Friki Bike Bellmunt 2017 👹

Penjo aquí algunes fotos inèdites de collita pròpia que van sortir mig bé.

Per veure les fotos oficials entreu al grup de Facebook: https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/

I el vídeo oficial, acollonant!  
https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/videos/1994482440829035/

Un fart de riure, quines pintes!

Surrealista, un happening original, divertit i fresc, malgrat la calor dels juliols.

Enfilar-se fins a dalt a Bellmunt amb bicicleta no resulta fàcil, amb cap (bicis electrificades a part). Encara menys fàcil resulta per les bicis que fa dècades que no han evolucionat, com les "clàssiques sense marxes" que per segona vegada, han pujat fins al Santuari amb tots els inconvenients tecnològics obsolets. Però clar, aquí, el patiment de les pedalades superant les dures rampes es veu compensat amb eskreix pel cachondeo general. Qui més qui menys tothom va disfressat i cap amunt a cops de ronyó.
Sortosament hi ha diverses parades, per reagrupar el peloton, fer un glop, recuperar l'alè, contemplar el paisatge des de la nova altura... i tornar-hi.
La piscina és el refresc de mitja pujada. La Mare de Déu de Monserrat ens mira de reüll des del seu pedronet... i què li deu passar pel cap... "una piscina?!...i aquesta colla de frikis aquí??? com si fos un bateig...  mmm... deixa-m'ho pensar..." Molt estrafolària situació, concentració de riures i gresca al mig de la muntanya, tot cristo fent el pallasso.

 Més tard un guàrdia civil, "...documentación! papeles!!" emboscada de setrillera! jajaja!!
Primer premi, però, per el dimoni del Tour, el dimoni ninja, fent-li el salt a la ronda francesa, animant el percal a peu de carretera, brandant la seva forca com dient: benvinguts al patiment i la pujada infernal!! 👹 El millor espectador!

A dalt a l'aparcament més piscina, i una sortida tipus Le Mans per escalar la zona orskategory , les duríssimes rampes dels 250metres finals fins al replà del santuari.
Llavors si, descans i esmorzar merescut, i cops de porró d'un vi boníssim madurat als 1247 m.s.n.m.

La baixada va ser més tècnica.
Ara, en comptes de les bieles a l'ascens, eren els frens els que treballaven fort fort. Les llantes s'escalfaven de valent, com per coure-hi un ou ferrat. Algun neumàtic ressec va dir prou. Hi van haver algunes bicis lesionades, tant pujant com baixant. Res greu.

La organització un 10, super friki total.
A repetir-ho l'any que ve si Déu vol, si la Mare de Déu de Monserrat li mola i si mantenim en forma la bici clàssica del garaig de casa.
Va ser genial, una performance de super bon rotllo.
Chappeau!!

- Rabasa Derbi Diablo

La Rabasa Derbi Diablo va aparèixer l’estiu de 1984.
Ja feia uns anys que el BMX s’havia extès per tot Espanya i comercialment parlant, l’aixeta rajava a dojo;  però per seguir cridant l’atenció i atreure clientela fresca era important presentar coses noves, diferents, com el fre de disc en aquest model (la primera bici de BMX made in Spain amb aquest sistema de frenada), i també, en l’aspecte visual, era vital mantenir colors vius i combinacions atractives. El blanc i els múltiples tocs de vermell donaven una bona nota per aquesta nova bici. La primera també on Rabasa Derbi feia servir tubs rodons en el triangle principal del quadre.

Tot això ho podem saber gràcies al reportatge que apareixia al nº73 de la revista Moto Verde. Un document que em va passar el noi a qui vaig comprar aquesta màquina, moltes gràcies Òscar!

A la bici només l’hi he fet una neteja general, treure òxid de cromats, alinear rodes, restaurar neumàtics... una endreça àgil ja que l’estri estava en prou bones condicions i el millor de tot, amb totes les peces originals. Tan sols l’hi he posat uns altres pedals, de moment, ja que els Notario metàl·lics negres tenien molt òxid i caldrà decapar-los i repintar-los. 

