- Rabasa Derbi Black Panther

   No podia acabar el desembre sense mostrar aquesta bicicleta que he anat reconstruint durant tot aquest 2014 ( ja anuncio ara que 2015 serà un any sabàtic al blog, un parèntesis blogaire necessari per mi, però, i, espero reconectar al 2016. Encara sortirà alguna bici més durant aquest mes a bicinova2, i  m'explicaré millor sobre això). Ho dic també per justificar l'improvitzat escenari fotogràfic d'avui, fet amb els pocs cartons rat look que queden.

La bici fa setmanes que està llesta, però encara no l'he estrenat, així que no puc explicar com funciona, ni he trobat una altra decoració escènica assequible.
Avui només ensenyo la idea materialitzada.

La base d'aquesta transformació és una Rabasa Derbi Panther Cross d'última generació (1990 aprox), i que vaig aconseguir a prop de casa per 10.000 "peles" (60€). Tot i que l'anunci era a milanuncios.com, possiblement, les faltes d'ortografia a vegades porten sort, el "panter" de l'anunciat va passar una mica desapercebut per els buscadors de "retro ferralla low cost d'interés col·leccionista".
 :-)
Aquesta era la pobra joia en brut que estava en venda.
(sorprenentment molt semblant a la Panther "Blau Rat" que hi ha al blog)

Una Panther així, repetida i xafadota, era la base perfecta per la idea que no sé quan m'havia sorgit, borrosa, dins la closca.

Això d'una Panther de color negre, suspensions de moto, sissy bar, rodes "lenticulars", més de 3 marxes, bieles llargues, neumàtics grassonets, d'asfalt... tot això ja hi era des del principi. Volia quelcom així, però no estava clar com quedaria la cosa. La idea inicial va anar cristal·litzant per ella mateixa, durant el llarg i lent procés, sense pressa ni impaciència.

Al final ha quedat una barreja extranya de rock-indi-pop, amb tocs de rap y heavy metal, però sonant tot plegat en un vell tocadisc més aviat... country?

En fi, què hi farem, sovint música i arquitectura són mons apart.

Quadre, forquilla, conjunt seient, conjunt manillar, parafangs...tot això és d'origen.
Les dues suspensions posteriors són d'alguna moto, compatibles amb els anclatges de la Panther, i són més llargues que les originals, però també més dures i aptes per pesos de 70, 80, 90 kgs de pes. A més a més, l'aspecte voluminós juga sempre a favor del concepte muscle bike.

Les rodes són de 20', neumàtics Rubena Zirra de 2,25",  pensats per freestyle, però que aquí hi queden bastant ben proporcionats, sense ser exagerats.
El carret posterior és l'original de la Panther, amb fre de tambor. Les llantes canviades per unes d'alumini, i per damunt hi ha muntats els wheel-discs de plàstic negre, que en el muntatge es van esquerdar una mica en la part baixa. Tapat amb cinta americana (un toque rat).
Aquests discs només serveixen per modificar l'aspecte visual. Als 80's se'n comercialitzaven pels més al·lucinats del moment (homenatge via "el futuro antes del regreso" a tots ells, i elles, també, segur).

El pinyó és un Maillard de 5 corones, en col·laboració amb un canvi Zeus Alfa Junior, steampunk setentero, accionat amb un thumb-shifter Shimano de btt muntat a la tija del seient.
L'eterna crida: falten stick shifters per les Panthers !

Les bieles de 170mm són Ofmega, d'alumini, i un plat de 48 dents.
Adaptar un eix de quadradillo, cassoletes, rodaments, dimensions, espai, alineació de la cadena... tot això és bastant complicat de resoldre, i també hi ha el factor sort. Aquí la cosa va quadrar com per art de màgia amb precisió de milímetres. No es pot explicar.

Pedals bmx de plataforma, estil eriçó.

Velocímetre mecànic.

 El seient... l'original era d'espuma, una mica trinxat. Ha quedat refet amb capes d'encoixinat, cinta americana, i finalment ficat tot a dins d'un "manguito" ciclista de neoprè.
El sissybar és 100% casolà. Funció més aviat visual que no pràctica per arrepenjar-hi l'esquena.
Fusta, espuma, cuiro, claus, cargols, cola de contacte, tubs d'alumini... i un parche que guardava perdut, de quan la febrada de la moto.

La petita figura de la "Verge de la Ruta" instal·lada al parafang fa de GPS i airbag alhora.
Cal dir que no està pas resant, encara que ho sembli.
Té les mans així per l'aerodinàmica.
:-)

La idea de construir una bici  única i "espectacular" partint d'un "desguace" doncs és sempre creativament molt motivadora, i per això recomanable, i probablement... contagiosa!... els de Gas Monkey ja ho estant copiant!!...
jajaja!!!
(...)
Bé, si, en cotxes...
Parlo de la idea.
(...)
Si, partir d'un element "ordinari" i desgastat, i fer-ne alguna cosa extra-ordinària, nova, fora de sèrie.
(...)
No ho sé... de moment per al·lucinar, que ja és molt.
Ah si! i algun dia fer la Ruta 66... posats a al·lucinar, eh?
;-)