- Cycles Gitane

Voici una Cycles Gitane de carretera de finals dels 70’s o començament dels 80’s.

El color blau i aquest disseny de calques es van fer famosos perquè eren idèntics als de la bici d'en Bernard Hinault i l'equip professional Gitane. Aquelles bicicletes blaves s’assemblaven totes entre elles, però existien grans diferències entre tota la gama, tan en els components com en la tuberia usada per construir el quadre. A bicinova ja en va sortir una d'aspecte similar fa uns anys: Cycles Gitane Trophee

Aquesta rutera que he restaurat ara no era pas de les top, i a part del color i calques, poca cosa més té a veure amb les bicis del mític equip professional. I menys encara després de restaurar-la i posar-la a punt per una segona vida, tres dècades després.

Made in France...

La majoria de components són francesos, però ha fet falta substituir algunes peces. Les rodes, per exemple, amb llantes Mavic i carrets Zeus, de 36 radis i cobertes Michelin Orium de 23mm, neumàtics usats però encara amb mitja vida per davant.  El pinyó és un a Maillard de 6 corones ben repartides (14-16-18-20-22-24), i que combinades amb els  plats de 42 i 52 donen una gama de desmultiplicacions prou àmplies. La cadena és una Sedis de l’època.

Els pedals també són afegits ja que els Atom 600 que duia estaven en molt mal estat i caldrà molta dedicació per refer-los algun dia. Ara la bici equipa uns Olimpic-64 amb clips i corretges AGPA. Les bieles d’alumini són Solida de 170mm, tot amb rosca francesa. 

Els canvis són Huret, i el posterior és uns anys més modern, un Sachs-Huret de mitjans dels 80s, també usat però en millor estat i més pràctic que no pas l’original (que no deixava espai per un pinyó de més de 5 corones i amb el pinyó de 6 corones la cadena fregava amb el cargol que sobresortia del suport del canvi).

El quadre està construit amb tubería Durifort 888, amb punteres Super Vitus i racors BCM (Bocama lugs). Geometria clàssica. Tot i ser una talla petita per mi, la bici es mostrava molt estable en la conducció, frenada i traçades.

La talla és una 53,  i el tub horitzontal medeix 54 cms entre centres. La potencia és de 90mm, marca Atax/Philippe, el manillar també es Philippe, model Tour de France. Per tot això la bici és per algú d'entre 1,65 i 1,75m., i acostumat/da a la posició de carretera (manillar i manetes de frens enllà). 

Les manetes de frens són Mafac, i els frens també, uns Mafac LC, dels pocs frens de ferradura que la marca va fabricar, ja que la majoria de Mafac són els clàssics  frens de tir central.

Vaig comprar la bici en un mercadillo de trastos vells, i estava molt bruta i abandonada. Aquesta foto amb l'abans/després dels frens és aplicable a tota la màquina. 

 Un dels problemes problemàtics al restaurar la bici va ser treure la maleida tija de seient, que va quedar inservible després d’utilitzar l'extirpador

A casa no tenia cap tija de 26,0 o 26,2 mm (la tija que va costar extirpar era de 26,4mm, cilindrica i d'alumini!, per això es va desfigurar tant amb l'extirpador), bé, encara que per mides no és la millor opció vaig decidir posar-hi una antiga Anpi de 25,8mm (una rara made in Spain imitació de les velles Zeus i Campagnolo Gran Sport), i fent servir una llauna de cervesa vaig construir un tup intermig, ajustant així la unió entre la tija i el quadre. D’aquesta manera el cargol i el racor que fixen la tija treballen més descansats, mosseguen abans.
 Era la primera vegada que provava això i estic content perquè la unió queda molt ferma i la tija pot sortir i entrar perfectament quan es vol.
També sorprenen els 0.1mm de gruix de paret de les llaunes de cervesa!

Està clar que la millor solució és trobar una tija de la mida exacta (26,0 o 26,2mm), clàssica, que no desentoni amb l'estil retro del conjunt, però per ara aquesta Anpi hi funciona molt bé, i la llauna de cervesa que sobresurt del tub gairebé passa desapercebuda.
El seient és de pell, d'aspecte gastat però còmode, clàssic i racing. Ignoro la marca,  i el "Challenge Pro" dels laterals és la única pista del seu origen, a part del made in Italy gravat per sota, al plastic de l'estructura.

La bici funciona molt bé, està tota restaurada, encerada i posada a punt de dalt a baix.
Quadre i forquilla perfectament alineats, sense cap accident, únicament defectes visuals com rascades superficials i cicatrius d'òxid desactivat. Potser el vermell dels neumàtics trenquen el to clàssic del conjunt, però per sort els neumàtics són allò que si tot va bé, s'han d'anar renovant periòdicament. He aprofitat aquests per ajustar costos.

Una bicicleta per algú d'uns 170cms que vulgui una màquina de carretera per viure o reviure lo retro (canvis a fricció, frens poc potents, fundes de cables per fora, pedals de clip...).
______________
17 de juny 2014,
la bici té nova casa, i a punt per la Patum!
Moltes gràcies Lluis!