2ª manifestació-protesta C-17

 Aquesta és la convocatòria i el mail rebut post reunió del passat dilluns 28:

-------------------------------------------------------------------------------------------------

PROTESTA DELS CICLISTES HA LA C17 DIA 4 DESEMBRE HA LES 10:00 H. BORGONYA

Avui em tingut una reunió amb el Sr. F. Homs conseller de la Generalitat de Catalunya, i em arribat al punt que estem a un pas de aconseguir les nostres reivindicacions, res mes falta que el diumenge 4 desembre la " liem ben liada" tenim de fer un bon mardé per aixi tenir força pel pròxim dia o pròxima reunió.

Si el dia 6 de Novembre passat amb pluja ban ser casi 300 ciclistes, aquesta vagada tenim de ser 500 o mes no podem perda aquesta oportunitat per que si no en vindran altres prohibicions de aquí no gaire temps, com sabeu tot ho arreglant prohibint els drets dels ciutadans en aquest casc el del ciclistes.

COMPANY ET NECESSITEM PER UN BE PER A TOTS, VINA A LA PROTESTA

Tindrem la presencia de algun ciclista professional, esta confirmat en Josep Jufre, esperem la confirmació de Melcior Mauri, Hermida i altres etc.. 

____________________________________________ 

Així doncs, diumenge vinent es repetirà la protesta-pedalada a velocitat tortuga per la carretera C-17 entre Borgonyà i Ripoll i tornar.  És la segona convocatòria per queixar-nos de l'estrenada prohibició de circular-hi en bici i demanar que es retorni el dret de pas, barrat autoritàriament. 

Curiosament, les mateixes "autoritats" ens deixen manifestar i repetir la bicicletada, la policia s'encarregarà de la seguretat, tot ben organitzat i puntual, tot sota control...
Que ens deixin manifestar amb tantes facilitats i atencions deu ser perque només toquem els collons als pobres cotxes que es queden encallats a darrera la mani sense cap culpa i que son gent normal com som la majoria, i que perdran una valuosa hora del seu diumenge festiu per "culpa d'una trepa de ciclistes pretenciosos". Però la culpa no és pas nostra. Si el pas fos lliure com ha estat sempre no caldria posar a prova la paciència de ningú ni fer aquestes performances.
Es que busquen provocar conflictes entre nosaltres mateixos, entre cotxistes i biciclistes?
Si no és això, perquè no va ser suficient la primera manifestació? eh?
És ben bé que les estratègies de la política i la propaganda sovint són molt tronades...

La lògica és molt simple: en una via de doble carril per banda, amb un "arcén" de gairebé dos metres d'ample, amb els túnels ben iluminats, algú amb bicicleta no obstaculitza pas la circulació ni posa en perill la integritat dels paraxocs dels auto-mòvils... almenys no tant com en la majoria de carreteres del nostre país, on circular en bicicleta si que es converteix en un esport de risc. A vegades els auto-mòvils es foten una òstia, com si el que porta el volant no hi fós. Se'n diu perdre el control, accident, sortir de la via... sovint sentim les notícies que culpen... a la pluja!
Molts ciclistes han perdut la vida per culpa d'un despistat al volant. I al revés? algú coneix un cas?
Aquest és l'únic risc: quan el conductor d'un automòvil es des-responsabilitza de conduir segur, sota les bases de la convivència, el respecte i l'habilitat al volant... i als pedals!
Que diferents els pedals de les bicis!

Això en quant a la lògica, ara bé, el pretendre privar el pas a certs pedals per una via de comunicació milenària que  fins ara ha estat lliure  i de tothom... ehem... diguem que no està bé.
O és que les persones que utilitzem la bici no hem pagat també el "desdoblament", com tothom, per nassos?
Si el món mundial veu clar que necessitem impulsar les enegies alternatives, reduir la contaminació, reduir la "despesa sanitaria", etc... Perquè prohibir la circulació d'un vehicle que gairebé no ocupa  espai, que no fa soroll, ni contamina, que va bé per la salut? Perquè prohibir la circulació d'un vehicle que gairebé no ocupa  espai, que no fa soroll ni contamina i que va bé per la salut?
Perquè?
(la incomprensió supera x1000 tots els por-qués d'en Mourinyu junts, quina pena de món.. i d'acudit! jajaja)

