- Rabasa Derbi Diablo

La Rabasa Derbi Diablo va aparèixer l’estiu de 1984.
Ja feia uns anys que el BMX s’havia extès per tot Espanya i comercialment parlant, l’aixeta rajava a dojo;  però per seguir cridant l’atenció i atreure clientela fresca era important presentar coses noves, diferents, com el fre de disc en aquest model (la primera bici de BMX made in Spain amb aquest sistema de frenada), i també, en l’aspecte visual, era vital mantenir colors vius i combinacions atractives. El blanc i els múltiples tocs de vermell donaven una bona nota per aquesta nova bici. La primera també on Rabasa Derbi feia servir tubs rodons en el triangle principal del quadre.

Tot això ho podem saber gràcies al reportatge que apareixia al nº73 de la revista Moto Verde. Un document que em va passar el noi a qui vaig comprar aquesta màquina, moltes gràcies Òscar!

A la bici només l’hi he fet una neteja general, treure òxid de cromats, alinear rodes, restaurar neumàtics... una endreça àgil ja que l’estri estava en prou bones condicions i el millor de tot, amb totes les peces originals. Tan sols l’hi he posat uns altres pedals, de moment, ja que els Notario metàl·lics negres tenien molt òxid i caldrà decapar-los i repintar-los. 

També la “carrosseria” s’hauria de repintar algun dia, ja que té moltes llepades d’un blanc diferent per dissimular diverses emergències òxiques... però tot això pot esperar, així està bé.

Poder observar i restaurar un fre de disc retro com aquest ja és una sort. Sorprèn el fet de que el disc és una extensió del mateix carret de la roda.

La frenada és suau i potent, encara que el disc té una oscil·lació lateral que cal salvar deixant més cable per tal de que les pastilles no freguin quan la roda roda. Suposem que sortint de fàbrica el disc era alineat perfecte.

Possiblement per tema pes, economia o complicació tècnica, les altres marques rivals no van copiar la utilització de frens de disc,  i només en veiem en aquesta i algunes altres Rabasa Derbi que van sortir posteriorment, quan de “Diablo” van passar a dir-se “Panther BMX”.

Un retall interessant de la història bicicrossera. Aquí queda.

Salut!