En el passat Trial de clàssiques d'Òrrius 2011, hi havia un petit "museu" de Montesas i Montys, totes elles de la colecció d'en Jordi Yelamos. Vaig aprofitar la fantàstica ocasió per fer fotos amb la intenció de mostrar-les algun dia aquí al blog. En Jordi m'ha ajudat explicant coses sobre les bicis i estic molt content de que finalment estiguin "en pantalla".
Moltes gràcies Jordi!
En Jordi Yelamos és un apassionat del trial, desde sempre. Va competir als anys 90 assolint molts èxits, actualment segueix en aquest esport competint de nou i portant l'escola de Trial a Sant Antoni de Vilamajor, TRIAL EVOLUTION
Al seu blog hi trobem aquest magnífic recull de fotos retro de la seva trajectòria:
PALMARES:(TRIALSIN) 6è cadet trofeu generalitat 1990, 5è cadet campionat catalunya, 2n cadet trofeu Paisos Catalans, 1r juvenil Campionat de Catalunya 1991, 1r juvenil trofeu Generalitat 1991, 1r juvenil Campionat d'espanya 1991, 2n elit campionat Catalunya 1992, 1r elit Campionat Catalunya 1993, 4rt elit campionat del mon 1994. (BTT) 4rt elit campionat d'Espanya dual slalom 1997. (TRIAL MOTO) 1r veterans open catalunya de trial 2003 i 2006.
Tot un campió, a partir d'aquí us deixo amb les seves pròpies paraules:
..."Una mica de crònica de les bicis:
Les Montesitas les he anat comprant de mica en mica, ara ja disposo de totes les sèries, 6 bicis en total, les tinc que restaurar (a Òrrius no hi havia la T-10)
Montesa es una marca que m'encanta, ja que de petit veia els meus ídols fer meravelles sobre les "Montesitas".
La T-5 es el primer model junt amb la T-10, crec que és de l'any 1979.
La T -12 és una segona sèrie del 1982 o 1983.
La T- 15 es una segona sèrie rèplica Jordi Tarrés, també del 1982 o 1983.
El Bicisin està original, fins i tot té l'enganxina del tub superior on et recomanava els exercicis per millorar la tècnica.
Nota: Encara que aquí el veiem entremig de les vermelles Montesas, el Bicisin va ser inventat i construit per en Pere Rubies, afegint una mica d'ironia sobre el "sin" final, ja que indica bici "sin rodes"... a l'estil dels mots "trialsin" o "crosssin" (sin motor), que Montesa va establir contrariant el fet que ambdues especialitats ja eren conegudes com a bicitrial o bicicross, respectivament.
Nota: Encara que aquí el veiem entremig de les vermelles Montesas, el Bicisin va ser inventat i construit per en Pere Rubies, afegint una mica d'ironia sobre el "sin" final, ja que indica bici "sin rodes"... a l'estil dels mots "trialsin" o "crosssin" (sin motor), que Montesa va establir contrariant el fet que ambdues especialitats ja eren conegudes com a bicitrial o bicicross, respectivament.
La T-19 “seient blau” es el primer model de Monty que es va fabricar l'any 1983, (juntament amb la T-17) Tot i les dimensions iguals que la T-17, la T-19 equipava bieles i llantes d'alumini.
Aquesta T-19 en concret, era d'en Jesus de Salamanca, un expilot de trial que l’havia comprat nova en aquell temps.
La T-17 de 1983 era d’ un noi de Vic, em va explicar que la va comprar nova i que va dubtar si compar la Monty T-17 o la Montesa T-15, finalment decantant-se per la Monty. Suposo que ja començava el canvi de cicle.
La T-19 “mixta” calculo que és del 1984. És l’antessesora de la T-215, està original sense restaurar. Aquest model es comercialitzava amb un plat gran sobreposat al petit, i amb la forquilla tipus BMX, i era una bici que tant podia servir per fer BiciCross com BiciTrial
Una versió següent de T-215 va ser restaurada a Bicinova l’any 2010, amb la única diferència de les calques.
En aquestes fotos hi falta la T-219 del 1988, amb la que vaig correr aquest Trial d'Òrrius 2011. La novetat era que les baines eran mes llargues, va ser la meva segona bici i amb ella ja vaig aconseguir algun podi.
La T-219 “enganxines color rosa” és del 1989, és l’últim model amb frens de ferradura (també de politja i disseny Monty). Canviava una mica el manillar i el tub superior del cuadre, que era més llarg en la part posterior (disseny monostay).
La T-219 “dorsal nº 1” es del 1991, ja amb frens hidràulics i roda ample en el darrera. És la bici amb que he aconseguit més èxits, guanyant el Campionat dels Països Catalans, C.Catalunya, C.Generalitat, C.Espanya, en categoria juvenil. Al 1992 vaig passar a categoria Elit quedant 4rt al Campionat del Món, al 1993 Campió de Catalunya Elit i vencedor en molts Trials en àmbit estatal. Amb aquesta bici vaig competir del 1990 al 1993. De l'estiu del 1993 al del 1994 me la vaig enportar al servei militar a Melilla. Em va fer molta companyia.
