La primera i més petita de les creacions bici-trialeres de
Pere Pi i
Montesa va ser el model
T-5, avui en dia una bicicleta molt preuada dins el coleccionisme. Gràcies a l'encàrreg d'en Xavi he pogut restaurar aquest exemplar tan ben conservat, i és un plaer poder-la mostrar avui a través dels píxels internàutics.
Corrien els últims anys de la dècada dels 70s, sorgia la petita joia de la corona. Veiem com era.
Abans de la restauració/posada a punt, la bici estava molt completa i amb gairebé tot d'origen. "Només" va caldre trobar uns pedals
Notario dels petits, i unes manetes de frens, que sembla que que no són les d'origen, unes
Ideal que potser
Montesa va utilitzar en models posteriors, com la
T-10, T-15 o
T-12. El cablejat també és nou, original de la casa
JH, amb fundes vermelles i els seus protectors
old school anti-pols.
La resta és tal com sortia de fàbrica. Tan sols queda un dubte per resoldre, sobre el número de sèrie marcat a la pipa de direcció, un "445" misteriós, ja que en les
Montesa vistes fins ara no apareixen números de sèrie gravats al quadre.
Tot ha sigut ser netejar i posar ordre. Els rodaments de direcció i pedalier no ha fet falta obrir-los ja que giraven perfectament, i l'experìencia prèvia de la restauració de la
T-15 groga va deixar clar que per més feta caldo que estigues la bici, allà dins tot estava com ho havien deixat a fàbrica el dia D.
Per tot arreu es combinen els colors groc, vermell i negre. Els punys
Gonelli amb el logo
Montesa, els taps de la forquilla també en groc, així com els protectors de pols de pedalier i direcció, els catadiòptrics
Rinder de color taronja i vermell amb base de plàstic blanc, el portanúmeros original... tots aquests elements diferien de les
Montesa més grans, on el color groc gairebé desapareix a favor del domini negre/vermell.
Les rodes munten uns carrets
Olimpic Cursa d'alumini per 28 radis, amb tanques ràpides i tensors de cadena a les punteres posteriors. Pinyó
Urreta Extra de 18 dents, cadena
Iris, bieles de 135mm (com en les
T-15), plat de 32 dents... per enfilar-se com una cabra.
Els
Pirelli ML 14 TRIAL fets a Manresa, (en tamany petit, crec que llanta de 13') són molt difícils de trobar, inclús en mal estat. Aquests afortunadament encara conserven un excelent gravat, per arrapar-se com un iman damunt pedres i troncs.
El pedal esquerre no acaba d'entrar totalment, segurament per haver sigut forçada el fil de rosca amb un pedal que no tocava. Haurem d'esperar a trobar un mascle de roscar
old school per repassar-la. No s'ha d'insistir mai a cargolar si pedal i biela no són de la mateixa rosca, ja que hi ha el perill de comdemnar-los a una unió eterna. I més quan de bieles d'aquestes forjades de
Montesa no se'n troben enlloc, en espera que algun artesà impossible construeixi un nou motlle per fundició i sàpiga crear rèpliques... (per idees que no falti...)
La bicicleta és petita, 75 cms entre eixos, uns 32 cms entre pedalier i roda de darrera, rodes de 44 cms de diàmetre, manillarg de 58 cms d'amplada i punys situats a 80 cms del terra. El seient
Arius personalitzat amb "emmes" es pot situar entre 58 i 75 cms del terra.
La bici pesa12,5 kg... per mainada de 5 a 8 anys això vol dir molts entrepans extres i berenars dobles.
Els frens són uns
Olimpic 70, del mateix estil que els
Olimpic Balon però no tan grossos... a molts de nosaltres també ens agradaria no ser tan grossos; ser criatures en tamany i edat, tenir 6 anys, i aprendre
Trialsin amb la més petita de les mítiques
Montesa, a qui no?
En tot cas és d'admirar l'exel·lent feina d'en
Pere Pi i el seu equip a
Montesa en aquella època llunyana. I pels que ja som grandets, mai és tard per començar a practicar tots aquests valors estampats al màgic adhesiu, una mena de
RoadBook ben concentrat i clar, aplicable a tota dedicació possible, amb bicicleta o sense.
L'
Scalextric no va ser la única "
escuela de campeones".
Xavi ! moltes gràcies per aquesta oportunitat irrepetible ! cuida-la molt!
9 de setembre de 2012 :
Fa 4 dies he rebut aquesta foto fantàstica al mail, juntament amb el breu però commovedor text que l'acompanya.
Pep
___________
___________
Hola Pep, el què expliques posa els pèls de punta!
La foto l'havia vist per internet fa temps i ja m'havia impressionat molt, ara encara més. Hi emana tota l'emoció de la primera bicicleta, la il·lusió del nen que no pot contenir la seva alegria, que desborda felicitat.
Ara penso que és molt probable que aquell estiu es despertéssin enveges incontrolables. Ni robar, ni robar una bicicleta té cabuda enlloc, però robar la bicicleta d'un nen no pot tenir més explicació que l'enveja fermentada en una pobra ànima. Déu hagi perdonat aquelles pobres mans.
Endavant Pep! moltes gràcies per compartir-ho! M'alegro molt que aquesta restauració t'hagi ajudat a recuperar l'enllaç amb aquella bicicleta tant important per tu, i donar-te ànims per recuperar tota a teva alegria de nen, que segurament també et van robar aquell mateix dia, junt amb el disgust de perdre la teva T-5.
Ànims! segueix els fils, busca a on condueixen, per desfer-ne els nusos o relligar els trossos trencats. Les bicicletes són vehicles que ens condueixen a llocs, literalment, però també simbòlicament. Només cal enfilar-s'hi i pedalar, llavors el món es manifesta.
Que tinguis molt bona sort!
Una abraçada!
ininbita
