De Barcelona a Nepal en bici

“De Barcelona a Nepal en bici (¡y viceversa!)” apareixia a la revista Integral, al nº 78, maig de 1986.
És un reportatge/entrevista a Muma Soler sobre el seu llarg viatge d'anada i tornada.

Es tracta d'un d’aquells viatges extraordinaris que, indubtablement, més que cicloturisme bé valdria etiquetar-los de cicloaventura, per la incertesa i l'atreviment que comporten. 

Tant aleshores com ara, aquesta mena d’accions singulars resulten admirables, sobretot perquè emergeixen de l’inconformisme personal, i representen un acte revolucionari individual: abandonar la "seguretat" en la que creiem viure i encarar la dificultat que representa el creuar regions desconegudes. Diminuts, insignificants.  

Travessant grans espais durant molt de temps, un accedeix a paisatges nous, llocs, cultures, gent, experiències… però sobretot i a la vegada, un es descobreix a sí mateix i enfronta les pròpies pors. Després, l’escala de valors canvia i la percepció del món dificilment torna a ser com abans.  

La bicicleta com a mitjà de transport permet assolir grans distàncies en silenci, lleugerament, amb energies renovables. Aquest és l’encant del cicloturisme, que per cert, mai abandona això d’aventura i exploració, encara que la pedalada duri pocs dies, encara que els territoris siguin “segurs" o "coneguts”. 

Testimonials d'aquella gesta impressionant, i a manera d’inspiració, aquí van aquestes velles pàgines:
 

("obrir l'enllaç en una finestra nova" per veure les fotos a gran format i així poder llegir el text: el punter damunt la foto i clickar el botó dret del mouse)

Amb aquesta entrada d'avui també neix una etiqueta nova a bicinova2, i que espero pugui anar sovintejant: “cicloturisme retro”.

 _________________

19 de gener de 2013 

Gràcies a internet he pogut contactar amb en Muma, que actualment es dedica al món de l'art i té una web sobre el seu treball: muma-art.com

"El viatge encara em nodreix a diari 25 anys deprés i no seria el que sóc sense aquest viatge"

© Courtesy MUMA

M'ha comentat que a part de l'entrevista a Integral , van apareixer diverses coses més:

- El llibre que va escriure sobre el viatge: La terra és boteruda, de Barcelona a Katmandú amb bicicleta, de l'Editorial Raima, 1986 (actualment exhaurit, però que es pot trobar en biblioteques i també  de segona mà buscant una mica)

- Un arcticle a la revista PRESENCIA, nº 874, de les pàgines 6 a la 11.

- Un article molt interessant al diari EL 9 NOU de Vic, escrit per Marc Llorens (data inconcreta de1986)

 
També ha respost molt amablement aquestes quatre preguntes. Respostes molt valuoses ja que la visió del mateix protagonista d'un viatge tant potent i llunyà en el temps permet comprendre millor les coses passades.

      
 1- Com van ser els mesos, o anys, després de tornar a Barcelona? et va ser difícil tornar a estar quiet en un lloc? 

 -Si que van ser difícils, en el sentit de digerir tot el que havia passat. De fet, el viatge en sí, fisicament no té més problema que el tenir bona salut, una forma física tirant a bona però res d'excepcional. En canvi a nivell mental és una altra cosa, vius continuament situacions d'alteritat total (de diferència de costums, maneres de fer, valors que et fan sentir TOTALMENT estranger) i això barrejat amb la solitut  i el fet de que no pots baixar la guàrdia en cap momen. Tots aquests factors són una prova extremadament difícil a nivell de resistència psicològica.  El demés ho has de resoldre tot tu sol , sense manual, sense cap pista, només amb la teva sola intuició, una sensació permanent de tenir les sabates enllardades de fang caminant sobre un marbre blanquíssim. La tornada va ser doncs  passar 8 mesos  escrivint el llibre (la terra és boteruda) i revisquent tota l'aventura. Després , un cop publicat el llibre ,  vaig començar a pensar que fer...

Ràpidament, la idea de migrar s'em va fer evident amb dos objectius: estudiar (per comprendre) i utilizar aquesta energia brutal (i bruta) del viatge per fer quelcom de extra-ordinari (que surti de l'ordinari) i va ser l'art que es va imposar com a manera de viure.

2- Actualment, i amb la perspectiva de gairebé 3 dècades, podries explicar què ha significat aquell viatge en la teva vida, des d'aleshores fins ara? 

-A nivell personal la primera diferència és que hi ha un abans i un després. Un viatge així és iniciàtic, és transformador, és la millor universitat que he tingut i de fet m'ha ajudat molt a fer la universitat real que vaig fer arribant aquí a Lausana (on visc des de llavors). Durant el viatge és el primer cop que m'he sentit català i sobretot no-español, veient la diferència de com ells viatjaven pel món i com ho feia jo. El viatge m'ha donat una curiositat, una set, i al mateix temps un neguit que m'ha convertit en un lector gairebé compulsiu (uns 50 llibres per any). També, m'ha eixamplat molt els horitzons possibles: actualment llegeixo en francès,català, anglès i castellà textos de tota classe: filosofia, novel.la, assaig, poesia i també he publicat 3 opuscles en francès de reflexió sobre l'art. He treballat amb diversos poetes i escriptors fent llibres a 4 mans (es poden veure i tocar a la Biblioteca de Catalunya). Tot això sembla molt lluny de la bicicleta però és molt més aprop, en el sentit de la voluntat d'avançar en una direcció amb l'únic referent del teu desig i de les teves forces.