La B-221 es del 1994, va ser la primera Monty d’ alumini. Es va canviar la lletra dels models, passant de T de Trialsin a B de Biketrial (degut al canvi de paradigma de 1992) Fou una bici totalment nova, molt diferent en quan a geometria, també la part davantera era radicalment diferent en Trial, amb forquilla , manillar i potencia tipus BTT. En el pilotatge es notava molt la baixada de pes.
Aquesta T-221 va ser la meva última bici de trial amb la que vaig competir, ja que vaig deixar la competició al 1995, degut a la falta de temps per mantenir un nivell d'entrenament alt per seguir progressant en la categoria Èlit. El trial és un esport molt amateur i en aquell moment vaig donar prioritat als estudis i la feina.
No obstant aquest fet, des que vaig deixar el trial he seguit actiu, practicant BTT, Motocross, Trial amb moto, etc, aconseguint bons resultats en totes les disiplines.
El 2007 vaig comprar una Monty 221 ti , motivat per el meu fill que amb 3 anys li agradava molt anar amb bici. La 221 ti, amb mes de 10 anys de diferència amb la
B-221, em va donar un retrobament molt diferent i curiós amb el trial.
El 2009 vaig comprar un Monty 205 al meu fill Martí, que va començar a competir, jo vaig tornar a la competició pero de motxiler!! una sensació molt agrabable, tant que he fundat una escola de trial: TRIAL EVOLUTION .
El 2010 la meva dona em va regalar la Monty 221 XXV edició limitada, una bici preciosa, amb la que he retornat a les competicions com a pilot.
El 2011 el meu fill li he regalat una Speedrace amb la que ha aconsegiut guanyar la Copa Catalana de Trial en categoria Benjamí. L'emoció de veure’l guanyar a sigut més forta que si ho fes jo mateix!
En tots aquets anys d'aventures el que m'ha donat mes bons moments a sigut el Trialsin, per això la motivació de crear l'escola on poder transmetre tots els meus coneixements i experiències, i un espai on tots els practicants del trial puguin entrenar.
També aquesta mateixa passió és la que m'ha portat a col·lecionar bicis que formen part de la història d'aquest esport. Les aniré utilitzant totes en els Trials de Clàssiques.
Aquest 2012 estrenaré una Koxx sky 2, una bici espectacular".
Tan de bo que puguem anar veient aquestes màquines en acció en pròxims "Clàssic Trials" !!
Salut!
Bon reportatge i bona col'lecció de trialeres!!!
ResponEliminaDavid ets un CRACK , quin montatge mes guapo,
ResponEliminano ser com t'ho puc agrair.
Gràcies !!!!!!!!!!!!!
Fantastica coleccio, Jordi, et felicito, nomes hi trobo a faltar alguna Fidan, les bicicletes precursores de trialsin que va disenyar i construir en Josep Figueres a Sant Feliu, i que després van servir perque en Pere Pi compres la idea i les portes a la producció de Montesa com a tal.
ResponEliminaQuan parli amb el Josep Figueres li demanare si pot proporcinar alguna fotografia per complementar aquest blog de clasiques.
Salut!
Joan Carles tens rao , espero algun dia tenir alguna fantastica Fidan.
ResponEliminaGràcies a tots, content que agradin aquests temes!
ResponEliminaJordi, a tu t'hem d'agraïr tots plegats que conservis aquestes joies i les portéssis a Òrrius, també la tasca que fas a l'escola i en el món del trial.
Joan Carles, m'agradaria a no molt tardar, poder mostrar fotos d'alguna Fidan i d'en Josep Figueras. M'haig d'escapar alguna estona cap a SF de Codines.
Per ara, una propera entrada del món del bicitrial que estic preparant pel blog és sobre els Rubies i la seva "Tecnologia Pròpia".
Salut!
Fantastic els articles sobre les primeres bicis de trail sin. Jo vaig tenir una Fidan groga de trial que potava 3 pinyons...quins records!!. Els frens potser no eren els mes bons del moment per fer trail però en general estava molt ben parida.
ResponEliminaTrialsin
Gràcies Anònim, tinc entès que en les primeres temporades de competicions la distància entre zones sovint eren petites kilometrades, on el poder pedalar sense semblar un molinet tenia avantatges per economitzar l'esforç. Per això els cambis de marxa primerencs. Segurament algunes zones també eren de millor passar amb un desarrollo o un altre. Amb el temps, la lleugeresa i la simplicitat del "single speed" es va consolidar com la millor opció.
EliminaNo sé si a part de Fidan alguna casa més ho va utilitzar. Però cal entendre que el primer concepte de trial va ser també, a part de superar obstacles, el recórrer camins de muntanya, a imitació de les motos, una barreja de trial i enduro, que ara identifiquem plenament amb el mountain bike. Des d'aquest punt de vista, està clar que un sistema de canvi de marxes era molt encertat, i clarivident.
En aquells temps a Califòrnia feien el mateix, transformar les seves velles Schwinn per endinsar-se pels camins de bosc. El Mountain bike sense canvis de marxa no s'entendria.
Salut!