Mesos enrere va sortir aquí al blog un reportatge de la Rubies Alex Replica, la bici de trial que la revista “La Bici” i en Pipo López van posar a prova, l'any1983.
Unes setmanes després i gràcies a la conexió d’en Xavi M. vam reunir-nos un matí a Sant Climent de Llobregat amb en Xavi, l’Àlex Rubies i el seu pare, en Pere Rubies.
L'Àlex amb la bici especial i en Pere, l'artista constructor.
Va ser un matí magnífic, veient antigues fotos, xerrant d’aquells inicis del trial, de les bicis, dels campionats... i després vam sortir a provar la bicicleta d’entreno que l’Àlex havia utilitzat gairebé 30 anys enrere!! una Rubies Alex Replica... però vermella!! jajaja!! totes les Rubies eren pintades en color blau (blau Bultaco) excepte aquesta, la seva bici d’entrenament:
Com que la jornada va donar per molt, he volgut dividir aquesta entrada al blog, avui presentaré aquesta Rubies vermella, i dintre d’uns dies quan ho tingui més preparat, em centraré en la familia Rubies, la seva passió per les rodes, anècdotes i una mica de visió històrica del bici-trial en la zona del Baix Llobregat.
La bicicleta
La Rubies Alex Replica és una bici pensada i creada exclusivament per la pràctica del trial. Les primeres versions són anteriors a 1980 i eren evolucions de la Rubies Copa, un model més petit i primitiu de bici de trial.
El nom de la bici ve de la promesa que li va fer el seu pare a l’Àlex, de que si quedava campió fabricaria la bici en sèrie i li posaria el seu nom. I així va ser, l’Àlex va guanyar el Campionat d’Espanya (per dues vegades! 1981 i 1982) i en Pere va fabricar “Repliques” de la bici amb el nom del mitjà dels seus tres fills.
El més petit dels germans, en Pere, era també "acròbata" com els altres, però més “freestyle” (skate, bici-cross), i el gran, en Jordi, si que era trialero, tant bo o més que l’Àlex, però menys regular i fiable, per això ell i la seva bici sovint eren com una “provisió de recambis en cursa”, si per algun infortuni la bici de l’Àlex necessitava assistència o substituir alguna peça. Això però, en l'època en que l'Àlex apuntava alt; anteriorment en Jordi també feia bones classificacions i va ser clau en el desenvolupament del bicisin, un estri sense rodes que va ajudar molt en l'evolució del trial, en Jordi va ser dels primers a fer desplaçaments laterals i moviments estrafolaris que posteriorment es van aprofitar i desenvolupar amb la bicicleta. El bicisin fou invent i creació dels Rubies (en un futur pròxim vull posar una entrada només del Bicisin).
El “motxil·lero”de l'equip, obviament, era en Pere, que a part de mecànic-soldador-inventor-creador-psicòleg, encara tenia temps per fixar-se amb el clima o pensar estratègies i tàctiques... cadascú era part important de l’equip. I aquest era un dels punts forts dels Rubies: estaven molt units, formaven un equip molt sòlid, junts sumaven molt més, i col·laboraven tots en cada tasca.
Una menció especial a la Mercè, l’esposa d’en Pere i mare dels vailets, que malauradament va deixar aquest món l'any passat, però que indubtablement s’havia cuidat sempre de que no faltés mai l’energia als seus herois, afegint-se sempre als diumenges “familiars” de competició, per animar, o escridassar, o abrigar, o atipar... el què convingués, als homes de la casa. Les mares sempre són tresors, i la Mercè era coneguda i estimada per tot el món del trial.
L’altre punt fort dels Rubies era la seva... “tecnologia pròpia”. Em van agradar molt aquests mots de l’adhesiu de la forquilla perquè reflexen la realitat amb un to d’humor català. Les mateixes paraules en anglès passarien desapercebudes i serien quelcom seriós i old school... però en català les paraules prenen un aire bromista i saludable, natural d’aquí, i de la vella escola.