El passat 6 de novembre vam ser més de 200 ciclistes, tot i el mal temps.
El recorregut és curt i moolt lent, així que es pot fer amb qualsevol tipus de bicicleta. La qüestió és recolzar la ininciativa una vegada més. No cal dur pancartes, ni cassoles, ni fer merder, no cal. Hem vist en tot el 2010 i 2011 que no seveixen de res aquests gadgets de manifestaire.
Amb aprofitar tota l'amplada de la carretera, degustar l'asfaltat perfecte, fer la xerrada, gaudir del paisatge i assaborir el leeent pas del temps i dels kms, ja haurem fet el paper.

Esperem que faci bon temps, que vingui molta gent de tot arreu i que ja no faci falta repetir-ho més endavant, ni aquí ni enlloc.

Quedem a Borgonyà el diumenge a les 10.
( si fa mal temps es farà igualment, que ningú ho dubti )

IV BICI TRIAL CLÀSSIC ÒRRIUS - "màquines"

Màquines de superar obstacles sense posar peus a terra.
Aquest diumenge passat a Òrrius es va celebrar la ja IV edició del trial de clàssiques i era ple de màquines d'aquestes. Genial! Vaig disfrutar molt mirant i admirant la mecànica, les antigues i noves solucions, l'aspecte  prototipo-vintage d'algunes, unes rat style i d'altres com noves, tunning per tots els gustos.
Però el millor va ser conèixer moltes persones amb la mateixa afició. La facilitat per encetar converses diu molt a favor de l'ambient permeable i sa d'aquestes competicions festives del bicitrial. Bona gent, sens dubte.

Els trials de clàssiques van començar fa pocs anys amb l'excusa de treure la pols a les antigues bicicletes i rememorar vells temps. Al ser un esport nascut aquí a casa nostra, la cosa va triomfar i ha anat en augment, any rera any, amb l'organitazació de nous trials, i la celebració exitosa, aquest primer any 2011, del Triangular de Clàssiques (Sant Feliu de Codines, Perafort, i Òrrius).
L'augment d'interés general, en els darrers anys, per les bicicletes antigues de tota mena i la seva restauració, també ha beneficiat aquesta iniciativa i les ganes de participar-hi.
I la fòrmula de permetre la participació Open a totes les edats, nivells i bicicletes, ha fet que l'èxit participatiu en aquestes proves hagi estat lloable. A Òrrius hi havia gent i bicicletes de totes les edats, des dels primers prototipus fins les últimes tecnologies, dels trialeros més veterans fins als més petits.
Això podria dificultar l'organitzció en un futur si la cosa segueix creixent,  però ja es veurà, fins ara ha estat un èxit. Cal felicitar l'organització i en especial a totes les persones que voluntariament serveixen begudes i entrepans, preparen les zones, fan d'àrbitres de zona, etc. i que fan possible el reviure dies magnífics com el de diumenge passat. Sovint són tasques que demanen predisposició i paciència per amor a l'art. És bo tenir-ho present i agrair-ho. Organitzar no és senzill.

Tampoc és senzill fer bones fotos quan tot està en moviment, jajaja (per culpa, o gràcies, al meu blog m'he acostumat a fer fotos a bicis quietes amb bona llum i tot el temps del món...) així que únicament he penjat les fotos que vaig fer a bicicletes quietes perquè les altres en acció no van quedar gens bé. Tampoc m'extendré en resultats i classificacions ja que no és tasca d'aquest blog.

La meva afició s'orienta més vers les bicicletes clàssiques i al seva mecànica. I ahir hi havia abundància!

 Un remolc ple de FIDAN's!!

La col·lecció particular d'en Jordi Yelamos, amb bicicletes Montesa i  Monty  en exposició, un formidable complement el diumenge al terreny de l'Escola de Trial d'Òrrius, on la prova tenia el centre neuràlgic. En Jordi té un magnífic blog que gira entorn l'actualitat del trial a casa nostra i l'Escola de trial a Sant Antoni de Vilamajor: TRIAL EVOLUTION

I en l'evolució del trial van existir uns Monty Power amb sistema de politja, una evolució passatgera dels mítics Olimpic Balon de "tota la vida" ja que poc després Monty va redissenyar la forma dels ponts, i un temps després encara, l'aparició dels Magura hidràulics va marcar el principi d'una nova era en el món dels frens en el Trial.
D'aquesta col·lecció d'en Jordi vaig fer unes quantes fotos i en un pròxim post les mostraré una a una.

