- Motobecane Premier Pas

Una altra ten speeds revifada i a punt per tornar-hi.

Motobécane és una de les marques clàssiques franceses més conegudes, i de les que més bicis fabricaven, en competència directa amb gegants com Peugeot i Gitane.
Va ser fundada al 1923 i després de dècades fabricant motos i bicis va declarar-se en fallida als anys 80. Llavors va ser adquirida per Yamaha i reactivada com a MBK.
Dels anys 70's i 80's hi ha uns quants catàlegs de Motobécane (escanejats per Nick Ozerov i penjats a Bulgier.net ), però anteriorment a 1970 no he trobat informació per enlloc, i aquest model d'avui anomenat "Premier Pas", no figura en cap dels catàlegs dels 70's.
La presència del canvi Huret Allvit ens dóna una pista important, ja que va ser comercialitzat a partir de 1964, per això de moment podem datar la bici d'entre mitjans i finals dels anys seixanta.

Malgrat els seus gairebé 50 anys, els cromats i boles dels rodaments estan impecables, tant de la direcció com de la caixa de pedalier, un punt a favor de Lightrace,  fins avui una desconeguda marca a bicinova.
Aquests dies he llegit també que les Motobécane d'aquella època tenien rosques suïsses a les cassoletes del pedalier, actualment molt difícils de trobar com a recanvis. El swiss threaded és com el pas francès, mètric 35 x 1mm, però la cassoleta fixa té la rosca inversa (com les angleses, es cargola en sentit contra-horari).
Això ho he llegit després de restaurar els rodaments, i tal com es veu a la foto anterior no havia desmuntat la cassoleta fixa, doncs creia que era de rosca francesa i que estava molt ben apretada, i no la vaig voler obligar doncs no era imprescindible treure-la per netejar bé l'interior. Així que no puc assegurar si aquesta Motobécane té caixa de pedalier amb rosca francesa o rosca suïssa. Suposo que suissa.
Per cert, les BH dels 80s (BH 75, Meteor, California, Bicicross, Florida...) porten rosques suisses, són M35 x 1mm i la cassoleta de la dreta té la rosca inversa.

Les bicis/rosques franceses també són especials en la direció: pas mètric 25 x 1mm, i el tub de la potència és de 22,0 mm, i no 22,2mm com la majoria de potències. En aquestes coses cal anar insistint, i respectar les mides i l'encaix correcte entre les peces, coneixent i respectant el passat industrial pre-globalització.
 A la foto següent es veu la direcció Lightrace i l'anell amb dentat "piranya" que evita que s'afluixi amb les vibracions de les males carreteres.
Dessota la pintura del racord es perceb també el BCM característic dels racords, abreviació de la marca Bocama. De la tuberia no hi ha cap detall que ens delati la seva identitat.

El pedalier és magnífic, un Nervar Sport, molt poc habitual, que tot i ser de passadors i amb les bieles d'acer (170mm), té els dos plats d'alumini, de 44 i 51 dents. La cadena és una Sedis, clàssica, amb molt poc desgast, com les dents dels plats. Els pedals també brillen com nous i són d'acer cromat, uns Lyotard amples i còmodes, amb uns calapeus Christophe Especial que he completat amb unes corretges relativament modernes de casa nostra, unes AGPA, de les vermelles, pensant en la cinta de manillar i les fundes dels cables.
El conjunt de canvis i manetes és de la casa Huret, un Allvit dels primers (amb les rodetes d'acer i sense dents). 
El pinyó és un Atom antic, de 5 corones: 14, 16, 18, 20 i 22. La desmultiplicació 44 x 22 demana encarar les pujades fortes de manera vintage...
:-)

Les llantes d'origen eren de tubulars, de marca francesa Record, però una tenia un llantasso molt pèssim que la feia inservible, per això vaig substituir-les per unes Mavic Module "E2" per neumàtics, i mantenint els carrets "Normandy" d'ala alta. Dels antics, amb la paraula Normandy gravada entre " ".
Feia molt temps que guardava uns neumàtics  SCHVALBE SKIN 25, antics i amb poc desgast, i que finalment sembla que han trobat les seves mitjes taronges. Els hi he fet més fotos del compte perquè són irrepetibles. Són de 25 mm i de llantes 700C, amb un dibuix molt retro-racing.

Les clàssiques cintes de cotó (aquesta és Velox) no són fàcils de colocar, no són tan flexibles com les plàstiques i són més estretes, i quan la bici porta manetes amb gomes de l'estil d'aquestes Mafac, és bo donar-hi algunes voltes per així  reforçar la seva fixació.  Un altre problema de les cintes de cotó és que si fem això acaben essent curtes, i s'acaben abans d'hora. Una solució pràctica és començar per els taps i anar pujant, i finalitzar l'encintat amb cinta aillant. Aquesta vegada els colors de la bandera francesa hi queden bé, a joc amb algunes calques de la bici.
Una altra possibilitat  és encintar el manillar sol i després muntar-hi les manetes de frens pel damunt, deixant a la vista l'aro metàl·lic que les subjecta.

Dels frens Mafac de tir central poca cosa més a dir. Magnífic retorn, resposta, potència... són més entretinguts per posar a punt però després van perfectament. Un petit problema que imagino són les manetes, la seva forma, ja que tenen una punta molt avançada i suposo que va millor tenir uns dits llargs per arribar-hi amb comoditat. 

Aquest seient Brooks també el tenia guardat de fa temps, és nou i antic d'aquella època, i hi queda molt més elegant que no pasel que hi havia a la bici, un Leader 1000 de plàstic negre.
Original i a destacar és el portabidó T.A., i la potència PIVO, decorada com era habitual a lèpoca.
La tija del seient és d'acer cromat, de 25,0 mm, sense marca, com tampoc la té el manillar, d'alumini pero sense identitat.

En resum, una bici molt ben conservada, amb la majoria de components d'origen, amb algunes rascades i danys superficials en la pintura i les calques, però sense rastre d'òxid.

De bonica ho és, no hi ha dubte, una bici que enamora.
Ara toca rodar-hi, a veure com funciona, les mides, el comportament, descobrir el seu caràcter en l'acció:  
le deuxième pas !