- Monty T-219 ( 1987 )

La notícia de la celebració del I Trial de Clàssiques aquí mateix al poble aquest proper diumenge 27 m'ha animat a enllestir aquesta restauració que tenia a mig acabar des de feia setmanes. Això, juntament amb el fet que, incomprensiblement,  internet-a-casa torna a ""funcionar"", (i que duri!, toco fusta...), doncs tot plegat ha precipitat una bicinova al blog.

Per cert, de cara a diumenge ja hi ha publicat el mapa del recorregut i ubicació de les 8 zones al blog de BIKETRIALSPT. 

La bicinova d'avui és una també una Monty de Trialsin. Ja a finals de l'any passat vaig poder restaurar una T-219, la versió de 1989. Aleshores no imaginava refer una altra bici similar, però inesperadament va sortir la possibilitat d'un canvi de cromos: la Panther Blau Rat per aquesta T-219 de 1987: i dit i fet, i tots contents (gràcies Gerard! com va la Panther?).

Aquesta Monty ja tenia els seus anys, i molta tralla, veient les ratllades al protector de plat i a les bieles. La bici necessitava una restauració de dalt a baix, però en general estava ben sencera i amb la majoria de components d'origen i aprofitables, tret dels pedals, radis, cadena, punys, pastilles de frens, fundes, cables...

Ara només els punys i els pedals són provisionals, ja que tan els rectangulars Wellgo com els punys blancs d'origen sembla que són ben difícils de trobar. Però la idea original de 1987 ha quedat prou ben reflexada, i malgrat que a primera vista semblin ser bicicletes molt similars, hi ha diferències clares respecte la versió de 1989. Com per exemple els frens, els rebuscats Monty Power, de politja, amb cos i ànima d'Olimpic Balon però refundats (literalment). També les manetes de frens són prèvies al disseny de 1989.

Pel què fa al quadre també hi ha diferències: 

- el tub superior ovalat; 

- l'extranya deformació lateral en el tub diagonal, que no és un defecte sinó que és creat exprés per poder girar una mica més el manillar i la roda davantera; 

- l'absència de punteres afegides soldades a la forquilla; 

- la presència dels dos tirants que neixen del tub del seient...

- i evidentment el disseny de les calques, "les de punts", com les de la T-215

En quant a rodes només hi ha diferència de color: ja hi trobem els carrets Olimpic Cursa, de 36 radis, i les llantes Akront, però aquí anoditzades en vermell i no pintades de color negre. Els neumàtics, com no, els Pirelli ML 14, fabricats a Manresa i sempre omnipresents als 70s i 80s al món del Bici-Trial (Trialsin per Montesa, Monty i instituicions oficials).

Tot i que el manillar (*) i els suports són iguals en les dues versions d'aquestes T-219, segurament també hi ha diferències invisibles però importants en quan a mides, proporcions, angles..., i per tant diferències de comportament, fruit de l'evolució i millora tècnica dels pilots de la fàbrica al llarg de tots aquells anys, amb l'Ot Pi al capdavant, que amb una T-219 d'aquestes es va proclamar Campió del Món absolut de Trialsin aquell 1987. 

Però 1987 només era un punt en el camí. La grimpada fins aleshores havia estat espectacular, però l'evolució i els triomfs de Monty tenien molt per endavant. 

(*) Fe de errates: El manillar aquest i el de T-219 de 1989 no són pas idèntics. Tots dos fan uns 71 cms de llargada però la separació de la unió soldada dels dos tubs és d'usn 25 cms en aquesta i d'uns 30 cms en la de 1989, per incrementar la  rigidesa estructural. En l'altura i els angles no s'hi aprecien diferències.
Un altre detall per aclarir és si aquesta bici portava aquest seient i tija de sèrie, ja que en la foto del catàleg hi apareix un d'aquells Spider de la casa Intauto, i aquest actual, en canvi, és el fabricat per Monty, com el de 1989, tot i que sense la paraula Monty gravada en relleu al darrera.
Gràcies per aquesta informació Sebi!