Ben a la vora d'aquesta carpa també hi havia 5 bicicletes en exposició, una petita però variada i preuada colecció d'en  Joan Güell .

Una Megamo dels 90's amb l'acabat titanitzat (un bany semblant al cromat) i frens hidràulics.

Una Fidan vermella ben antiga.

Un BICI-SIN, un estri per practicar trial "sin" rodes!!! jajaja!!

Una Campmajor (ho dic bé?) amb frens hidràulics.

Una Trueba molt poc freqüent, sembla ser que només havien existit 10 unitats! Curiosos els tirants de passamà a l'estil de les Rubíes.

I de les bicicletes que participaven al trial n'he recopilat unes quantes fotos, en falten moltes que se'm van escapar però per fer-vos una petita idea de la diversitat:

 Una evolucionada FIDAN amb el tub diagonal de secció quadrada i els braços de la forquilla estirats amunt com a suport del manillarg.

 Una estranya bicicleta JLL TR-10? que no havia vist mai, també d'en Joan Güell.

 De FIDANs (Figueras Danti) n'hi havia unes quantes, en aquells primers anys trialeros, una mica de pes extra a vegades quedava en segon terme:  una bici de trial amb cavallet!

Aquesta altra FIDAN, blanca, és la primera "disseny definitiu" que va construir en Josep Figueras després de numerosos prototips. Ell mateix la pilotava.

 Aquí una de les poques SANS SUPER ESPECIAL TRIAL que hi havia. És la d'en Ricard Sans. També n'hi havia una altra de cromada.Tenen una linia molt maca amb el característic doble reforç a mig del quadre.

 Aquest és un dels diversos prototips derivats d'una BH 75 500, la tipica BH de "verano azul". Impressionant!

 Aquesta MMR és única, no recordo el nom del pilot però li havia construit el seu pare. I ara després de tants anys encara passaven les zones al màxim, tot i els pedals "d'agarre xungo"!!!
El sillin Zeus de plàstic és com els Arius però amb la Z de Zeus! el què no havia vist mai en una bici de carretera va i apareix aquí!

 Lògicament participaven moltes Montesa T-15. És aquesta la bicicleta que va expandir el bici-trial a tot el món, en el 1981/1983, gràcies a la tenacitat d'en Pere Pi  i l'extensa xarxa comercial que Montesa tenia estructurada a tots els continents. Crec que és, de llarg, la bicicleta de la que més unitats es van treure al mercat (abans del periode Monty i l'exitosa T-219).
Els petits tallers i artesans que havien anat creant prototips i petites sèries no podien pas rivalitzar amb una fàbrica gran i potent com Montesa, almenys en quantitat, però si en qualitat i capacitat de superar obstacles!

 Aquesta que sembla nova de trinca és la T-15 d'en Piu, impecablement restaurada. Al seu blog Bici Trial Clàssic hi ha més fotos. Per cert la té en venda i escolta ofertes serioses.
Finalment en Piu va ajudar la organització i fer d'Arbitre de Zona i la bicicleta es va aburrir una mica al parc tancat.
De totes maneres, tant MONTESA com els petits impulsors, FIDAN, SANS, RUBIES, RABASA..., tots tenien l'origen en la creativitat i agilitat per crear nous prototips i experimentar solucions diverses, en l'encant de l'artesania pura, que encara perdura!
I sinó observeu aquesta "BH evolution" d'en  Joan Vallcorba,  tunejada per en Josep Figueras aquest mateix 2011. La barreja d'una base antiga amb la última "high tech" és espectacular!