3- Recomanaries aventurar-se així a d'altres persones? a quines? i perquè?

-Definitivament no, no ho recomanaria a ningú. Honestament, no. És perillós, difícil, arriscat. Un viatge d'aquest tipus hom el fa perquè no té altre remei. El fas quan la vida et posa contra les cordes. És un acte desesperat, no una decisió racional. 

Llavors, com fer-ho per no deixar-hi la pell?  S'ha de preparar amb molta cura, d'una banda, i al mateix temps tenir molta sort. Retrospectivament tinc la impressió que en moltes situacions em va anar pels pèls. Probablement vaig tenir un àngel de la guarda dels bons i al mateix temps un instint d'antropòleg extremadament potent, sinó m'haguessin violat, robat fins hi tot els calçotets, pres la bicicleta, posat a la presó i no sé quantes coses més.  Però al mateix temps sempre vaig trobar, en aquest moments crítics algú que em donà un cop de mà, discretament, sense demanar res a canvi. El món és paradoxal en totes les contrades.

4- Per últim m'agradaria poder saber més coses d'aquella bicicleta, si és que te'n recordes, o si tens alguna foto que poguessis compartir. A l'entrevista de la revista INTEGRAL no es parla gaire de la bici, només dels problemes mecànics i el desgast de les peces. 

- La bicicleta era nova, una bicicleta normal muntada per un mecànic de Parets del Vallès (29.000 pessetes). L'únic d'especial que tenia eren els radis inoxidables de 2 mm, em sembla, i un porta-equipatges soldat (i soldable tantes vegades com calgués). Per la resta vaig aprendre'n força tot fent camí, en el sentit de comprar pneumàtics més gruixuts (per evitar massa punxades etc.) Tres plats, 5 pinyons. Vaig canviar una vegada de cadena i de canvi de pinyons. A la India totes les peces de recanvi són en polzades (inches) i no en milímetres: vaig haver de fer-me enviar un paquet sencer de peces de recanvi i passar tres dies sencers a l'aduana (New Delhi). 

El desgast efectivament és el problema principal d'aquelles terres: molta pols per tot arreu, sovint de silici, que és molt abrasiva. Tots els coxinets, boletes i sobretot els receptacles (per exemple en les bieles dels pedals) es van quedar fets pols. L'eix dels pedals el vaig rectificar una vegada als 12-14.000 km i va aguantar 2.500 km més i després van dir prou i en vaig haver de comprar un de nou a preu d'or arrivant a Grècia.

Moltes gràcies Muma per recordar i escriure tot això i compartir-ho avui aquí.
Una abraçada! 

P.D.Si apareix més informació aniré ampliant aquest post. 
Com a mínim parlaré del llibre, així que l'aconsegueixi i l'hagi llegit.
Salut!

- BH Running Bull

1983...

 A Beistegui Hermanos S.A. ultimen un nou projecte, una bicicleta tot terreny amb rodes grosses i tacs, per anar per fora carretera, amb canvi de marxes i pinyons grans per pujar pendents fortes.

 Darrerament van arribant noticies de que als Estats Units hi ha unes noves "mountain bikes", que s’estan convertint en un fenòmen; unes bicicletes diferents a les bmx, més grans, amb rodes de 26’ i manillar ample, amb marxes, frens cantilevers… una nova modalitat que s’està escampant com la pólvora. Hi comencen a haver competicions, descensos cronometrats per camins de terra plens de rocs... de moment són quatre sonats però la cosa és revolucionària i promet.

Tant és així que la casa Peugeot ja té a punt una Velo Tout Terrain. Els de BH tenen alguns contactes a França i aviat s'adonen del "per on van els tiros"... i no perden temps: amb base a la renovada gama de les seves BH California, les X2, X3, X4… creen una bici semblant però més gran, amb rodes de 26’, amb pinyó de 5 corones. Aprofiten molts components de les California: el manillar i la potència, els punys,les manetes de frens, els Olimpic Balon ja hi van bé...  amb pocs utillatges nous comencen a fabricar en sèrie aquesta innovadora bici.

 Per destacar la novetat, rumien i rumien fins que a algú se li acut la idea d’un toro corrent, potent i robust, potser per contraposició a la lleugera i àgil gacela, l'animal totèmic de BH durant dècades. Per no deixar-ho com a "toro veloz", o alguna cosa semblant, procuren de fer-ho més americà (comercialment més llaminer),i es bateja a la nova bici en anglès, com a Running Bull. 

