- Cali XL2 "red rat"

Una altra BH! sembla que no s'acabin mai...
Aquestes últimes entrades del blog m'han fet pensar en l'On the road d'en Kerouak... per les seves anades i vingudes de costa a costa... Califòrnia, Florida, Califòrnia... i mira casualitats que avui  ahir és era 4 de juliol... però bé, res a veure amb tot això, la ment, que divaga. Els Beistegui brothers poc que pensaven amb cap beatnick rutero dels 50's a l'hora de batejar les seves creacions llamineres.
Aquesta BH California XL2 encara s'hi veu, de llaminera, tot i les aspres rascades, la brutícia, i els residuals adhesius arrancats.
Fa temps que conservava el quadre i aquestes rodes, era la última BH California que em quedava per resoldre. Tenia el seu esquelet penjat, tot esperant un dia amb inspiració i ganes de pintar (havia pensat un color negre brillant), però de cop i volta vaig decidir ressucitar-la i posar-la en funcionament sense masses preocupacions estètiques.
Tenia totes les peces escampades en caixes, pel taller, i tota la concentració va estar enfocada al muntatge i  posada a punt de la mecànica, amb l'objectiu de que la bici funcionés el màxim de bé.
Estèticament les llantes de pals li sumen uns quants punts, i la combinació de negre, vermell i platejat la fan ben xula.
El quadre porta imprès tot el seu historial, i si algun dia la persona que se la quedi li vol fer un reset, doncs estarà bé. Així també està bé, rat look. L'important és que funcioni.
I funciona més que bé, tot reengrassat, ajustat, i ferm, a prova de maldestres, i va com van les bmx amb neumàtics d'asfalt: àgils i ràpides. Aquesta encara més, com que el pinyó és de 16 dents i no de 18, es pot dir que és encara més ràpida que una Cali de fàbrica.
A més, el "fet caldo" superficial dóna certa tranquilitat i anima a deixar-la estacada pels carrers del dia a dia de la urbedumbre.
Per cert, les XL2 eren de 1985/1986...

Moltes gràcies per quedar-te-la Carles!