- BH Running Bull

1983...

 A Beistegui Hermanos S.A. ultimen un nou projecte, una bicicleta tot terreny amb rodes grosses i tacs, per anar per fora carretera, amb canvi de marxes i pinyons grans per pujar pendents fortes.

 Darrerament van arribant noticies de que als Estats Units hi ha unes noves "mountain bikes", que s’estan convertint en un fenòmen; unes bicicletes diferents a les bmx, més grans, amb rodes de 26’ i manillar ample, amb marxes, frens cantilevers… una nova modalitat que s’està escampant com la pólvora. Hi comencen a haver competicions, descensos cronometrats per camins de terra plens de rocs... de moment són quatre sonats però la cosa és revolucionària i promet.

Tant és així que la casa Peugeot ja té a punt una Velo Tout Terrain. Els de BH tenen alguns contactes a França i aviat s'adonen del "per on van els tiros"... i no perden temps: amb base a la renovada gama de les seves BH California, les X2, X3, X4… creen una bici semblant però més gran, amb rodes de 26’, amb pinyó de 5 corones. Aprofiten molts components de les California: el manillar i la potència, els punys,les manetes de frens, els Olimpic Balon ja hi van bé...  amb pocs utillatges nous comencen a fabricar en sèrie aquesta innovadora bici.

 Per destacar la novetat, rumien i rumien fins que a algú se li acut la idea d’un toro corrent, potent i robust, potser per contraposició a la lleugera i àgil gacela, l'animal totèmic de BH durant dècades. Per no deixar-ho com a "toro veloz", o alguna cosa semblant, procuren de fer-ho més americà (comercialment més llaminer),i es bateja a la nova bici en anglès, com a Running Bull. 

 Acaba de néixer el Mountain Bike comercial a Espanya, la versió més primitiva i neardental de la Bici Tot Terreny.

 A l'octubre de 1983 ja es presenta una primera versió d'aquesta bici, si bé observant la foto en blanc i negre es veuen algunes diferències respecte a aquesta d'avui, com el seient,les manetes de frens, funda del cable del canvi, els pedals...  

  La Running Bull és única i extranya, diferent a totes les bicicletes anteriors, contemporànies i futures. Les seves solucions eren noves quan va sortir, i obsoletes al cap de pocs anys, quan l’etiqueta BTT implicaria indiscutiblement un manillar pla, tres plats, frens cantilevers… 

Aquest fet, el de ser una bici inclassificable, un experiment impulsiu dels Beistegui, una solitaria baula made in Spain entre les BMX i les Mountain Bikes… tot plegat fan de la Running Bull una bici molt interessant. 

 

  Ja feia temps que en volia desmuntar una. Per això quan vaig veure aquell breu anunci, “bh bmx”, d’una d'aquestes, bé de preu i a prop de casa, no m’ho vaig pensar dues vegades.

  La bici estava ben sencera, amb tot d'origen excepte els neumàtics. Em va costar una mica trobar-ne de blaus, semblants als originals. Aquests snakebelly de 26’ x 2.125 (per llantes 559mm, la mida standart de les BTT), han estat un encert.

 A part del nom, la bici té altres similituts metafòriques referents al toro ibèric, com el pes, per exemple: 17,300 kg.  Lògic, ja que exceptuant  l’alumini dels Balon  i els 4 plàstics i gomes diverses, la resta material és tot acer d'Eibar i rodalies. 

Destacar les llantes i carrets, de 36 radis i no dels habituals 28 radis de les rodes de 20 polzades. També són destacables els 170mm de longitut de les bieles. El manillar, però, és el mateix de les bicis de bmx, i colocat aquí dóna aquesta estètica desproporcionada i extranya a la bici.

  El canvi de velocitats és de la casa francesa Sachs Huret, va a fricció, amb una palanca molt llarga instalada al manillar.

 El pinyó és una joia, un Maillard de 5 corones (14-17-21-26-32)
 Les 32 dents de la corona més gran combinades amb el plat de 46 han de permetre pujar amb relativa facilitat per pendents de l'X%, cal aillar la aquesta X, segurament és retro-retro i no té res a veure amb les desmultiplicacions escaladores del BTT modern, però al 1984 segurament era una gran X.

 Els volumètrics 2.125 d'aquests neumàtics van obligar a passar la llima al tub central de la forquilla. Evidentment un terreny enfangat no serà massa benvingut.
El seient és de plàstic, encoixinat, el model Granada de la casa Intauto. M'agrada més l'altre disseny que he vist en diverses Running Bull, però és el què hi ha.

 Punys Ideal, cadena Iris, frens Olimpic, seient Intauto, neumàtics de l'extrem orient... res més a afegir sobre l'equipament. Gairebé tot era signat per BH. 

He trobat algunes coses molt interessants a internet referent a aquesta bici. Per donar-hi un vistassu:

-Un mini reportatge al blog de Bicicletas Rioja Sport 

-Un magnífic hilo forero al ForoMTB: BH RUNNING BULL ¿ la primera mtb española?

-Un personal i emotiu post blogero d'en Jose Lorente: Juntos otra vez

 Per ara no he trobat res més ala xarxa digital.

 Amb tota probabilitat, en algun nº que no tinc de la revista LA BICI hi ha més informació d'aquesta màquina, però si que he trobat un curiós reportatge cicloturista a LA BICI nº30 (setembre o octubre de 1984): tres pàgines d'un viatge des de Santander a Málaga, amb alforges carregades damunt de...efectivament! unes BH Running Bull !!! 

 Malauradament al reportatge no es comenta absolutament res de les bicicletes, però les fotos proven la seva incursió cicloturística, aventura i exploració, les aptiputs màgiques de les futures BTT que havien de néixer pocs anys després.

 ("obrir l'enllaç en una finestra nova" per veure les fotos a gran format i així poder llegir el text: punter damunt la foto i clickar el botó dret del mouse!)

 En quan a aquesta relíquia, tot i que és una peça de museu, i ara que ja són fetes les fotos de la bici ben neta, doncs penso embrutar-la de fang i enfilar camins, empaitar vaques, mirar com rutlla tot, a veure si aquests 5 pinyons funcionen o no, a veure què tal aquests Olimpic Balon en unes rodes de 26'..., a veure fins on em deixa arribar, pedalant o empenyent!

:-)

 Miraré d'afegir un futur informe que aclareixi tot això, aquí mateix, així que ho tingui enllestit.

 Salut!

P.D.
L'exploració periodística sobre l'esdevenir de les primeres BTT a Espanya també segueix essent un camp emboirat, per ara. El periòde més incert va del 1985 al 1988, quan el Mountain Bike made in Spain es va formar i els fabricants van va crear les seves primeres sèries...
Vells camins perduts per redescobrir