I n'hi havia moltes més, moltes Monty dels anys 80, una TC-50 de l'antiga Txecoslovàquia, diversos prototips BH, i les que em descuido!
I entre tot plegat també participava molta mainada i gent jove amb bicicletes modernes que si bé no tenen cabuda aquí en aquest blog, si que son espectaculars i ben pensades, i que entre tantes clàssiques, donen un punt de frescor en aquests trials old school.
El poder comparar les diverses fornades de la història d'aquest esport és potser la millor salsa de tant suculent plat!

Fins la propera temporada!
Les velles glòries que encara guardeu la pols... ja sabeu què us toca!  :-)

Nota: probablement hi ha errades o faltes en aquest i d'altres reportatges, així que si en veieu, feu-ho saber i els corretgiré, o també per dubtes i sugeriments ( ixi54@hotmail.com). David
Ah! una pregunta: no puc accedir a la web www.ecorrius.cat , existeix? és correcte l'adreça?
Salut!

29-11-2011:
La Mireia Martin ha publicat les seves fotos amb els protagonistes de carn i ossos, aquí: MIREIA WEB
I també han sortit les llistes amb les classificacions aquí: a la revista TRIAL INSIDE

anuncis SANS SUPER ESPECIAL TRIAL

Maig, juny 1982... a la revista "La Bici" hi ha alguna publicitat de la Super Especial Sans, una altra de les mítiques bicicletes creades exclusivament per a la pràctica del trial, de la mà de Ciclos Sans.
Possiblement existeix una prova d'ella en algun nº de "La Bici",  però per ara no en tinc cap coneixement.
A la web de Bike trials Evolution hi ha una foto a color de la bici.
També hi ha fotos de la bici i el seu pilot en Ricard Sans en acció en les diverses galeries de bike trial legends, o el Trial de Clàssiques d'Òrrius, a les galeries de la Mireia Martin, i d'ella també també les fotos d'aquest any al I trial de Perafort 

Aquest proper diumenge 27 de novembre segurament alguna Super Special Sans visitarà novament Òrrius en la ja IV edició. Sembla que hi ha molts inscrits i pinta bon temps.   

I encara aquesta pàgina sencera del nº12 (agost 1982) de la revista, amb els resultats del primer Campionat Europeu de trial. 1982.

Bici Trial "Old and New" School

A mode d'informatiu, aquí van un seguit d'històries relacionades amb l'actualitat del Biketrial. Una actualitat però, que fa referència als inicis d'aquest esport a finals dels anys 70 i principi dels 80.

Anem per parts:

Aquest proper diumenge 27 de novembre, a Òrrius, la última prova d'aquesta 1ª edició del Campionat de clàssiques,  el IV BICI TRIAL CLÀSSIC ÒRRIUS.
Si voleu veure les primeres bicicletes de trial en acció, acosteu-vos a Òrrius el matí del diumenge.
Per + informació: ecotrials@yahoo.es  o al Facebook: Escola Trial Orrius
I també aquí a tribalzine podeu saber més sobre el reglament i categories.

-----------------------------------------------

I del passat al futur, una nova escola.
Aquest mateix cap de setmana s'ignaugura el Trial Bike Park Montgrí-Medes 
Situat Torroella de Montgrí, al Baix Empordà, és tracta d'un nou espai obert per la pràctica del trial amb bici.
Durant el capde setmana, tant dissabte com diumenge, i coincidint amb la 618ª !!! edició de la Fira de Sant Andreu es podrà coneixer el Trial Bike Park i provar bicicletes per a totes les edats, gràcies a la colaboració de TRIALSPORT  i  MONTY

 

--------------------------------------------

I en relació amb Monty, no podeu deixar de visitar la nova web personal de l' Ot Pi

 Una magnífica web que engloba tota la trajectòria vital d'aquest gran campió. Amb un extens recull de fotos antigues, les primeres competicions amb les montesitas, les diverses evolucions de Montys, i el sempre present esperit de superació, del nen que primer juga i que després competeix al màxim fins deixar tots els llistons molt amunt, en zones potser insuperables!
Imatges antigues d'una època màgica per molts, alguns documents introbables, i videos de totes les èpoques... una web excel·lent, moltes gràcies Ot! 


