la il·lusió del nen que no pot contenir la seva alegria, que desborda felicitat.

Ara penso que és molt probable que aquell estiu es despertéssin enveges incontrolables. Ni robar, ni robar una bicicleta té cabuda enlloc, però robar la bicicleta d'un nen no pot tenir més explicació que l'enveja fermentada en una pobra ànima. Déu hagi perdonat aquelles pobres mans.     

Endavant Pep!  moltes gràcies per compartir-ho! M'alegro molt que aquesta restauració t'hagi ajudat a recuperar l'enllaç amb aquella bicicleta tant important per tu, i donar-te ànims per recuperar tota a teva alegria de nen, que segurament també et van robar aquell mateix dia,  junt amb el disgust de perdre la teva T-5. 

Ànims! segueix els fils, busca a on condueixen, per desfer-ne els nusos o relligar els trossos trencats. Les bicicletes són vehicles que ens condueixen a llocs, literalment, però també simbòlicament. Només cal enfilar-s'hi i pedalar, llavors el món es manifesta.
Que tinguis molt bona sort!
Una abraçada!
ininbita
 

4 comentaris:

  1. Felicitats i gràcies per l'excel·lent feina que has fet amb la T 5.
    L'has deixada de catàleg :)
    Cada vegada que me la miro, la imaginació em fa tornar a quan era petit i baixava en bicicleta per les escales de la Plaça de La Vajol :)
    Segur que el meu fillol petit (que es diu com tu:) -després de fer un berenar doble-, quan la vegi no podrà resistir-se a estrenar la T 5 :), potser li acompanyo amb la meva T 15 de quan jo feia trialsin :) Serà un plaer veure la T 5 en marxa!!!

    Gràcies!!!

    Xavi

    ResponSuprimeix
  2. Brutal! Jo en vaig estrenar una als sis anys... si puc us penjo la foto. Pero per tocar-vos una mica la moral us diré que li falten dos detalls: la planxeta de ferro que agafa els dos cables de fre davant de la placa del numero y la goma que aguantava el caballet al xasis. Apa! Hahaha! Enhorabona i un plaer poder gaudir de la vostra feina.

    Pep

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Pep! jajaja, amb la planxeta de ferro si que m'has tocat la moral, aquesta no la sabia! jajaja, però em sembla que la grapa de plàstic del cavallet en Xavi ja l'ha trobat i colocat.
      Però t'agraeixo molt aquests detalls, i t'envejo d'haver tingut 6 anys i la bicicleta al mateix moment. Vas ser ben afortunat, i algú t'estimava molt!
      Això, si es pot i encara no s'ha fet, sempre és bo d'agrair.
      Salut!

      Suprimeix