 Acaba de néixer el Mountain Bike comercial a Espanya, la versió més primitiva i neardental de la Bici Tot Terreny.

 A l'octubre de 1983 ja es presenta una primera versió d'aquesta bici, si bé observant la foto en blanc i negre es veuen algunes diferències respecte a aquesta d'avui, com el seient,les manetes de frens, funda del cable del canvi, els pedals...  

  La Running Bull és única i extranya, diferent a totes les bicicletes anteriors, contemporànies i futures. Les seves solucions eren noves quan va sortir, i obsoletes al cap de pocs anys, quan l’etiqueta BTT implicaria indiscutiblement un manillar pla, tres plats, frens cantilevers… 

Aquest fet, el de ser una bici inclassificable, un experiment impulsiu dels Beistegui, una solitaria baula made in Spain entre les BMX i les Mountain Bikes… tot plegat fan de la Running Bull una bici molt interessant. 

 

  Ja feia temps que en volia desmuntar una. Per això quan vaig veure aquell breu anunci, “bh bmx”, d’una d'aquestes, bé de preu i a prop de casa, no m’ho vaig pensar dues vegades.

  La bici estava ben sencera, amb tot d'origen excepte els neumàtics. Em va costar una mica trobar-ne de blaus, semblants als originals. Aquests snakebelly de 26’ x 2.125 (per llantes 559mm, la mida standart de les BTT), han estat un encert.

 A part del nom, la bici té altres similituts metafòriques referents al toro ibèric, com el pes, per exemple: 17,300 kg.  Lògic, ja que exceptuant  l’alumini dels Balon  i els 4 plàstics i gomes diverses, la resta material és tot acer d'Eibar i rodalies. 

Destacar les llantes i carrets, de 36 radis i no dels habituals 28 radis de les rodes de 20 polzades. També són destacables els 170mm de longitut de les bieles. El manillar, però, és el mateix de les bicis de bmx, i colocat aquí dóna aquesta estètica desproporcionada i extranya a la bici.

  El canvi de velocitats és de la casa francesa Sachs Huret, va a fricció, amb una palanca molt llarga instalada al manillar.

 El pinyó és una joia, un Maillard de 5 corones (14-17-21-26-32)
 Les 32 dents de la corona més gran combinades amb el plat de 46 han de permetre pujar amb relativa facilitat per pendents de l'X%, cal aillar la aquesta X, segurament és retro-retro i no té res a veure amb les desmultiplicacions escaladores del BTT modern, però al 1984 segurament era una gran X.

 Els volumètrics 2.125 d'aquests neumàtics van obligar a passar la llima al tub central de la forquilla. Evidentment un terreny enfangat no serà massa benvingut.
El seient és de plàstic, encoixinat, el model Granada de la casa Intauto. M'agrada més l'altre disseny que he vist en diverses Running Bull, però és el què hi ha.

 Punys Ideal, cadena Iris, frens Olimpic, seient Intauto, neumàtics de l'extrem orient... res més a afegir sobre l'equipament. Gairebé tot era signat per BH. 

He trobat algunes coses molt interessants a internet referent a aquesta bici. Per donar-hi un vistassu:

-Un mini reportatge al blog de Bicicletas Rioja Sport 

-Un magnífic hilo forero al ForoMTB: BH RUNNING BULL ¿ la primera mtb española?

-Un personal i emotiu post blogero d'en Jose Lorente: Juntos otra vez

 Per ara no he trobat res més ala xarxa digital.

 Amb tota probabilitat, en algun nº que no tinc de la revista LA BICI hi ha més informació d'aquesta màquina, però si que he trobat un curiós reportatge cicloturista a LA BICI nº30 (setembre o octubre de 1984): tres pàgines d'un viatge des de Santander a Málaga, amb alforges carregades damunt de...efectivament! unes BH Running Bull !!! 

 Malauradament al reportatge no es comenta absolutament res de les bicicletes, però les fotos proven la seva incursió cicloturística, aventura i exploració, les aptiputs màgiques de les futures BTT que havien de néixer pocs anys després.

 ("obrir l'enllaç en una finestra nova" per veure les fotos a gran format i així poder llegir el text: punter damunt la foto i clickar el botó dret del mouse!)

 En quan a aquesta relíquia, tot i que és una peça de museu, i ara que ja són fetes les fotos de la bici ben neta, doncs penso embrutar-la de fang i enfilar camins, empaitar vaques, mirar com rutlla tot, a veure si aquests 5 pinyons funcionen o no, a veure què tal aquests Olimpic Balon en unes rodes de 26'..., a veure fins on em deixa arribar, pedalant o empenyent!

:-)

 Miraré d'afegir un futur informe que aclareixi tot això, aquí mateix, així que ho tingui enllestit.

 Salut!

P.D.
L'exploració periodística sobre l'esdevenir de les primeres BTT a Espanya també segueix essent un camp emboirat, per ara. El periòde més incert va del 1985 al 1988, quan el Mountain Bike made in Spain es va formar i els fabricants van va crear les seves primeres sèries...
Vells camins perduts per redescobrir