-------------------------------------


I Bé, i si encara teniu temps aquí van alguns "videos-tresors" despenjats de youtube:


Trialsin. Un deporte nacido aquí.
http://www.youtube.com/watch?v=gcXhYL06Acs


Campionat d'Europa 1983.
http://www.youtube.com/watch?v=GM097DcJX34 


Una T-15 en un parking
http://www.youtube.com/watch?v=IcI4iURI0KU


Una versió japonesa d'escola de trialsin, amb bicicletes Maruishi BTR 20, que semblen talment Montesitas!
http://www.youtube.com/watch?v=UnXbF5txYUo&feature=mfu_in_order&list=UL


El llarg de l'Andreu Codina amb la petita Montesita T-10!

Part 1 http://www.youtube.com/watch?v=s-avaVX10lQ&feature=related

Part 2 http://www.youtube.com/watch?v=pdqRuDLWs4o&feature=related

Part 3 http://www.youtube.com/watch?v=8OlWoHE2aBY&feature=related

Part 4 http://www.youtube.com/watch?v=BJ0JvaKL4Fc&feature=related

I aquest és molt interessant, ja que demostra com el Trialsin  en plena efervescència arribava a tot arreu, i s'organitzaven competicions sense disposar de bicis preparades. Com per exemple al poble de Coripe, on hi participen BH bicicross, BH Californias, GAC Motorettas i d'altres, fins i tot alguna BH "verano azul" amb parafangs, llums i dinamo!! La ilusió i imaginació podia amb tot! 
http://www.youtube.com/watch?v=b0ETpRBicQc&feature=related

---------------------------

Per avui ja està, només afegir que aquí al blog properament hi haurà una pàgina exclusivament dedicada al Trial en bici, per englobar totes les entrades relacionades que hi ha a Bicinova, així com enllaços a tots els llocs interessants que vagin sorgint (webs, foros, material, marques, competicions...)   

*** restaurar neumàtics vells

Quan ens proposem restaurar una bicicleta, ens podem considerar afortunats si els neumàtics són "aprofitables"... i com més antiga la bici més afortunats serem.

Quan dic aprofitables em refereixo a si el dibuix està regularment desgastat i si l’estructura es veu consistent. Si per el contrari hi ha talls als laterals, esquerdes grosses, desgast al límit en algunes zones, o moltes esquerdes degut al ressecament, no el podrem pas reutilitzar, si no és com a testimoni decoratiu o coleccionisme retro...

Una cosa ben diferent és que els neumàtics simplement tinguin un aspecte vell i brut, això té remei, els neumàtics es poden restaurar. Avui explico com.

En qüestions de restauració, tècniques i coneixements diversos, hi ha un col·lectiu que ens dóna mil voltes a molts dels que remenem velles bicicletes, una bona colla de mestres que fa molt temps que trafiquen amb experiència i qualitat excel·lent: es tracta dels cracks que venen restaurant cotxes i motos des de fa molt temps.  D’ells podem observar i apendre moltes coses, i dins d’aquest respectable col·lectiu  he descobert un blog fantàstic : tumotoclasica.blogspot, amb moltes entrades interessants fàcilment aplicables al nostre món de la restauració de bicicletes.

 

Això de restaurar neumàtics ho he descobert d’aquest blog  i aquests dies ho he experimentat amb vells neumàtics de bicicleta.   

Cada ofici ensenya secrets que cal conservar com a personals, però també hi ha coneixements universals que cal mostrar i divulgar com a cultura bàsica de l’ofici en sí.  No compartir algunes coses ratlla la cobdícia, però també  desvetllar certs tresors és menysprear el lent i llarg camí recorregut. A vegades poder discernir una cosa de l’altra no és senzill, però penso que saber retornar la salut als neumàtics vells és bàsic, que tant ho ha de saber fer el  principiant com el mestre, i no ha de ser cap secret gremial, pel bé de totes les bicicletes.

A tumotoclásica.blogspot hi ha una entrada sobre això de rejuvenir neumàtics, està escrit en castellà de manera molt sintetitzada i efectiva, de dret al gra, aquí: Como limpiar los neumàticos de nuestra moto

Jo vinc a dir el mateix amb altres paraules. 

Comencem:

El terra és ple de pols, fang i brutícia de tota mena que no pot caure més avall i allà es queda:  al terra dels camins i de les carreteres, des d'on els neumàtics s'embruten, en el seu circular habitual. 