També la “carrosseria” s’hauria de repintar algun dia, ja que té moltes llepades d’un blanc diferent per dissimular diverses emergències òxiques... però tot això pot esperar, així està bé.

Poder observar i restaurar un fre de disc retro com aquest ja és una sort. Sorprèn el fet de que el disc és una extensió del mateix carret de la roda.

La frenada és suau i potent, encara que el disc té una oscil·lació lateral que cal salvar deixant més cable per tal de que les pastilles no freguin quan la roda roda. Suposem que sortint de fàbrica el disc era alineat perfecte.

Possiblement per tema pes, economia o complicació tècnica, les altres marques rivals no van copiar la utilització de frens de disc,  i només en veiem en aquesta i algunes altres Rabasa Derbi que van sortir posteriorment, quan de “Diablo” van passar a dir-se “Panther BMX”.

Un retall interessant de la història bicicrossera. Aquí queda.

Salut!

 

- Cannondale super V 2000

Una de les màquines més modernes de bicinova2... pinyó de 9 corones!! i suspensions!

Aquest tipus de bicicleta de muntanya, denominada "super V", va aparèixer al 1993, va ser una aposta innovadora i atrevida que va tenir molt èxit. En aquells primers anys de les "suspensió total", qualsevol disseny era innovador per força, estava tot per inventar!
Durant 8 o 10 anys van haver-hi moltes variants i modificacions de les SuperV, sobretot en el basculant posterior, d'alumini, després de carbono, en formes simètriques i asimètriques...

Aquest precís model, el SuperV2000 SL, deu ser de l'any 1998 o 1999... ja que és quan aparèixen els frens de disc (i els suports corresponents soldats al basculant).
De totes maneres ignoro els components originals, aquí he versionat la base amb diversitat de components, Shimano majoritàriament, també Ritchey....

La millor manera per descubrir l'evolució de les SuperV és fullejar els catàlegs de l'època. Amb Cannondale estem de sort: oferir online els catàlegs antics és quelcom que honora el fabricant i les seves bicicletes.
Fantàstic! informació abundant!
CANNONDALE CATALOGS

La forquilla amb suspensió dins el tub de direcció també és una història innovadora de Cannondale, per donar-li prou pressió cal una d'aquelles manxes especials per forquilles.

Llanta... asimètrica!... una novetat més de l'època...
En fi, una bicicleta ben estranya, hi ha qui la trobarà fabulosa i qui la trobarà horrible.
No deixa indiferent, no es pot negar.

- Cinzia bmx 1983

Una Old school italiana molt desconeguda, de la casa Cinzia.
Preciosa, acer cromat i components blaus, molt d'alumini.
Així la vaig trobar en un mercadillo de trastos, amb només un petit adhesiu que indica la seva procedència: Bologna, Itàlia.
Les pistes que determinen la seva possible edat són el "83" gravat al pinyó marca "velo", de l'antiga Txecoslovàquia, i també els "83" que figuren als ponts Weinmann, uns sèrie 1020... així doncs podem pensar que és una bici contruida al 1983 o 1984.
He mantingut tots els components originals, exceptuant fundes, cables i cadena.
Els carrets, bieles, pedals, direcció... són marca Ofmega, els frens Weinmann, les llantes Ambrosio, de 36 radis... el manillar i la potència, així com el seient i la tija són de fabricant desconegut. Els neumàtics de l'extrem orient, els Cheng Shin snakebelly de 20 x 2,125", molt vellets però plasmant la idea de l'època.

El rovell dels cromats ha desaparegut fàcilment. És molt interessant observar el disseny i construcció del quadre, amb solucions ben pensades per aconseguir reforçar tota l'estructura, cercant rigidesa per la competició, quan es tracta de transmetre tota l'energia amb la intenció de deixar enrere la pista amb la màxima rapidesa.

Queda pendent el descobrir el comportament segons les mides i angles proposats. I de pas, mirar de localitzar les calques que portava d'origen, i xurros, si en duia...
Algun dia, algun dia... :-)
salut!