04 de juny 2013

- Gimson Lujo

















Gimson Super-Piste hubs !  amb palometes d'alumini Akront.
La possibilitat de girar la roda i utilitzar el pinyó fixe era útil en cas d'averia del pinyó, o també en cas d'averia dels frens, per així poder continuar la marxa, i qui sap si ja es practicaven alguns trucs de freestyle...

Aquests carrets són de bona qualitat, fet que demostra que la fàbrica de Figueres era capaç de produir bones peces. Les cassoletes del pedalier també estan signades per Gimson, i cromades, Gimson Special.
Tant els carrets com l'eix de pedalier giraven ben suaus, un petit ajustament del joc i llestos. No era necessari molestar la grassa.

Les bieles també Gimson, però els pedals BH !?
Com que tot això funcionava bé, aquesta vegada no vaig desmuntar-ho.



Les rodes són de mida 650B, les llantes imperfectes, no només d'aspecte, sinó amb alguns cops registrats, fet que transforma la frenada en incomoditat.
Els frens de varilles restaurats, al blog , fa pocs dies.





El seient, molt elegant i ben conservat. Un dels emblemes de la casa.





Els punys ECO en la seva versió antiga !



Luxe, luxe...diguem que ara ja no li significa el mateix, aquest mot, però cinc o sis dècades enrere segur que  aquesta Gimson era una bicicleta per treure's el barret, i encara més acabada de sortir de fàbrica, llampant, amb tots aquests filetejats i racords tan elaborats.
La paciència i l'habilitat de l'artesania dins la fàbrica. En aquella època, tot i el treball amb màquines i sèries més o menys grans de bicicletes "iguals", les tasques manuals dels treballadors encara eren molt importants.
L'ornamentació, els detalls recargolats, filetejats, coloraines, els brillants cromats... Com en el mobiliari o en l'arquiterctura, en una bici les ornamentacions també eren la prova irrefutable de que un tenia quartos i se'ls havia gastat amb el bo i millor del moment.
No tothom es podia permetre aquest... lujo!

Però d'això ja fa molt. Per alguna raó incerta la bici es va deixar de banda, com tantes altres; es va aturar qui sap on, qui sap quan, i fins avui ha travessat dècades d'abandonament, de quietut i trista decadència.
L'estat d'aquesta bicicleta era lamentable, però dessota la pols i la brutícia s'albirava una bici que en el seu moment d'esplendor havia estat una joia. Els refinats detalls dels racords, el seient elegant de cuir... la bici era autèntica, no en el sentit de veritable, ja que no presentava dubtes sobre això, sinó en el sentit d'interessant / antiga, i per tant en la possibilitat de que es mostressin coses desconegudes durant la restauració. 
En cada bici restaurada s'aprenen coses, de vegades és una nova tècnica, algun nou truc de mecànic, d'altres vegades apareix una nova marca, o es descobreix un mecanisme ben pensat i no vist abans... 
Una mica per tot plegat vaig accedir a pagar el preu que alliberava la bici i que em permetria "gaudir" d'aquesta mena d'arqueologia bicicletera: el treball de camp.

Doncs bé, aquests dies batallant ja han passat, i la bici s'ha revifat bastant, però he de dir que per ara no tornarà a ser el què havia estat; té masses coses fotudes com per tornar a funcionar finament. Barroera. Si que funciona tot, i s'hi pot anar sense por, però no té res de fina, ni cap mena de suavitat. Només és "entranyable" vista des de fora. 

Aleshores, acceptant això, si que és una bici admirable. Malgrat el notable deteriorament de les superfícies encara té coses intactes, tan en el fons com en la forma. Encara destil·la una mica de llum del què havia estat. 
Evidenment no a ulls de tothom, hi ha qui hi veurà una bici destrossada, qui hi veurà un ferro impresentable.
Però en estris d'aquests és quan la funció del restaurador esdevé tan simple: buscar el què queda i ajudar a que resorgeixi. 
Una bici com aquesta, avui, és una emanació del passat, de la gent del passat, la seva manera de fer i de ser. Vist per aquest prisma, la tasca de la restauració és clara, i aleshores tot esdevé sagrat i intocable, i el què resorgeix imperfecte és tan valuós com el què brilla. Tan important és el tros d'adhesiu que hi ha com el tros que hi falta.

No sempre és així, cada bici és diferent.
Quan mecànicament és possible acostar-se a l'exel·lent, bé sigui per la bona conservació de la base o bé perquè hi ha recanvis de tot, aleshores si que podem pensar en una renovació completa, pintura, calques, cromats, peces noves...Amb habilitat podrem aconseguir una reproducció fidel a l'original, tan en la forma com en el funcionament. Però això si, a canvi de més temps i diners, i d'alguna manera també, com bé diu recicloelciclo a pornorestauración... mutilar o seu verdadeiro contenido.

Aquestes semblen ser les dues polaritats de la restauració, és normal que hi hagi dubtes sobre què és millor,  com procedir, doncs cada bicicleta és un repte nou i únic. Ara bé, al final no té tota la importància l'escollir entre la hiper-perfecció o el rat-style, la bicicleta seguirà essent una bicicleta.
Si en la restauració hem gaudit, hem après, hem exercit la creativitat i ens hem sentit lliures, doncs crec que molt millor així. Al final tot això hauria de pesar més que no el valor, l'aspecte, o el funcionament.
Però aleshores apareixen nous prismes, punts de vista diversos, el del propietari, el del coleccionista, el de l'especulador, el de l'historiador... Segons com es miri, la raó sempre es va movent d'aquí cap allà, i d'allà cap aquí.

En fi, i resumint: la bici torna a funcionar, està neta i per ara es queda al taller. 



Juliol 2015:
Ara la bici està en venda, i aprofito per pujar fotos actuals.
Li vaig instalar llums, (marca francesa RADIOS, del nº 18), una dinamo Rinder de les cromades, una manxa SARRI, i també li vaig muntar uns pedals de l'època i sense marca (no m'agradava veure-la amb aquells pedals BH). Tot funciona.
Ja està venuda. Gràcies Lluís!









Cap comentari:

Publica un comentari