Una rentada amb aigua, de tant en tant,  ja neteja, i si és aigua amb sabó encara millor. Així que per començar necesitem uns neumàtics bruts i vells, aigua i sabó, i alguna cosa per fregar. Va bé un raspall de pues de plàstic per arribar a tots els racons del gravat dels neumàtics, i una esponja per les zones llises dels laterals. 
 Tot i que no surt a cap foto, va genial el típic fregall verd de cuina, que pels cromats és la pitjor eina però per aquesta feina va perfectement.

 De fregar amb aigua i sabó tothom en sap, però en el cas dels neumàtics,  per tal de veure el resultat final, cal deixar-los assecar completament, ja que l’aigua brilla i fàcilment ens pot confondre. Per assegurar la neteja cal fregar a consciència una bona estona,  i  repetir de nou en les zones que veiem que encara queda brutícia.

La tècnica d'utilitzar una llanta i el neumàtic instalat i ben inflat va molt bé com a suport, així podem fer més força per tot arreu.

 Han de quedar el més nets possible.

 Fins avui aquest era punt final, les gomes quedaven netes i semblava que poc més es podia millorar. Però... hi ha una segona part!
i per primera vegada per curar una bicicleta haurem de visitar una farmàcia!! jajaja!! 

La història és aconseguir glicerina, un líquid que fan servir a les farmàcies per elaborar productes diversos.  No és una cosa habitual per ús domèstic i per això miraran amb cara de sorpresa. No existeix en envàs comercial i us n'ompliran una ampolleta a granel. Sortiran de dubtes si els aclariu que necessiteu la glicerina per restaurar neumàtics i no per a cap experiment nitroglicerònic, ni tampoc per intentar cap xarop de recepta Panoràmix world...    

Amb una ampolleta de  4 o 5 euros en tindreu de sobra per restaurar 20 neumàtics. Penseu també a comprar alcohol, si no en teniu a casa.

Cal fer una barreja amb el 60% de glicerina i el 40% d’alcohol, per així diluir el viscós líquid . Després de remenar-ho bé, pintem generosament els neumàtics,  i ja els deixem assecar. 

L’assecat em pensava que seria ràpid, però no, cal esperar 24 hores perquè la brillantor desapareixi. Suposo que amb un bon sol i clima sec els resultats s’acceleren una mica, però a tardor i amb dies de pluja costa més. Si ens sembla  podem acabar de treure la brillantor amb un drap absorvent, i ja està. El neumàtic haurà retornat a un estat tou i fexible, amb el color més fosc i ben viu. Les petites esquerdes de l'antiguitat no desapareixen però el neumàtic recobra un aspecte rejuvenit. 

Ara cal seguir veient què passa amb el pas dels dies, i començar a experimentar amb neumàtics de colors, de banda blanca, amb tubulars... pinta bé, no?

Al blog aquest de tumotoclásica.blogspot hi ha moltes coses interessants de veritat,  diverses maneres d’eliminar òxid, consells sobre pintura, decapat, sorrejat... i si a més us agraden les motos clàssiques és per flipar! 100%OK!

Prova MG Alex Replica

Aquesta prova està extreta de la revista La Bici  nº15 (desembre 1982, o gener 1983 )

L'Alex Replica es una bici de trial de les pioneres, de la casa MG, però sovint conegudes amb el nom dels seus creadors, els Rubíes. Als trials de clàssiques és habitual veure'n alguna, però certament n'hi ha ben poques.
No us en puc dir gran cosa més, però podeu donar una ullada a la fulla-catàleg de MG, per descobrir el color de la bici.


19-nov-2011:
Gràcies a l'assistència d'en Xavi, puc afegir un parell de dades més:
Les lletres MG volen dir Martin Grima, era una societat que va fer en Rubíes pare, per tal de fabricar les bicis de trial, però les bicis eren Rubíes :) 

I també afegir que el pilot provador d'aquesta i altres bicicletes que surten a la revista La Bici és en Pipo López. Aquí hi ha l'enllaç a una de les primeres entrades al seu blog, on parla de quan va començar amb les bicicletes:  SEXTA A FONDO, un blog que també va d'estris sobre rodes, però a motor!