Les bicis les pensava i construia en Pere, els seus nanos procuraven destrossar-les i torturar-les per descobrir els punts febles i els punts forts... d’aguna manera sempre hi havia reunió i la bici constantment evolucionava: que si un angle de direcció més inclinat, que si dos cms més de forquilla, etc... cada cm de bicicleta tenia un perquè, i les solucions tècniques eren “pròpies”. De ben segur hauran mirat aquí i allà, com tot bon constructor, però a l’hora de decidir, la solució escollida era sempre “made in Sant Climent”.
La similitud amb les Montesa, o les Fidan, no va més enllà de l’aspecte extern: la forquilla doble de secció rectangular i les proporcions similars de la triangulació del quadre.
En la Rubies trobem detalls únics com els tirants inferiors de la roda posterior, fets amb passamà d’acer de secció rectangular, per guanyar espai lateral entre neumàtic i bieles... bieles soldades al mateix plat!
Les punteres on s’agafa la roda posterior tenen recorregut llarg per poder modificar ràpidament la distància total de la bici, en benefici de si els trials eren més tècnics o bé si eren més d’estabilitat i “de traçada”. També els coixinets de la direcció són diferents d’una bici normal, aquí la forquilla es munta i desmunta amb un cargol travesser, la direcció no agafa joc i el conjunt esdevé molt robust.
El manillarg també és diferent, sense barra transversal, de manera que el pilot té més espai lliure quan la bici queda d’empeus sobre la roda posterior.
La cadena dels colors del Barça també és un altre exemple de l’humor català de la vella escola! ;-)
A continuació unes quantes fotos de tot plegat:
L'adhesiu Disseny Rubies Alex, amagat darrere el dorsal del Triangular de Clàssiques, on la bici va participar aquest passat 2011.
Sobre el terreny i malgrat el pas dels anys, l'Àlex s'enfilava amb prou habilitat i estil per l'entorn on solia entrenar, la bona tècnica encara es conserva fresca dins els records d'aquest campió.
Actualment l'Àlex està inmers en el món de les motos clàssiques de velocitat, amb la seva escuderia RUBIES RACING. És un apassionat de la marca Sanglas, amb la que participa en curses de velocitat, i també fa un xou acrobàtic amb sidecar, ben espectacular! aquí el podeu veure:
Per seguir-ne el fil podeu visitar el seu myspace:
En Pere tampoc no para, segueix actiu en el món de la mecànica, entossudit a "fer correr" la Sanglas, i de segur que va imaginant enginys i invents sobre rodes, com sempre ha fet.
Seguirem parlant dels Rubies properament.
Moltes gràcies per tot! Xavi, Àlex i Pere !
Realment va ser un matí fantàstic. (Hem de repetir :)
ResponEliminaGràcies a tu per mantenir viva la història del bicisin i per donar a conèixer el món de la familia Rubies.
Excel·lent article!!!
Bones!
ResponEliminaSoc el propietari d'una Bicisin. M'acabo de llegir aquest reportatge i ara encara estimo molt mes la meva Bicisin. Jo pensava que era Montesa. Vaja si estava equivocat!!!
Estaré atent per si algun dia fas un especial de la Bicisin. La vull restaurar poc a poc, encara que està en molt bones condicions.
Salut a tota la família Rubies!
Celebro que tinguis un Bicisin,
Eliminacertament el color vermell i el "sin" del nom, a més de ser un artilugi tant extrany, feien que l'atenció de l'estupefacte espectador no enfoqués en el fabricant/creador, i la inèrcia fés imaginar que era de Montesa. A mi em passà igual, segurament un "Rubies" amb lletres prou visibles haurien sigut encertats.
Si està en molt bones condicions a vegades amb "netejar" és més que suficient.
El teu blog "resucitandobicis" està molt bé, felicitats i endavant!
Recordo que un amic de Bellaterra tenia una Rubies de color blau Bultaco, com deies, i era l'enveja del grup quan sortiem a fer trial. Va ser una època molt maca i sortien artesans de la bici per tot arreu, ja fent bicis senceres o fent preparacions amb forquilles i peces pròpies.
Elimina