Sento haver abandonat el blog tot aquest temps sense donar cap mena d'explicació.
A les acaballes
de l’any passat estaba molt cansat
d’internet. Els megabytes anaven i venien amb una parsimònia exasperant i tot
era hiper-feixug i malaltís.
Un dia l’antena guifi
del poble va petar definitivament, una ventada
forta de gener, em vaig dir, però no vaig pas córrer a arreglar-ho. Abans d’aquesta
avaria ja havia decidit no publicar entrades al blog durant tot el 2015. Volia
deixar de navegar…, d’anar a la deriva. Havia de tocar de peus a terra.
Necessitava temps per refer moltes altres coses que no eren bicicletes.
Han passat 7
mesos. Ara l’internet a casa torna a funcionar bé, de moment. He recuperat els ànims
i he decidit no esperar al 2016 per
proseguir amb aquest blog. En tinc ganes i hi ha moltes coses per fer.
Aquests mesos sense
internet he seguit pensant amb bicicletes velles i atrotinades. No ho puc
evitar. N’he trobat algunes pels mercats, mig mortes, alguna joia en brut…
n'he salvades algunes altres, in extremis, de la xatarra, i encara en tinc algunes al taller,
de fa temps, senceres o trossejades, esperant el seu torn per entrar a quiròfan...
Alguns píxels d'elles:
Per refer tot això només hi ha una manera: activitat. Així que les vagi enllestint sortiran aquí al blog.
Però hi ha més per
fer: vull fer inventari de peces, coses i noses que no em motiven personalment i desprendre-me’n. Cal simplificació
i espai lliure. Un dels problemes
principals de restaurar i coleccionar bicicletes és la disponibilitat d’espai. Una
bici nova exigeix un espai nou, i encara que al taller no he parat mai de
recol·locar i comprimir les coses, veig que cal fer lloc per les bicis que s’han de restaurar.
Tot i que em costi, n'hauré de vendre alguna de les meves, així que ben aviat aniré actualitzant
la página de bicis en venda aquí al blog.
Més encara per
fer: seguir perfilant les moltes bici-idees
que sempre van i venen. Qui sap, potser alguna cristalitza en un futur (si en
algún moment fan falta sponsors ho
faré saber)
En definitiva,
continuar amb el bicinova2, i amb una mica
més de xispa, i seguir divulgant i compartint aquesta peculiar enfermetat: la dèria per les bicicletes de temps
passats.
Salut!P.D.
Algunes bicicletes que encara conservo han canviat una mica des que van aparèixer al blog, com la Alan. Ara si que està 100%OK, tot Campagnolo del bo.
Al 2011 hi ha la primera versió en blanc i negre, al bicinova.blogspot: ALAN
En breu publicaré un post aquí al bicinova2 d'aquesta versió amb en Concor groc.
Me alegra tornar a vore activitat a BICINOVA2, ja vaig vore que se habia actualitzat el teu Tumblr (crec que es diu aixi).
ResponEliminaUn abraç desde Valencia, si necesites cuansevol cosa no dubtes en contactar!
Gràcies Jose Ramon, és clar que si.
EliminaUs felicito per la bona feina que feu.
Una abraçada!
¡Me alegro de que este gran blog vuelva a estar en activo!
ResponEliminaSin duda este es uno de los mejores blogs (o el mejor) de restauraciones de bicicletas y este período de inactividad se echaba en falta tus magnificas entradas.
Eres un gran ejemplo a seguir para todos los restauradores de bicicletas.
Un gran saludo desde Sevilla.
Jaime.
Muchas gracias Jaime por tus ánimos y tus palabras.
EliminaIgual me alegro de conocer tu blog, y te doy ánimos a darle continuidad. Te iré siguiendo. Un gran saludo también desde Barcelona provincia.
David.