Llegint una mica aquest blog d'en Pipo,  he tornant a sentir a parlar de noms com Antoni Zanini, Mia Bardolet... m'he recordat d'aquells anys bojos dels rallies i aquella febre del motor i la olor a neumàtics cremats (d'abans que en Toivonen es matés amb l'S4 a Còrsega al 86...quan va cambiar tot), i m'han vingut a la memòria les múltituds d'aficionats que, a dos pams de la carretera, s'aglomeraven per veure passar els cotxes rabents...

A finals dels 70s i principi dels 80s, tant el trial de motos, com el nouvingut bicitrial/trialsin, com els rallies de cotxes, que eren especialitats molt diferents, agrupaven en canvi,  el mateix tipus d'aficionats i defensors, almenys això passava en tota la zona de la Catalunya central. Era molt general la veneració per les tres especialitats indistintament (i també per l'Enduro i  el BMX... ), així com al mateix temps existia un allunyament generalitzat envers especialitats com la F1 i els circuits en general, on compta més la velocitat pura de la màquina que l'habilitat i coratge del pilot.
Ara penso si aquest fet ( aquesta afició comuna en especialitats tan diferents), no tindrà alguna mena de relació amb els entorns naturals i salvatges dels paisatges per on "la màquina i el pilot"  han d'escapar de les dificultats i obstacles en forma "d'esports" moderns... si no serà el reflexe d'una mena de necessitat ancestral del ser humà per reviure el ritual de la caça, l'empaitar o el ser empaitat, malgrat les dificultats i obstacles que la natura salvatge amaga en els seus camins i paisatges...


Estic segur que les llargues tertúlies al voltant d'un foc, en la freda nit de cualsevol rally, en el silenci de la carretera tancada, tot esperant veure llums al cel i el pas del sempre estimat cotxe zero... em sembla que són  aquestes llargues estones d'espera les que van forjar uns vincles entre especialitats tan dispars en una dècada tant concreta.

gota a gota

Fa dies que no acabo cap bicicleta, i no és que no m'hi esforci, però certament tinc el cap dispers en varis fronts i tot plegat el taller sembla un gros alambic que lentament va fent la seva pacient tasca, per això aquest títol extrany a l'entrada d'avui. Les restauracions ja són lentes de per si, i si l'esforç és dispersa, la cosa s'eternitza.
Però aquí algunes gotes que ja han estat decantades:

 Primer la Helyett, que em pensava que ho era, però no. Amb raó que no aconseguia descobrir el model ni res que s'hi assemblés! o no m'hi fixava prou...  va ser posar-se mans a l'obra i tot va começar a aclarir-se.
Desmuntant totes les peces vaig descobrir noves pistes, com l'antic tros de calca amagat sota de les manetes del cambi, a qui la humitat i el temps l'havien convertida en una terrorífica caricatura! jajaja!!

Encara no he descobert quina era la paraula escapçada: J/L/I?-espai?-P/B/R?-A-P/R/B?-O-T, podria ser J.PABOT, o L.RAROT, o I.BAROT...jajaja,  hi ha moltes possibilitats, però tampoc cal parar beneit. El més probable és que fos el nom de la botiga d'on va sortir la bici, en algun lloc del sud de França.

Retirat tot el hardware, tocava començar a eliminar la pell. Vaig retirar el headbadge "Helyett" d'alumini amb els gràfics ja una mica esborrats.  Les formes dels racords sense la referència del headbadge van esdevenir més misterioses encara... i va ser llavors quan vaig veure una diminuta marca de 3 mm que va desencadenar la solució del misteri: es tracta de dos petits trèbols marcats a la puntera posterior, fins aleshores amagats per la patilla del  Simplex Juy-51 (que per cert, ja vola de camí a U.K.). En l'instant de veure'ls vaig atinar que els racords del frontal de la bici eren trèbols! res comparable amb Colnago, però el misteri estava en plena ebullició.

 Aquell vespre vaig convocar el GG (Gran Google) i en el super translator va aparèixer la paraula trèfle. Tot seguit vaig anar al millor motor de recerca per coses de bicicleta: el Classic Bike Search Engine, on, després d'escriure trèfle amb moltes variants com velo, cycle, bicycle, biciclette...no sé com vaig anar a parar aquí, on s'hi veu un headbadge d'estil modernista amb uns trèbols i... Automoto!! Automoto?
Finalment s'havia fet una mica de llum.
 Després vaig seguir buscant informació, i tot i que no he descobert un altre model igual, sembla clar que el quadre de la bici no és una Helyett sinó una Automoto de la dècada dels 50's. Per acabar-ho resumint, dir que Automoto va ser engolida, juntament amb Terrot, per una filial de Peugeot, Indénor, al 1959.

De totes maneres el misteri d'aquesta bicicleta segueix irresolt. Perquè portava les calques Helyett? què hi havia instalat abans? el Simplex Juy-51 o el Hurett Allvit? l'Allvit és de finals dels 50s... També és un enigma la forquilla, ja que Automoto sovint utilitzava la seva forquilla característica, de l'estil de la que surt a "La bici de Bahamontes"...
Encara hi ha molts dubtes irresolts, però el sentit de la restauració està clar, camí "despejat". Una bici única, bastant antiga, d'una casa històrica, però sense referències exactes, el perfecte equilibri entre restauració i recreació, un repte en majúscules.
Aquí es veu el decapant que comença a estovar la pintura.

 Ja ho he dit altres vegades però ho repeteixo: a part de rasquetes de tot tipus, van molt bé les "nanes" metàliques de cuina.

Al final del decapat va molt bé el taladre amb raspall circular de pues metàliques (per els racords, punteres i unions) i també el paper de vidre, a l'aigua o en sec, per el llarg dels  tubs.

Aquesta foto té copirait  i porta per títol:  "Quadre sobre quadre sobre tardor sota noguera"  ;-)

 Encara queda una mica per deixar-la maca. Pintar, restaurar unes quantes peces encara brutes, el muntatge... per ara ja he conseguit un headbadge Automoto i un cambi Huret Allvit que faltaven.
To be continued....

-----------------------------

L'altra història que té acaparada l'atenció del taller és una bici que no acaba de quadrar, una vella Zeus dels 70s, de gama baixa, tota ella molt pesada i "carca", així que vaig pensar en alleugerir-la de material i fer-la fixie o single speed... però no paren de sortir problemes (normalment això és un indicador de camí mal enfocat). Primer les llantes/carrets/neumàtics/quadre que no hi ha forma de quadrar, després la decoració del quadre que no m'agrada... ja veurem com acaba tot plegat.
Això és el destilat fins ara:

Aquesta vegada he pintat a pinzell tot el quadre amb aquest vernís transparent per metalls, a veure si realment funciona com a pintura i imprimació antioxidant. Si en compreu, necessitareu també disolvent especial "nitro", sinó haureu de lleçar cada pinzell que feu servir. El disovent aquest és més fort que l'aiguarras i també és útil per eliminar les restes de goma que queden quan retirem un adhesiu.
Aquest verís va perfecte per pintar petites peces d'acer una vegada hem eliminat l'òxid, això si, pinteu en un lloc ven ventilat perquè fa un tuf que des-coloca!

------------------------------------

Per últim un micro-flash d'una BH California Star que pretenc modificar genèticament... jeje
Aquest és un primer croquis,  amb una suspensió regulable i bieles de 165mm., la suspensió original fa 270mm i aquesta moderna fa 220mm, de manera que el quadre perd altura i els angles s'abateixen una mica, no sé si a la pràctica serà factible. També cal provar quina funcionarà millor, com a suspensió, no només per mides, ni estètica (...si, una mica MadMax, o MaxRat... jeje)

Xabier, esto es lo que te decía, lo provaré y si puede funcionar  podré enviarte la suspensión antigua. Pero quizás tardaré algunas semanas en saberlo. Tu sigue buscando por tu cuenta.
Si alguien tiene una suspensión original de BH California Star de sobras, pues eso, que sepa que Xabier necesita una.
-------------------------------
En fi, també vaig encaminant la Montesita T-15,  transformant la BB (Bicicleta Blava), pensant en totes les altres que esperen impacients, restaurant recambis, venent material sobrant...ben liat!  l'alambic no para! estic inmers en una "petita guerra de les galàxies"!!
Salut!